|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
Un escàndol ben tapat
|
|
|
per Antoni Ferret |
12 oct 2014
|
|
|
Corria la nit del 4 de febrer de 2006. La Patricia Heras era una noia madrilenya que havia vingut a Barcelona a estudiar. Aquella nit havia sortit amb un amic i tornaven a casa amb bicicleta. Van tenir un accident i van caure. L’amic es va fer més mal; ella només unes rascades. Van anar al servei d’urgències de l’Hospital del Mar, on l’amic, més greu, era atès i ella s’esperava.
La sala d’espera estava «moguda», perquè hi havia hagut uns incidents entorn d’un teatre vell «ocupat», entre joves d’estètica «diferent» i policies municipals, i hi havia hagut detinguts i ferits. La Patricia lluïa un pentinat original, a base de quadres. Els policies la van detenir com si també hagués participat en aquells incidents.
Increïblement, el muntatge policial i el muntatge judicial no van permetre demostrar que la Patricia no tenia res a veure amb els fets. El judici va ser ple d’irregularitats, perquè hi havia l’actitud de culpar els joves segons el criteri de la policia. Increïblement, la Patricia va ser condemnada a tres anys de presó... Era a la presó per haver caigut de la bicicleta i haver anat a l’hospital... Va obtenir un permís penitenciari i, durant el permís, es va llançar per la finestra d’un setè pis.
Va ser assassinada. Es va suïcidar per la desesperació i la ràbia de la injustícia que se li feia, i davant la impotència. Els assassins? Primer de tot els sistemes policial i judicial, que van estudiar el cas superficialment, perquè l’actitud era de castigar com fos. En segon lloc, TV3 va manipular la informació per pressions de l’Ajuntament, així com els diaris. També l’alcalde Joan Clos i alts càrrecs municipals van contribuir a deformar els fets a benefici de la policia.
Hi va haver manifestacions d’uns centenars de joves, però la cosa no va transcendir. Durant anys el cas ha estat «tapat». Ara recentment l’han denunciat la pel•lícula «Ciutat morta» i la revista «cafeambllet». Cal que tothom ho sàpiga i que els culpables paguin.
Sobretot cal canviar les coses perquè fets així no es donin mai més.
(Informació extreta de la revista «cafeambllet», número 4.)
Antoni Ferret (EUiA) – Octubre de 2014 |
This work is in the public domain |
