Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: mitjans i manipulació
[Davant la compareixença de Jordi Pujol al Parlament] INDEPENDÈNCIA PER TANCAR-LOS A TOTS!
per lomo gato 28 set 2014
[Davant la compareixença de Jordi Pujol al Parlament] INDEPENDÈNCIA PER TANCAR-LOS A TOTS!
L’espanyolisme, de dreta a esquerra i d’esquerra a dreta , dels franquistes als neolerrouxistes, dels regeneracionistes als peperos i dels pseudoanarquistes als neonazis, té com a modus operandi el caricaturitzar i reduir al tòpic tot allò que es troba a l’extraradi de l’u primordial que centra la seva cosmovisió messetària. Tota manifestació política o cultural que passi pel centre de la península és, pel sol fet de fer-ho, universal i digna de ser abordada en profunditat i amb una visió polièdrica, puig entra automàticament en relació amb un ric món d’expressions que sobreviu i es legitima a base d’autoreferencialitat , mentre que les aspiracions dels pobles perifèrics i les cultures subalternes d’obrir-se al món autònomament no són més que pretensions arrogants de provincians, atiades per cacics locals o, en el millor dels casos, burgesies regionals. Aquesta miopia , aquesta incapacitat per al relativisme i l’empatia és el tret distintiu principal de molts nacionalismes inconscients del seu nacionalisme, patriotismes extremistes (generalment al voltant d’un estat ja constituït) que no veuen res d’extremista en la seva actuació perquè consideren que es tracta d’allò natural. El nacionalisme que no es reconeix com a tal és perillós perquè és totalment acrític amb les seves aspiracions i consagra la seva existència a la intransigència i la paranoia. Per exemple: l’espanyolisme fa bandera d’hipòtesis com ara que la societat catalana és una societat frustrada per les expectatives falses que li imposa la classe dirigent autòctona com a cortina de fum per tapar corrupció i escàndols i enfrontar poble contra poble, però és incapaç de distanciar-se críticament d’aquest plantejament. És incapaç d’entrar en una dialèctica de falsabilitat i en un debat real. Si jo li replico, per dir alguna cosa, que la burgesia catalana ha estat el principal escull de l’independentisme aquests últims trenta anys i que el boom de l’independentisme és d’arrel popular, alhora que coincideix en el temps amb la decadència d’una CiU més que cremada davant l’electorat, el debat s’acaba. I per què? Doncs perquè ja estic aprofundint massa en un tema regional, no universal. M’estic recreant en els detalls d’una qüestió que és molt més simple i monocroma del que crec. Si vull entendre el meu entorn immediat és que em miro el melic. Per a un espanyolista les peces del puzzle són les que són i no té sentit disseccionar-les.

