Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
01 02 03 04 05 06 07
08 09 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31        

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: altres temes
El perill d'un lerrouxisme 'antisistema', per Manuel Delgado
08 ago 2014
A mesura que ens acostem al 9 de novembre i es tira a terra la teoria del procés sobiranista com a soufflé circumstancial o mercaderia negociable, el nacionalisme espanyol cerca com sigui antídots per a un estat d'ànim col·lectiu creixentment il·lusionat per estrenar país i, per què no?, potser societat. És clar que la gran esperança d'un sollevament de les masses castellanoparlants es dilueix, vistes les magres mobilitzacions al carrer obtingudes fins ara. La via electoral tampoc no es mostra gaire practicable, si tenim en compte el daltabaix que s'augura per al PP i més encara per al PSC, i la probabilitat que Ciutadans no aconsegueixi arreplegar les restes del naufragi de manera suficient.
És en aquest ordre de coses que s'aprecia interès, per part de mitjans vinculats a la dreta més obsessionada a aturar la 'ruptura de la pàtria', per a endegar una darrera estratègia política, abans de recórrer a la força. Es tracta de forçar una lectura de certes noves dinàmiques de reorganització de l'esquerra en clau de denúncia de l'independentisme i fre del seu auge. Un article del 4 d'agost a elconfidencial i l'elogiosa entrevista a Ada Colau publicada a El Mundo de diumenge en són la mostra. L'objectiu de la maniobra és mostrar iniciatives com Guanyem Barcelona o la irrupció de Podem a Catalunya com a expressions de desafecte contra un sistema polític, social i econòmic dominant del qual el nacionalisme català formaria part.

Aquest discurs es fonamentaria en un malentès degudament estimulat, consistent a confondre la dreta nacionalista que hem vist empastifada de corrupció i que ha estat fins ara la gran servidora dels interessos de la monarquia espanyola a Catalunya, amb un catalanisme popular i d'esquerres cada cop més escorat cap a posicions independentistes. Aquesta confusió és present a una part dels nous moviments socials, com ho demostraren les dificultats que va tenir l'acampada del 15-M a Barcelona per a incloure el dret de l'autodeterminació entre les seves vindicacions. El mateix pel que fa a sectors importants tant d'ICV com d'EUiA, que aprofiten la mínima oportunitat per desqualificar 'els nacionalismes' amb una retòrica idèntica a la del jacobinisme socialdemòcrata espanyol.

D'ací, se'n desprenen distorsions interessades i carregades de mala intenció, projectades des de posicions unionistes. D'una banda, la de Guanyem Barcelona, una instància política i ideològica que posa l'accent en les qüestions socials i les considera com a alienes, i àdhuc contràries i incompatibles, al projecte d'emancipació nacional. I una cosa similar passa a Podem, que en fa una valoració distinta en funció de l'escenari sobre el qual actuï: si a Madrid és un perill quasi diabòlic que cal exorcitzar, a Barcelona és un baluard de resistència contra l'avançament de la pandèmia independentista. Aquesta deformació, tant d'un projecte com de l'altre, insisteix a concebre el procés sobiranista com una cortina de fum al servei dels interessos polítics, econòmics i personals de les classes dominants catalanes.

Molta gent d'esquerres ha reconegut tant en Guanyem Barcelona com en Podem la potencialitat per a organitzar la indignació popular en un sentit superador del capitalisme i fer-ho assumint com a divisa innegociable la voluntat de posar-se en tot moment al servei de les lluites socials reals, convertint els escons en una prolongació natural del carrer. En aquest ordre de coses podria considerar la independència de Catalunya com un afer discrecional en mans de cada votant i de cada escollit per les urnes, car aquestes noves opcions atraurien gent tant independentista com federalista, gent que ja havia estat feliçment barrejada en les diferents lluites. És difícil d'imaginar una discussió a propòsit de la independència de Catalunya al bell mig d'una tancada per a salvar un ambulatori o entre la gent que s'aplega per evitar un desnonament. Tampoc no resulta imaginable en aquests contexts un qüestionament del dret de l'autodeterminació, que segurament hauria de ser considerat un fet i prou, car no és una qüestió d'opinions, sinó de democràcia.

Ara bé: el risc és que, en la línia intentada per la premsa més unionista, la qüestió de la independència passi a un primer pla i ho faci en un sentit hostil. Aleshores la catàstrofe queda assegurada. Aquesta és un possibilitat real, car implica la temptació de cercar vots en una bossa important d'electors alimentada per activistes socials que no és que no siguin independentistes, sinó que són obertament antiindependentistes, així com pels nuclis espanyolistes d'ICV-EUiA, però també pels votants pro-PSOE del PSC i, no es dubti, de Ciutadans.

