|
|
|
|
|
Notícies :: laboral |
|
[SUT] Anulados los despidos anti-sindicales en Romantics
|
|
per Solidaridad y Unidad de los Trabajadores
Correu-e: sindicatsutbcn@gmail.com
Telèfon: 657 842 589
Adreça: C/Mallorca 632 local 16 08026 Barcelona |
11 jul 2014
|
|
Anulados los despidos anti-sindicales en Romantics |
 Anulados los despidos anti-sindicales en Romantics |
A los trabajadores de Carrefour Market y al resto de la clase obrera,
Como muchos recordaréis, varias trabajadoras de Fresh & Go by Romantics del centro de trabajo de Carrefour Market de Ramblas nos organizamos en el sindicato Solidaridad y Unidad de los Trabajadores (SUT) y llevamos adelante una huelga en agosto y septiembre de 2013 para conseguir el cobro de las cantidades adeudadas por la empresa y la aplicación de las condiciones del Convenio, y durante el transcurso de la huelga fuimos despedidas fulminantemente por la empresa en base a motivos inventados. Dichos despidos han sido anulados por el Juzgado de lo Social con lo que la empresa ha sido condenada a readmitirnos y abonarnos los salarios no percibidos durante estos meses, más una indemnización de 1.000€ a cada una.
Pero la lucha no acaba aquí: la Empresa demostró sobradamente de lo que era capaz a nivel de abusos e invenciones y nos esperamos cualquier cosa. Por otro lado, nuestra problemática y los abusos sistemáticos por parte de la Patronal no son exclusivos de Romantics y Marc Coll sino que suceden en todas partes y también, muy concretamente, en el resto de Empresas que operan dentro del Carrefour Market de Las Ramblas 113.
Compañeros y compañeras,
Los trabajadores estamos desunidos y por eso la Patronal no sólo puede imponernos las condiciones que quiere sino que incluso se crece hasta el punto de considerar que no tenemos ni siquiera derecho a organizarnos ni a reclamar la aplicación de las condiciones que la propia Patronal ha pactado con los sindicatos subvencionados o las condiciones que su propia ley recoge.
La única alternativa al sometimiento y a la aceptación de condiciones cada vez peores es la unión cada vez más extensa de todos los trabajadores, la extensión de la solidaridad y del compañerismo a ultranza. Éste es el verdadero resultado de cada una de las pequeñas luchas que los trabajadores llevamos a cabo en nuestros centros de trabajo puesto que todas las conquistas de la clase obrera, mientras exista el capitalismo, son efímeras. Sólo mediante la organización podremos luchar por mantenerlas, la extensión de la lucha y la solidaridad entre los trabajadores pasa a ser una necesidad. Esta necesidad no tiene cabida en organizaciones como los sindicatos subvencionados, donde se promueve el individualismo, el carrerismo y la ilusión del circo parlamentario, de la mano de sus bandas de liberados y al amparo de la subvención: necesitamos recuperar el sindicalismo de clase, sin subvenciones ni liberados.
Por ello, compañeros y compañeras, tenemos muy claro que nuestra lucha no termina con nuestra readmisión ni se acaba en los límites de la paradita de zumos y ensaladas de FRESH & GO. Tendemos la mano a todos los trabajadores de Carrefour, así como al resto de la clase obrera, para enfrentarnos juntos a todos los abusos que sufrimos, que por desgracia no son pocos, en nuestros puestos de trabajo. La Sección Sindical de Solidaridad y Unidad de los Trabajadores (SUT) en Romantics, así como el propio sindicato, son herramientas a disposición de los trabajadores para oponernos al empeoramiento de nuestras condiciones y para luchar para mejorarlas, sin subvenciones y sin liberados. Continuaremos nuestra lucha, ahora otra vez desde dentro de la Empresa.
¡Ningún despido sin respuesta!
¡Ante la prepotencia de la Patronal: HUELGA INDEFINIDA!
seccio.sut.romantics ARROBA gmail.com |
Mira també:
http://www.sindicatosut.org
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: [SUT] Anulados los despidos anti-sindicales en Romantics
|
|
per Autogestió |
11 jul 2014
|
El sindicat que és com la CNT, però que a més no vol que el retornin el patrimoni que van aconseguir amb suor i molta sang els antics anarcosindicalistes, volen que se'l quedi l'estat.
