|
|
|
|
|
Notícies :: criminalització i repressió |
|
La Presó: Retenció o Producció de Delinqüència?
|
|
|
per Un Delinqüent |
25 oct 2014
|
|
LA PRESÓ : RETENCIÓ O PRODUCCIÓ DE DELINQÜÈNCIA? |
a) Presó
En alguna de nosaltres està la idea de presó com un lloc aïllat de l'exterior per a que tota aquella persona que no complisca les lleis, se la tanqui en ella. Allí complirà amb la pena dictada i quan acabi es trobara regenerada. Però, que passa amb aquesta delinqüència que mai acaba d'extingir-se? És que hi ha que considerar-la com un mal menor o la realitat és que interessa que hi hagi presons per a que a través d'elles es pugui dominar, controlar i classificar tota persona que vulgui trencar amb el domini?
La base està en que les penes a complir en les presons no van destinades a extingir els delictes, sinó a distingir-los, distribuir-los i classificar-los.
La penalitat no “regenera” a les infractores sinó que es serveix d'aquelles per a traure'n profit, control i dominació dels il·legalismes, provocant el que en el món capitalista és una economia d'ilegal·lismes.
D'aquí neix el “ triomf ”- fracàs de la presó, perquè no acaba amb la il·legalitat o delinqüència i, en canvi, la controla i la torna rentable.
És a partir de la revolució industrial quan neix aquest concepte de presó. Les classes dominades ja no lluiten contra els tractants, financers o ministres, sinó contra els empresaris i propietaris. D'aquest fet sorgeix la explotació legal provocant els ilegal·lismes obrers. Ells s'engloben en una serie de lluites que van des de la destrucció de les màquines fins la formació d'associacions obreres. Des de l'abandonament del treball, a la vagabunderia. Neixen els il.legalismes que van contra la llei i la classe que la imposa. Aquesta llei que no està elaborada per totes sinó que està feta per unes i aplicades a altres, la llei de la classe dominant i minoritària sobre la classe majoritària, dominada i explotada. Aquestes lleis que amb el seu contingut de vigilància, de servei als propietaris, d'exigències de l'Estat, provoca les ocasions de delinquir. Totes aquestes exigències fan variar als que delinquixen que, així com abans estaven en tots els rangs socials, ara quasi totes provenen de les classes més desateses i populoses. I aquesta llei i justícia, encara que es digui com a tal, no dubta en creure necessari que hi hagi diferència de classes. Els il.legalismes i les presons amb aquestes lleis no aconsegueixen extingir la delinqüència sinó, al contrari, que es reprodueixin. Permeten controlar i diferenciar els il.legalismes. He aquí l'èxit de la presó i la seua justificació. Es tracta, doncs, en aquesta societat capitalista, de reproduir la delinqüència ja que així tenen un millor control dels creixements il.legals de la població dels grups de vagabunds, bandes juvenils, captaires, obrers en l'atur, etc... Els delinqüents es troben enquadrats, malvats enfront al capital, com un pressupost econòmic sense conseqüències rentables.
Resumint, el poder s'aprofita dels delinqüents per mitjà de les presons per a organitzar un esquema de control sobre la societat dominada. O sigui, que permet a través dels mateixos delinqüents controlar a la població. És a través de la presó on es germina aquest control; d'aquí sorgiran els xivatos actuant en combinació amb la policia. Sorgeix una delinqüència manejable. Formant un circuit tancat i inacabable, en el qual la policia, mitjançant la presó, converteix als infractors de la llei, o sigui a les delinqüents, en auxiliars de controls policials que procuren reenviar delinqüents a ella.
Queda, així, remarcat el procés de la delinqüència i la presó com a instrument provocador de la continuïtat, controlada i aprofitada pel capitalisme per a seguir en el poder i assegurar-se el seu ordre establert.
