Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: @rtivisme
Debat sobre la consulta (7 nov. 19 h. A. LL. Casc Antic)
per Crit Correu-e: crit ARROBA riseup.net (no verificat!)	04 nov 2014
Debatir el paper que hem de jugar els revolucionaris en aquest procés. Divendres 7 novembre a les 19 hores. Ateneu Llibertari del Casc Antic. Carrer Fonollar 15.
EL JOC DE LA CONSULTA: TRAMPES i ENGANYIFES DEL SISTEMA DE PODER Des de fa mesos es debat entorn la possibilitat jurídica i constitucional de preguntar a la gent que habita terres catalanes si volen desmesclar­ se de l’Estat espanyol. Un cop més, tant el nacio­ nalisme espanyol com català, es presenten com a salvaguarda d'una amenaça externa que és el principal impediment, sinó l´únic, de la preser­ vació d'una suposada identitat col.lectiva. El propòsit d'uns és fer creure que es dissol una unitat homogènia i indiferenciada, el propòsit dels altres és fer creure que amb un govern loca­ lista, regenerat i independent les estructures que oprimeixen i exploten a la població minvaran, i que al deixar de tenir un poder central serem testimonis d’un viratge que ens farà ser més lliures. Qui ens vol fer creure que quan el joc arribi a la meta alguna cosa canviarà? La bur­ gesia catalana seguirà sent la mateixa que ens desnona, que defensa la propietat privada i qui s’assegurarà de vetllar per mantenir dempeus el mode capitalista. O creiem que per tenir la par­ ticularitat d’un exèrcit català, aquest no serà igual de dèspota i repressor, que pel fet d'im­ plantar una església catalana, aquesta no serà igual de catòlica i castrant o que pel fet de tenir unes institucions financeres catalanes estarem exemptes de viure sota estructures escalvitzado­ res que depenguin igualment del gran lobby eu­ ropeu i mundial? No ens enganyeu, aquest joc fa ja temps que va ser inventat i diferents companys de lluita han posat de manifest al llarg de la història que seria reaccionari jugar la partida. El passat deixa tes­ timonis d’aquells que ja han participat de l'en­ treteniment del nacionalisme abans que nosaltres i sobretot de les ments que l’han dis­ senyat i l’han venut a preu de mercat. Mirem­lo d’aprop: el joc nacionalista comença amb tram­ pa, ja que presenta la partida com un xoc d’in­ teressos entre dos jugadors, els poderosos, col.lonitzadors de mena i dominants, que surten amb avantatge doncs sustenten el gran entramat econòmic­social del territori, enfrontats a l’equip dels sotmesos i els dèbils, amb un passat històric de submissió i redempció constants. Sa­ bem que tots els estats son imperialistes i con­ trarevolucionaris i que aquesta és una condició sine qua non del seu existir i, per tant, en el cas català i espanyol passa el mateix: els dos tafurs persegueixen consolidar el seu poder i els seus beneficis en funció dels càlculs que han fet, mantenir en vida l’organisme del capital i seguir apropiant­se de la plusvàlua produïda pels tre­ balladors. Davant això, només ens queda la des­ trucció de l'Estat espanyol així com l'oposició a la formació d'un Estat català que com tots, serà repressor i explotador perquè l'únic objectiu de l'Estat és el manteniment de l'ordre establert. Per això, tant des de les esferes més intel.lectuals com des de les més populars, tant partits de dre­ tes com d’esquerres, els nacionalistes volen par­ ticipar i provoquen una guerra d’interessos sota l’objectiu de conquerir una pàtria en què ma­ lauradament els oprimits hi seguim perdent, guanyi la independència o la opció unionista. L’estratègia legítima de voler mantenir en vida una llengua, unes tradicions i uns costums locals es desvia i es distorsiona intencionadament en defensar el sostén del capitalisme català i espan­ yol. Però com en tot joc d’estratègia, els polítics i la burgesia, així com tot el cos antagònic a la revo­ lució social, es troben amb caselles que son incò­ modes per la consecució de la partida. Aquelles on ens trobem els que proclamem una societat internacionalista en què les fronteres deixen d'existir i on l’estranger deixa de ser considerat com una amenaça o un intrús, que pensem que la llengua i les tradicions d'una terra es cultiven millor en una societat basada en els factors hu­ mans i no en la lògica de l'explotació del capital i que reivindiquem que no és arrel d’una consulta dirigida per les esferes parlamentàries de poder com s’assoliran les millores socials, sinó fora del taulell. És en aquestes caselles on ens volem si­ tuar, allà on els projectes humans, socials i revo­ lucionaris es dissenyen dia a dia i no permeten la consecució d'una partida on la derrota per part de les classes treballadores és quelcom do­ nat a priori.I és que quan les elits dominants ens presenten el “dret a decidir” el pastís ja s'ha re­ partit fa estona. La capacitat de fer­se pròpia una suposada demanda social per part dels polí­ tics que desitgen el poder no pot fer trontollar la seva posició en les altes esferes, s'hi juguen mas­ sa i el negoci ha de sortir rodó. Hem de tenir clar que el desplegament de la campanya inde­ pendentista, tingui l'origen que tingui la reivin­ dicació, s'ha donat amb el vistiplau d'una burgesia que tan sols contempla els propis inte­ ressos i que, per tant, és capaç de canviar el rumb quan faci falta. Quina capacitat tindrà la societat, llavors, per decidir? Quina fortalesa tindran els arguments independentistes quan els que suposadament lideren el procés facin mitja volta per por a perdre privilegis, quan es faci evident la manipulació que s'ha dut a terme? En aquell moment la realitat tornarà a mostrar­se tal com és ara, sigui amb cognom espanyol, ca­ talà, francès... una realitat dura, freda, misera­ ble i injusta on els privilegis d'uns pocs són l'única raó que mou les peces del taulell, on les persones són mers instruments per a l'acumula­ ció dels beneficis, on la lògica del capital ha eli­ minat la meravella del viure. I és que, evidentment, l'afecte cap als sers estimats que viuen allà on hem nascut, l'alegria d'estar o tor­ nar al lloc on hem crescut, de menjar els plats de sempre... té a veure amb aquesta meravella però hem de tenir clar que totes aquestes sensacions i sentiments no tenen res a veure amb el patriotis­ me que tant serveix al capitalisme, ni amb l'alli­ berament o la unitat nacional que beneficia a la burgesia i que ha provocat tantes guerres, ni amb la defensa de la pàtria que uneix explota­ dors i explotats sota una bandera. Desemmasca­ rem el joc nacionalista com una forma més de mantenir un ordre injust i d'explotació. Desen­ ganyem­nos: el nacionalisme mai ens farà més lliures! Ni pàtries ni banderes ni fronteres!! CRIT! crit ARROBA riseup.net Comité Revolucionari Internacionalista Transgresor
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more