Si motius per no crear unitat (encara que ens omplim la boca d'ella) hi ha per un munt. Podem muntar un sindicat anarcovegà, qualsevol treballador que treballi en càrniques o similars, no pot afiliar-se ;)
Igualment, ànims amb la lluita. |
|
Re: [SUT] Anulados los despidos anti-sindicales en Romantics
|
|
per ? |
11 jul 2014
|
|
Disculpeu la meva ignorancia. El sut aquest, jo crec que es una escissió, d´escissió, d´escissió (CNT-CGT-Solidaridad Obrera). Ara bé, sabeu com es defineixen?? anarcosindicalistes, comunistes, troskistes, independentistes... |
|
Re: [SUT] Anulados los despidos anti-sindicales en Romantics
|
|
per onanisme |
11 jul 2014
|
El teu comentari tampoc és gaire conciliador, ni defensa l'unitat dels treballadors i treballadores...
Ningú ha parlat de la CNT i, de moment, cap troll demana que facin el comunicat en català...
Temps al temps, la qüestió més important per aquest sistema, és evitar l'unitat de les traballadores i treballadors i del poble que lluita...
Endevant amb la lluita contra l'estat, el capital i el patriarcat! |
|
Re: [SUT] Anulados los despidos anti-sindicales en Romantics
|
|
per ? |
12 jul 2014
|
Demana "Unitat", un sindicat que es escissió, d´una escissió, d´una escissió??? (cnt------cng-----solidaridad obrera---------sut)??????
Algú sap si encara es consideren anarcosindicalistes? |
|
Re: [SUT] Anulados los despidos anti-sindicales en Romantics
|
|
per CNT Auténtica y de las JONS |
12 jul 2014
|
|
Ja estan els de la CNT Auténtica y de las JONS repartint carnets d'anarquista. |
|
Re: [SUT] Anulados los despidos anti-sindicales en Romantics
|
|
per x |
12 jul 2014
|
|
el SUT és bordiguista |
|
Re: [SUT] Anulados los despidos anti-sindicales en Romantics
|
|
per pel d´adalt |
12 jul 2014
|
|
Pots raonar aixó que dius? |
|
Re: [SUT] Anulados los despidos anti-sindicales en Romantics
|
|
per Un de la cnt autentica |
12 jul 2014
|
Doncs el moviment obrer i anarconsindicalista va guanyar força rera el congrés de Sants de 1918, quan es va coordinar amb el moviment llibertari que hi havia a Barcelona, rera la vaga de la canadenca i amb una veritable unitat, amb un sindicat únic.
A l'unic a qui beneficia aquesta situació és a l'estat. Per un sindicat únic, visca l'anarcosindicalisme! |
|
Re: [SUT] Anulados los despidos anti-sindicales en Romantics
|
|
per un del sut |
13 jul 2014
|
Solidaritat i Unitat dels Treballadors (SUT) no és una organització bordiguista, és un sindicat de classe.
No ens definim anarcosindicalistes. Si algú vol saber què fa el SUT i com es defineix pot mirar la seva web www.sindicatosut.org, és el que fem (i no el que diem) el que ens defineix.
Però qui afirma que el SUT és “bordiguista” no té ni idea de què és el SUT ni de qui era i què defensava l’Esquerra Comunista Italiana (de la que Amadeo Bordiga formava part, encara que una consigna fonamental d’aquesta corrent és la consigna de l’anonimat per combatre el carrerisme, l’individualisme i el personalisme i per tant és un absurd gegantí parlar de “bordiguisme”). Sent campanes i les reprodueix sense coneixament de causa. Però si s’hagués pres la molèstia de llegir els estatuts del sindicat s’hauria adonat de l’animalada que representa dir que el SUT és “bordiguista”:
”El sindicat obrer de classe no pot ser estatutàriament monolític, ja que en ell conflueixen diverses
corrents de pensament. Essent el sindicat un instrument de lluita, d'unió dels treballadors assalariats, no pot ser ni un fi en si mateix ni un òrgan d'opressió dels afiliats.” (preàmbul dels estatuts del SUT)
”El sindicat de classe no crea ni federa a la seva estructura associacions de treballadors autònoms,
és a dir, associacions de petits comerciants, de petits empresaris. El sindicat de classe no es dedica a formar empreses cooperatives ni autogestionades ni teledirigides. Dediquem les nostres energies i mitjans a ajudar a organitzar-se als treballadors assalariats, donant suport a les lluites obreres, buscant la seva extensió i coordinació.
