Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: altres temes
L'ofensiva ciutadanista
per Argelaga Correu-e: argelaga ARROBA riseup.net (verificat) Adreça: http://argelaga.wordpress.com/	31 jul 2014
El 24 de juny va saltar a la palestra la plataforma ciutadana “Guanyem Barcelona”, edificada entorn l'atractiu mediàtic de Ada Colau, la delegada més televisiva de la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques
El 24 de juny va saltar a la palestra la plataforma ciutadana “Guanyem Barcelona”, edificada entornl'atractiu mediàtic de Ada Colau, la delegada més televisiva de la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques; l'enèsim acte de la comèdia electoral tenia lloc enmig de patètics advertiments contra l'ofensiva neoliberal i indignades promeses de canviar les regles del joc polític, de trencar la relació íntima de l'administració pública amb els grans interessos privats i, en fi, de rescatar “la democràcia”, tot això pronunciat amb el to de la major sinceritat possible. Sembla que el cicle obert durant el 15M hagi arribat al seu més lògica conclusió. La incapacitat de la vella política a resoldre els problemes econòmics de les masses desclassades, rebatejades com a ciutadania, obliga a la formació d'un gran partit ciutadanista que ara es concreta en diverses iniciatives refundadores que cúpules improvisades difonen amb l'ajuda d'informàtics. Mentre les noves formacions polítiques es preparen per competir en les properes municipals i autonòmiques expressant així l'anhel d'urnes d'una suposada ciutadania que habita en els moviments socials, veïnals i sindicals, podríem tractar d'explicar les causes d'aquesta aparent transformació de l'escenari polític, que caldrà buscar-les en les noves condicions d'existència de les classes que fins avui havien constituït la base social del vigent règim partitocràtic. Als països on regnen les condicions modernes de producció i consum realment no pot parlar-se de classes, sinó de masses, amuntonament indiferenciat de residus de classes i fragments de capes socials, conformista i resignat a delegar la defensa dels seus interessos en una classe política professionalitzada i enquistada en les institucions. En aquesta etapa del capitalisme, que qualifiquem com desenvolupista, el Capital i l'Estat es fusionen originant un sistema polític eminentment bipartidista entremesclat amb interessos financers, turístics i immobiliaris. Doncs bé, l'empobriment de la part més vulnerable d'aquestes masses ha provocat en la societat civil diversos moviments autoorganitzats a la calor dels conflictes locals, ni el bastant forts, ni prou lúcids com per prescindir de l'eixam de militants de vells partits frustrats, gairebé marginats, que han acudit a la lluita amb la intenció d'instrumentalitzar-la, ni tampoc dels esbarts de nous militants ambiciosos forjats en elles. En resum, la crisi social ha desgastat la imatge de la vella política bipartidista, accelerant la descomposició de la socialdemocràcia, un dels dos puntals de l'ordre polític, fins al punt de preocupar a la classe dominant, però no ha creat un moviment social independent capaç d'encarar els problemes amb esperit revolucionari. En aquestes condicions entra en joc la nova burocràcia política ciutadanista que es segrega de les lluites socials i pretén representar als parlaments i consistoris els interessos perdedors en la globalització econòmica. Aquests interessos varien d'un escenari a un altre, segons vagin més o menys associats, bé als vells partits minoritaris que s'alimenten del cadàver bipartidista, bé a les oligarquies regionals en pugna amb l'Estat central per qüestions d'impostos i transferències, és a dir, estan determinats pel grau d'implicació en els conflictes secundaris dins de la classe dominant entorn del model polític o estatal més eficaç per a l'economia. La disparitat d'interessos ha donat lloc a diferents projectes, alguns limitats a l'àmbit municipal, com per exemple Guanyem Barcelona, uns altres com la CUP circumscrits a l'àrea autonòmica, i finalment, uns altres amb ambicions estatals, cas de l´electropartit Podemos. La impostura