Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: sanitat
l'ANC i "Salut per la independència"... o com ampliar el negoci
21 jul 2014
Prohibido desmayarse el 11-S haciendo la "V", ¡¡no quedan camas en Bellvitge!!!

Sé patriota y muérete en tu casa
Carta oberta de la IAC a l'ANC

Les propostes de la Sectorial de Salut de l'ANC provoquen el rebuig a un futur Estat català

La Intersindical Alternativa de Catalunya i el seu sindicat de sanitat CATAC-CTS volem sortir al pas del document titulat “Salut per la independència” elaborat per la Sectorial de Salut de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) per considerar-lo netament tendenciós i contrari al sentiment majoritari de la societat catalana, a part que pateix d'una falta de rigor esgarrifosa que li proporciona una nul·la credibilitat, factors que arriben a fer odiosa una independència construïda sobre els seus supòsits o, si més no, fomenten els recels cap a una Catalunya independent.

Un clar indici de la parcialitat del document ens ve donat pels seus redactors. Gemma Martín Ezquerra apareix en el quadre mèdic de múltiples mútues, i per tant té clars interessos en la sanitat privada per molt que els compatibilitzi amb un lloc de treball en el PSMar. Llorenç Sotorres Bartolí és membre de l'entramat empresarial de la nostra sanitat a més de ser signant del manifest “També en Salut: ara Mas”, i per tant avalador públic de les polítiques sanitàries de CiU. Aquestes característiques també s'observen entre els col·laboradors, amb especial rellevància d'Helena Ris, pel seu caràcter públic, i en l'altre presentador del document, Jaume Padrós. Res no tindríem a objectar si el nom de la sectorial responsable del document fos “Sectorial d'empresaris de la Salut”, però la usurpació d'un terme comú com és la salut per una de les parts en el conflicto existent avui en aquest àmbit trenca la imatge de transversalitat que l'ANC pretén i la mostra com a enemiga de totes aquelles persones que lluitem intensament contra el que l'actual Govern català està fent amb la salut.

L'ANC no pot ignorar que, més enllà de la impossibilitat de l'actual conseller d'aconseguir un Pacte Nacional de la Salut a Catalunya, els conflictes relatius a la salut, interns al nostre país i no depenents del Govern estatal, són continus fins al punt que qualsevol motiu pot fer esclatar un seriós enfrontament. És el que deixen entreveure els recents conflictes en torn al tancament de llits a Bellvitge i al col·lapse a les Urgències de la Vall d'Hebron, protagonitzats per la confluència, de gran valor social, entre personal de la sanitat, persones ingressades als hospitals i veïnes dels barris adjacents, amb un ampli ressó als mitjans informatius.

Les nostres autoritats sanitàries han fet mans i mànigues per tranquil·litzar la població repetint fins a la sacietat que res no passa d'anormal, però la desconfiança provocada pel nostre conseller amb les seves contínues mentides és tan gran que ja és impossible el diàleg i molt menys l'enteniment. En un país normal, amb normalitat democràtica, fa temps que Boi Ruiz hauria dimitit o hauria estat destituït. I és que la situació de precarietat i incertesa que viu la Catalunya real en relació a la sanitat ja no ens permet confiar. Creiem doncs que l'ANC, si vol conservar el seu caràcter transversal i no partidista, hauria de retirar el seu aval a aquest document i/o fer canviar el nom de la Sectorial de Salut en el sentit abans indicat o similar. Nosaltres creiem que ambdues coses, perquè el document és vergonyós.