No és funció del sindicat de classe lluitar per la legalització de les drogues. Sí que és la nostra funció indagar, explicar, denunciar i combatre les causes que empenyen els explotats a alcoholitzar-se, a enganxar-se a la cocaïna-heroïna, al joc, a la religió, i al treball com la pitjor de totes les drogues.
Com que en els pròxims temps s'aguditzarà cada cop més la contradicció entre explotats i explotadors;
entre treball assalariat i capital, el sindicat de classe també ha de vetllar per la independència
ideològica i pràctica de la classe obrera davant els corrents interclassistes de la petita burgesia, que tracten i tractaran de desclassar les lluites i els moviments obrers organitzats.” (preàmbul dels estatuts del SUT)
”Article 3r.- El sindicat el componen tots els treballadors assalariats, ocupats, parats o pensionistes, que estiguin disposats a defensar els interessos col•lectius, i sol•licitin la seva afiliació, sense discriminació
per qüestions de raça o de sexe. Els empresaris i els que realitzen les seves funcions no poden afiliar-se per qüestions òbvies. Tampoc els cossos i forces armats de les institucions de l'Estat, privats o dels patrons.
Article 4rt.- El sindicat respon a principis assemblearis en la seva organització i funcionament, respectant i cultivant l'espontaneïtat per a que puguem pensar en VEU ALTA, sense temor a equivocar-
nos, ja que així podrem ajudar-nos a clarificar les insuficiències o els errors col•lectivament, recolzant-nos en experiències viscudes i en arguments científics.”
”Artícle 7è.- Les següents apreciacions constitueixen les bases d'existència i els fins del sindicat:
La necessitat de l'existència del sindicat de la classe obrera és inherent al sistema capitalista, tenint aquest sistema com a contradicció fonamental i insuprimible, mentre existeixi, la contradicció entre treball assalariat i capital. Per tant, mentre existeixi treball assalariat, existirà capital, i es manifestarà, velada o obertament, la contradicció entre la classe obrera o sectors de la mateixa i la classe patronal, privada o estatal.
La insuficiència o l'absència de salari condueix al problema de l'alimentació, de la vivenda, del vestit, de l'ensenyament dels nostres fills, de la sanitat, de la insuficiència de les pensions o del subsidi d'atur, del transport públic, etc. L'arrel de tots els nostres problemes és el sistema econòmic i social del treball assalariat.
El sindicat de classe no recolza a ningú, ni a persones ni a partits ni a coalicions, a les eleccions. Tots són i es presenten com a administradors de la nostra explotació i, per tant, ajudants dels explotadors.
El sindicat de la classe obrera desmitifica i desemmascara el carrerisme polític o sindical i la il•lusió parlamentària als centres de treball i als ambients obrers, sense aturar les seves reivindicacions ni abans, ni durant, ni després de les eleccions.
Els moviments reivindicatius i de lluita del sindicat de la classe obrera tenen com a eix l'acció directa dels moviments obrers i del sindicat, buscant la solidaritat activa de tota la nostra classe en els enfrontaments amb la patronal, refusant i oposant-nos a la intervenció de l'Estat, de les comissions
paritàries, dels àrbitres i dels arbitratges com tants altres instruments en defensa dels interessos
patronals. L'acció directa és el mode de ser, de manifestar-se i de sobreviure del moviment sindical
classista. Per tant, el sindicat persevera en els següents fins:
a) La representació, defensa i promoció dels interessos econòmics, laborals, socials i sindicals de
caràcter general i individual dels treballadors assalariats.
b) Les reivindicacions que siguin acordades per les assemblees.
c) Cultivar i potenciar les relacions individuals i col•lectives, el suport mutu i el companyerisme entre
els afiliats i entre tots els treballadors assalariats, en atur o en actiu, amb l'objectiu de mitigar i tendir
a eliminar la competència entre treballadors.
d) Cultivar les condicions que en un moment donat de la història permetin la lluita per l'abolició de
l'esclavitud que representa el sistema del treball assalariat per a la classe obrera, juntament amb
l'abolició del mateix treball assalariat.
e) El sindicat de la classe obrera és internacionalista per principi, denuncia i exclou tot tipus de
racisme i de nacionalisme, havent de recolzar les lluites obreres classistes de totes les races i a tots els
països, denunciant i oposant-se a la repressió de les mateixes.”
