|
|
|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
Manuel Delgado: 'Vull la independència per poder ser antinacionalista'
|
|
|
per vilaweb.cat |
12 ago 2014
|
|
Entrevista amb l'antropòleg i professor, que alerta de l'interès de l'espanyolisme a estimular un discurs lerrouxista 'antisistema' per a desacreditar el procés i dividir l'esquerra anticapitalista |
|
L'antropòleg i professor universitari Manuel Delgado publicava la setmana passada l'article 'El perill d'un lerrouxisme antisistema', en què assenyalava una estratègia del nacionalisme espanyol 'per a desacreditar el procés sobiranista i dividir l'esquerra anticapitalista'. El va empènyer a escriure'l una entrevista que havia publicat el diari El Mundo amb Ada Colau, titulada 'Catalunya i Espanya sí que poden compartir pis', i que va suscitar una certa polèmica. Aquell dia Delgado es dirigia a Ada Colau des d'una entrada a Facebook i li deia: 'Ets la seva darrera esperança, no deixis que t'utilitzin per a dividir-nos.' Parlem amb Delgado de quins són els perills de què alerta, dels moviments polítics recents com Guanyem i del paper de l'esquerra en el procés independentista.
—Moviments com Guanyem o Podem són lerrouxistes?
—No, no he dit això, que quedi clar, sinó que hi ha un interès per part de posicions espanyolistes d'estimular un cert lerrouxisme antisistema. És un dels darrers cartutxos que té l'espanyolisme per a intentar neutralitzar el procés, desacreditant-lo, i per a dividir l'esquerra anticapitalista. Aquest interès explica, per exemple, l'entrevista elogiosa d'El Mundo a Ada Colau o que alguns mitjans de dretes espanyolistes presentin ara Podem com l'esperança blanca per a aturar el sobiranisme.
—...
—Una altra cosa és que sectors antiindependentistes se sentin identificats amb moviments i projectes com Podem, però això no té res d'estrany. És més que previsible que Podem agafi vots de Ciutadans o d'UPyD. En definitiva, capitalitza un estat d'ànim de gent indignada i tipa del triomf del lladrocini, la proliferació d'abusos i les retallades. Passa que, aquí, alguns sectors entenen que el nacionalisme forma part del sistema que impugnen i contra el qual és urgent d'alliberar-se. I aquest és justament el discurs lerrouxista: històricament entenia que la classe obrera tenia com a enemic natural la burgesia catalana i plantejava la qüestió del nacionalisme com una eina en mans exclusives de l'oligarquia capitalista, com ara ho és de l'oligarquia financera. S'havia d'identificar el catalanisme amb els interessos de la burgesia i, per extensió, del capitalisme.
—Aquest discurs ha calat en els nous moviments socials i projectes polítics, malgrat que el catalanisme hagi estat vinculat històricament al moviment obrer?
—En alguns sectors de l'esquerra històrica que encarnen ICV-EUiA i en els nous moviments socials és clar que hi ha calat. De fet, a l'article esmento un exemple ben clar: les dificultats que va tenir el reconeixement del dret d'autodeterminació del poble català en l'assemblea del 15-M de la plaça de Catalunya. Jo hi era, a les discussions, i hi havia el discurs que el nacionalisme --vist de manera grollera i generalitzada, sense distincions ni matisos-- era corresponsable de la situació del país i de les seves classes populars. Només cal llegir webs, blocs o entrades de Facebook per veure que aquest tipus de retòrica hi és. Hi ha gent que ha fet seu aquest discurs --que és el mateix que compartiria La Razón o El Mundo-- des de perspectives que diuen que són d'esquerres. Es preocupen molt d'aquest tipus de perversions atribuïdes al nacionalisme català però no s'adonen que el nacionalisme espanyol repeteix un esquema idèntic. En canvi, sembla que només els preocupa el nacionalisme català, i el veuen com l'enemic principal a batre.
—La retòrica lerrouxista també ve de dins, doncs?
