Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: ecologia
Fronteres, civilització i tecno-murs...
per negreverd Correu-e: negreverd@gmail.com (no verificat!)	17 set 2014
Les fronteres no solen ser límits geogràfics o naturals, tampoc són únicament un límit jurídic administratiu, les fronteres son eines que el poder utilitza per produir més poder o per regular l’exercici d’aquest.
El control fronterer ha anat evolucionant segons les necessitats d’aquest poder, els antics i enutjosos peatges per regular el pas de mercaderies s’han anat optimitzant per permetre el pas ràpid de tot allò que genera valor, així el nombre de contenidors que mou un port, per exemple el de Barcelona, seria impensable sense tota la capa de tecnologia d’identificació, d’inventari i de moviment del que es disposa actualment, seria impensable que els antics burots o duaners poguessin dur a terme aquesta tasca, no tan sols per manca de medis materials, sinó també d’organització i de mentalitat. Una de les mercaderies més costoses de regular, de moment te iniciativa pròpia, és la mercaderia humana (productors i consumidors), així doncs que cal regular aquests fluxos intentant reduir la “iniciativa pròpia” de les persones. Aquesta regulació pot anar des de el tret dels guardes de frontera de no fa massa temps, fins els sofisticats murs de contenció (amb les seves portes controlades) bastits a les fronteres entre els EUA i Mèxic, de Palestina i de les fronteres de Ceuta i Melilla de l’Estat Espanyol. Els mecanismes de control han Passat del control humà (sempre imperfecte) al inhumà (que també inclou policies i d’altres funcionaris) sempre en perfeccionament, sempre perfeccionables, farcint els murs de contenció de sensors, cameres, punxes i ganivetes de diferents tipus. D’aquesta manera s’han perfeccionat els passaports, els més “moderns” (pràcticament tots) estan proveïts de “micro xip” d’etiqueta RFID… i tota el parafernal d’entrada, raigs X, detectors de metalls, escàners, torns d’accés són cada dia més perfectes. Les vises dels països Schengen recopilen dades biomètriques dels sol•licitants (els deus dits de les mans i la cara… de moment), els sistema de visats (VIS) connecta les ambaixades i tots els posts fronterers dels països membres. Però malgrat voler que els humans esdevinguem passiva mercaderia, és un fet que disposem d’un grau major o menor d’iniciativa pròpia i que per la nostra lliure mobilitat, si ens és necessari, prescindim dels passos fronterers que els administradors voldrien que fossin passos únics i que qualsevol punt de la frontera sigui per nosaltres punt de pas. El poder (bàsicament estats I corporacions) ha aixecat els murs, però de moment aquest murs ni cobreixen totes les fronteres (caldria tancar totes les platges…) ni son mínimament eficaços. Per això es desplega tot un seguit d’aparellatge tecnològic, especialment vídeos amb filtres espectrals o sense i cada cop més recolzats amb software de reconeixement automàtic d’esdeveniments sospitosos (videovigilància intel•ligenthttp://negreverd.blogspot.com.es/2014/05/lull-de-lestat-una-mirada-cada-). A l’Estat Espanyol la vigilància de la frontera recau sobretot en la Guardia Civil (GC) i també en el Servei de Vigilància Duanera (SVA), aquests organismes disposen d’un bon arsenal de vehicles aeris, marins i terrestres. Tenen el recolzament de sistemes de vigilància aèria I per satèl•lit… i disposen d’una àmplia gamma de sensors de tota mena. Entre gener de 2013 i agost de 2014, la Guardia Civil ha invertit la suma del voltants de 6,5 milions d’euros. La major part del pressupost s’ha destinat a càmeres tèrmiques (5,1 milions). Asensoritzar les patrulleres de la Guardia Civil s’han destinat 0,5 milions i a aparells de visió nocturna 0,3. El Servei de Vigilància duanera, depenent d’Hisenda, pel motiu que sigui no ha tingut unes despeses tan grans en gadgets tecnològics (de fet ells es dediquen sols, bàsicament, a temes de contraban, deixant a part el tema del flux de persones), així que sols han adquirit en el mateix període dos sistemes “optrònics” de visió tèrmica i de visió diürna. Això si, dels cars... un milionet. A part d’això, malgrat que ens consta que en les seves embarcacions i helicòpters disposen de càmeres tèrmiques, sols han invertit en el manteniment d’aparells radiològics de control fronterer (per detectar a les malaurades “mules”) per un import de “sols” 453.000 euros. Potser els manteniments no superen els 18.000€ sense IVA del contracte menor o be s’han emprat sistemes de contractació per procediment negociat molt més opacs. Els contractistes adjudicataris dels dos ministris han coincidit força amb el adjudicataris del Ministerio de Defensa (http://negreverd.blogspot.com.es/2014/05/els-serveis-de-seguretat-de-les). En el cas del Ministeri de l’Interior (GC) el primer ha estat la multinacional de l’armament Thales de rel francesa, amb 930 mil euros és la setena en volum de contractació amb el Ministeri de Defensa. La segona ha estat Tecnobit, que s’ha emportat 865 mil euros, és el sisè adjudicatari de defensa. En el cas d’Hisenda (SVA) el principal ha estat la empresa ex-estatal EADS Construcciones Aueronauticas S.A. que s’ha emportat la contractació més important per valor d’un milió d’euros. El camp dels partidaris de la dominació també te les seves mitologies, no tot son fredes valoracions tècniques i polítiques.. una de les seves mitologies és el 100% de seguretat (seguretat per ells és clar), i aquesta seguretat esperen obtenir-la augmentant el control tecnològic i així ens venen la prevenció front una invasió de pobres (els més pobres) que volen consumir els recursos (escassos diuen) dels que disposem. De fet moltes crítiques (Creu Roja, ACNUR...) es queixen de la matusseria dels procediments de contenció, bàsicament de concertines i bales de goma... si els mètodes fossin més nets (més tecnològics) aquestes queixes quedarien neutralitzades i el mur no seria qüestionat. No es sorprenent el recurs a la tecnologia per tractar d’impermeabilitzar el que, afortunadament, és d’impermeabilitzar, al menys de moment. Si els vopos de la difunta RDA que et fotien un tret i t’apiolaven de sec no van aconseguir aturar la “lliure mobilitat” de les persones, segur que tots els aparell electrònics del mon tampoc aconseguiran aquest fi. Per un mon sense fronteres, murs ni gàbies. Per un mon lliure i salvatge!!. Més info i llistats de contractes de compra a www.negreverd.blogspot.com.
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more