És en la presó on s'aplicarà el major poder de repressió sense defensa alguna per a la delinqüent, per a traure d'allí el control de la societat, aplicant-se així les accions més violentes que puguin donar-se, justificant-ho aparentment com el triomf del bé sobre el mal, quan en realitat és una explotació de la violència (tortures, xantatges, humiliacions, cel·les de càstig, suborns, falses promeses, etc...) per a poder traure desprès el control en el que les delinqüents es mouran enmig de la societat; deixant-la sense possibilitats de ser lliure en ella, anul·lant-la, sent aquest l'objectiu de poder capitalista ja que la delinqüent és el testimoni més clar de les contradiccions del món explotador, doncs demostra qua la societat actual margina la seua majoria a participar en ella, obligant-les a ser explotades en benefici del qui domina. I tota aquella que trenque amb aquesta imposició, la llei l'anomena delinqüent o il·legal. I la llei no la corregeix ja que la llei està elaborada pel poder per a controlar la societat i no per a que ella participi, ja que si la deixara participar destruiria el mateix poder. En la presó s'englobarà a la delinqüent, no per a retenir-la, sinó per a preparar-la com a instrument per a quan surta d'ella, beneficie a la classe dominant com a mitjà de repressió, control i classificació de la societat.
La presó ens ajuda també quina és la nostra societat. És, podríem dir, el seu últim resum, el resum d'una societat vigilada, controlada, inspeccionada, de una societat panòptica (1). Totes estem subjectes. Totes vigilades. Les cadenes amb les que ens mantenen subjectes als que estem fora de la presó, són menys visibles, però no menys reals que les de les preses.
(1) PANÒPTIC: Jeremy Bentham inventà la paraula en 1792. Un nom per a una presó model, sense tortures ni càstigs, la verdadera presó liberal i educadora. Construida en forma circular, amb fileres de cel·les obertes en l'interior; un corredor en el qual s'erigeix una torre d'observació des de la qual el presoner no pot en cap moment escapar a la mirada de l'inspector mentre que aquest pot veure-ho tot, sense ser vist. És el principi de la vigilància absoluta; la mirada que sense coacció aparent, reprimeix més i millor que els cops.
b) Llibertat vigilada
Cada sistema penitenciari té el seu estil, però tots coincideixen en el que està proposat: que la individua que haja entrat en el món de la delinqüència (de la oposició al sistema) estigui constantment controlada; d'aquí la obligació de fixar un domicili on se li pugui trobar i sobretot, les periòdiques presentacions. I la obligació de demostrar la seua integració al món de la producció.
Aquesta vessant es presenta com un pas més per part del sistema per a aconseguir la “cura” de la delinqüent; se li dona la mà fins que pugui valer-se per si mateix. En realitat, un control constant.
c) Llei de perillositat
Aquesta llei del 4 d'agost de 1970 és una actualització als interessos del sistema de l'antiga llei de “vagos i maleantes”. Mantenint-se dins de les normes establertes del “joc legal” hi ha racons de la vida social que queden fora de l'abast del control. Aquesta realitat és inacceptable per als pressupostos del sistema i per damunt de les normes de joc creen altres àmbits legals fora de la “llei i els codis”. No es tracta, per lo tant, en la present llei de Perillositat fonamentar uns fets sancionables i els seus respectius càstigs, sinó determinar, simplement uns fets presumiblement perillosos. La intenció és ben clara: es tracta d'aconseguir en la vida social la vigilància i control absolut sobre totes les persones i comportaments. Aquest interès de control es tractarà d'ocultar afirmant que el que es procura és la rehabilitació socials dels marginats. Rehabilitació que és res menys que una acceptació de la NORMA imperant i de l'ORDRE establert per la ideologia i el poder.
c) Tribunals Tutelars de Menors
Una menor, des del pla teòric de la llei, no és una delinqüent, no pot ser-ho, ja que no té responsabilitats; però una menor pot i es controlada. Se la tanca. I els centres d'adaptació són en realitat “presons per a menors”. El principi fonamental és la seguretat que la jove no es fugi, que quedi controlada. I així el sistema realitzar el seu primer proces de plantació de vivers per a la delinqüència que com hem indicat abans, li és fonamental per a la seva supervivència. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: La Presó: Retenció o Producció de Delinqüència?
|
|
per molt bon escrit, per a reflexionar |
25 oct 2014
|
El que escriuré ara, no és pas una crítica al escrit, sinó un intent de reflexió sobre el que s’ha escrit.
Per començar a parlar, prendre com punt de partida aquesta frase:
<b>“que passa amb aquesta delinqüència que mai acaba d'extingir-se?”</b>
Moltes vegades dona la sensació que interioritzen part del discurs de dominació. Em sembla que el punt de vista d’aquesta frase hauria de ser a l’inrevés. La pregunta seria més del tipus, “perqué hi ha gent que no vulnera les lleis”, i no “perqué no s’extingueix aquesta delinqüència”.
