|
|
|
Anàlisi :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Federalisme llibertari
|
|
|
per CNT Canàries |
13 set 2014
|
|
Declaració publicada el 1980. Text traduït al català per a la recopilació de textos de www.no-si.cat |
Pretendre abordar l'actual protagonisme de la “qüestió nacional” a les lluites dels pobles oprimits per l'Estat espanyol, fent simples consideracions tòpiques que tant abunden als nostres mitjans, no ajudaria molt la necessitat que la CNT com a organització obrera federalista té de dotar-se d'uns plantejaments clars, avui davant el nacionalisme-autonomisme-independentisme tan en voga. L'ús de frases fetes com “la meva pàtria és el món, la meva família la humanitat”, malgrat el contingut emocional que té, només ens porta a oblidar la importància que té el tema de cara a la nostra estratègia revolucionària.
Els pobles sotmesos al jou de l'Estat espanyol, malgrat posseir característiques comunes, tant ètniques com històriques, lingüístiques o econòmiques, posseeixen, alhora, característiques diferenciadores que els atorguen el dret a la seva independència i la seva autonomia respecte qualsevol Estat que pretengui la seva opressió. Però, per a nosaltres, aquest és un dret que adquireix tot poble pel simple fet de ser-ho, sense limitar-lo a aquells que per les seves particularitats lingüístiques o històriques i, sobretot, per la seva elevada consciència de poble diferenciat, així ho exigeixen de l'Estat opressor.
Perquè, són els caràcters lingüístics i culturals d'un poble, com per exemple el basc, els que impulsen la seva decidida voluntat d'autogovern; o més aviat són uns elements motivadors més, que han d'unir-se necessàriament a l'explotació econòmica dels seus recursos per part del capitalisme interior i exterior, i l'opressió social i política exercida per l'Estat centralista espanyol? I, malgrat la diferent situació d'identitat cultural i el menor grau de consciència de poble diferenciat (que pot ser o no ser una nació, una nacionalitat, etc.), altres pobles, com l'extremeny, canari o gallec, no tenen el mateix dret a l'autogovern que el basc? Per descomptat que sí. I és que, des de la nostra perspectiva, l'opressió de l'Estat la sofreixen tots els pobles, i l'explotació econòmica dels monopolis i el capital interior i exterior, també. Encara que, no tots els pobles tenen la mateixa consciència d'aquesta situació, ni la seva lluita contra ella es manifesta de la mateixa manera.
No obstant, la CNT no pot identificar un poble o una nació, actualment, sense tenir en compte l'existència de relacions de domini i explotació en el seu si: de la burgesia sobre els treballadors. D'aquí que aquest dret a la independència i autonomia dels pobles ha de quedar inclòs dins del procés de la lluita de classes i la consecució de l'emancipació de la classe treballadora en el seu conjunt. Perquè per a nosaltres no existeix alliberament de l'opressió de l'Estat central, si no existeix emancipació dels treballadors mitjançant la destrucció de qualsevol Estat; ni existeix alliberament dels pobles sense emancipació dels treballadors i destrucció del capitalisme.
Què pretenen les Autonomies concedides pel Govern d'UCD i aplaudides pels partits i organitzacions de l'esquerra reformista? Pretenen, mitjançant la via de la Reforma –concedint falsos poders polítics i administratius–, callar les reivindicacions cada vegada més perilloses d'autogovern dels pobles més conscients de la perifèria, i la permanent actitud de rebuig del poder que l'Estat espanyol exerceix brutalment sobre ells. Les reivindicacions nacionals mobilitzen avui un bon nombre de pobles i treballadors a Espanya; i l'Autonomia és el projecte polític de les forces reaccionàries i reformistes que pretenen evitar amb ella el que per la via de les reivindicacions d'autogovern, s'arribi a les lluites directes contra el poder de l'Estat espanyol (o de qualsevol altre mini-Estat que pretengui imposar-se'ls), i de l'explotació capitalista exercida sota la seva protecció. Per això CNT ha d'estar contra les Autonomies i jugar un paper clarificador d'aquestes lluites que, sens dubte, continuaran, estant decididament de la banda d'aquells pobles que lluiten contra l'opressió de l'Estat capitalista espanyol (més encara de la banda dels pobles més conscients i la seva identitat). I la CNT ha d'estar, alhora, decididament contra la burgesia explotadora d'aquests pobles i de qualsevol intent de crear un nou Estat “nacional” sobre les runes de l'Estat central.
Partint del dret a la independència i autonomia de tots els pobles sotmesos per un Estat opressor, i reconeixent el federalisme llibertari com a principi que, alhora que preserva aquests dret, estableix llaços fraternals de solidaritat i cooperació entre els pobles federats; la CNT advoca pel seu alliberament de l'opressió de l'Estat espanyol. I, per a nosaltres, aquest federalisme, alhora que fa més efectiva la lluita del conjunt dels pobles, enforteix la lluita de cada poble. D'aquí que avui apliquem l'esquema federal llibertari a la nostra organització, de manera que qualsevol sindicat, local o regional federat s'autoorganitza i s'autogestiona.
Així com avui lluitem per l'alliberament de tots els pobles oprimits per l'Estat espanyol, ho farem per la seva lliure federació, mitjançant els mateixos principis llibertaris després de la seva emancipació: i això dins d'un marc de federació internacional que considerem inspirador i suport de l'emancipació de tots els treballadors del món. |
This work is in the public domain |
|
Re: Federalisme llibertari
|
|
per l'autogestió de l'autoenganyanr-se |
13 set 2014
|
Posar federalisme abans que alliberació és acceptar la sotmissió.
Ja heu posat en un paper el nom del federalisme. El paper ho suporta tot. I mentrestant, proposeu que la nostra vida la gestioni un altre?
Ja està bé de pamfetarisme que, mirant de desviar les mirades ens deixa sotmesxs a la ruïna vital.
Aquí i ara, com emancipar-se? què feu per què això sigui una realitat? que del federalisme ja es parlarà si arriba el moment. Parlar ara d'això són romanços. |
|
Re: Federalisme llibertari
|
|
per post-post-post-anarquisme |
14 set 2014
|
Va, va! És la última moda post-post-moderna? Dir que qualsevol projecció de futur són romanços?
Que sigui necessària una coherència, una pràctica i una estratègia per al present i el curt termini no treu que sigui igual de necessari projectar els objectius sense complexos. |
