|
|
|
|
|
Notícies :: @rtivisme |
|
¿Independentisme i consulta: pas endevant o cap enrrera? (crit)
|
|
|
per Comité Revolucionari Internacionalista Transgresor (crit) |
28 oct 2014
|
|
Si fa uns dies us deixavem amb la versió catalana d'aquest text, ara que l'hem traduïda la fem publica en castellà, amb l'intenció de que arribi a més company(e)s. El 7 de novembre farem un debat obert en un ateneu llibertari per debatir-ho tots plegats. La setmana que ve pugem la convocatoria. |
EL JUEGO DE LA CONSULTA: TRAMPA Y ENGAÑO DEL SISTEMA DE PODER
Desde hace meses existe el debate acerca de la posibi- lidad jurídica y constitucional de preguntar a la gente que vive en tierras catalanas si quieren separarse del Estado español. Una vez más, tanto el nacionalismo español como catalán se presentan como salvaguarda de una amenaza externa que es el principal impedi- mento, sino el único, para la preservación de una su- puesta identidad colectiva. El propósito de unos es hacer creer que se disuelve una unidad homogénea e indiferenciada; el propósito de los otros es hacer creer que con un gobierno localista, regenerado e in- dependiente, las estructuras que oprimen y explotan a la población menguarán, y que al dejar de tener un poder central seremos testigos de un giro que nos hará ser más libres. ¿Quién nos quiere hacer creer que cuando el juego llegue a la meta alguna cosa cambiará? La burguesía catalana seguirá siendo la misma que nos desahucia, que defiende la propiedad privada y quien se asegurará de velar por mantener de pie el modelo capitalista. ¿O creemos que por te- ner la particularidad de un ejército catalán éste no será igual de déspota y represor, que por el hecho de implantar una iglesia catalana, ésta no será igual de católica y castrante, o que por el hecho de tener unas instituciones financieras catalanas estaremos exentos de vivir bajo estructuras esclavizadoras que depen- dan igualmente del gran lobby europeo y mundial?
No nos engañáis, este juego hace demasiado tiempo que fue inventado y diferentes compañeros y com- pañeras de lucha han puesto de manifiesto, a lo largo de la historia, que sería reaccionario jugar esa parti- da. El pasado deja testigos de aquellos que participa-
ron de la diversión del nacionalismo antes que noso- tros, y sobre todo de las mentes que lo diseñaron y lo han vendido a precio de mercado. Vamos a mirarlo de cerca: el juego nacionalista empieza con trampa, ya que representa la partida como un choque de in- tereses entre dos jugadores: los poderosos, coloniza- dores y dominantes, que salen con ventaja ya que sustentan el gran entramado económico-social del territorio, enfrentados al equipo de sometidos y los débiles, con un pasado histórico de sumisión y re- dención constantes. Sabemos que todos los Estados son imperialistas y contrarrevolucionarios y que ésta es una condición sine qua non de su existir y, por ello, en el caso catalán y español pasa lo mismo: los dos tahúres persiguen consolidar su poder y sus be- neficios en función de los cálculos que han hecho, mantener en vida el organismo del capital y seguir apropiándose de la plusvalía producida por los tra- bajadores. Frente a esto, sólo nos queda la destruc- ción del Estado español así como la oposición a la formación de un Estado catalán que como todos será represor y explotador ya que, en tanto que Estado, su único objetivo es el mantenimiento del orden es- tablecido. Por ello, tanto desde los ámbitos más inte- lectuales como desde los más populares, tanto partidos de derechas como de izquierdas, los nacio- nalistas quieren participar y provocan una guerra de intereses con el objetivo de conquistar una patria en la que, desafortunadamente, los oprimidos salimos perdiendo, gane la opción independentista o la op- ción unionista. La estrategia legítima de querer mantener en vida una lengua, unas tradiciones y unas costumbres locales se desvía y distorsiona in- tencionadamente en defender el sostén del capitalis- mo catalán y español.