Un punt de vista intenta explicar la necessitat de la rebel·lia i el altre el de l’extinció dels i de les qui no acaten les normes per diferents raons.
Actualment les penes a la presó no tener cap altre funció que la submissió productiva, i per les refractaries a aquest sistema s’afegeix la neutralització per l’anul·lació o “l’extinció” social. Per aixó dic que quan ens preguntem el per qué no s’extingueix la “delinqüència”, intentem “resoldre” una qüestió d’ordre per al sistema i no tant trobar raons per a rebel·lar-se o quines pors ens ho impedeixen.
Trobo que l’escrit asumeix un greu error. En contre del que es diu, LA PRESÓ NO TÉ CAP FRACÀS. Cumpleix la funció per la que ha sigut “reconvertida”, retornant als seus principis originaris del “ideal” productiu i de reclusió.
L’IL·LEGALISME NO NEIX…, ÉS CONSEQÜÈNCIA DE LES LLEIS, i és per aixó que és reprodueix, perque cada cop hi ha més lleis restrictives i limitadores de les llibertats i dels fluxos de moviments i relacions dels grups humans. Malgrat que sembli que només es tracta d’una qüestió semàntica, no és pas així perque és amb els discursos que construïm el nostre imaginari e interioritzen la finalitat de la repressió.
Repeteixo que no es tracta de res semàntic, sinó de un fet reproductiu del propi sistema que em interioritzat i que des de l’àmbit acadèmic s'estén, assumint nosaltres els discursos reformats del poder per assenyalar un espai de lluita fals, que hem assumit com nostre i des del que no es canvia el sistema de dominació.
La presó no és pas l’unica estructura, institució, de control, dominació i domesticació. És una de les més evidents i a la que totes ens intimida, peró hi ha de molt més subtils amb les que participem i reforçem les estructures i institucions de dominació.
Lluitar contra la presò és molt necessari, tant com lluitar contra totes els altres formes de control i submissió. Moltes vegades l’imaginari de la presó no ens deixa veure les altres “presons”. Per exemple, és important anar als arrels…, els tribunals tutelars de menors es van crear arran de l’imposició de l’escola obligatoria, actualment l’escola pùblica, i nosaltres lluitem per aquest instrument de dominació en comptes de fer una escola per la lliberació. Igualment la presó es va constituir com espai per a la explotació extrema de l’ésser humà, i actualment demanem la creació de llocs de treball i tenim por de l’atur, una por justificada per aquest model capitalista productiu que ens cosifica i ens convirteix en mercaderia d’un sol ús i amb data de caducitat.
A d’altres indrets, com els USA i a qualsevol dictadura, la presó és a a vegada un sistema per la selecció “eugenèsica”. L’extinció es fa molt més evident, fins i tot el seu ritual de preparació per l’extinció.
Es ben cert que totes aquestes institucions de la mort, tenen una finalitat de dominació i control de classe i és per aixó que les classes dominants poden transgredir les lleis sense sentir l’efecte “penitenciari” (perniciòs) de les presons.
També és per aixó que no serveix de res cambiar el sistema punitiu per altre més humanista, racional o just. I dins del sistema punitiu incloc als advocats, jutges, policies, carcel·lers, funcionaris com educadors, asistents socials, psicòloges, mestres, metges, psiquiatres,…etc.
És també per aixó que una lluita abolicionista de la presó es concentra amb una institució i les més evidents per els “danys” a les persones preses i a les del seu entorn, donant peu a la extesa confusió de que es fa necessari un suport “pal·liatiu” d’aquestes persones com a finalitat i no com conseqüència de tot un sistema que és necessari destruir.
Luitar per els drets de les persones “preses”, és donar sentit a la presó i no pas una resposta de solidaritat contra el que ens oprimeix.
Lluitar contre les presons i adonar-se que les persones estan preses com una conseqüència de l'existència d'aquesta institució i d'un clar sistema polític, econòmic i productiu de dominació, ens fa assenyalar i reconèixer el que ens oprimeix, alhora que mostrar la nostra solidaritat amb els qui, des de l'empresonament, lluiten i es resisteixen a les estratègies de dominació.
No hi ha camí sense lluita! |
|
|