—Aquest element hi és present i alguns el volen potenciar. Hi ha una mena d'associació entre nacionalisme (i, per extensió, independentisme) i corrupció, abusos socials i retallades. Sempre hi ha estat en la història d'aquest país. Va ser l'herència del lerrouxisme, que va recollir una part de l'anarcosindicalisme a Catalunya, per exemple. L'enemic era la burgesia catalana, i moltes vegades aquesta es confonia amb una majoria del poble que evidentment no era burgesa. Li feien entendre que les seves reivindicacions culturals i nacionals eren incompatibles amb les de classe. Aquest és el discurs lerrouxista i sempre ha sobreviscut.
—Davant d'aquest perill del qual aviseu, què s'ha de fer?
—Convé bàsicament fer una crida a la responsabilitat. Que prenguin consciència d'allò que hi ha en joc. Es tracta que continuïn essent allò que han estat fins ara. Ningú no adverteix de res que no sigui un perill. I jo no assenyalo ningú, dic que hi ha un risc i que pot ser estimulat per aquelles instàncies que tenen interès, justament, a torpedinar el procés sobiranista i, al mateix temps, a desactivar un front d'esquerres transformadores. També caldria que fossin capaços d'entendre que la prioritat és elevar l'eix d'unitat i no barallar-se per qüestions que són importants però que poden ser ajornables davant la lluita per una justícia social amb què tothom està d'acord. En tot cas, si he d'acusar algú, acuso una premsa nacionalista espanyola de voler introduir aquests arguments amb l'objectiu de desacreditar l'independentisme, associant-lo a la corrupció de manera demagògica, i de dividir l'esquerra. Independentistes i no independentistes sempre hem estat junts. A les mobilitzacions socials la gent es barreja i ningú no preguntaria mai si el del costat està a favor o en contra de la independència.
—Què voleu dir?
—El dret de decidir és una obvietat, no es qüestiona: es tracta de democràcia. I tothom entén que cadascú té l'opció que li sembla. Parlem d'un context amb una majoria federalista i una minoria creixent que finalment renuncia a tota tercera via i veu amb il·lusió el projecte de país nou. Hi ha la convicció generalitzada que allò que importa és que l'eix fonamental sigui el vell eix de classes i que qui s'ha d'emancipar és el poble. Jo crec que una alternativa com Guanyem pot arreplegar independentistes i no independentistes. I tan de bo que les plataformes que impulsa la CUP hi conflueixin, com ho fan en municipis. Som en aquesta línia i confio que els esforços reïxin i donin els seus fruits en forma d'una autèntica unitat popular de l'esquerra transformadora a Barcelona. L'únic que convé és advertir del perill que aquesta línia sigui truncada per la mala fe d'aquells que no tenen cap interès ni per la dimensió política i social d'aquesta proposta ni, encara menys, pel que això pugui comportar de reforç al procés i al dret de decidir.
—Quan Guanyem es va presentar públicament, vau publicar un article força crític amb els acords a què pogués arribar amb ICV, pel paper que aquesta formació havia tingut al govern de Barcelona. Ara que ha passat un quant temps, com ho veieu?
—S'ha d'arribar a acords amb qui sigui. Anem a pams. Jo formo part del grup promotor des del principi, aposto per Guanyem i tenen tota la meva simpatia. Però si volien incorporar-hi ICV calia fer una mena de repàs. No demano cap acte de contrició, però sí un reconeixement dels errors comesos. Era estrany que allò passés sense que ningú no en digués res; i de fet se n'ha parlat, a les assemblees de Guanyem. I a la Trobada Municipalista Popular --que seria l'alternativa impulsada per la CUP-- es va deixar clar que no es tractava d'impugnar ICV sinó les persones que havien tingut una vinculació directa amb el model 'marca Barcelona', que no és el mateix. No podem fer com si res, i cal parlar-ne, però mai no he tingut cap dubte que ICV ha de ser en aquest projecte.
—Sou del parer que Guanyem ha de ser un projecte independentista o que aquesta qüestió ha de quedar en un segon terme?
