|
|
|
|
|
Anàlisi :: corrupció i poder |
|
barcelona libertaria entre el palo represivo y la zanahoria del 9 nov.
|
|
|
per gabirol cohen |
10 jul 2014
|
|
El amor a la libertad, la energia que da vida a la barcelona libertaria que hoy en dia, es el unico antagonista para entablar conflicto a favor del pueblo en contra de la santa alianza de la oligarquia financiera, la burguesia catalana y la clase media espanyolista que quiere entregar la ciudad a las elites reaccionarias europeas para su colonizacion, mostrara una vez mas que cuando se piensan que nos han derrotado, volvemos a la vida mucho mas robustecidos y convencidos en que la anarkia comunal es la fuente de la vida. viska viska barcelona anarkista |
El alargar la vida de los independentistas como un movimiento libertario es un error fundamental, que nos muestra que la disidencia es posible sin revolucion, pero la revolucion es imposible sin disidencia, pues la revolucion no es una simple transicion. La revolucion no se somete a votacion, no se produce como resultado de una resolucion tomada al termino de un debate general.
La revolucion estalla estalla espontaneamente o no estalla en absoluto. La revolucion no se somete a disciplina alguna, sino que impone disciplina a los que la realizan. Disidencia y revolucion son misma esencia en la medida que revolucion y progreso se materializan.
Al ir analizando toda estrategia policial, de lo que viene sucediendo en barcelona, va quedando claro, el intento de supeditar a los anarkistas al sometimiento a un supuesto interes general, que liderado por los independentistas y potenciado por los massmierda, quiere dar como resultado que los anarkistas que rechacen esa disciplina, causaran la excusa para responsabilizar a las organizaciones anarquistas legalizadas y tratar de intimidarlas y que se vean obligadas a colaborar con la liquidacion de toda disidencia que no sea controlada por el independentismo.
Los hechos del efecto canvies, demuestran que la barcelona libertaria, esta viva mas alla del deseo del nucleo duro de los iindependentistas(profesorado, clase medica, juventud universitaria y masmierda), el espiritu y fuerza quer le da vida es la energia generada por la voluntad de lucha del proletariado, los desposeidos y los amigos del pueblo, que se niegan a ser comparsas, en un escenario que los condena a ser victimas y a confundir la realidad objetiva con una ilusoria, en que la libertad acaba siendo un derecho impracticable en la vida cotidiana, y el hecho es que se vive en la mas cruel de las tiranias pues solo se puede actuar en la trampa del subjuntivo, ahora con la zanahoria del 9 nov.
En estos dias en que los ilusionistas, querran con sus trucos, hacernos creer que la magia es posible, y que pueden transformar la realidad y convertir la opresion en libertad, sacando de su chistera democratica el conejo del 9 de nov., y desde ahi con la dirigencia del profesorado, la clase medica, los snobs universitarios y los massmierda nos van a llevar a la falsedad de la igualdad entre clases, pero una vez mas toparemos con la realidad objetiva, que el fascismo legalizado por la democracia, ostenta el poder y nos hace sufrirlo a traves de las cuatro patas que le ayudan a sostenerlo y que le son imprescindibles para poder estabilizarse:
El profesorado que le sirve para el adoctronamiento.
La clase medica que le sirve para la infatilizacion del pueblo.
La judicatura y su brazo armado para la represion y el terror psicologico.
Y los massmierda como opio y anestesia en contra de la verdad objetiva.