Pero, como en todo juego de estrategia, los políticos y la burguesía, así como todo el cuerpo antagónico a la revolución social, se encuentran con casillas que les son incómodas para la consecución de la partida. Aquéllas donde nos encontramos los que proclama- mos una sociedad internacionalista, donde las fronte- ras dejen de existir y donde el extranjero deje de ser considerado como una amenaza o un intruso; los que pensamos que la lengua y las tradiciones de una tie- rra se cultivan mejor en una sociedad basada en los factores humanos y no en una lógica de la explota- ción del capital; y aquellos que reivindicamos que no será a través de una consulta dirigida por los medios parlamentarios de poder como se conseguirán las mejoras sociales, sino fuera del tablero. Es en estas casillas donde nos queremos situar, allí donde los proyectos humanos, sociales y revolucionarios se di- señan día a día y no permiten la consecución de una partida en la que la derrota de las clases trabajado- ras es algo que se da a priori.
Y es que cuando las élites dominantes nos presentan el «derecho a decidir», el pastel ya se ha repartido hace tiempo. La capacidad de hacerse propia una de- manda social por parte de los políticos que desean el poder no puede hacer tambalear su posición en las altas esferas, se juegan demasiado en ello y el negocio tiene que salir redondo. Hemos de tener claro que el
despliegue de la campaña independentista, sea cual sea el origen que tenga su reivindicación, se ha dado con el permiso de una burguesía que tan sólo protege sus intereses y que, por ello, es capaz de cambiar el rumbo cuando haga falta. ¿Qué capacidad tendrá la sociedad, entonces, de decidir? ¿Qué fortaleza tendrán los argumentos independentistas, cuando los que supuestamente lideren el proceso den media vuelta por miedo a perder privilegios, cuando se ha- ga evidente la manipulación que se ha llevado a ca- bo? En ese momento, la realidad volverá a mostrarse tal y como está ahora, sea con apellido español, ca- talán, francés… una realidad dura, fría, miserable e injusta donde los privilegios de unos pocos son la única razón que mueve las piezas del tablero, donde las personas son simples instrumentos para la acu- mulación de beneficios, donde la lógica del capital ha eliminado la maravilla de vivir. Y es que, evidente- mente, el afecto hacia los seres queridos que viven allí donde hemos nacido, la alegría de estar o volver al lugar en el que crecimos, de comer los platos de siempre…, tienen que ver con esta maravilla, pero hemos de tener claro que estas sensaciones y senti- mientos no tienen nada que ver con el patriotismo que tanto sirve al capitalismo, ni con la liberación o la unidad nacional que beneficia a la burguesía y que ha provocado tantas guerras, ni con la defensa de la patria que une explotadores y explotados bajo una bandera. Desenmascaremos el juego nacionalista co- mo una forma más de mantener un orden injusto y de explotación. Desengañémonos: ¡el nacionalismo nunca nos hará más libres!
¡Ni patrias ni banderas ni fronteras!
C.R.I.T.!
crit ARROBA riseup.net |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: ¿Independentisme i consulta: pas endevant o cap enrrera? (crit)
|
|
per x |
28 oct 2014
|
Algú s'ha adonat que darrerament a indymedia, en l'agudització del conflicte entre l'Estat Espanyol i el poble català, pràcticament els ÚNICS escrits que apareixen (salvant honroses excepcions) carreguen constantment contra l'independentisme i callen envers l'estat?¿?¿?¿?¿?
