|
|
|
|
|
Notícies :: corrupció i poder |
|
9 de nov. dialectica de la unidad tecnica y la ceremonia de la confusion
|
|
|
per steve buszemi |
22 oct 2014
|
|
la funcion intima de artur mas:ser el dirigente de la sociedad de aprovechados impacientes del disfrute que constituye la amalgama de oportunistas de lo que se ha dado llamar la via catalana. |
| |
El frente soberanista, en vez de favorecer la expresion de las quejas de la poblacion humilde, en vez de fijarse como mision fundamental la libre circulacion de las ideas de la clase obrera hacia la dirigencia, ha formado una pantalla y las prohibe. El espiritu simplista de la casta en catalunya, no deja de repetir hasta machacar, que la direccion de los asuntos del pais, necesita de un poder fuerte, de un pensamiento unico, y en esa perspectiva se encarga de que los movimientos sociales, desde la anc, pasando por stop pujadas y ahora la pah con el engendro guanyen barcelona, tenga la mision de de la vigilancia y control de las luchas sociales, y si hay alguna disidencia social el regimen separatista lo reprimira con los cuerpos represivos. Con una campaña desde los massmierda en pro-independencia, de matraca diaria, se consigue acallar a la opinion publica critica con los asuntos de la vida cotidiana. Y desde la dirigencia al servicio de la casta, se recuerda en todo momento a los movimientos sociales, lo que el poder espera de ellos, la obediencia y la disciplina, y de ahi su estrategia de uniformarlos(camisetas,consignas, desfiles, movilizaciones hapennings, culto a la bandera, y la sumision a la patria). De este modo hemos llegado a que el parlament sea un servicio de informacion, y el goverm pase a la etapa defensiva, en que toda lucha social es concebida por los partidos politicos como una fuerza sin control, por lo que hay que anestesiarla con la politica pseudoreligiosa de la patria y a continuacion a inutilizarla con la represion policial.
La obediencia al pueblo por la tan cacareada unidad, se escenifica en la pza. catalunya por la monja troskista dando voz a la juana de arco catalana que consus gritos histericos de president, PRESIDENT; PRESIDENT EXIGIMOS, y lo que era secreto pasa ahora a ser abiertamente y al descubierto, una organizacion totalitaria, la dictadura tribal, donde todos los dirigentes de partidos, sindicatos y organizaciones civiles, son los verdaderos traidores al pueblo obrero, porque tratan de venderlo al mas terrible de los enemigos LA IGNORANCIA, esa que esta provocando el auge del separatismo.
En unos tiempos en catalunya, en que la mayor riqueza-(la ostentacion de lujo y privilegios y la impunidad del clan pujol en justificarlos es ya de un olor nauseabundo)-se da al lado de la mas terrible miseria-(la malnutricion infantil, es de un dolor insoportable)-, es en esa desigualdad social en la que vivimos que solo es posible por la represion policial, es sitomatico que los jefes politicos de la policia en madrid y en barcelona, sean devotos catolicos de misa diaria, haga de todo ello proporcional al marasmo en que se sumerge a la clase obrera. La burguesia y la clase politica a su servicio, estan cada dia mas vendidos y a merced de las grandes compañias neoliberales, que a base prebendas se han colocado en excelente posicion de imponer concesiones y asi lograr grandes beneficios, mientras explotan los escandalos de expolio, robo, estafa y corrupcion, que llevan al pueblo obrero a la condena a la miseria y al enriquecimiento de una burguesia y una clase politica avidas y criminales.
En la medida que se va aclarando el panorama, se va viendo al grupo usucfructuario galoneado del parlament, ese que ayudado a arrebatar la riqueza del pais por el capital especulativo,como lo que es en realidad una brizna de paja en manos del poder manejado por lobbys facticos, que practican el gobernar indirectamente a traves de politicos lacayos que dirigen la politica pseudoreligiosa de la patria y de una policia esbirra formada a traves de expertos al servicio de los intereses del neoliberalismo, los primeros adormeciendo y anestesiando, para que luego los segundos repriman, aterroricen y inutilicen la resistencia de la clase obrera que vive en la precariedad y que ahora ya enferma, no tiene capacidad de discernir quien es su enemigo el que le condena a una vida de miseria y de represion.