És per aquest motiu que quan Jordi Pujol va confessar els seus draps bruts, tots els independentistes ens vam imaginar el que vindria. El més actiu dels botiflers se’ns encoloma ara com la més feixuga de les càrregues mortes. Ja ens podem trencar les banyes explicant que l’ex-“molt honorable” ha estat un regionalista, un autonomista de tota la vida, un partidari a ultrança de l’encaix de Catalunya a Espanya que titllava els independentistes d’“utòpics”, que fou una peça clau de la transició espanyola, que fou l’espanyol de l’any 1984 segons el diari ultra ABC o que era considerat “el hombre del rei en Cataluña”. Ja podem anar dient que si hi ha algun responsable de la impunitat de Pujol és l’Agència Tributària Espanyola, entre d’altres encobridors, i que la trama de corrupció transcendeix l’àmbit autonòmic i s’emmarca en la totalitat de l’estat. Ens esberlarem les cordes vocals cridant als quatre vents que si el cas Pujol deslegitima l’independentisme, els Bárcenas, Malayas i ERES de la Junta d’Andalusia haurien de condemnar Espanya a l’esquarterament etern, si seguim la mateixa “lògica”. Fins i tot ens podem posar sarcàstics i dir que l’independentisme ha aconseguit un fet inèdit, que és que a Espanya s’investigui un cas d’evasió fiscal. I no servirà de res, perquè des de la llunyania no es distingeix una barretina d’un tomàquet. Simplement es perceben taques vermelles que es barregen, perquè no som dignes d’un anàlisi en detall, ni que el fem nosaltres mateixos. La nostra corrupció forma part de la nostra idiosincràsia nacional. L’objectiu d’independència és la culminació de la llegendària avarícia judaica que històricament se’ns ha atribuït i de l’infantil recurs de carregar la culpa de les nostres misèries i pecats a d’altres pobles. I ara, quan l’Espanya justiciera vol enviar el traïdor Pujol a la presó, nosaltres premem l’accelerador envers la independència per així poder amnistiar-lo. Aquests són els trets comuns de l’argumentari espanyolista actual, de l’extrema dreta a l’extrema esquerra i viceversa. Uns revestiran aquest esquelet amb amenaces de sortir de la UE i de quedar en mans de formacions d’esquerra radical o l’islamisme; d’altres, en canvi, diran que estem a punt de culminar el somni etnicista de la burgesia catalana i el menyspreu al xarnego, però si més no coincidiran en atribuir el procés independentista als afanys de les classes dominants catalanes de sortir impunes davant les ànsies de justícia que, de cop i volta, li han agafat a l’estat espanyol. Ja sabem que, mentre que Catalunya és inequívocament una quimera burgesa i provinciana amb aires totalitaris, Espanya per la seva banda sí que és un fenomen digne d’aprofundir-hi i d’estudiar amb deteniment: reduir-ho tot a una cleptocràcia feixistoide amb un passat sagnant no seria fer justícia; hi ha hagut l’Espanya republicana i anarquista, l’Espanya de Lorca i Miguel Hernández i avui tenim telepredicadors promoguts pel progressisme que poden actuar com a ressuscitadors de l’Espanya “bona”. Però mentre el poble català no pugui decidir el seu futur de forma democràtica, que se li parli d’Espanya “bona” o “dolenta” és com que a una dona se li parli de patriarcat “bo” i de patriarcat “dolent” o que a un negre se li parli d’apartheid “bo” i d’apartheid “dolent”. El postfranquisme i l’esquerra centralista es retroalimenten pel que fa la qüestió catalana.

Els independentistes hem de prendre la iniciativa i el control de la situació si volem guanyar la batalla ideològica i, en conseqüència, la batalla política. Recordem un principi bàsic del Judo: “si t’empenyen, estira; si t’estiren, empeny”. Si ens volen arraconar contra la paret, els farem giravoltar i els clavarem la seva espasa. Portem massa anys lluitant, invertint temps, salut i jugant-nos la llibertat i fins i tot la vida com per què ara ens inhibim quan toquen els suposats “pilars de la societat catalana”. El poble català sap distingir perfectament entre un patriota i un botifler. Sap apreciar també que la coincidència entre els qui li han negat el dret a la llibertat i els qui s’han lucrat a costa seva és total, per molts canvis de jaqueta que es puguin fer a última hora. El poble català mereix ser sobirà per poder decidir-ho tot i replantejar-se totalment el model de sistema polític, econòmic i social en que vol viure, sí, però també necessita fer net. I per fer net necessita instruments propis, adequats i molt més abundants i seriosos del que l’estat espanyol ha permès que tinguem fins ara. L’agència tributària catalana ja és obsoleta i dissolta i l’oficina antifrau és corrupta, insuficient i ineficient. Necessitem la independència per poder imposar una fiscalitat progressiva forta i severa a través d’una hisenda pròpia. Amb un sistema parlamentari que no permeti l’acumulació de càrrecs ni la repetició de legislatures, per suposat, però sobretot necessitem un estat inflexible en el qual l’indult sigui anticonstitucional i la corrupció suposi l’ostracisme absolut de la vida política. Avui , més que mai, necessitem la independència. Només fora de l’estat espanyol de la corrupció estructural i la justícia de classe podrem començar a viure sense que l’olor a putrefacció ens fastiguegi a cada moment. O és que potser hem oblidat els 400 indults que l’estat ha concedit els últims 20 anys? Oblidem com UDC, la principal força opositora a la independència dins del regionalisme botifler, s’ha beneficiat d’aquest doble raser de la justícia? Oblidem els mossos torturadors que campen en llibertat també indultats? Per què l’alta burgesia catalana (Fainé, Gay de Montellà, Joan Rossell) no volen ni sentir a parlar d’independència? I en Duran-Lleida? De què tenen por? Què amaguen? Creieu que a Josep Lluís Núñez li interessa un nou sistema judicial supersònic que no deixi prescriure els delictes? I si als judicis express es jutgessin els corruptes i no la gent del carrer?

