Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: mitjans i manipulació
9 de nov., votar o no votar fes de question
05 nov 2014
la entente entre una parte del movimiento libertario en barcelona, y los politcos independentistas catalanes, para dar un sentido a la causa social, para asi no crear dificultades al gobierno soberanista en su politica de ejercer el poder, se materializa a traves de la colaboracion con los massmierda, y la estrategia antirrepresiva de los abogados
mas.jpg
oriol.jpg
El-portavoz-de-la-CUP-David-Fe_54418875278_51351706917_600_226.jpg

Un sistema corrupto, votemos entonces por el triunfo de la corrupcion generalizada, llega el 9nov.

los pseuo-libertarios, radicales, comunistas e independentistas, y sus interconexiones de unidad popular, interpenetradas en el sistema politico y el sistema productivo, quieren el voto del movimiento libertario para su actividad atributiva del dinero y asi ayudar a estabilizar el sistema, es decir, intentaran absorver el grado de desilusion y "comprar" a traves de su campaña de ilusion y esperanza los votos de la gente pobre, marginal y desfavorecida.


La politica ya nada tiene que ver con el devenir consciente de la clase humilde, porque es un producto tecnico-administrativo de la dominacion, y cobija la CORRUPCION QUE ANIDA EN TODAS LAS INSTITUCIONES DEMOCRATICAS, como se comprueba dia a dia y a traves de eleccion y eleccion, la corrupcion no es algo pasajero i exterior al parlamentarismo es algo intriseco al mismo.

Los mismos defensores de la democracia, que si no "compraran" los votos, en los barrios pobres la abstencion seria imparable, y es que a traves de la corrupcion, que es como un mercado negro y que cumple funciones esenciales en el parlamentarismo, pues sirve de sustituto cuando la burocratizacion crea la paralisis con sus deficiencias, es en estas circunstancias, pedir que votemos apelando a principios eticos, y querer oponer a la corrupcion votos provenientes del movimiento libertario, es de mala fe o peor estupidez.

O es que acaso estos partidos pseuo-libertarios-patrioticos y los sindicatos pseudo-anarcosindicalistas que les apoyan por activo o por pasivo, quieren que el movimiento libertario vote la corrupcion generalizada.

No votar es la unica alternativa, si se esta en una posicion critica y subversiva a la corrupcion, pues esta es la esencia del sistema parlamentario en que tratan que vivamos, y dicha corrupcion se sostiene porque en el dia a dia intentan dominarnos, con la represion, la ilusion y la esperanza para que soportemos lo que con toda evidencia es intolerable.

El robo de los ahorros de nuestros mayores, el extermino de los enfermos pobres, la esclavitud de nuestros hijos con patrias y estados, el paro, el trabajo negro, las declaraciones de la renta falseadas de los ricos y privilegiados, los sobornos para conseguir permisos y adjudicaciones, las empresas de los oligarcas recurriendo impunemente a practicas ilegales, el expolio del bien comun por la elite dominante, la represion policial, la medicalizacion en las carceles y barrios marginales y la intoxicacion de la realidad por los mass-mierda, y la alienacion y lavado de cerebro para que vayamos a votar con el reclamo de partidos libertarios, es la continua repeticion con la que el sistema parlamentario se perpetua.

Pues nada, ya esta aqui el 9 nov, las promesas, las soluciones, las inducciones, las ordenes, los miedos, y la repeticion incensante desde los massmierda, para hacernos votar como forma de que algo cambie para nuestra mejora, para volver a mas de lo mismo, hasta las proximas, que por lo que se ve aqui en catalunya, puede que vuelvan a hacernos votar, con el rollo de las plebicitarias, y despues volveremos a votar es lo que hay cuando la esperanza y la ilusion se debaten en sants, en la antesala del 9, que infamia y que atrevimiento por parte de los que encima hablan de perspectiva libertaria, que lejos y que olvidado queda el congreso de sants.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: 9 de nov., votar o no votar fes de question
05 nov 2014
No votar es la unica alternativa, si se esta en una posicion critica y subversiva a la corrupcion
Re: 9 de nov., votar o no votar fes de question
05 nov 2014
los asquerosos del si si, nos hacian chillar por els carrers felix puig dimissio, i ara cridan donan la maneta felix puig, que sou de patetics, i el gordo del fernandez abranzandose al gispert, vaya tela! sera porque se estaran repartin els calerons del cire.
Re: 9 de nov., votar o no votar fes de question
05 nov 2014
de izquierdas, de derechas, y los aznarquistas ibericos. ASKEROSOS!
Re: 9 de nov., votar o no votar fes de question
05 nov 2014
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/489716/index.php
Re: 9 de nov., votar o no votar fes de question
06 nov 2014
Hi anirem! I també organitzem un dia avans un debat al costat del Forat de la Vergonya.

Independentisme: Trampa o pas endavant pel moviment anticapitalista ? Debat pel l´acció    
Divendres 7 de Novembre a les 19h
Lloc : Ateneu Llibertari del Casc Antic
c/Fonollars, 15 (M: Jaume I, Arc de Triomf

LES TRAMPES DE LA CONSULTA I DELS NACIONALISMES
Des de fa mesos es debat entorn la possibilitat jurídica i constitucional de preguntar a la gent que habita terres catalanes si volen desmesclar­ se de l’Estat espanyol. Un cop més, tant el nacio­nalisme espanyol com català, es presenten com a salvaguarda d'una amenaça externa que és el principal impediment, sinó l´únic, de la preser­ vació d'una suposada identitat col.lectiva. El propòsit d'uns és fer creure que es dissol una unitat homogènia i indiferenciada, el propòsit dels altres és fer creure que amb un govern loca­lista, regenerat i independent les estructures que oprimeixen i exploten a la població minvaran, i que al deixar de tenir un poder central serem testimonis d’un viratge que ens farà ser més lliures.