LA VIA CATALANA, esa de la dialectica, de la unidad tecnica y la ceremonia de la confusion, donde los intelectuales sumisos a ideales patrioticos y armados de principios burgueses sujetan y aguantan el regimen neopujolista del goverm, mientras los dirigentes pequeños burgueses encuadran y conducen a los movimientos sociales, hacia el totalitarismo. Este nocivo movimiento separatista, incapaz de dar prosperidad al pueblo obrero, liderado por el neopujolismo, que es una casta con dientes afilados avido voraz y dominado por el espiritu de tendero, que se contenta con los dividendos que le asegura el capital especulativo,al que debe su seguridad para continuar gobernando, nos recuerda a tiempos pasados donde todo esta bien atado porque no ha nada mas parecido al fascismo español que el fascismo catalan. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: 9 de nov. dialectica de la unidad tecnica y la ceremonia de la confusion
|
|
per dubte |
22 oct 2014
|
La segona fotografia és real o es un fake?
Context, fonts? |
|
Re: 9 de nov. dialectica de la unidad tecnica y la ceremonia de la confusion
|
|
per farsa-dubte-real- |
22 oct 2014
|
|
real fake, lo de presidir la comision de investigacion es real o fake, no lo se pero todo ello me da mucha risa juaajuaaaaaaaaaa. |
|
Re: 9 de nov. dialectica de la unidad tecnica y la ceremonia de la confusion
|
|
per fake como la vida misma |
22 oct 2014
|
|
https://encrypted-tbn3.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcT1AZhuF02pTG2h8StUws48Utg7fQZBTJIoSy_Ws46AgpaKJqwH9w |
|
Re: 9 de nov. dialectica de la unidad tecnica y la ceremonia de la confusion
|
|
per quiero papelas para los presos.no hay metadona en las carceles |
22 oct 2014
|
|
pues para presidir la investigacion...las fotos dicen que esta un poco coaccionado. y diria que hasta un poco coaccionado. pobret el deivit no sabe si sacarse l'aspardenya o salir corriendo. |
|
Re: 9 de nov. dialectica de la unidad tecnica y la ceremonia de la confusion
|
per CRIT
crit ARROBA riseup.net |
23 oct 2014
|
EL JOC DE LA CONSULTA: TRAMPES i ENGANYIFES DEL SISTEMA DE PODER
Des de fa mesos es debat entorn la possibilitat jurídica i constitucional de preguntar a la gent que habita terres catalanes si volen desmesclar se de l’Estat espanyol. Un cop més, tant el nacio nalisme espanyol com català, es presenten com a salvaguarda d'una amenaça externa que és el principal impediment, sinó l´únic, de la preser vació d'una suposada identitat col.lectiva. El propòsit d'uns és fer creure que es dissol una unitat homogènia i indiferenciada, el propòsit dels altres és fer creure que amb un govern loca lista, regenerat i independent les estructures que oprimeixen i exploten a la població minvaran, i que al deixar de tenir un poder central serem testimonis d’un viratge que ens farà ser més lliures. Qui ens vol fer creure que quan el joc arribi a la meta alguna cosa canviarà? La bur gesia catalana seguirà sent la mateixa que ens desnona, que defensa la propietat privada i qui s’assegurarà de vetllar per mantenir dempeus el mode capitalista. O creiem que per tenir la par ticularitat d’un exèrcit català, aquest no serà igual de dèspota i repressor, que pel fet d'im plantar una església catalana, aquesta no serà igual de catòlica i castrant o que pel fet de tenir unes institucions financeres catalanes estarem exemptes de viure sota estructures escalvitzado res que depenguin igualment del gran lobby eu ropeu i mundial?
