|
Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Respecte d'altres vies i globalitat
|
|
|
per Immediat |
13 set 2014
|
En reposta a http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/488301/index.php (no pic respondre allà)
I, aquesta construccio politica global. per què la preferiu a una de local? perquè ja no l'anomerarem estat? |
I, aquesta construccio politica global. per què la preferiu a una de local? perquè ja no l'anomerarem estat?
Si m'oposo a una construcció política catalana, més a una espanyola i més a una europea, però es que una global es com per fer-se austronauta.
Per què us esforçeu en portar els centres de decisió be lluny de la gent. Si, ara em direu que federalisme i bla, bla.
Evidentment sempre em tindreu en contra. Jo els vull ben a prop de gent que gestiona les seves vides, podent escollir quin són lxs companyxs de viatge, tocant, sentint cudant-nos. La vida que m'envolta i jo dintre d'ella, seguint la seva pulsió. Com crec que sempre s'ha sentit l'humà abans de l'època de l'imposició, el poder i l'odi, de les grans veritats, les grans construccions i les grans negacions.
Jo no tinc cap mena de pretensió de dir cap altre humà què ha de fer pel fet de que jo estigui d'acord amb mes gent que ellx. Això és fonamentalment el que representa per mi les grans construccions.
No consentiré mai a perdre l'immediatesa. El motiu de la seva pèrdua és el de menys. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Respecte d'altres vies i globalitat
|
|
per A |
13 set 2014
|
Lo de global jo ho entenc com internacionalista o cosmopolita. En el fons el que es diu és que les assamblees populars conf. son les que tenen el paper decisori i que la confederació seria una nova etapa de decisió més amplia que no necessàriament ha de ser global però no té cap impediment per ser-ho. El normal seria que hi haguessin diferents graus de confederalisme, passant de l'ass. de veïns a confed. de barri, a la de ciutat, a la de comarca, etc... o com cada assamblea o confederació decidís.
Entenc que en una confederació un és lliure d'abandonar-la i es prioritza l'autonomia de l'ass. abans que la voluntat general. |
|
Re: Respecte d'altres vies i globalitat
|
|
per Per a A |
13 set 2014
|
Com a mínim s'agraeix poder parlar, que darrerament sembla difícil i encara menys dir el que no es vol sentir.
Vejam, si les assemblees populars molt locals i properes a la gent (poble, barri, vall, muntanya, riu) tenen el poder de decisió ja em diràs que hi pinten òrgans superiors. En tot cas, si es presenta un cas superior es resol en una reunió extraordinària i avall. Consagrar òrgans superiors és acabar amb elles i si no a l'historia.
la barcelona dels comitès va erradicada per òrgans superiors (certament, que es deien anarquiestes, però que van anul.lar per complert el poder de decissió de la gent), la Rússia del soviets erradicada pel centralisme democràtic leninista. Els pobles originaris, traïts per la globalització, internacionalisme o cosmopolitisme, com li vulguis dir. I així només cal anar resseguint la història per veure que són les grans construccions polítiques, que sempre neixen igual: si no t'agrades marxes i sempre acaben igual: si vols marxar et fots. Estic cansat de veure patiment en nom de les grans idees, construccions i dinàmiques. Per què insistiu?
L'internacionalisme o cosmopolititsme és paraula tramposa on n'hi hagi. Si sóc internacionalista o cosmopolita no vull decidir sobre res que pertoqui a una altra persona, per dignitat meva i d'ella. Ella ja sabrà decidir sobre la seva vida i la que l'envolta. Afirmar el contrari és condemnar algú al sotmetiment d'algú altre.
Però es que a més aquesta globalitat m'obliga a saber sobre el que no puc saber si no es construeix un aparell de comunicació mastodòntic, unes èlits que els controli i seguim.... Ja tenim organitzat un mass-media. Ja hem donat una eina a mnipuladors i sàtrapes. A partir d'aqui ves creant estructures d'organitzacions, normes, lleis, creençes..... Lluitant contra l'estat ens hem autoenganyat i ja tenim un nou estat. I aquest global!
Mira, accident és la cultura de l'idea, algú formula una idea, la escriu, la difon, la fa creure i ja tenim una escolàstica. Quina és la doctrina que obliga al món que l'envolta a convergir en la seva lògica? a mi m'interessa la expressió de la gent, la natura i la vida i, això, només es pot percebre des de l'immediat. La resta m'esgarrifa i no cal dir que lluitaré tant com pugui per que no es faci realitat.
La cultura europea és la cultura de les veritats, per tant de les imposicions i la de la màscara (persona vol dir màscara en grec). Per tant hipòcrites que fan creure veritats.