—L'independentisme ha de ser una qüestió discrecional. ICV, EUiA i els qui es mouen en la indefinició hauran de dur-la fins a les últimes conseqüències i donar llibertat de vot als militants.
—No s'haurien de definir?
—Ara la lluita és pel dret de decidir, una lluita per la democràcia, no per la independència.
—I quan arribi el dia de decidir?
—Crec que ha de ser una qüestió discrecional, i que cadascú voti allò que cregui que ha de votar. Si em preguntes per un punt de vista estratègic, no crec que aquesta hagi de ser una qüestió fonamental ni prioritària en un projecte essencialment municipalista com Guanyem. Tant si ens quedem a l'estat espanyol com si esdevenim un país independent, els objectius seran bàsicament els mateixos. Cadascú que pensi el que vulgui, però crec que decidir un posicionament seria un error i una màquina d'excloure.
—No seria lògic esperar d'un projecte polític que tingui una posició sobre el principal debat que hi ha a la societat?
—Radicalment, no. L'esquerra, per essència i per naturalesa, ha de col·locar sempre en primer terme la justícia social i les formes que tingui avui allò que tradicionalment s'ha anomenat lluita de classes. La qüestió nacional hi és annexa, en un sentit o en un altre, i cap dels dos posicionaments no té sentit si no té present la qüestió fonamental, que és la social. Jo vull ser al costat de la gent que creu en els objectius de justícia social. Hi ha sectors de la societat favorables a la independència als quals no m'acostaria.
—Quan a l'article sobre el perill del lerrouxisme parleu de la 'transcendència del moment actual' i de 'l'oportunitat transformadora que representa', entenc que us referiu a la possibilitat de construir un país nou independent.
—Passaran coses, però no puc preveure quines. Aquesta oportunitat pot implicar, per exemple, un procés d'emancipació nacional a Catalunya que sigui realment una oportunitat, una escletxa que s'obri en el si del sistema i promogui un qüestionament del model de societat i polític. De vegades passen coses, i quan passen s'han d'aprofitar. Saps per què optaria per la independència, jo? Perquè sempre he estat profundament antinacionalista. Jo vull que la gent de l'esquerra independentista un dia no tingui més remei que ser només d'esquerres.
—N'hi ha molts que tenen ganes de deixar de ser independentistes.
—Hi ha una mena de factor de distorsió que fa que les qüestions siguin molt més complicades de com haurien de ser. Si s'obre una emancipació nacional que impliqui l'oportunitat de construir una nova societat, endavant. Jo vull la independència per poder ser d'una vegada per sempre antinacionalista. Això és un factor de distorsió, però compte perquè poden passar més coses. Pot ser que això que passa a Catalunya impliqui una mena de revulsiu a tot l'estat i que hi hagi processos constituents com el de Guanyem Barcelona. Saps què ha passat? Que hem estat dècades resistint i ja ens n'hem cansat. És possible que passin coses i, encara que no puguem preveure quines, hi hem de ser. L'esquerra hi ha de ser per a garantir que la dinàmica dels esdeveniments sigui d'interès per a les classes populars, que són les que ha representat sempre. Que sigui amb la independència o amb una situació imprevisible a la resta de l'estat, no ho sé. Hem de cercar les escletxes per on s'obren perspectives noves i aprofitar-les. Si hi ha un procés de crítica radical sota el paraigua del procés independentista, som-hi!
—Una de les sacsejades polítiques d'enguany ha estat la recent confessió de Jordi Pujol. Creieu que afecta en res el procés o que som en una altra fase?