No ens enganyeu, aquest joc fa ja temps que va ser inventat i diferents companys de lluita han posat de manifest al llarg de la història que seria reaccionari jugar la partida. El passat deixa tes timonis d’aquells que ja han participat de l'en treteniment del nacionalisme abans que nosaltres i sobretot de les ments que l’han dis senyat i l’han venut a preu de mercat. Miremlo d’aprop: el joc nacionalista comença amb tram pa, ja que presenta la partida com un xoc d’in teressos entre dos jugadors, els poderosos, col.lonitzadors de mena i dominants, que surten amb avantatge doncs sustenten el gran entramat econòmicsocial del territori, enfrontats a
l’equip dels sotmesos i els dèbils, amb un passat històric de submissió i redempció constants. Sa bem que tots els estats son imperialistes i con trarevolucionaris i que aquesta és una condició
sine qua non del seu existir i, per tant, en el cas català i espanyol passa el mateix: els dos tafurs persegueixen consolidar el seu poder i els seus beneficis en funció dels càlculs que han fet, mantenir en vida l’organisme del capital i seguir apropiantse de la plusvàlua produïda pels tre balladors. Davant això, només ens queda la des trucció de l'Estat espanyol així com l'oposició a la formació d'un Estat català que com tots, serà repressor i explotador perquè l'únic objectiu de l'Estat és el manteniment de l'ordre establert. Per això, tant des de les esferes més intel.lectuals com des de les més populars, tant partits de dre tes com d’esquerres, els nacionalistes volen par ticipar i provoquen una guerra d’interessos sota l’objectiu de conquerir una pàtria en què ma lauradament els oprimits hi seguim perdent, guanyi la independència o la opció unionista. L’estratègia legítima de voler mantenir en vida una llengua, unes tradicions i uns costums locals es desvia i es distorsiona intencionadament en defensar el sostén del capitalisme català i espan yol.
Però com en tot joc d’estratègia, els polítics i la burgesia, així com tot el cos antagònic a la revo lució social, es troben amb caselles que son incò modes per la consecució de la partida. Aquelles on ens trobem els que proclamem una societat internacionalista en què les fronteres deixen d'existir i on l’estranger deixa de ser considerat com una amenaça o un intrús, que pensem que la llengua i les tradicions d'una terra es cultiven millor en una societat basada en els factors hu
mans i no en la lògica de l'explotació del capital i que reivindiquem que no és arrel d’una consulta dirigida per les esferes parlamentàries de poder com s’assoliran les millores socials, sinó fora del taulell. És en aquestes caselles on ens volem si tuar, allà on els projectes humans, socials i revo lucionaris es dissenyen dia a dia i no permeten
la consecució d'una partida on la derrota per part de les classes treballadores és quelcom do nat a priori.I és que quan les elits dominants ens presenten el “dret a decidir” el pastís ja s'ha re partit fa estona. La capacitat de ferse pròpia una suposada demanda social per part dels polí tics que desitgen el poder no pot fer trontollar la seva posició en les altes esferes, s'hi juguen mas sa i el negoci ha de sortir rodó. Hem de tenir
clar que el desplegament de la campanya inde pendentista, tingui l'origen que tingui la reivin dicació, s'ha donat amb el vistiplau d'una
burgesia que tan sols contempla els propis inte ressos i que, per tant, és capaç de canviar el rumb quan faci falta. Quina capacitat tindrà la societat, llavors, per decidir? Quina fortalesa tindran els arguments independentistes quan els que suposadament lideren el procés facin mitja volta per por a perdre privilegis, quan es faci evident la manipulació que s'ha dut a terme? En aquell moment la realitat tornarà a mostrarse tal com és ara, sigui amb cognom espanyol, ca talà, francès... una realitat dura, freda, misera ble i injusta on els privilegis d'uns pocs són l'única raó que mou les peces del taulell, on les persones són mers instruments per a l'acumula ció dels beneficis, on la lògica del capital ha eli minat la meravella del viure. I és que, evidentment, l'afecte cap als sers estimats que viuen allà on hem nascut, l'alegria d'estar o tor nar al lloc on hem crescut, de menjar els plats de sempre... té a veure amb aquesta meravella però
hem de tenir clar que totes aquestes sensacions i sentiments no tenen res a veure amb el patriotis me que tant serveix al capitalisme, ni amb l'alli berament o la unitat nacional que beneficia a la burgesia i que ha provocat tantes guerres, ni
amb la defensa de la pàtria que uneix explota dors i explotats sota una bandera. Desemmasca rem el joc nacionalista com una forma més de mantenir un ordre injust i d'explotació. Desen ganyemnos: el nacionalisme mai ens farà més lliures!
Ni pàtries ni banderes ni fronteres!!
C.R.I.T!
crit ARROBA riseup.net |
|
Re: 9 de nov. dialectica de la unidad tecnica y la ceremonia de la confusion
|
|
per españoles... |
23 oct 2014
|
|
HIJOS DE PUTA! |
|
|