es desprèn d'una dada: no són els seus futurs votants els qui han triat als seus candidats; són més aviat aquests els que amb diferents estratègies han triat als seus futurs votants. Sorprèn no obstant això que, encara que tals projectes estiguin tots en la seva primera infància, els seus promotors emmalalteixen visiblement d'una vella i coneguda malaltia, el cretinisme parlamentari, dolència que introdueix en les seves desafortunades víctimes la convicció solemne que el present i el futur del país sencer, de les masses i les classes, han de determinar-se en funció de la distribució del nombre de càrrecs electes en tots els fòrums institucionals, i que tot el que succeeix fora d'ells, disturbis, vagues, sabotatges, ocupació, revolucions, guerres, etc., té molta menys importància que qualsevol assumpte, per nimi que sigui, que en un moment donat ocupi l'atenció dels diputats o regidors reunits. D'alguna forma les temptatives ciutadanistes han volgut portar les circumstàncies crítiques al punt en el qual es trobaven abans del 15M. Per a molts sectors socials afectats, particularment el de la joventut amb estudis precària o en atur, la pedrera major del ciutadanisme, l'horror al desordre i l'anarquia que intueixen en els violents enfrontaments amb la policia haguts, és més forta que la indignació davant la impunitat de la Banca, la magnitud de les retallades en Sanitat i Educació o la corrupció de la jerarquia partitocràtica. En la seva intervenció política subjau el desig d'impedir la formació d'organismes socials exteriors al sistema i fora de control, o sigui, veritablement autoorganitzats, capaços de mobilitzar a les masses irritades contra la classe dominant i l'Estat. La seva funció consisteix a detenir la marxa d'un antagonisme que no para de créixer, canalitzant les seves reivindicacions, les seves experiències i els seus impulsos cap al pantà de la política. El desplaçament de les escaramusses territorials i urbanes cap als consistoris i els parlaments trasllueix precisament la intenció assenyalada de restablir l'ordre en les coordenades socials anteriors a la crisi econòmica, però com sol succeir, la decadència del partit ciutadanista començarà en el mateix moment del seu triomf. Mentre duri la crisi té l'existència assegurada; però a condició de formar part del joc i evitar que la baralla es trenqui. Els ciutadanistes ni qüestionen el Capital, ni tampoc l'Estat; volen acomodar el que criden “economia social” en el primer, i tenir cabuda en el segon, per la senzilla raó que la seva base social, els sectors desclassats mesocràtics, es mobilitza a condició de que no passi res. Per raons electorals, poden mantenir un equívoc sobre aquest tema reivindicant esdeveniments rupturistes com els de Gamonal o Can Víes, però sempre es separaran del fet violent, atribuïble per ells a la policia o a minories exaltades no representatives. Les noves formacions ciutadanistes no es plantegen l'acció i temen totes les iniciatives que condueixin a ella. La seva naturalesa mesquina i ambiciosa neda millor en els estanys de la política, lluny dels perills que implica la intervenció en les lluites socials. Creuen que fan el que han de fer però no fan gens i es limiten a l'acte festiu i simbòlic. Són expertes en espectacles cridaners i sorollosos, com el que es va intentar amb les Marxes per la Dignitat, la inanitat de la qual corre parella a la grandària de les seves pretensions. Però en la mesura que hi ha espectacle, deixa d'haver-hi realitat. Això ho sap la classe dirigent, que si no hi ha altre remei pot permetre's dominar a través fins i tot de partits no oficials, plataformes cíviques, coalicions i altres “mecanismes de participació ciutadana” que en aparença, però només en aparença, semblen contraris als seus interessos, tret que els oprimits rebels tinguin en compte que la mirada dirigida i enaltida pels mitjans, de vegades alternatius, mai és la de la llibertat, sinó la del poder, actuant en conseqüència. A baix l'engany ciutadanista! Revista Argelaga, 31 de juliol de 2014 [http://argelaga.wordpress.com/]
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more