|
|
|
Notícies :: @rtivisme |
|
Debat sobre la consulta (7 nov. 19 h. A. LL. Casc Antic)
|
|
per Crit
Correu-e: crit ARROBA riseup.net (no verificat!) |
04 nov 2014
|
|
Debatir el paper que hem de jugar els revolucionaris en aquest procés. Divendres 7 novembre a les 19 hores. Ateneu Llibertari del Casc Antic. Carrer Fonollar 15. |
EL JOC DE LA CONSULTA: TRAMPES i ENGANYIFES DEL SISTEMA DE PODER
Des de fa mesos es debat entorn la possibilitat jurídica i constitucional de preguntar a la gent que habita terres catalanes si volen desmesclar se de l’Estat espanyol. Un cop més, tant el nacio nalisme espanyol com català, es presenten com a salvaguarda d'una amenaça externa que és el principal impediment, sinó l´únic, de la preser vació d'una suposada identitat col.lectiva. El propòsit d'uns és fer creure que es dissol una unitat homogènia i indiferenciada, el propòsit dels altres és fer creure que amb un govern loca lista, regenerat i independent les estructures que oprimeixen i exploten a la població minvaran, i que al deixar de tenir un poder central serem testimonis d’un viratge que ens farà ser més lliures. Qui ens vol fer creure que quan el joc arribi a la meta alguna cosa canviarà? La bur gesia catalana seguirà sent la mateixa que ens desnona, que defensa la propietat privada i qui s’assegurarà de vetllar per mantenir dempeus el mode capitalista. O creiem que per tenir la par ticularitat d’un exèrcit català, aquest no serà igual de dèspota i repressor, que pel fet d'im plantar una església catalana, aquesta no serà igual de catòlica i castrant o que pel fet de tenir unes institucions financeres catalanes estarem exemptes de viure sota estructures escalvitzado res que depenguin igualment del gran lobby eu ropeu i mundial?
No ens enganyeu, aquest joc fa ja temps que va ser inventat i diferents companys de lluita han posat de manifest al llarg de la història que seria reaccionari jugar la partida. El passat deixa tes timonis d’aquells que ja han participat de l'en treteniment del nacionalisme abans que nosaltres i sobretot de les ments que l’han dis senyat i l’han venut a preu de mercat. Miremlo d’aprop: el joc nacionalista comença amb tram pa, ja que presenta la partida com un xoc d’in teressos entre dos jugadors, els poderosos, col.lonitzadors de mena i dominants, que surten amb avantatge doncs sustenten el gran entramat econòmicsocial del territori, enfrontats a
l’equip dels sotmesos i els dèbils, amb un passat històric de submissió i redempció constants. Sa bem que tots els estats son imperialistes i con trarevolucionaris i que aquesta és una condició sine qua non del seu existir i, per tant, en el cas català i espanyol passa el mateix: els dos tafurs persegueixen consolidar el seu poder i els seus beneficis en funció dels càlculs que han fet, mantenir en vida l’organisme del capital i seguir apropiantse de la plusvàlua produïda pels tre balladors. Davant això, només ens queda la des trucció de l'Estat espanyol així com l'oposició a la formació d'un Estat català que com tots, serà repressor i explotador perquè l'únic objectiu de l'Estat és el manteniment de l'ordre establert. Per això, tant des de les esferes més intel.lectuals com des de les més populars, tant partits de dre tes com d’esquerres, els nacionalistes volen par ticipar i provoquen una guerra d’interessos sota l’objectiu de conquerir una pàtria en què ma lauradament els oprimits hi seguim perdent, guanyi la independència o la opció unionista. L’estratègia legítima de voler mantenir en vida una llengua, unes tradicions i uns costums locals es desvia i es distorsiona intencionadament en defensar el sostén del capitalisme català i espan yol.
Però com en tot joc d’estratègia, els polítics i la burgesia, així com tot el cos antagònic a la revo lució social, es troben amb caselles que son incò modes per la consecució de la partida. Aquelles on ens trobem els que proclamem una societat internacionalista en què les fronteres deixen d'existir i on l’estranger deixa de ser considerat com una amenaça o un intrús, que pensem que la llengua i les tradicions d'una terra es cultiven millor en una societat basada en els factors hu
mans i no en la lògica de l'explotació del capital i que reivindiquem que no és arrel d’una consulta dirigida per les esferes parlamentàries de poder com s’assoliran les millores socials, sinó fora del taulell. És en aquestes caselles on ens volem si tuar, allà on els projectes humans, socials i revo lucionaris es dissenyen dia a dia i no permeten
la consecució d'una partida on la derrota per part de les classes treballadores és quelcom do nat a priori.I és que quan les elits dominants ens presenten el “dret a decidir” el pastís ja s'ha re partit fa estona. La capacitat de ferse pròpia una suposada demanda social per part dels polí tics que desitgen el poder no pot fer trontollar la seva posició en les altes esferes, s'hi juguen mas sa i el negoci ha de sortir rodó. Hem de tenir
clar que el desplegament de la campanya inde pendentista, tingui l'origen que tingui la reivin dicació, s'ha donat amb el vistiplau d'una
burgesia que tan sols contempla els propis inte ressos i que, per tant, és capaç de canviar el rumb quan faci falta. Quina capacitat tindrà la societat, llavors, per decidir? Quina fortalesa tindran els arguments independentistes quan els que suposadament lideren el procés facin mitja volta per por a perdre privilegis, quan es faci evident la manipulació que s'ha dut a terme? En aquell moment la realitat tornarà a mostrarse tal com és ara, sigui amb cognom espanyol, ca talà, francès... una realitat dura, freda, misera ble i injusta on els privilegis d'uns pocs són l'única raó que mou les peces del taulell, on les persones són mers instruments per a l'acumula ció dels beneficis, on la lògica del capital ha eli minat la meravella del viure. I és que, evidentment, l'afecte cap als sers estimats que viuen allà on hem nascut, l'alegria d'estar o tor nar al lloc on hem crescut, de menjar els plats de sempre... té a veure amb aquesta meravella però
hem de tenir clar que totes aquestes sensacions i sentiments no tenen res a veure amb el patriotis me que tant serveix al capitalisme, ni amb l'alli berament o la unitat nacional que beneficia a la burgesia i que ha provocat tantes guerres, ni
amb la defensa de la pàtria que uneix explota dors i explotats sota una bandera. Desemmasca rem el joc nacionalista com una forma més de mantenir un ordre injust i d'explotació. Desen ganyemnos: el nacionalisme mai ens farà més lliures!
Ni pàtries ni banderes ni fronteres!!
CRIT!
crit ARROBA riseup.net
Comité Revolucionari Internacionalista Transgresor |
This work is in the public domain |
|
Re: Debat sobre la consulta (7 nov. 19 h. A. LL. Casc Antic)
|
|
per pff |
05 nov 2014
|
|
Bastant patètic el discurs de la majoria d'anarquistes respecte el 9N, sincerament... |