De veritat que no veieu que passa aquí? |
|
Re: ¿Independentisme i consulta: pas endevant o cap enrrera? (crit)
|
|
per z |
28 oct 2014
|
|
tu entens el que llegeixes? |
|
Re: ¿Independentisme i consulta: pas endevant o cap enrrera? (crit)
|
|
per y |
28 oct 2014
|
|
recurren a prorrogar el presupuesto, para continuar con el expolio, y condenar de nuevo a la miseria a la poblacion obrera, precaria, marginal e inmigrante, con el apoyo de una oposicion que no se opone, pues se ha convertido en colaboracionista y ayuda a la legitimacion de la estafa del regimen pujolista, el ultimo chiste de este sainete del molino catalan, es ver en la presidencia de la comision de investigacion del capo al periolisto de la cup, el que se abrazba afectuosamente con el conseller de cultura el judas donde los haya, y es que nos da la risa juajuajauajaaaajjaaaaaa.La maniobra propagandista del 9 nov., con la que se va a intentar imponer esa mierda de color AMARILLO, que ya empieza a ser vomitiva solo de verla, que nos quieren hacer tragar como aceite de ricino los del frente soberanista, para que compremos, que lo mejor para la clase obrera ( vaya tragaderas las de la cgt y la regional catalana de la cnt), es que el beneficio de la patronal no es solo que continue sino que aumente, y con que con la separacion de españa, se asegura una nueva corporacion, pero si se tiene un poco de serenidad se acaba viendo la verdad, que de nueva no tendra nada, y que aquí lo unico que va a ocurrir es que se blindara la concializacion de clases, para beneficio de la clase elitista del capital neoliberal, a traves de un funcionariado que va a dejar de ser obrero, para pasar a ser colaborador comprado que pacta con el poder del capital especulativo en nombre de la patria catalana, una estructura de un nuevo estado, es decir: un estado siervo que no se opone a la regla de oro, que es la siguiente los trabajos mas duros seran los peor pagados, los menos duros seran privilegiados con buenos sueldos, y los capitalistas y accionistas tendran asegurados inmensos beneficios aun pesar de no trabajar nada>. Para todo ello movilizan a los movimiento sociales titeres del populismo y la demagogia de politicos y sindicalistas catalanistas, y su eufemismo de que no son nacionalistas que son independentistas, verdaderos sustentadores del tinglado separatista, que no tiene voluntad de cambiar nada, pues sigue el criterio del beneficio privado como motor para la economia de catalunya, y de consolidar la jerarquia mafiosa, asi como perpetuar la diferencia de ingresos creadora de la desigualdad, y pretende que cada grupo social tiene que desempeñar pacificamente su funcion y conformarse con la retribucion que le corresponde, de tal manera que los burgueses, politicos y dirigentes sindicales, continuaran disfrutando de lujos y privilegios, el capital especulativo seguira tambien forrandose, y la clase obrera quedara de nuevo condenada a la miseria, y para ello van a prorrogar los presupuestos, desde un parlament de corruptos y con el apoyo de alcaldes y regidores atrapados por la red mafiosa del goverm y de una dirigencia sindical sobornada, pero eso si todos juntitos abanderados de la estelada y haciendonos tragar el tocomocho de la independencia para asi salvar a la patria.Esta tienda de marca catalunya, en que todo esta en venta, los capataces esbirros (ERC), los lacayos encargados(icv) y los serviles y rastreros cabos de vara (la cup que ahora seran reforzados por los de guanyen) hacen de quitaverguenzas a los amos (CIU)-el neoliberalismo necesita intermediarios- nos quieren hacer rebaño para conducirnos a las urnas, este 9 de nov. Preambulo de las plebiscitarias. Si hubiera estados buenos y estados malos, estaria bien votar a los menos malos, pero mejor todavia NO VOTAR, porque una vez mas las elecciones mostraran que no sirven para nada mas que consolidar y legitimar el sistema de desigualdad. Los quitaverguenzas de partidos de izquierda y sindicatos amarillos, en vez de querer salvar la patria, nos podrian explicar que hay otra manera que la economia funcione, incluso aunque todavia falte fuerza para llegar a una sociedad libre e igualitaria, y que en vez de apoyar al goverm mafios de artur mas, que no hay ninguna razon para mimar tanto al capital especulativo neoliberal, y que no hace falta garantizar altos beneficios al sector privado, porque Si este no invierte, no quiere decir que no pueda darse un impulso a la economia incluso en la catalunya actual. Y que no nos vengan con la cacareada correlacion de fuerzas, -cuanta desmemoria-, pues una vez mas nos damos con la realidad, y asi cuando la izquierda se va corriendo mas y mas a la derecha, todo se desequilibra mas y mas a la derecha, como demuestra todo este tinglado separatista, que nada mas parecido a la derechona fascista española que la derechona feixista catalana. |
|
Re: ¿Independentisme i consulta: pas endevant o cap enrrera? (crit)
|
|
per miquel |
28 oct 2014
|
|
la burguesía que nos deshaucia es la que menos quiere la independencia. pq será? |