”Articulo 10è.- Ningú que defensi els interessos col•lectius dels treballadors assalariats podrà ser
expulsat, excepte si incorre en desfalc al Sindicat, o en faltes molt greus en relació amb els objectius
i sobretot finalitats classistes del mateix, com ara traïció i esquirolatge, assetjaments o violacions,
actituds racistes, etc.”
”Article 15è.- Les decisions sobre les línies generals que ha de seguir el sindicat s'adoptaran a
l'Assemblea General d'Afiliats, mitjançant el raonament i el vot favorable i a mà alçada de la majoria
dels presents, i obligaran a tots els afiliats a respectar-les com a línia general fins a la següent Assemblea General d'Afiliats. Però no estaran obligats a donar-hi suport si contradiguessin els principis o les finalitats del Sindicat, no podent ser sancionats per mantenir aquesta actitud crítica.” |
|
Re: [SUT] Anulados los despidos anti-sindicales en Romantics
|
|
per sigles per tot arreu |
14 jul 2014
|
|
Vaia, una forma de crear un altre sindicat per continuar mantenint el moviment obrer separat. |
|
Re: [SUT] Anulados los despidos anti-sindicales en Romantics
|
|
per .. |
14 jul 2014
|
|
Si... reclaman "unidad", y son la quinta escisión. No tiene mucho sentido. A la próxima escisión, ya os quedais a capillita por persona?? |
|
Re: [SUT] Anulados los despidos anti-sindicales en Romantics
|
|
per un del sut |
14 jul 2014
|
Tant al que firma com a “sigles per tot arreu” com al que firma “?” i diu “Demana "Unitat", un sindicat que es escissió, d´una escissió, d´una escissió???”, com als que els imiteu, un petit aclariment.
Afirmar que SUT és una escissió d'una escissió d'una escissió, com heu fet uns quants, és desconèixer completament la història d'aquest sindicat, és una frase totalment buida de contingut, una invenció i, en el millor dels casos, una il•lusió òptica. L’heu llegit o sentit en alguna banda i la repetiu, més avall entro en el tema.
D’altra banda, el fetitxisme de la unitat per la unitat és una cosa a la que sóm totalment aliens. L’oportunisme penetra sempre sota la màscara de la unitat. Tots els reformistes i venuts de tots els tipus recriminaran sempre als treballadors que vulguin anar més enllà i que vulguin organitzar-se sobre bases de classe i que no es sotmetin a la sacrossanta unitat amb els subvencionats, amb els conciliadors, amb els parlamentaris, amb la petita burgesia, etc. Així que, per qui es proposa d’organitzar-se amb altres treballadors contra aquest sistema i encara que sigui per lluitar conseqüentment per la defensa de les condicions immediates, erigir en principi la unitat per la unitat és claudicar abans de començar.
De la mateixa manera, creure que les organitzacions que existeixen estan separades per casualitat i que el moviment obrer està com a està com a conseqüència de l’existència de vàries sigles és d’una inocència bastant gran. Més aviat té a veure, encara que no només, amb l’efecte desmoralitzador i desorganitzador de determinades dinàmiques “sindicals” que es propaguen des de diverses sigles (un ample rang, des de les subvencionades a les no subvencionades) així com el tabú assignat a una part vital de la història del moviment obrer de l’Estat espanyol com és l’entrada al Govern burgès del Front Popular de la dirigència de la CNT així com la seva COL•LABORACIÓ dels dirigents anarquistes amb la massacre de treballadors a barcelona durant els fets de maig del ’37 (entre altres glòries que té la CNT-FAI a les seves esquenes, “cincpuntisme” entre ells). Si el preu per poder defensar un plantejament determinat i no admetre que s’oculti la història és assumir la càrrega (i deus saber que és una càrrega, si no parles per parlar) d’impulsar una organització com la que intentem tirar endavant, és un cost que estem disposats a assumir i assumirem.
Tard o d’hora el moviment obrer s’haurà d’organitzar sobre bases més extenses numèrica i territorialment, d’això no n’hi ha cap dubte. La gran qüestió és sobre quines bases organitzatives, sobre quines lliçons, sobre quins principis i amb quines finalitats. Per això es necessita que es puguin viure les diferents experiències de tal forma que es puguin comparar i extreure les lliçons (també i sobretot de les diferents derrootes que anem havent d’entomar) i per això és necessari també que es dugui a terme una crítica completa de les experiències històriques del moviment obrer. No avancem ni un mil•límetre aquest procés pel fet de clamar per la unitat de sigles que sostenen posicions teòricament antagòniques i, per contra, impediriem que es visquin les experiències necessàries per tal d’extreure les lliçons sobre quina de les diferents posicions o enfocs és la que pot proporcionar la base real per aquesta extensió en un sentit realment revolucionari.