Poc pensament occidental ha combatut aquestes "veritats hipòcrites que oculten una altra realitat" Occident sap molt bé que això s'acconsegueix sobretot, fent que la gent perdi la immediatesa sobre les coses, és a dir, aquest poder hipòcrita només té una oportunitat si ens fa perdre l'immediatesa.
Primer ho aconseguí amb les religions modernes: en tant que la gent té una capacitat d'abstracció, per què no ens posem entre la gent i la seva experiència abstracta per modelar la seva visió de la espiritualitat. D'aquí les religions fetes per manar, monoteismes, manaments, inquisicions....
Posteriorment i paral.lelament, calia mediar entre la gent i el concret que l'envolta: grans construccions politiques, comunicació manipuladora, lleis, construccions complexes que la gent no pot gestionar, experts, savis..... Ja tenim controlada a la gent.
De les poques rebel·lions profundes que he vist a tal fenòmen que ens empresona sense remei en occident és el moviment de la fenomenologia. i no em vingueu amb Heidegger i demés, enteneu el concepte: no existeixen veritats, cadascú viu la vida com la sent. Mira Satre, Maurice Merleau-Ponty. No és que jo els faci defensa ni costat, però com a mínim han tingut l'enteresa de fer menció a aquest problema capdal d'occident. fins i tot mira com Emmanuel Lévinas i Nietsche.
Però és que no calen pensadors occidentals, en general, tret d'alguna crítica, em desagraden i molt, car tots solen tenir una fort component neo-escolàstica: exalten el pensament enfront de l'experiència vital de segles i segles de la gent que viu i sent. Gairebé totes les cosmovisions que no són occidentals ens estan advertint del nostre posat esquizofrènic com a cultura. |
|
Re: Respecte d'altres vies i globalitat
|
|
per Per a A |
13 set 2014
|
Continuo.... Sento si em faig pesat. Però si algú vol escoltar, em sembla important que es reflexioni.
Aaquestes mateixees cultures ens recorden que han caigut una infinitat genocidades a les nostres mans i, les poques que quedan ja no poden subsistir per culpa nostra:
“El campo de la antropología aparece como un nido de víboras lleno de comportamientos éticamente reprochables y de puñaladas por la espalda en Secretos de la tribu del realizador de Bus 174 José Padilha. Este documental nos abre los ojos ante los varios decenios de investigaciones y los comportamientos cuestionables que a la postre provocaron que los Yanomami de la Amazonía brasileña, considerados en su momento como la última sociedad primitiva “pura” sin contacto con influencias externas, se volvieran amargamente cínicos hacía cualquier intruso venido del Primer Mundo…
http://rebelion.org/noticia.php?id=104689
Recordo algunes coses que ja es van dir fa temps a indymedia:
Burxant en el logos ontometafísic, el logos occidental. | 25 novembre 2009 a les 21:10 |
“Genealogia de l’odi”, Diana Sperling, capítol X
…
després d’un període auroral, en què el dir grec s’encarnava al mythos i la poesia, va prenent cos un pensament desprès ja de la physis que planteja exigències d’ordre i d’aprehensió de l’existent, un pensar que esdevindrà filosòfic, i que basarà el seu desenvolupament en el Ser. Des del moment en què s’estableix l’Ésser com a fonament, la paraula no pot tenir un altre destí d’intentar (¿vanament?) dir el Ser, aprehendre l’absolut, esgarrapar el Reial.
…
La nostàlgia del Un, l’enyorança del Idèntic s’agita en aquest frustrat intent de reflectir l’Ésser en la paraula. El logos és, doncs, aquest peculiar dir que es gesta a l’ombra de l’Ésser i té com a referent a la Idea, en tant és aquesta l’encarnació del-que-és en-si. La Idea, al seu torn, desplegada en el logos, esdevindrà concepte, derivació lògica d’un principi ontològic. Si la naturalesa del concepte resideix en reunir els trets comuns-iguals del múltiple per ordenar la realitat, és inevitable que el diferent i inaprehensible li resulti aterridor, i hagi de expulsar. El logos és un dir essencialment imperialista. La insalvable distància que l’allunya de l’Ésser només es sutura, es dissimula o s’oblida negant la contradicció, la tercera possibilitat, el diferent i el múltiple. El logos, en tant que dir grec, és sempre i incurablement -i dolorosament-estranger del Real, d’aquí que tot allò que li recordi la estrangeria sigui condemnat.
….
Diríem, amb Nietzsche, que el que aquí es juga és, més que una voluntat de veritat o de saber, una autèntica voluntat de poder.