—Som en una fase nova. Tot forma part del mateix paquet: tot aquest renou sobre Pujol i els intents de fer escorar una part de l'esquerra transformadora cap a posicions lerrouxistes. Són els últims intents pacífics de les posicions unionistes. Fins ara l'espanyolisme no s'havia pres seriosament tota aquesta qüestió. Si seguissis les tertúlies de Madrid hauries vist fins a quin punt se'n fotien! Estaven convençuts que era una broma que se solucionaria amb diners. Finalment, han vist que això és seriós i gasten els últims cartutxos que tenen abans de gastar els de veritat. I amb Pujol també s'han confós: s'han cregut que Pujol representava Catalunya. Però Pujol representava la vinculació estreta i lacai amb Espanya. I tot això encara encén més un estat d'ànim que no té frens i va en benefici d'una política de mans netes. Des del punt de vista catalanista, la gran beneficiada de tot això serà ERC. Justament s'ha desmantellat allò que a Catalunya representava les posicions més servils amb Espanya.
—Fa gairebé un any dèieu que no hi hauria referèndum. Queden tres mesos. Continueu pensant el mateix?
—Penso que des del principi el pla era de no fer el referèndum i anar cap a unes plebiscitàries, de les quals sorgís una declaració d'independència. Però equivocar-se és gairebé obligatori i tot és imprevisible. Crec que des del començament el pla ha estat que el govern espanyol fos tan maldestre que caigués en el parany i aparegués com un intolerant incapaç de negociar res, de manera que les institucions catalanes no tinguessin més remei que recórrer a una ruptura establerta des de les institucions i després d'unes eleccions plebiscitàries. Ara bé, falta que, un cop disparada, aquesta dinàmica es pugui aturar i que moltíssima gent que sortirà l'Onze de Setembre al carrer acabi resignant-se al fet que no es compleixi el compromís que les institucions havien pres de convocar un referèndum el 9 de novembre.
—Dieu que hi havia un pla, però ERC i la CUP ja han sortit a exigir el referèndum faci què faci el govern espanyol.
—Això és alta política. En tot cas, tot són suposicions. Aquest és el pla que m'imagino. I en aquesta història tots els plans són condemnats a no sortir bé perquè la situació ja no és planificable. Passi què passi, això acabarà com va començar: al carrer. Aquesta és la qüestió clau. Tot això que et dic, t'ho dic sempre tenint en compte una perspectiva que atorgarà a la gent i al carrer un protagonisme extraordinari. Per tant, no sé si serà gaire eficaç dir a tota la gent que ha estat convocada i s'ha sentit interpel·lada que no votarà. Som davant d'un moviment de masses, en el sentit clàssic del concepte. Això que les masses són manipulades per Artur Mas i el sistema educatiu no és pas cert. Les masses són executores, i sempre ho són impacientment perquè allò que volen ho volen ara. Si s'ha desencadenat un moviment de masses puc assegurar-te que allò que preveiés el govern és del tot inútil, perquè no serà a les seves mans. Les lliçons històriques són constants i n'hi ha algunes de recents. Si finalment continua aquesta lògica que atorga el protagonisme a les velles masses i al carrer, em sembla que qualsevol tipus de càlcul sobre què pot passar és inútil. Una cosa és segura: no hi haurà marxa enrere, això ja és impossible. I justament ara l'esquerra té una oportunitat d'or perquè aquest és el seu terreny natural. L'esquerra ha demostrat que és esquerra quan ha estat capaç de ser a les mobilitzacions i donar-los un sentit. I que no fos en aquesta seria una irresponsabilitat imperdonable. |
Mira també:
http://www.vilaweb.cat/noticia/4207085/20140812/manuel-delgado-vull-independencia-poder-antinacionalista.html
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Manuel Delgado: 'Vull la independència per poder ser antinacionalista'
|
|
per LLLL |
12 ago 2014
|
"tot aquest renou sobre Pujol i els intents de fer escorar una part de l'esquerra transformadora cap a posicions lerrouxistes. Són els últims intents pacífics de les posicions unionistes."
Gràcies President Pujol
Ja s’ha escrit molt, i més que s’escriurà, sobre la confessió del President Pujol. Un esdeveniment tant polièdric que en el qual llegeixo opinions divergents en les que hi estic d’acord. Cadascú hi diu una part del conjunt.
Jo ara, hi afegiré un punt de vista més: l’agraïment del gest.