En relació a la història de les “tres escissions”: els grups de treballadors que van conformar el SUT a Madrid no vénen de CNT-CGT. Van entrar a Solidaridad Obrera el 1994 procedents de les lluites contra la reforma laboral de 1993 i per la vivenda en Vallecas, i d’una militància sindical prèvia (incloent-hi tota una sèrie de vagues organitzades des del 1976 a Madrid) i allà van xocar amb els gurús de Lucha Autónoma que tenien el sindicat en situació de letargia i com a mer instrument per legalitzar-los les històries. L.A. va fer servir la militància marxista d'alguns d’aquests treballadors com a excusa per expulsar de facto al 60% del sindicat (més concretament 5 afiliats d’oficis varis van expulsar-ne 56, recolzats per tota la pleiade de “movimients socials” aliens al sindicat, estalinistes de “cubadura” i les joventuts del PCE inclosos; produïnt-se a més la sortida de tota una sèrie d’altres companys i de tot el sindicat de banca).
D’altra banda, el SUT a Barcelona mai ha tingut res a veure amb SO (ni amb CNT-CGT) i va néixer conformat per grups de treballadors que rebutgen les subvencions, els alliberats, el nacionalisme, el parlamentarisme, el sotmetiment de la classe obrera a la petita burgesia i als autònoms però que no volen estar en una església anarquista i que van contactar amb els companys de Madrid en el seu moment. Des de llavors s’han anat sumant companys i companyes i organitzant lluites amb diferents resultats, però una xarxa de solidaritat i companyerisme s’ha anat i es va conformant. Encara seria necessari que algú expliqui en què perjudica al moviment obrer que grups de treballadors s’organitzin per ajudar-se i per portar vagues endavant. El motiu d’aquestes lamentacions “per la unitat” és només que no ho fem on tu o vosaltres voldrieu.
En resum, suposo que ets capaç d’entendre que una expulsió no és una escissió, i només des del desconeixement es pot dir que aquesta específica expulsió autoritària feta per suposats “antiautoritaris” és una “escissió”. Però és més fàcil repetir el mantra de les “tres escissions” (suposant que escindir-se fos una cosa negativa per si mateixa, que no té per què ser-ho i en determinades ocasions és imprescindible per qui defensa uns principis de classe) i segur que seguiràs (i seguireu) repetint la cantarella perquè el teu objectiu no és entendre res sinó tirar merda.
Per cert, SUT no t'ha demanat "unitat", no a tu almenys que no sabem ni qui ets, ni què penses ni què fas. El q fem és mostrar unitat no amb les sigles particulars sinó amb les lluites reals concretes (les q organitzem directament i a les que organitzen altres i arribem a poder donar suport, donades les nostres dimensions). Ja t’han respost que no ens definim anarcosindicalistes que no vol dir que no hi hagi anarquistes entre nosaltres, que hi són.
El SUT fa un comunicat per explicar que els acomiadaments de les companyes durant la vaga de dues setmanes que vam fer el setembre passat al Carrefour de les Rambles de Barcelona han estat anul•lats. I fa una crida (la fulla es va repartir en mà al centre) a la resta de treballadors de les diverses empreses del centre a organitzar-se per lluitar contra la patronal. Crida que evidentment s'estén a la resta de treballadors de totes les empreses i sectors.
És curiós però molt significatiu que us produeixi aquesta reacció que hagin anul•lat quatre acomiadaments... diguem que se us veu el plumero.
Podeu seguir rumiant i regurgitant la tonteria de les “tres escissions” i nosaltres anirem organitzant-nos entre companys i organitzant vagues. |
|
Re: [SUT] Anulados los despidos anti-sindicales en Romantics
|
|
per .. |
14 jul 2014
|
Vale, ya está aclarado: trabajadores de SO (escicion de cgt, escisión de cnt), son expulsados.
Y tranquilo, que lo que haga el sut, la verdad es que poco me importa, de echo, era la primera vez que oia hablar de vosotros. Lo de las escisiones lo he visto en un comentario de mas arriba.
Vaya, que queríais capillita, y ya la teneis, no? jeje |
|
|