La relació raó/Sense-raó en la cultura occidental: una història dels límits | 26 novembre 2009 a les 20:26
Rodolfo Bernardo
“En el següent informe s’abordarà la problemàtica plantejada per Michel Foucault en relació a la història de la bogeria i la seva exclusió dins de la cultura occidental. Per dur endavant aquesta empresa serà necessari interrogar sobre la legitimitat adquirida pel discurs de la raó en la història d’Occident i les seves implicacions en els imaginaris socials des de la Grècia clàssica fins a la modernitat. Això permetria en primera instància dirimir entre el que és acceptat i visible en una societat i el que es rebutja o s’oculta d’aquesta. “La llibertat de la bogeria no s’entén més que des de dalt de la fortalesa que la té presonera. Ara bé, ella “no disposa aquí més que del morós estat civil de les seves presons, de la seva experiència muda de perseguida, i nosaltres no tenim més que les seves senyes d’evadida” [1].
…..
la filosofia Platònica funda el concepte de Veritat (episteme) com a universal i necessària
…..
Aristòtil, que va aplicar les bases del pensament platònic en l’àmbit del concret. “Aristòtil jerarquitzà els ens sublunars, els va donar la possibilitat de ser reals (no mera aparença com en Plató). Heus aquí una de les condicions de possibilitat de la investigació empírica, que ja s’inicia amb Aristòtil i que en l’època moderna es convertirà en experiment ”
……
reflexió de Foucault és exemplificadora per ressaltar la manera com Occident es separa del mític, el relat (perquè la narració mai no pot ser objectiva) i l’ambivalència, i passa a convertir-se ( “enllumenat” per la raó) a la veritat, el real, incapaç de sostenir incoherències (vegeu el principi aristotèlic de No Contradicció).
…..
Reprenent la qüestió concernent a la raó i la seva relació amb els àmbits de poder, és pertinent posar èmfasi en el paper de l’Església en tant aquesta, “per fonamentar conceptualment les seves premisses,” purificar “i” batejar “la teoria platònica primer i la aristotèlica després. Al mateix temps les relacionava amb els seus propis dogmes i les instruments comunitaris per instaurar un rígid control social, en nom de la moral i l’ordre. Aquest és un clar exemple històric d’un dispositiu de veritat-poder “[8]. A l’edat mitjana les característiques del logos seran atribuïdes a Déu i qui s’oposés a les seves “veritats últimes” recorreria molt probablement el camí cap a la foguera.
…..
A la modernitat el Logos romandrà com l’ideal de rigor i font de tota certesa en la cultura occidental.
…..
Si en un primer moment la bogeria serà censurada (edat mitjana fins al Renaixement segons Foucault), en un segon moment (a partir de la Modernitat) els pocs rastres que queden d’ella seran explicats a través del llenguatge de la raó. Es té llavors una història de la bogeria retallada i manipulada, definida pel discurs dominant.
És justament contra aquesta història que Foucault va a situar-se fent el que ell anomena una “arqueologia d’aquest silenci” en el qual es troba la bogeria.
……
Sense dubte el perspectivisme nietzscheà produeix malestar a la pretensió totalitzant del Logos, i per això el filòsof es defineixi a si mateix com algú que va néixer pòstum. En una època tan impregnada de racionalisme és particularment difícil proposar veritats parcials que posin en dubte el valor de la “gran veritat”.
……
Per al racionalisme el cos és una cosa inestable que condueix a l’error, i per tant porta a la falsedat. Per descomptat, Nietzsche no estalvia en crítiques al moment de referir-se a postures com aquesta: “El cos és una gran raó, una enorme multiplicitat dotada d’un sentit propi, guerra i pau, ramat i pastor. La teva pusil.lànime raó, germà meu, és també un instrument del teu cos, i d’ això en dius esperit: un instrumentet, una joguineta a disposició de la teva gran raó ”
…..
En el present treball s’ha intentat mostrar com la raó, un cop instituïda en la cultura occidental, no va parar de produir límits entre allò pensable i el no pensable, bo o dolent, veritat o falsedat, Occident o Orient. A Occident li pertanyen enormes processos repressius que van des de la Cristiandat fins a la creació del model Estat-Nació. Com sosté Chatelet “Occident té vocació d’universalitat” [15], i en aquesta vocació es troben l’hermetisme, la intolerància i moltes vegades la violència. “
Algunes refexions més a: http://boscquerespirasenselimits.wordpress.com/textos/
Salut.
Extret de http://barcelona.indymedia.org/newswire/display_any/453418/index.php?sho
Tal i con diu W en aquest fil:
"la mínima organización necesaria
la máxima acción posible "
aixo ens diria un Yanomami o qualsevol altre dels incomptables indigenes caiguts a mans de la globalització. Quina necessitat en tenien ells? |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
|