|
Re: ¿Independentisme i consulta: pas endevant o cap enrrera? (crit)
|
|
per Cortina de fum? |
28 oct 2014
|
He d’admetre que em toca la pera i molt. Entenc perfectament que un anticapitalista mostri reserves davant dels acords puntuals que els partits d’esquerres puguin tenir amb els representants de l’oligarquia econòmica al parlament. Fins i tot puc acceptar que es digui que és immoral fer-se una “foto de família” amb ells. Però si aquests acords són al voltant d’un procés democràtic d’autodeterminació de (una part de) els Països Catalans, em semblen imprescindibles. No s’estan pactant uns pressupostos ni una reforma laboral. Tampoc s’està definint un model d’estat ni s’estan negociant alineacions amb organismes macroestatals econòmics o militars, almenys no en aquests pactes. El que s’està fent és obrir el camí a la possibilitat d’establir un nou marc de decisió política i econòmica més proper al poble català i controlable per part d’aquest, trencant amarres amb el regne postfranquista de l’indult i la submissió a la troica. El procés s’enfoca des d’una concepció plural de la societat catalana, una societat esgotada per l’immobilisme de les institucions estatals, la involució democràtica espanyola, el genocidi lingüístic i el tracte colonial que rep el nostre país, així que no, no es tracta d’una guerra entre pobles. Tampoc es tracta d’una revolució, almenys no encara, però si aquest procés d’autodeterminació té un signe polític és el del progrés, per molt que el partit més votat fins el moment sigui el de la burgesia. El més despistat dels analistes pot veure, si posa en relació els esdeveniments recents, que és el poble qui impulsa el procés i , en aquest sentit, marca l’agenda a una classe política en decadència que veu com la bassa d’oli en la que pensava jubilar-se s’acosta cada cop més al punt d’ebullició. És per això que l’ús de l’expressió “cortina de fum” per fer referència a la qüestió de la independència de la CAC em toca la pera.
Em toca la pera perquè els qui anomenen “cortina de fum” l’actual procés d’autodeterminació estan donant per bona la tesi carpetovetònica que afirma que tot plegat és un invent de CiU per desviar l’atenció respecte la seva gestió neoliberal crua i fraudulenta. És a dir, que els milions de persones que es van manifestar per la independència el 10 de juliol de 2010 i l’11 de setembre de 2012 , quan llavors CiU no demanava més que un pacte fiscal, havien estat en realitat persuadides de sotamà pels regionalistes per tal de justificar un retorçat canvi d’estratègia uns dies més endavant. Bravo. Gaudiria aclaparat per tanta creativitat en l’explicació dels fets si estigués llegint una novel·la de ciència-ficció, però no és el cas. La sòrdida i mediocre Catalunya autonòmica és ben real i els fets que hi tenen lloc són ben vulgars. Si CiU es va comprometre a tirar endavant una consulta és perquè volia aturar l’hemorràgia de vots que rega la planta incontrolada d’ERC. Ras i curt. Si han d’escollir entre gaudir del favor de l’oligarquia econòmica i financera però perdre el poder o bé despertar recels en l’oligarquia però mantenir-se a la poltrona, òbviament escullen la segona opció. No serveix de res que l’Isidre Fainé o en Joaquim Gay de Montellà et donin copets d’aprovació a l’esquena si ets a l’oposició i no pots usar els càrrecs públics per als teus interessos personals. Es tracta de dir al poble que vas envers la consulta i als de dalt que vas envers la tercera via, mentre dones gràcies al cel per mantenir-te al poder un dia més i demà ja veurem què fem. I si finalment s’apunten el tanto d’haver sigut els artífexs de la independència , doncs visca, també van penjar-se la medalla d’haver acabat amb la mili ja fa uns quants anys, el que passa és que llavors ningú des de l’esquerra va tenir el mal gust d’afirmar que el moviment dels insubmisos era una cortina de fum ideada per la classe dominant per tal de distreure la gent dels problemes reals.
El què ha d’importar a l’esquerra és què pot obtenir la classe treballadora amb la independència. Les abstraccions ideològiques, la desconnexió amb el moviment independentista popular, la visió esbiaixada del conflicte (alimentada pels media d’àmbit estatal, progres o fatxes)i, sobretot, el perillosíssim nacionalisme banal espanyol, haurien de deixar pas al pragmatisme en l’àmbit de l’esquerra més reticent amb la causa catalana. Comprenc que algú que s’hagi sabut mantenir impermeable a les tirades de canya patriòtiques que li ha llençat l’estat, no vulgui caure del foc a les brases. Però si és rigorós en l’anàlisi i honest en la diagnosi, s’adonarà que no estem celebrant la victòria en un mundial de futbol per evadir-nos: ens estem complicant molt la vida per, un cop lliures del jou constitucional espanyol, poder desenvolupar polítiques pròpies. En un o altre sentit, és cert, ja que la independència és volguda per forces polítiques de tot l’espectre ideològic, però l’esquerra no ha de tenir por de fer-se valer en un context sens dubte més prometedor i més ple d’oportunitats.