En efecte, el document dibuixa una Catalunya sense classes socials i amb unes necessitats i interessos comuns, fins arribar al ridícul, per a tota la població. Cap referència a l'existència de desigualtats socials, per molt que parteixi d'una definició de la salut que té en compte el grau de benestar social que què més voldríem que fos uniforme. En la mateixa línia, el menyspreu cap a conceptes com la solidaritat es fa evident en el capítol dedicat a la cooperació, que no és sinó un lapsus que demostra que és un tema que la Sectorial ni ha tractat ni tan sols ha revisat, atès que consisteix únicament en la introducció i un enllaç d'un article del setmanari 'Directa' summament crític amb la política de cooperació de l'actual Govern de la Generalitat. Per altra banda, fa afirmacions difícils de sostenir quan atribueix al Govern de l'Estat qüestions aprovades per aquest amb el suport del partit que governa Catalunya, com ara la de la prioritat del pagament del deute i la reforma de la legislació laboral, i quan per a res té en compte que és el Govern de la Generalitat qui decideix la part del seu pressupost que es destina a la salut. L'ANC no hauria d'avalar plantejaments tan contradictoris i hauria de prendre prevencions en relació als pactes que pot arribar a fer l'actual govern entorpint l'exercici de sobirania del poble català.

En aquest sentit, contents poden estar els autors del document perquè, si van presentar-lo el 19 de juny, 8 dies després ja teníem un acord CiU i PP per “salvar” els consorcis, és a dir, excepcionar los dels requeriments de la 'Ley 27/2013, de 27 de diciembre, de racionalización y sostenibilidad de la Administración Local' que els dóna unes característiques d'administracions públiques no desitjades pels actuals poders sanitaris. És difícil d'entendre per què el document de la sectorial no parla d'aquesta llei que, de moment, manté la incògnita sobre la utilitat que tindria pels nostres gestors la constitució tan controvertida dels consorcis del Clínic de Barcelona i de les Terres de Ponent. Parla només, i absurdament, d'una normativa europea, les normes SEC, recriminant al PP que no ens ajudi a evitar-les!

Els autors semblen anclats en l'obsessió contra aquestes normes del nostre gestor neoliberal Josep Maria Via i Redons. Però tant li fa, estem, en ambdós casos, davant d'un objectiu roí, el del manteniment del suposat dret a ocultar el déficit públic, del suposat dret dels directius de la sanitat a cobrar sous inconfessables i nomenar a dit subordinats dòcils, del suposat dret a mantenir el personal de l'àmbit de la salut en unes condicions laborals precàries i desiguals, lluny d'un estatut públic que el protegeixi de les ingerències del governant de torn. Això sí, aplicant-li la norma pública quan convingui. Aquest i cap altre sembla l'objectiu primordial del document. Després d'atribuir totes les retallades en serveis bàsics al Govern central, pretén donar per suposat que el que s'ha de fer és aprofundir en l'actual model sanitari català, continuar fugint del Dret Administratiu i consolidar un model de concertació que estengui l'ànim de lucre en temes de salut. I donar crèdit a més i més mentides. No podem deixar de valorar les paraules del conseller de Salut a la comissió que va entrar al Parlament el passat dia 10 de juliol, representant la concentració que s'hi havia convocat. El conseller fonamentava la seva decisió de fer un consorci a Lleida en dos arguments: Un, l'acceptació del personal, basant se en el suport de la Junta Clínica de l'Arnau de Vilanova. Més enllà dels dèficits representatius d'aquestes juntes, aquestes acceptacions es produeixen quan no es dóna cap altra opció i quan es promet una autogestió que en realitat no és tal i/o que es podria donar igualment en una institució plenament pública. L'altre, que invertir en l'Institut Català de la Salut és com fer obres en un pis de lloguer perquè els seus centres són propietat de l'Estat, és simplement fals. Ja ho aclaríem quan es va estar a punt de traspassar-los a la Generalitat i el govern de CiU els volia per hipotecar-los. Ni són de l'Estat, ni el Govern català els podía hipotecar, són de la Seguretat Social, dels seus cotitzants, treballadors i empresaris. Per sort, la rápida conscienciació de la població catalana, cada dia més consolidada en el procés de resposta a aquest altre espoli anomenat crisi, coincidint amb el desig de sobirania en uns casos i paral·lel en altres, ens porta a presumir que absolutament tots els moviments socials a Catalunya i una ampla majoria social estan en contra del manteniment d'un model que ha demostrat ser un niu de corrupció.