Si el procés apuntés aquesta direcció, si Guanyem i Podem assumissin el paper que desitja per a ells la dreta espanyolista —fidel al famós principi 'antes roja que rota'—, aleshores hauria fet aparició una nova forma de lerrouxisme: el lerrouxisme 'antisistema', en condicions de fer impossible la unitat anticapitalista i deixant el procés sobiranista en mans de forces polítiques que no tenen cap intenció de qüestionar el model social dominant i entenen la independència com un instrument per a incorporar en millors condicions la burgesia financera catalana a les grans dinàmiques globalitzadores.

Cal esperar, d'aquestes noves presències al panorama polític català, que tinguin el sentit de la responsabilitat històrica que els recau i que desoeixin els cants de sirena que els arriben del nacionalisme espanyol més ranci. Les iniciatives del tipus Guanyem i les plataformes impulsades per la CUP han de redoblar esforços perquè els processos de confluència en marxa no es frustrin. Podem ha de garantir que la presència de personalitats com Jiménez Villarejo —contrari no només a la independència, sinó fins i tot al dret de decidir— no serà significativa. Totes les forces de l'esquerra radical, velles i noves, independentistes o no, han d'entendre la transcendència dels moments que han de venir i han d'estar a l'altura de les oportunitats transformadores úniques i de ben segur irrepetibles que seria estúpid malmenar. Si no ho fan, la història no els perdonarà, ni jo tampoc.



Manuel Delgado, antropòleg i professor universitari.
(Article publicat originalment al seu bloc, 'El cor de les aparences'
Mira també:
http://www.vilaweb.cat/opinio_contundent/4206798/perill-lerrouxisme-antisistema.html
http://manueldelgadoruiz.blogspot.com.es/2014/08/el-perill-dun-lerrouxisme-antisistema.html

This work is in the public domain

Comentaris

"Lerrouxisme Antisistema"
08 ago 2014
Nin.jpg
Els marxistes dogmàtics amb el vell llenguatge dels "moments històrics" com a excusa per col·laborar amb la burgesia. "Lerrouxisme antisistema", quin exabrupte, em recorda quan des del PCE o el PSUC es deia que Nin era un agent de Franco!
Què és Vostè, espanyol o català? Que fàcil no, i això ho diu un intel·lectual.
Perdone Manolo guárdese el caramelo!
Re: El perill d'un lerrouxisme 'antisistema', per Manuel Delgado
08 ago 2014
Pues sí, "don Manolo" tiene la rara habilidad de saber polarizar las situaciones, manipulando convenientemente los sucesos.

Hablar de derecho a la autodeterminación en el 15 M, es tan falso como su retórica sólo para iniciados. De la misma manera que los españolazos nos quieren confundir con "Potemos", "don Manolo" confunde autodeterminación con independencia, que es lo que se planteaba constantemente en la acampada del 15 M y es la propuesta que se ha movido desde entonces.
A nadie que promueve el proceso soberanista, le interesa la autodeterminación porque eso sería realmente una translación del poder de unos pocos, a que fuese el pueblo, o sea todxs, quienes tuviésemos que decidir.
Quienes están contra el "derecho" a decidir, no están todos contra la independencia, ni tampoco contra la "fractura de "Heilpaña". Contra lo que están, es contra cualquier posibilidad de que pueden dar una mínima opción a perder su poder o que éste, quede en manos del pueblo.
Siempre nos han considerado unos ineptxs para gestionar nuestras propias vidas, opinión compartida por profesionales, especialistas, intelectuales, expertos, etc..., que son quienes aspiran a ser parte imprescindible y decisiva del poder. Son los aspirantes y eternos oferentes para el cuadro de técnicos..., sin importarles el color del gobierno.
Autodeterminación de los pueblos, sí!.
Autonomía, siempre!.
Independencia, para qué y cómo?
Re: El perill d'un lerrouxisme 'antisistema', per Manuel Delgado
08 ago 2014
Manuel Delgado el intelectual chupi guay

Ingreso en las Juventudes Comunistas, procedente de Bandera roja en 1974
ha participado en CCOO,PSUC,Iniciativa per Catalunya ,desde el 2008 miembro del PCC.
Re: El perill d'un lerrouxisme 'antisistema', per Manuel Delgado
08 ago 2014
que sí, que sí, que si us piqueu és perquè mengeu alls.
Una independència política ens treuria de la ue d'immediat, ens treuria de la otan i de la constitució espanyola i el seu article 135. Llavors és quan hem d'apretar nosaltres i conservar el que em guanyat i aprofitar el moment per fer neteja. Evidentment si us quedeu a casa dient que "tot és una merda" no farem res de bo. Si no veieu el potencial de la situació és que sou cecs , infantils o, directament, espanyolistes encoberts.
Re: El perill d'un lerrouxisme 'antisistema', per Manuel Delgado
08 ago 2014
abajo los nasionalismos, arriba españa! independensia mala, si tú ser guai tu amar sagrada unidad del imperio. el colonialismo es chupiguai, és moderno, es emansipador, es enrollado. pseudo"anarquista", falangista, únete a la peña! viva las comunidades autónomas confederadas y biba las diputasiones probinsiales! semos enrollados!!!

per cert, independència per canviar-ho tot.
Re: El perill d'un lerrouxisme 'antisistema', per Manuel Delgado
08 ago 2014
"si Guanyem i Podem assumissin el paper que desitja per a ells la dreta españolista (...)"