No entro a valorar les motivacions personals que l’han fet decidir a confessar, però la seva confessió ens dóna com a país un valor afegit. Enmig de tants i tants casos de polítics sota sospita, imputats, processats i alguns condemnats el fet que un polític confessi públicament és un doll d’aigua fresca.
Fins i tot si la motivació és veure-s’hi atrapat, un reconeixement previ és d’agrair.
Sembla que s’ha imposat com a normal entre els nostres polítics o càrrecs institucionals la negació reiterada a l’espera que les garanties judicials juguin a favor seu o que la gent ja no pensem en ell com un polític. En aquest marc, vull agrair públicament al President Pujol que ens mostri una altra manera de fer i de ser. No dic que la confessió ja sigui redempció. Ell pagarà les conseqüències dels seus actes, com ha de ser. I segurament la major part ja l’ha pagat.
Potser, quan se li va presentar el dilema dels comptes a l’estranger, hauria d’haver renunciat a la Presidència. Però ara estava fet, i sobre aquests fets l’acte de confessió és una molt bona notícia.
Desitjo que serveixi de precedent i fonament per a la Catalunya independent.
Moltes gràcies President.
http://blocs.mesvilaweb.cat/tevi/?p=226588 |
|
Re: Manuel Delgado: 'Vull la independència per poder ser antinacionalista'
|
|
per fai |
12 ago 2014
|
|
Los anarkistas, nunca hemos soñado prohibir o censurar el estatismo catalanista y que sus fanaticos propaguen su catecismo independentista en el seno del movimiento libertario. El movimiento libertario, y en catalunya no es diferente, no falta a su principio fundamenttal, que es el de la libertad mas absoluta de la propaganda tanto politica como filosofica, el movimiento libertario no admite censura ni verdad oficial, en nombre de la cual se pueda ejercer esta censura, porque nunca hasta ahora, se ha comportado como iglesia, ni como estado, y es precisamente por no haberlo hecho por lo que su desenvolvimiento ni necesita a los burgueses, ni estados, ni los cuerpos represivos que les son necesarios a los dos antes citados . He aquí el moviment llibertari de catalunya, que los adictos al estado puedan comprender, elimina de sus principios todos los programas politicos y filosoficos, no como objeto de estudio y discusion, sino como principios obligatorios de nuestra fuerza como moviment llibertari en catalunya . El anarquismo rechaza cualquier colaboracion, que no tenga como la razon de ser, el triunfo de los obreros sobre el estado, por lo tanto rechaza los parlamentos y se pronuncia por la abolicion de estado y de todos los estados. Las fronteras que separan a los pueblos, no tienen ningun sentido, para los que no reconocen otra patria que el mundo entero. Por el contrario los estatitas-catalanistas(de todas las especies), es desde la organización legal y la agitacion encauzan la energia y creatividad de los obreros, hacia el sufragio universal, para de ese modo conquistar el poder, para instaurar el gran estado autodeterminado catalan, y como se puede ver estas dos opciones, existe la misma diferencia que entre obreros y burgueses. El anarquismo defiende su antagonismo con el estatismo-catalanista y se reafirma en su rechazo a cualquier transaccion con la politica burguesa, por radical que se diga o socialista que se proclame. una imagen mil palabras, https://fbcdn-sphotos-f-a.akamaihd.net/hphotos-ak-xap1/t1.0-9/10593098_3 |
|
Re: Manuel Delgado: 'Vull guerra per poder ser pacifista"
|
|
per Vilaweb ataca de nuevo |
12 ago 2014
|
Otros posibles titulares para el mismo artículo:
"L'esquerra, per essència i per naturalesa, ha de col·locar sempre en primer terme la justícia social"
"Hi ha sectors de la societat favorables a la independència als quals no m'acostaria."
"A les mobilitzacions socials la gent es barreja i ningú no preguntaria mai si el del costat està a favor o en contra de la independència."
