Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: antifeixisme
Cercatasques demanarà a l’Ajuntament del Prat esborrar definitivament els carrers franquistes
25 set 2014
Cercatasques demanarà a l’Ajuntament del Prat esborrar els carrers franquistes.
antifa2014_web.jpg
Han força temps de campanya persistent, des d’aquell primer homenatge a les víctimes del franquisme del 2009 que ens van intentar prohibir, presentant una moció al ple per canviar els noms dels carrers, organitzant cada Festa Major un cercavila antifeixista amb l’assistència de centenars de persones, anant a les reunions de la comissió de nomenclàtor, difonent i explicant la relació amb el franquisme d’aquestes persones, informant als veïns d’on viuen, insistint amb repetides instàncies al consistori perque resolés l’assumpte, fent accions de denúncia als mateixos carrers, etc. En aquests anys s’han aconseguit avenços dels que ens sentim contents i en bona mesura responsables, com la retirada de plaques del Ministerio de la Vivienda franquista de fa uns anys, i com ara la retirada dels noms dels tres alcaldes.

Han passat quatre anys però encara queden quatre carrers. La relació amb el franquisme no és únicament atribuible als alcaldes, està també íntimament lligada al mossèn del període, rector Farrès i Poch, i al farmaceútic falangista Josep Guilera, tots dos directament relacionats en els informes i avals que feien entrar o sortir de la presó a centenars de pratencs repressaliats, i tots dos figures cabdals de dues institucions tan intrínsecament lligades a la dictadura com l’església i Falange; i a la de Victor Casanovas i el rector Martí i Piñol, tots dos de coneguda trajectòria dretana, i que el seu mèrit per tenir un carrer va ser el de ser morts durant la Guerra Civil, atribuint-los el règim franquista el dubtós honor de “Caidos por Dios y por España”, i en el cas del rector explicitant-ho directament en la denominació per aquest fet d’un carrer al seu nom. Que el consistori vulgui mantenir-los al carrerer és un fet incomprensible i lamentable que ens obligarà a continuar lluitant pel seu canvi.

Si bé ens alegrem i felicitem per la retirada dels tres alcaldes, denunciem el manteniment d’aquests altres quatre. Com també volem denunciar la manca de transparència que hi hagut, per la població en general però especialment cap a nosaltres en ser part directament implicada en l’assumpte, per conéixer els criteris que han portat a canviar uns noms i no d’altres. La mateixa manca de transparència que s’ha donat en la selecció dels nous noms, dels que desconeixem totalment quin ha estat el criteri per escollir-los, i lamentem que a més de no donar-se per mitjà de cap procés participatiu, s’hagi perdut una oportunitat única per homenatjar les víctimes del franquisme que continuen sense tenir cap carrer que els recordi a la nostra població.

Per últim considerem un fet, diguem-ne que poc elegant, que l’avís d’aquests canvis de carrer després de quatre anys se’ns va comunicar amb només dos dies d’antel•lació, no voldríem veure en això un intent premeditat per intentar impedir la nostra intervenció en el mateix, la qual varem haber de demanar aquell matí amb caràcter d’urgència. Agraint el fet de que se’ns haguès permés parlar, com voldriem haver-ho pogut fer en totes les parts d’aquest llarg procés.

És una vergonya que ICV, que governa la població des de les primeres eleccions municipals i que a d’altres llocs pressumeix de ser defensora de la memòria històrica, al Prat hagi mantingut durant més de 30 anys denominacions heretades de la dictadura, i ho és més que alguns d’aquests carrers s’hagin nomenat durant el seu mandat

És una vergonya que 74 anys després d’aquell 25 de gener de 1939 encara existeixin carrers amb els noms de persones directament relacionades amb el règim franquista al Prat de Llobregat i el consistori es resisteixi a canviar-los. És un insult pels milers de pratencs i pratenques que van patir la repressió brutal d’aquell règim, pels centenars que es van haver d’exiliar, pels que deixarien la vida als camps nazis i molts altres que mai més tornarien, pels més de mig miler que serien empresonats, pels 14 que van ser afussellats al Camp de la Bota i els 13 que van morir dins de les presons franquistes, pels centenars que van lluitar al front i les desenes que van deixar la vida, molts dels quals encara avui dia consten com a desapareguts.

Orgull, memòria i dignitat!
Mira també:
http://elpratantifeixista.blogspot.com.es/
http://www.lariuada.cat/index.php/politica/item/256-aprovat-el-canvi-de-3-dels-7-carrers-franquistes-en-un-ple-mogut

This work is in the public domain
Sindicat