Certament no és això el que consta en les agendes oficials, però aquest fet només ens demostra els actuals dèficits democràtics, que els consensos entre els grans partits polítics es fan amagant les seves afectacions sobre la població, que la participació ciutadana no és més que una caricatura del que hauria de ser. Però tot això també està canviant i podem mirar amb optimisme un futur de soberania popular.

Destitució de Boi Ruiz, aturada del procés de privatització i canvia un model plenament públic i realment participatiu.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: l'ANC i "Salut per la independència"... o com ampliar el negoci
22 jul 2014
Que l'ANC estigui plena de convergents que avalin el govern de ciu no treu que la independència sigui la única via, la única via possible i plausible per escapar de la UE i del pagament del deute bancari privat amb fons públics. Aquest pagament és el que redueix el dèficit i la despesa pública a la mínima expressió , la constitució espanyola, via article 135, prioritza el pagament del deute enfront de la despesa social i és el causant de les retallades. CiU ens roba des de fa dècades, espanya ens roba des de fa segles, però les retallades venen de fa poc. Les retallades no són cosa ni de rajoy ni de mas, són cosa de l'estat i de l'organisme supraestatal al que pertany, la ue. Privatitzar la sanitat és una forma de fer quadrar uns pressupostos impossibles i a sobre enriquir-se, és una "solució" indigne i fastigosa, PERÒ NO ÉS L'ARREL DEL PROBLEMA.
Re: l'ANC i "Salut per la independència"... o com ampliar el negoci
22 jul 2014
Com s'afirma en aquest comunicat, això segurament és cosa de que la impulsora del manifest és helena ris. Una mostra més del caos sectorial de l'anc, recordem fa poc els que van sortir de la sectorial de defensa dient com seria "la marina catalana".


Una sectorial de l’ANC en mans dels hospitals privats
Publicado el 21 julio 2014     de Dempeus per la salut pública
1 Vote

Amb el següent comunicat PODEMOS s’afegeix a les crítiques que s’han aixecat contra el document de l’ANC des de la majoria de col·lectius en lluita per la defensa de la sanitat pública a Catalunya.
.

Presentació del manifest ‘Salut per la Independència’. Foto: ANC

El passat 19 de juny la Sectorial de Salut de l’ANC va presentar un document titulat “Salut per la independència”.

El document va aixecar de seguida les crítiques d’associacions i col·lectius que des de fa anys defensen la sanitat pública a Catalunya.
Una ràpida lectura ajuda a entendre aquesta reacció. Al llarg de les seves 14 pàgines el document defensa el copagament farmacèutic, la privatització dels serveis i l’eliminació de controls anticorrupció. Un document que, lluny de proposar solucions als mals que estan enfonsant el sistema sanitari català, aprofundeix en un model ineficient, poc transparent i corrupte.
El document de la sectorial de l’ANC ha estat contestat pel Grup de Defensa de la Sanitat Pública a Barcelona mitjançant un article titulat “Salut per la independència? Estem sorpreses” cal destacar també la “Carta oberta de la IAC a l’ANC”
Una altra resposta al document de la sectorial de l’ANC publicat aquest dijous es titula “Pel dret a decidir també la nostra salut i el sistema sanitari de Catalunya” i està signat per Dempeus Per la Salut Pública, el Grup de Recerca en Desigualtats en la Salut de la UPF, membres del Centre d’Anàlisi de Polítiques Sanitàries, periodistes de la revista cafèambllet i SICOM TV així com membres de la Fundació Institut Català de Farmacologia. Tots tres textos contesten de manera contundent un text -el de la sectorial de l’ANC- que no podia quedar sense resposta.
Ens afegim a les veus que han denunciat el caràcter privatitzador del document de la seva sectorial de sanitat. És un fet que dins la mateixa ANC hi ha molta gent que ha treballat i treballa en pro de la sanitat pública a Catalunya de manera honesta. Per això esperem que el que plasma “Salut per la independència” no sigui el posicionament de l’ANC i es tracti només d’una sectorial que ha caigut en mans del lobby de la sanitat privada. Que el document hagi estat promogut per Helena Ris -directora general de la patronal d’hospitals privats UCH- ens fa pensar en la segona opció.
Font: PODEMOS (en aquest link trobareu també la versió en castellà del comunicat).