Pero no, vilaweb barre para casa, como nos tiene acostumbrados, y desvirtúa el trasfondo del artículo que no es otro que el de la "lluita de clases". |
|
Re: Manuel Delgado: 'Vull la independència per poder ser antinacionalista'
|
|
per No quiero la independencia porque lucho por la autodeterminación de los pueblos |
12 ago 2014
|
No se puede ser más demagogo. Ahora resulta que ser antisistema es ser españolista, o viceversa, y además de eso, lerrouxista.
Se supone que a aquellos que se nos señala como antisistema, estamos situados, o por lo menos así lo reconocen los voceros de este sistema, en la “izquierda anticapitalista”. “Don Manolo”, así también se le llamaba a la momia del fascista de Fraga. trastoca todos los discursos mediatizados para elaborar uno propio y señalar a los antisistema como nacionalistas españoles, pues de otra manera no se comprendería eso de que los antisistema”, la izquierda anticapitalista, quiera dividir a la izquierda anticapitalista como si de un acto suicida se tratara.
Ah!, y “Don Manolo” tiene razón cuando dice que “alguns sectors entenen que el nacionalisme forma part del sistema que impugnen i contra el qual és urgent d'alliberar-se”. Pues sí, “Don Manolo” argumentará lo que quiera, pero el nacionalismo no ajeno al estado de corrupción generalizada de la clase política, y es contra esa clase política contra la que “algunos sectores” se rebelan. Y eso no impide que existan otros nacionalistas que se reclamen anticapitalistas, que no hayan participado del robo continuado contra el pueblo, y que también sean partidarios del “proceso soberanista”.
El “discurs lerrouxista”, no es el único que “històricament entenia que la classe obrera tenia com a enemic natural la burgesia catalana”. Cualquier discurso revolucionario, planteaba ese dilema, y el lerrouxismo es lerrouxista, precísamente porque hace suyo el discurso que no le es propio, sino de los y las revolucionarias.
Hasta la fecha, el nacionalismo no ha sido más que “una eina en mans exclusives de l'oligarquia capitalista, com ara ho és de l'oligarquia financera”, pero eso no quiere decir que todos los y las nacionalistas persigan ese mismo objetivo, sino que esas oligarquías han sabido conectar el sentimiento “nacional” con el poder económico y engañar al pueblo a través de sus discursos. Hitler utilizó dicho discurso y el pueblo, necesitado de una identidad de renovados valores.
Es un absurdo decir que esa rancia oligarquía españolista y capitalista, está identificando el proceso de “soberanía nacional” catalana con el capitalismo, pues eso es lo que son ellos. “Don Manolo” podría argumentar que a dicho proceso soberanista, la derechona española lo identifica con los “separatistas” y los que quieren “desmembrar Eggpaña”, pero no con capitalistas. En todo caso, los insusltos, pues no son otra cosa que eso, se dirigen hacia esa burguesía catalana porque sienten que su posición de capitalistas españoles, puede verse perjudicada económicamente por el proceso de la codicia independentista de esa burguesía y oligarquía de Catalunya.
“Don Manolo” relaciona, “vist de manera grollera i generalitzada, sense distincions ni matisos”, el nacionalismo (propuesta que se planteó en el 15M) con la autodeterminación de los pueblos (la gran ausente en las discusiones del 15M). La oposición de ICV-EUiA, no es ni nueva, ni casual, pues ellos no controlaban proceso independentista alguno. Pero “Don Manolo” olvida que también habían otras oposiciones al nacionalismo, que no eran españolistas y precísamente sí que matizaban esa oposición por no contemplar la autodeterminación de los pueblos. Y por descontado, los discursos sobre la responsabilidad del nacionalismo en la quiebra de todas las conquistas sociales, existe, pero existe porque esa ha sido una realidad allí donde los gobiernos eran nacionalistas, españoles o de cualquier otra nacionalidad autonómica.