Qui ens vol fer creure que quan el joc arribi a la meta alguna cosa canviarà? La bur­gesia catalana seguirà sent la mateixa que ens desnona, que defensa la propietat privada i qui s’assegurarà de vetllar per mantenir dempeus el mode capitalista. O creiem que per tenir la par­ticularitat d’un exèrcit català, aquest no serà igual de dèspota i repressor, que pel fet d'im­plantar una església catalana, aquesta no serà igual de catòlica i castrant o que pel fet de tenir unes institucions financeres catalanes estarem exemptes de viure sota estructures escalvitzadores que depenguin igualment del gran lobby eu­ropeu i mundial?

No ens enganyeu, aquest joc fa ja temps que va ser inventat i diferents companys de lluita han posat de manifest al llarg de la història que seria reaccionari jugar la partida. El passat deixa tes­timonis d’aquells que ja han participat de l'en­treteniment del nacionalisme abans que nosaltres i sobretot de les ments que l’han dis­senyat i l’han venut a preu de mercat. Mirem­lo d’aprop: el joc nacionalista comença amb tram­pa, ja que presenta la partida com un xoc d’in­teressos entre dos jugadors, els poderosos, col.lonitzadors de mena i dominants, que surten amb avantatge doncs sustenten el gran entramat econòmic­social del territori, enfrontats a l’equip dels sotmesos i els dèbils, amb un passat històric de submissió i redempció constants. Sa­bem que tots els estats son imperialistes i con­trarevolucionaris i que aquesta és una condició sine qua non del seu existir i, per tant, en el cas català i espanyol passa el mateix: els dos tafurs persegueixen consolidar el seu poder i els seus beneficis en funció dels càlculs que han fet, mantenir en vida l’organisme del capital i seguir apropiant­-se de la plusvàlua produïda pels tre­balladors.

Davant això, només ens queda la des­trucció de l'Estat espanyol així com l'oposició a la formació d'un Estat català que com tots, serà repressor i explotador perquè l'únic objectiu de l'Estat és el manteniment de l'ordre establert. Per això, tant des de les esferes més intel.lectuals com des de les més populars, tant partits de dre­tes com d’esquerres, els nacionalistes volen par­ticipar i provoquen una guerra d’interessos sota l’objectiu de conquerir una pàtria en què ma­lauradament els oprimits hi seguim perdent, guanyi la independència o la opció unionista. L’estratègia legítima de voler mantenir en vida una llengua, unes tradicions i uns costums locals es desvia i es distorsiona intencionadament en defensar el sostén del capitalisme català i espan­yol.

Però com en tot joc d’estratègia, els polítics i la burgesia, així com tot el cos antagònic a la revo­lució social, es troben amb caselles que son incò­modes per la consecució de la partida. Aquelles on ens trobem els que proclamem una societat internacionalista en què les fronteres deixen d'existir i on l’estranger deixa de ser considerat com una amenaça o un intrús, que pensem que la llengua i les tradicions d'una terra es cultiven millor en una societat basada en els factors hu­mans i no en la lògica de l'explotació del capital i que reivindiquem que no és arrel d’una consulta dirigida per les esferes parlamentàries de poder com s’assoliran les millores socials, sinó fora del taulell. És en aquestes caselles on ens volem si­tuar, allà on els projectes humans, socials i revo­lucionaris es dissenyen dia a dia i no permeten
la consecució d'una partida on la derrota per part de les classes treballadores és quelcom do­nat a priori. I és que quan les elits dominants ens presenten el “dret a decidir” el pastís ja s'ha re­partit fa estona. La capacitat de fer­se pròpia una suposada demanda social per part dels polí­tics que desitgen el poder no pot fer trontollar la seva posició en les altes esferes, s'hi juguen mas­sa i el negoci ha de sortir rodó.

Hem de tenir clar que el desplegament de la campanya inde­pendentista, tingui l'origen que tingui la reivin­dicació, s'ha donat amb el vistiplau d'una burgesia que tan sols contempla els propis inte­ressos i que, per tant, és capaç de canviar el rumb quan faci falta. Quina capacitat tindrà la societat, llavors, per decidir? Quina fortalesa tindran els arguments independentistes quan els que suposadament lideren el procés facin mitja volta per por a perdre privilegis, quan es faci evident la manipulació que s'ha dut a terme? En aquell moment la realitat tornarà a mostrar­se tal com és ara, sigui amb cognom espanyol, ca­talà, francès... una realitat dura, freda, misera­ble i injusta on els privilegis d'uns pocs són l'única raó que mou les peces del taulell, on les persones són mers instruments per a l'acumula­ció dels beneficis, on la lògica del capital ha eli­minat la meravella del viure. I és que, evidentment, l'afecte cap als sers estimats que viuen allà on hem nascut, l'alegria d'estar o tor­nar al lloc on hem crescut, de menjar els plats de sempre... té a veure amb aquesta meravella però hem de tenir clar que totes aquestes sensacions i sentiments no tenen res a veure amb el patriotis­me que tant serveix al capitalisme, ni amb l'alli­berament o la unitat nacional que beneficia a la burgesia i que ha provocat tantes guerres, ni amb la defensa de la pàtria que uneix explota­dors i explotats sota una bandera. Desemmasca­rem el joc nacionalista com una forma més de mantenir un ordre injust i d'explotació. Desen­ganyem­nos: el nacionalisme mai ens farà més lliures!

Ni pàtries ni banderes ni fronteres!!

CRIT!
crit (at) riseup.net
Comité Revolucionari Internacionalista Transgresor

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more