Ejem, ¿todo este artículo es para revelarnos a las masas ignorantes como encaja la derecha la organización del descontento popular? Mmmmhh, hombre pues muchas gracias! Hace semanas que no podía dormir pensando en lo que piensa la derecha.

Ay, ay, Manuel, algunos descubrimos hace tiempo que la sociedad no se divide entre "unionistas" y "separatistas", sino entre clases sociales, por mucho que no encajemos en el discurso mediático de la derecha española y catalana.

Y por cierto Manuel, hace tiempo que el proceso soberanista está "en mans de forces polítiques que no tenen cap intenció de qüestionar el model social dominant" y sino coges y te les las conclusiones de la mesa sectorial de sanidad de la ANC, o sencillamente, te repasas los últimos recortes aprobados en el Parlament por las dos fuerzas mayoritarias en este proceso: CiU y ERC.

Mirem Etxezarreta:

Un hipotètic Estat català independent pot ser una oportunitat per canviar les coses si hi ha una pressió important des de baix?

La meva anàlisi personal és que no. Molta de la gent inquieta i amb ideals que jo comparteixo defensa el sí i els puc entendre, però crec que és una il·lusió. Els independentistes que jo respecto pensen que pot servir per trencar l’statu quo i fer coses per avançar cap a una altra societat, però jo no ho veig. Em sembla que el pes tan fort que té l’independentisme en aquest país està controlat per la dreta i per a mi ERC és la dreta. L’aliança Esquerra-CiU no deixarà que es faci res. Els grups de gent que tenen la visió que jo comparteixo són unes minories molt petites. Jo lluito per una altra societat i sóc més tendent a avançar cap a aquesta situació que esperar que la independència m’ajudi. Crec que s’hauria de lluitar per això i posteriorment ja veuríem si aquesta altra societat hauria de ser independent o no. Però comencem per l’autogestió, la defensa dels drets socials… Hem de lluitar per unes variables d’una societat diferent. Ara, també cal dir que, tal com està actuant el Govern espanyol, ens està fent independentistes a tots.
Re: El perill d'un lerrouxisme 'antisistema', per Manuel Delgado
08 ago 2014
aquesta penya amb infules de avantguarda revolucionaria /academica fa pudor, perque se'ls veu molt i molt el llauto
como quan el creti de dos comments mes dalt diu:<br>
"Llavors és quan hem d'apretar nosaltres <b>(els oportunistes de la 'ceba'?)</b> i conservar el que em guanyat <b>(vol dir 'robat' durant 40 anys l'apoteosi pujolista?)</b> i aprofitar el moment per fer neteja <b>(etnica?)</b>"
Psuqueros-sociates-convergents = mateix discurs de donimació perque son les mateixes aus carronyeres!
Integraos! Integraos!, pero ay del que lo intente y malditos seáis si lo conseguís!!
09 ago 2014
Reunidos en lerrouxilandia y a fecha de hoy, exigimos:

1- Pon un lerrouxista en tu vida, adóptalo/a, somos buena gente, hasta ahora no habíamos abierto la boca: sudar y morir, nuestro lema.

2- Sustitución de la moreneta en Montserrat por la Virgen del Rocío, menos sardanas y más sevillanas.

3- Cine de Barrio en la TV3, queremos ver a Paco Martínez Soria doblado al catalán.

4- Retirada de la custodia a los progenitores de las enxanetas.

5- Inmediata integración del personaje de Manuel Delgado en el Polonia.

Estos son nuestros principios y si no te gustan, tenemos otros.


LLLL
Re: El perill d'un lerrouxisme 'antisistema', per Manuel Delgado
09 ago 2014
6. Volem a 'Los del Rio' pel pregó de la Mercé enguany!
7. Volem que en Joan Pere demani perdo publicament per haver-se fet ric fent parella amb el Paco Moran en castellà
8. Volem que el Messi vagi de genolls a Montserrat a penedir-se pels seu pecat original (parla en castella a TV3%!)
9. Volem a la Pilar Rahola i a l'Angel Colom presidint la Feria d'Abril a Can Zam
10. Que la cupula de TV-3% es faci l'hara-kiri en nom de la familia imperial catalana (els Pujol-Hitos) i que Ramon Pellice sigui designat pubilla emerita.
11 (de setembre) volem que en Miquel Calzada (Miki-Moto) es compri un taxi amb el seu cunyat de Sant Andreu per demostrar que no te res a veure amb l'escandol de les ITVs.
(continuara...)

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more

CNT Girona