Es falso que La Razón o el Mundo suscriban los “discursos de la izquierda”, a no ser que “Don Manolo” se crea lo que publican esos medios burgueses. No darse cuenta de que esos discursos eran de sectores de la “izquierda” y atribuírselos a dichos medios de manipulación de masas, nos ayuda a entender que luego señale que los discursos lerrouxistas fuera asumidos por sectores anarcosindicalistas y no al revés. Es como decir que los movimientos sociales asumen los discursos de la CUP, cuando no cabe la menor duda de que, más allá de alguna posible mutua retroalimentación, es la CUP quien habitualmente reproduce los discursos de los movimientos sociales…, hasta que estos cuestionan con sus acciones, lo que la CUP considera poco menos que “sagrado”:”TV3 és la nostra”.
Es totalmente legítimo y fundamentalmente necesario hacer un llamamiento a la responsabilidad, pero ese llamamiento se convierto en otro falso discurso más de un aspirante a “político alternativo”, cuando empieza a falsear y a tergiversar los sucesos, adecuándolos a su propio interés y sin el menor sentido crítico, ni duda alguna.
El nuevo “mussolini” “Don Manolo”, sitúa la justicia social en el proceso soberanista, como si fuese un vidente, y además, negando el perverso actuar de muchos de sus promotores, que han sido tan responsables en el abuso y la injusticia, que no es posible unidad alguna. “Don Manolo” propone juntarse con los “fascistas catalanes” para independizarse del “fascismo español”, como si la nacionalidad del fascismo fuese lo que ahora importa. “Don Manolo” plantea la unión con esas despreciables organizaciones (“S’ha d'arribar a acords amb qui sigui”), porque son el fascismo “de los nuestros”.
El discurso de “Don Manolo”, que en otras ocasiones se llena la boca con palabras sobre la implicación popular, alerta que “s'han d'aprofitar” la “oportunitat” que se nos presenta porque puede ser “una escletxa que s'obri en el si del sistema i promogui un qüestionament del model de societat i polític”. Sin embargo no alerta de que este proceso se está llevando sin la participación popular activa, sino desde las élites militantes y que la propuesta no deja de ser otra más de las muchas que pretenden reformar este sistema sin cambiarlo, sin acabar con él. Para ello “Don Manolo” apela a la responsabilidad de implicarse para cambiarlo desde dentro, desde las instituciones que han colaborado con la pérdida de las más elementales libertades. No, no pretende acabar con ellas, sino transformarlas para legitimarlas y propiciar un nuevo lavado de una imagen seriamente perjudicada. Y el nacionalismo que tiene poder, está completamente alineado e implicado en todas esas políticas de destrucción de los movimientos populares.
El proceso de liberación sólo será posible, desde la ruptura de la paz social, y no a través de los nuevos reformistas que, una vez más, insisten en legitimar a este sistema como instrumento de transformación social radical y revolucionario. Eso sólo es posible creérselo desde el dogmatismo más autoritario que asume la tradición de esa izquierda contrarevolucionaria que tantos años ha vivido del cuento de la “transición” y la democracia y que ahora necesita reinventarse para que nada cambie y todo siga igual, pero con su porción del pastel del poder.
Lamentablemente, la lucidez que en tantas veces mostró en sus palabras “Don Manolo”, en esta ocasión, tal vez por la imposibilidad de la necesaria distancia para hacer un análisis crítico de la situación y señalar lo que por debajo subyace, le está llevando a decir tan graves disparates.
“Don Manolo”, que la derechona españolista se posicione en contra del proceso soberanista de Catalunya, eso no significa que piensen igual que esa izquierda anticapitalista que no se deja embaucar por los cantos de sirena. Su argumento igualitario sería como decirle que usted piensa igual que esos indeseables reaccionarios que siempre dicen que “los extremos”, de la izquierda y la derecha, son iguales. Supongo que aunque no comparta sus posicionamiento, entenderá que esa igualdad es más que cuestionable aunque haya aspectos en los que parezca que coinciden.