I per què dic que una Catalunya independent és prometedora? En primer lloc, la independència significa escapar-se de l’article 135 de la constitució, el que prové de la reforma constitucional de l’estiu de 2011, el que imposa el pagament del deute privat a la ciutadania i limita la despesa i el dèficit a les administracions i que és l’origen de les brutals retallades que d’un temps ençà patim. La independència significa poder replantejar-nos l’adscripció a organismes internacionals econòmics (UE) i militars (OTAN). La independència significa una oportunitat per aprofundir en el caràcter participatiu de la democràcia i per tornar a definir els drets i els deures de la ciutadania amb una nova constitució. La independència significa experimentar una important desmilitarització en un futur immediat, per molt que es baralli la possibilitat d’un futur exèrcit català. La independència significa poder blindar drets bàsics com el dret a l’avortament, que pateix atacs cíclics en el context de l’Espanya nacional-catòlica. La independència significa poder passar de ser súbdits a ser ciutadans d’una república. La independència significa totes les coses que desitgem i el Tribunal Constitucional avui ens prohibeix. La independència no és, doncs, una cortina de fum per distreure’ns dels problemes que afecten la gent, sinó un mitjà realista i proper per donar resposta a aquestes qüestions. La independència de la CAC pot obrir la caixa dels trons i pot acostar un pas més envers la llibertat la resta dels PPCC i la resta de pobles de l’estat, no és un acte d’egoisme. Els catalans desitgem la millor de les sorts als pobles ibèrics, però està molt clar que nosaltres, a aquestes alçades de la pel·lícula, amb Espanya #nopodemos. |
|
Re: ¿Independentisme i consulta: pas endevant o cap enrrera? (crit)
|
|
per Cortina de fum? |
28 oct 2014
|
He d’admetre que em toca la pera i molt. Entenc perfectament que un anticapitalista mostri reserves davant dels acords puntuals que els partits d’esquerres puguin tenir amb els representants de l’oligarquia econòmica al parlament. Fins i tot puc acceptar que es digui que és immoral fer-se una “foto de família” amb ells. Però si aquests acords són al voltant d’un procés democràtic d’autodeterminació de (una part de) els Països Catalans, em semblen imprescindibles. No s’estan pactant uns pressupostos ni una reforma laboral. Tampoc s’està definint un model d’estat ni s’estan negociant alineacions amb organismes macroestatals econòmics o militars, almenys no en aquests pactes. El que s’està fent és obrir el camí a la possibilitat d’establir un nou marc de decisió política i econòmica més proper al poble català i controlable per part d’aquest, trencant amarres amb el regne postfranquista de l’indult i la submissió a la troica. El procés s’enfoca des d’una concepció plural de la societat catalana, una societat esgotada per l’immobilisme de les institucions estatals, la involució democràtica espanyola, el genocidi lingüístic i el tracte colonial que rep el nostre país, així que no, no es tracta d’una guerra entre pobles. Tampoc es tracta d’una revolució, almenys no encara, però si aquest procés d’autodeterminació té un signe polític és el del progrés, per molt que el partit més votat fins el moment sigui el de la burgesia. El més despistat dels analistes pot veure, si posa en relació els esdeveniments recents, que és el poble qui impulsa el procés i , en aquest sentit, marca l’agenda a una classe política en decadència que veu com la bassa d’oli en la que pensava jubilar-se s’acosta cada cop més al punt d’ebullició. És per això que l’ús de l’expressió “cortina de fum” per fer referència a la qüestió de la independència de la CAC em toca la pera.