Destitució de Boi Ruiz, aturada del procés de privatització i canvi a un model plenament públic i realment participatiu
Re: l'ANC i "Salut per la independència"... o com ampliar el negoci
22 jul 2014
El problema, del cual parece ser que todavía no eres consciente, es que el proceso soberanista lo impulsan organizaciones (ANC, Ómnium, CCCN,..) de corte conservador y profundamente liberal. De ahí el artículo, el primero de una serie de muchos que irán saliendo conforme l'ANC vaya aclarándose que tipo de independencia apoya. Como ves ya no se trata de una consulta sino de delinear la futura sociedad catalana, otorgándose un papel que NADIE le ha dado (quizás tu sí, pero no el resto). Llegados a este punto se da la siguiente paradoja: ¿dónde queda ahora la autodeterminación? ¿dónde queda cuando una organización como l'ANC, de corte liberal, se otorga la capacidad de establecer el futuro marco sanitario? ¿dónde queda ahora el derecho a decidir?

Tu "única vía posible" es un fraude, primero porque no es la única y segundo porque es más de lo mismo.

El problema d'arrel es apoyar políticas contrarias a los intereses populares en nombre de un puto país de mierda.
Re: l'ANC i "Salut per la independència"... o com ampliar el negoci
22 jul 2014
Home, això de que ningú ha donat suport a l'anc... té quasi 40.000 membres, gairebé tants com la cnt a cataluna, eh!
El tema és que a l'anc hi ha un caos sectorial de ca l'ample i, com en el cas de la sectorial de defensa,“Salut per la independència” no sigui el posicionament de l’ANC i es tracti només d’una sectorial que ha caigut en mans del lobby de la sanitat privada.
Hi ha un tema que potser no acabes de pillar i és que el procés d'autodeterminació no seria possible sense la gent que té al darrere i aquesta gent majoritàriament no vol el desmantellament de la sanitat pública. El que farà l'anc ja ho veurem, però el que està clar és que amb la independència CATALUNYA SE'N VA FORA DE LA UE. Ho ha dit la Merkel, ho va dir el president de l'eurocambra, Catalunya haurà de renegociar la seva entrada si vol. No et sembla prou temptador?
Re: l'ANC i "Salut per la independència"... o com ampliar el negoci
22 jul 2014
Home, això de que ningú ha donat suport a l'anc... té quasi 40.000 membres, gairebé tants com la cnt a cataluna, eh!
El tema és que a l'anc hi ha un caos sectorial de ca l'ample i, com en el cas de la sectorial de defensa,pot ser perfectament que el manifest de “Salut per la independència” no sigui el posicionament de l’ANC i es tracti només d’una sectorial que ha caigut en mans del lobby de la sanitat privada.
Hi ha un tema que potser no acabes de pillar i és que el procés d'autodeterminació no seria possible sense la gent que té al darrere i aquesta gent majoritàriament no vol el desmantellament de la sanitat pública. El que farà l'anc ja ho veurem, però el que està clar és que amb la independència CATALUNYA SE'N VA FORA DE LA UE. Ho ha dit la Merkel, ho va dir el president de l'eurocambra, Catalunya haurà de renegociar la seva entrada si vol. No et sembla prou temptador?
Re: l'ANC i "Salut per la independència"... o com ampliar el negoci
22 jul 2014
Más socios tiene el Barça y nadie le dejaría que diseñara la sanidad catalana.... ¿o tu sí?
La autodeterminación no consiste en DELEGAR las cuestiones sociales a mesas sectoriales o a organizaciones como l'ANC, eso es supeditación justo lo contrario que la autodeterminación.

Lo que no acabas de pillar es que si bien han necesitado de la transversalidad para erigirse como referente social (alguien tenía que hacer el capullo cogiéndose de la manita), a la hora de definirse políticamente sudan de los intereses populares. ¿Qué tal sienta eso de ser un tontx útil? ¿Bien?

Sigue soñando con salir del Euro con la ANC, sigue soñando.....
Sindicat Terrassa