|
|
|
Anunci :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Rememorar i impulsar mons contra el desenvolupament
|
|
per Can Masdeu
Correu-e: canmasdeu@gmail.com |
21 oct 2014
|
|
El proper diumenge 26 d'octubre, al centre social de Can Masdeu, dedicarem la tarda a la crítica al desenvolupament tecnoindustrial. Després de la ruta per la història i el present de Can Masdeu (12 a 14h) i del dinar popular agroecològic (14:30h.), activitats que tenen lloc cada diumenge, comptarem amb tres actes consecutius que d'alguna manera tenen a veure amb aquesta temàtica. Després de cadascuna de les presentacions i projecció, obrirem un espai de debat. |
A les 16h. tindrà lloc la presentació del llibre “Vidas a la intemperie. Notas preliminares sobre el campesinado” (Campo Adentro Ediciones).
Comptarem amb la presència de l'autor, Marc Badal, que ens explicarà com i per què va portar a terme la idea d'escriure aquest llibre sobre la cosmovisió i l'estil de vida de la pagesia tradicional. Serveixin les seves pròpies paraules per il·lustrar l'interès de l'obra.
“La desaparició de la pagesia pot entendre's com la fi d'un món. El punt i final d'un relat que segueix en altres latituds però no en la nostra. Provenim d'un lloc que no hem conegut i no serà la pagesia tradicional qui ens expliquin com era. No van deixar escrita la seva història abans d'anar-se en silenci. Víctimes d'un etnocidi amb rostre amable, van salvar els cossos però el seu esperit no va resistir l'embat de la modernitat. (...)
Els camperols van viure sempre a la intempèrie. Exposats a una relació de forces que els sobrepassava. Som els seus orfes, però no plorem la pèrdua. Un mur de contemporaneïtat ens impedeix contemplar les ruïnes que expliquen el nostre temps; cap vincle ens subjecta al passat. També nosaltres vivim al descobert. Desabrigats de tota referència que ens ajudi a comprendre la naturalesa de la nostra deriva. Que ens permeti traçar nous rumbs amb els quals eludir el naufragi en un abisme de present continu i absolut.”
Més informació a http://www.campoadentro.es/es/acerca_de
A les 17h. tindrà lloc la presentació del cinquè número d'Argelaga, revista llibertària contra el desenvolupament.
Joan Bautista, editor juntament amb Miquel Amorós d'Argelaga, revista amb dos anys de vida que fins ara ha tingut molt bona acollida i una àmplia difusió, presentarà el recentment publicat cinquè número de la mateixa i ens posarà al dia dels avanços i els reptes de les lluites “antidesarrollistas” que s'estan lliurant als territoris europeus. Aquest és un fragment del text que van utilitzar per presentar-se quan van publicar el primer número.
“Partim de la convicció que la revolució social és necessària i possible. Necessària perquè és l'única sortida que ens suggereix el sentit comú en un món atrapat en un entramat tecnopolític que el fa cada dia més inhabitable. Possible perquè la dominació capitalista que sotmet la societat de masses als imperatius de l'economia global s'assenta en un pedestal de fang.
Les contradiccions entre la necessitat de créixer i la impossibilitat financera d'estimular la demanda, o entre el creixement i l'escassetat de recursos disponibles, principalment energètics, condemnen la política “desarrollista” al fracàs més estrepitós. Però la dominació no pot tenir una altra política; és més, està obligada a bolcar els seus esforços en el desenvolupament econòmic, encara que en fer-ho precipiti la societat a un abisme de destrucció i l'acompanyi en la seva caiguda. El capitalisme ha deixat de ser una alternativa a la catàstrofe i, atès que aquesta és inevitable, aviat es presentarà com la menys cruenta.
La humanitat s'està veient doncs abocada a plantar-se davant la cruïlla entre revolució o barbàrie. Entenem per revolució un procés històric de canvi radical que ni pot reduir-se a un sol dels seus moments, el de la confrontació amb l'ordre, ni pot estalviar-se l'enfrontament recorrent a una fórmula econòmica o política. El procés ha començat però les forces socials que han de protagonitzar-lo encara han per formar-se. Si les hostilitats ja s'han declarat, les batalles han de lliurar-se també en el terreny de les idees, que és el més empantanat. La descomposició inevitable d'un sistema travessat per antagonismes insolubles és font de conflictes al territori i l'urbs, els quals recomponen els llaços de la solidaritat extinta i proporcionen materials valuosos per a una presa de consciència de l'opressió moderna. Precisament el subjecte revolucionari es formarà en el fragor del combat gràcies a la comprensió de l'època en la qual es troba immers, perquè les seves contradiccions li revelen la immensitat de la tasca que ha de complir.
En publicar aquesta revista, el nostre objectiu és fomentar amb l'anàlisi i el debat de les lluites territorials i urbanes una atmosfera de dissidència i deserció on el subjecte històric, que no és un altre que la comunitat anticapitalista, pugui constituir-se i consolidar-se. Fent-nos ressò de les raons dels combatents, volem contribuir en ressorgir d'una crítica pràctica que proporcioni a aquesta comunitat la visió estratègica necessària per dur a terme la sentència d'un món sense raó de ser, històricament condemnat.”
Més informació a http://argelaga.wordpress.com/
A les 18h. projectarem “Queimar o monte”, un documental sobre les causes dels incendis forestals a Galícia (57', 2012, Walkie Talkie Films)
Comptarem amb la presència d'Emilio Fonseca, realitzador del documental. El text que segueix és part de la informació que hi ha penjada al web de Walkie Talkie Films.
“Queimar o monte, rodat a Galícia durant la primavera i estiu de 2012, analitza les causes i motivacions que estan darrere dels milers d'incendis forestals que arrasen Galícia cada any. A través de nombroses entrevistes i imatges de zones especialment afectades pel foc es conforma un ampli mosaic sobre el problema dels incendis, que apareix com el costat més fosc de la relació conflictiva que la societat gallega manté amb el seu medi natural.
Els incendis forestals són el principal problema mediambiental de Galícia. Cada any uns 10.000 incendis es produeixen en aquest territori. En els últims trenta anys s'ha cremat una superfície equivalent a la tercera part de Galícia. La informació que els mitjans difonen sobre el foc a les muntanyes gallegues sol limitar-se a donar uns pocs noms i xifres de llocs cremats. L'anàlisi de la casuística dels focs és molt escàs. El documental és fruit d'una àmplia recerca realitzada per Emilio Fonseca, realitzador de Walkie Talkie Films. La revisió de les dades oficials i una recerca etnogràfica ha permès construir aquest documental, que s'apropa al foc a través d'entrevistes a persones d'àmbits diversos.
Pel documental desfila una refinada col·lecció de personatges que presenten les seves situacions particulars, reals i imaginàries, i els seus problemes, causes, solucions. Com el paisatge natural de Galícia, el poble gallec es mostra caòtic i sentimental, contradictori i catastròfic, i amb aquest inconfusible i sagnant sentit de l'humor.”
Més informació a www.walkietalkiefilms.com/?page=feature |
Mira també:
http://canmasdeu.net
|
This work is in the public domain |