Molts veiem en la independència una oportunitat per canviar-ho tot. Però abans tenim un compte pendent amb la màfia. INDEPENDÈNCIA PER TANCAR-LOS A TOTS.
Mira també:
http://marrameutorracastanyes.bloggaleon.com/

This work is in the public domain

Comentaris

Re: [Davant la compareixença de Jordi Pujol al Parlament] INDEPENDÈNCIA PER TANCAR-LOS A TOTS!
per a 28 set 2014
hahahahaha
http://marrameutorracastanyes.bloggaleon.com/cache/media/files/00/389/11
Re: [Davant la compareixença de Jordi Pujol al Parlament] INDEPENDÈNCIA PER TANCAR-LOS A TOTS!
per opq 28 set 2014
més hahahahaha

"un cop assolim el nostre objectiu com a nació"

"la república socialista dels Països Catalans"

Semblan acudits del Jordi Estadella!
Re: [Davant la compareixença de Jordi Pujol al Parlament] INDEPENDÈNCIA PER TANCAR-LOS A TOTS!
per rstu 28 set 2014
https://www.youtube.com/watch?v=AZVsEZFKppo
Re: [Davant la compareixença de Jordi Pujol al Parlament] INDEPENDÈNCIA PER TANCAR-LOS A TOTS!
per @ 28 set 2014
Errada informàtica:
Independència, per-tancar-los a TOTS, aquesta clar, començant pels esquerranosos de la CUP, passant per tot l'espectre independentista, nacionalista catalana i espanyola...i de pas a totes les burgesies i a Catalunya tenim com a representants a les 400 famílies.
La no dependència de cap política.
Re: [Davant la compareixença de Jordi Pujol al Parlament] INDEPENDÈNCIA PER TANCAR-LOS A TOTS!
per a 29 set 2014
Totes les variants de "independència per ...tot" són pur populisme per a què tot el demés sigui secundari.
Re: [Davant la compareixença de Jordi Pujol al Parlament] INDEPENDÈNCIA PER TANCAR-LOS A TOTS!
per para @ 30 set 2014
joder, suerte que los anarquistas no creéis en las cárceles, jejeje
Re: [Davant la compareixença de Jordi Pujol al Parlament] INDEPENDÈNCIA PER TANCAR-LOS A TOTS!
per per l'a 30 set 2014
I una polla. Estic fart de les farfollades d'aquest estil, sou una colla de cuñaos farfolles. "yo paso la independengsia porque no son los problemas que preocupan a la gente de la ca...ui, espera un momento que voy a ver mújeres y hombres y viceversa".

La independència pot ser un enganya bobos tant com una gran oportunitat, això ho sap qualsevol anticapitalista honest i/o intel·ligent.
Re: [Davant la compareixença de Jordi Pujol al Parlament] INDEPENDÈNCIA PER TANCAR-LOS A TOTS!
per @ 30 set 2014
No he dit on? La presó te l'inventes TU.
Colla d intoxica-dors. Us penseu que penjant els vostres deliris aquí, esteu fent proselitisme.
Babaus...que encara rebreu dels vostres "capos"
Re: [Davant la compareixença de Jordi Pujol al Parlament] INDEPENDÈNCIA PER TANCAR-LOS A TOTS!
per independentistas confraternizant 30 set 2014
https://scontent-b-mad.xx.fbcdn.net/hphotos-xpf1/v/t1.0-9/10320270_90924
Re: [Davant la compareixença de Jordi Pujol al Parlament] INDEPENDÈNCIA PER TANCAR-LOS A TOTS!
per nivelazo 01 oct 2014
O sea que a david fernández le vacila un pujolet y ya tienes la connivencia total. Y yo llevo doc martens con cordones blancos y ya se sabe lo que significa, al menos en indymedia.
Sindicato Sindicat