Ah!, se me olvidaba, a lerrouxista no hay quien le gane. Es usted un “trilero” de los discursos y sospecho que cuando dice que “això acabarà com va començar: al carrer”, entendemos ese “carrer” de maneras muy diferentes. |
|
Re: Manuel Delgado: 'Vull la independència per poder ser antinacionalista'
|
|
per aixi pensen molts pro-independencia? crec k si |
12 ago 2014
|
K fastic el 1er comentari, no te desperdici.
No te cap merit k pujol hagui declarat el k a pactat amb el poder judicial, avans k el denunciecin, a mes encara esta amb la baina d k la.pasta es de la familia. Pero clar pujol es català ( els seus diners no...) i sel relaciona, en una part, amb el exit o no del proces dindependencia i x aixó.
Patetiques exculpatories s' han vist mes grans i es veuràn en temo. |
|
Re: Manuel Delgado: 'Vull la independència per poder ser antinacionalista'
|
|
per galimatias perogrullo |
12 ago 2014
|
¡pues yo me voy a comprar un BMW de 400 000 € como el ferrusolo para poder ir andando!
(jooeeer ccn la penya! no le bastaria con una barretina? mira que el sol pega fuerte en agostoo!) |
|
Re: Manuel Delgado: 'Vull la independència per poder ser antinacionalista'
|
|
per Rodri |
13 ago 2014
|
|
Pertanyo a la classe obrera en sentit ampli (en sentit estricte son els obrers de les fàbriques). No he estat mai executiu, cap de Secció o Negociat, ni tant sols encarregat de res. Les grans empreses contracten treballadors de tota Espanya i els escampen arreu. Si un obrer català d'origen i cognom el contracten a treballar a una gran empresa a Santander i s'hi queda, i em repeteix les mateixes paraules dels "mass mierda nacionales" en el més pur nacionalisme reaccionari i jacobí espanyol.¡L'hi dic que s'en vagi a pastar fang!.¡Que jo no soc súbdit de ningú!. |
|
Re: Manuel Delgado: 'Vull la independència per poder ser antinacionalista'
|
|
per makoki |
13 ago 2014
|
|
Pero q dices flipaooo q me se kruzan los quéibols, nene |
|
Re: Manuel Delgado: 'Vull la independència per poder ser antinacionalista'
|
|
per makoki |
13 ago 2014
|
|
Pero q dices flipaooo q me se kruzan los quéibols, nene |
|
Re: Manuel Delgado: 'Vull la independència per poder ser antinacionalista'
|
|
per makoki |
13 ago 2014
|
|
Pero q dices flipaooo q me se kruzan los quéibols, nene |
|
Re: Manuel Delgado: 'Vull la independència per poder ser antinacionalista'
|
|
per pakito |
13 ago 2014
|
|
Dice que se busca y se promueve un españolismo de apariencia antisistema, no que ser antisistema sea ser españolista (afirmación esta última que desean los españolistas antisistema para que lis antisistema en general desconfien del indpndntismo en general). |
|
Re: El Lobby Mediatico,Tecno-militar & Sionista SL 'Vull un Nou Ordre Mundial a tot arreu
|
|
per divide y venceras |
13 ago 2014
|
Desde la decada de los sesenta, la oligarquia financiera tecno/militar ha desplegado el 'divide y venceras' como arma de desarticulacion masiva contra todos sus posibles adversarios: feministas radicales vs heteros, minorias etnicas o identitarias contra los que no son de su raza o nacion, jovenes vs mayores, intelectuales vs artesanos, obreros del primer mundo contra subproletarios del tercero, anarquistas vs marxistas, cristianos vs musulmanes... habria que plantearse ya el definitivo fracaso de la revolucion social alimentada por 'luchas sectoriales', incluido -por descontado- el independentismo catalanoparlante...
y empezazar a desarrollar DE VERDAD el discurso y el proyecto altermundialista.
(que para eso se monto esta web hace ya quince años!) |
|
Re: Manuel Delgado: 'Vull la independència per poder ser antinacionalista'
|
|
per don manolea y ya veras |
13 ago 2014
|
PAZ SOCIAL = DEPENDENCIA
a las barricadas! lucha por la libertad! |
|
|