Em toca la pera perquè els qui anomenen “cortina de fum” l’actual procés d’autodeterminació estan donant per bona la tesi carpetovetònica que afirma que tot plegat és un invent de CiU per desviar l’atenció respecte la seva gestió neoliberal crua i fraudulenta. És a dir, que els milions de persones que es van manifestar per la independència el 10 de juliol de 2010 i l’11 de setembre de 2012 , quan llavors CiU no demanava més que un pacte fiscal, havien estat en realitat persuadides de sotamà pels regionalistes per tal de justificar un retorçat canvi d’estratègia uns dies més endavant. Bravo. Gaudiria aclaparat per tanta creativitat en l’explicació dels fets si estigués llegint una novel·la de ciència-ficció, però no és el cas. La sòrdida i mediocre Catalunya autonòmica és ben real i els fets que hi tenen lloc són ben vulgars. Si CiU es va comprometre a tirar endavant una consulta és perquè volia aturar l’hemorràgia de vots que rega la planta incontrolada d’ERC. Ras i curt. Si han d’escollir entre gaudir del favor de l’oligarquia econòmica i financera però perdre el poder o bé despertar recels en l’oligarquia però mantenir-se a la poltrona, òbviament escullen la segona opció. No serveix de res que l’Isidre Fainé o en Joaquim Gay de Montellà et donin copets d’aprovació a l’esquena si ets a l’oposició i no pots usar els càrrecs públics per als teus interessos personals. Es tracta de dir al poble que vas envers la consulta i als de dalt que vas envers la tercera via, mentre dones gràcies al cel per mantenir-te al poder un dia més i demà ja veurem què fem. I si finalment s’apunten el tanto d’haver sigut els artífexs de la independència , doncs visca, també van penjar-se la medalla d’haver acabat amb la mili ja fa uns quants anys, el que passa és que llavors ningú des de l’esquerra va tenir el mal gust d’afirmar que el moviment dels insubmisos era una cortina de fum ideada per la classe dominant per tal de distreure la gent dels problemes reals.
El què ha d’importar a l’esquerra és què pot obtenir la classe treballadora amb la independència. Les abstraccions ideològiques, la desconnexió amb el moviment independentista popular, la visió esbiaixada del conflicte (alimentada pels media d’àmbit estatal, progres o fatxes)i, sobretot, el perillosíssim nacionalisme banal espanyol, haurien de deixar pas al pragmatisme en l’àmbit de l’esquerra més reticent amb la causa catalana. Comprenc que algú que s’hagi sabut mantenir impermeable a les tirades de canya patriòtiques que li ha llençat l’estat, no vulgui caure del foc a les brases. Però si és rigorós en l’anàlisi i honest en la diagnosi, s’adonarà que no estem celebrant la victòria en un mundial de futbol per evadir-nos: ens estem complicant molt la vida per, un cop lliures del jou constitucional espanyol, poder desenvolupar polítiques pròpies. En un o altre sentit, és cert, ja que la independència és volguda per forces polítiques de tot l’espectre ideològic, però l’esquerra no ha de tenir por de fer-se valer en un context sens dubte més prometedor i més ple d’oportunitats.
I per què dic que una Catalunya independent és prometedora? En primer lloc, la independència significa escapar-se de l’article 135 de la constitució, el que prové de la reforma constitucional de l’estiu de 2011, el que imposa el pagament del deute privat a la ciutadania i limita la despesa i el dèficit a les administracions i que és l’origen de les brutals retallades que d’un temps ençà patim. La independència significa poder replantejar-nos l’adscripció a organismes internacionals econòmics (UE) i militars (OTAN). La independència significa una oportunitat per aprofundir en el caràcter participatiu de la democràcia i per tornar a definir els drets i els deures de la ciutadania amb una nova constitució. La independència significa experimentar una important desmilitarització en un futur immediat, per molt que es baralli la possibilitat d’un futur exèrcit català. La independència significa poder blindar drets bàsics com el dret a l’avortament, que pateix atacs cíclics en el context de l’Espanya nacional-catòlica. La independència significa poder passar de ser súbdits a ser ciutadans d’una república. La independència significa totes les coses que desitgem i el Tribunal Constitucional avui ens prohibeix. La independència no és, doncs, una cortina de fum per distreure’ns dels problemes que afecten la gent, sinó un mitjà realista i proper per donar resposta a aquestes qüestions. La independència de la CAC pot obrir la caixa dels trons i pot acostar un pas més envers la llibertat la resta dels PPCC i la resta de pobles de l’estat, no és un acte d’egoisme. Els catalans desitgem la millor de les sorts als pobles ibèrics, però està molt clar que nosaltres, a aquestes alçades de la pel·lícula, amb Espanya #nopodemos. |
|
Re: ¿Independentisme i consulta: pas endevant o cap enrrera? (crit)
|
|
per Comité Revolucionari Internacionalista Transgresor?? |
28 oct 2014
|
|
PAYASOS!!! |
|
Re: ¿Independentisme i consulta: pas endevant o cap enrrera? (crit)
|
|
per Neng |
28 oct 2014
|
En el vilaweb estas cosas seguro que no pasan.... De hecho tampoco pasan en Nacio Digital, ni Raco Catala, ostias, ahora que caigo! Tampoco se ven estos escritos en l'Avui, ni en La Vanguardia..... ¿Por que sera?
A mi tambien me toca la pera que solo pueda encontrar un salvavidas de la boragine patriotera, casposa y rancia, en indy bcn.
Aupa la resistencia! |
|
Re: ¿Independentisme i consulta: pas endevant o cap enrrera? (crit)
|
|
per per "x" |
29 oct 2014
|
"...en l'agudització del conflicte entre l'Estat Espanyol i el poble català..."
Fes-tu mirar, em sembla que perds oli...
El que es parla es de cambiar estat espanyol per estat català..., aixó de "el poble català" t'ho inventas tu solet... El poble esta segrestat desde fa molt de temps!
Els primers en oblidar al poble català, heu sigut els del procès sobiranista i és aixó del que parlem...
I el estat espanyol, és peça important en tot aixó... Parleu molt del dret a decidir, peró encara no he trobat en cap lloc, que es parli de quin es el model social, econòmic i polìtic per el que anirem a lluitar tots plegat.
La vostra coartada és que votem totes primer i després ja en parlarem, i d'aquestes promeses coneixem moltes. És el que millor feu els polìtic. Prometre-ho tot i no cumplir res.
Si voleu, aquesta vegada construirem l'autodeterminació, començant per abaix de tot i a la esquerra..., i després ja en parlarem si anirem a votar.
M'agradaria molt que sortis tot molt molt majoritari..., peró em sembla que desprès no tindriau prou cantonades per plorar.
Si voleu que vos enganyin una vegada rera l'altra, aquest és el vostre problema i la vostra incapacitat.
Quand voleu, torno a dir, començem per abaix i a la esquerra |
|
Re: ¿Independentisme i consulta: pas endevant o cap enrrera? (crit)
|
|
per vot nul |
29 oct 2014
|
vot nul
perquè, 1r estem a favor de la democràcia participativa, i per tant dels referèndums. (més encara si aquests són impulsats per una iniciativa de masses, independentment de la seva legitimitat i grau de manipulació per altres poders)
2a estem en contra del govern del PP i de la prohibició del referèndum.
3ª estem en contra de CiU i el seu govern.
4t estem en contra dels nacionalismes, dels estats-nació i de les fronteres.
5è denunciem el procés desmobilitzador dut a terme en catalunya pels nacionalistes d'un i altre signe, així com la cortina de fum desplegada pel govern català.
6è i vot nul i no en blanc perquè aquest últim és molt fàcilment manipulable (només n'hi ha prou amb posar la X on els interessi). |
|
Re: ¿Independentisme i consulta: pas endevant o cap enrrera? (crit)
|
|
per . |
29 oct 2014
|
neng idiota para casposo y español ya te tenemos a ti y al otro tarado del mov. libertario. saluda a tu padre el pikoleto y tu tio el policia nacional de nuestra parte. bastardo
esto solo lo lees en indymedia y no en l'Avui, ni en La Vanguardia... |
|
Re: ¿Independentisme i consulta: pas endevant o cap enrrera? (crit)
|
|
per Neng |
29 oct 2014
|
|
Mmmmhhhh, no te sobrevalores: de insultos y descalificaciones estan llenos los debates en los massmierda, neng! |
|
Re: ¿Independentisme i consulta: pas endevant o cap enrrera? (crit)
|
|
per per el psikiatra que ahora es maton de ciu |
30 oct 2014
|
|
sabemos quien eres, la udef sigue tus cuentas bankarias, haber si proto saldras en el mundo, que por ser catalan y feixista no tienes impunidad, deja de nombrar al movimiento libertario que tu amarillismo solo hace que embrutarlo. que llegas a ser ignorante tu y tu separatismo. |
|
|