El amor a la libertad, la energia que da vida a la barcelona libertaria que hoy en dia, es el unico antagonista para entablar conflicto a favor del pueblo en contra de la santa alianza de la oligarquia financiera, la burguesia catalana y la clase media espanyolista que quiere entregar la ciudad a las elites reaccionarias europeas para su colonizacion, mostrara una vez mas que cuando se piensan que nos han derrotado, volvemos a la vida mucho mas robustecidos y convencidos en que la anarkia comunal es la fuente de la vida. viska viska barcelona anarkista |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: barcelona libertaria entre el palo represivo y la zanahoria del 9 nov.
|
|
per wert |
10 jul 2014
|
|
Akracio not dead! |
|
Re: barcelona libertaria entre el palo represivo y la zanahoria del 9 nov.
|
|
per @ |
10 jul 2014
|
per wert
Troll,infiltrat, provocador o XIVATO? |
|
Re: barcelona libertaria entre el palo represivo y la zanahoria del 9 nov.
|
|
per I&love Acracio |
11 jul 2014
|
|
Ja ha tornat el tarat número 1 de l'acracio. Et trobàvem a faltar :) Il·lumina el camí de l'obscuritat nazionalista! |
|
Re: barcelona libertaria entre el palo represivo y la zanahoria del 9 nov.
|
|
per cualquiera |
11 jul 2014
|
De verdad que sois patéticos! siempre nombrando al tal Acracio.. sois unos estalinistas acabados, cualquier que se salga de vuestro guión (escrito por vete tu a saber quién) lo señalais con el dedo... No seréis vosotros los tarados!!
dejad de nombrad a personas y centraros en las ideas.. si tenéis algo q decir!! |
|
Re: barcelona libertaria entre el palo represivo y la zanahoria del 9 nov.
|
|
per cualquiera |
11 jul 2014
|
De verdad que sois patéticos! siempre nombrando al tal Acracio.. sois unos estalinistas acabados, cualquier que se salga de vuestro guión (escrito por vete tu a saber quién) lo señalais con el dedo... No seréis vosotros los tarados!!
dejad de nombrad a personas y centraros en las ideas.. si tenéis algo q decir!! |
|
Re: barcelona libertaria entre el palo represivo y la zanahoria del 9 nov.
|
|
per I&love Acracio |
11 jul 2014
|
|
que ideas, si los texots de este tarado, son bazofia repetitiva. |
|
Re: barcelona libertaria entre el palo represivo y la zanahoria del 9 nov.
|
|
per Pancracio |
11 jul 2014
|
"Cualquiera", l'estil de l'Acracio és inconfusible:
-"Anarkista", amb K de Ku Klux Klan.
-Omisió dels accents.
-Ús desastrós dels signes de puntuació, destacant sobretot la mania de separar subjecte i predicat amb una coma.
-Llenguatge característic |
|
Re: barcelona libertaria entre el palo represivo y la zanahoria del 9 nov.
|
|
per Pancracio |
11 jul 2014
|
"Cualquiera", l'estil de l'Acracio és inconfusible:
-"Anarkista", amb K de Ku Klux Klan.
-Omisió dels accents.
-Ús desastrós dels signes de puntuació, destacant sobretot la mania de separar subjecte i predicat amb una coma.
-Llenguatge característic |
|
Re: barcelona libertaria entre el palo represivo y la zanahoria del 9 nov.
|
|
per Pancracio |
11 jul 2014
|
"Cualquiera", l'estil de l'Acracio és inconfusible:
-"Anarkista", amb K de Ku Klux Klan.
-Omisió dels accents.
-Ús desastrós dels signes de puntuació, destacant sobretot la mania de separar subjecte i predicat amb una coma.
-Llenguatge característic. |
|
Re: barcelona libertaria entre el palo represivo y la zanahoria del 9 nov.
|
|
per Una dislexia massa habitual: confoment anarquisme amb negació de l'altre. |
11 jul 2014
|
Ai, a mans de qui anirem a parar? que si és com em temo la repressió que no sigui apuntalada per la nostra pròpia acció.
Proclamen la llibertat des de noves veritats (quin nou Déu serà qui l'ha instaurat?) i li diuen revolució.
Cansats de repressió diuen voler-se'n desfer, però en el seu discurs, dic discurs?, collage mal encaixat de de paraules desdibuixades a força de doctrinària repetició, transllueixen vells valors, els que han vertebrat la realitat que ara diuen voler decapitar.
I és que no saben que des de la simple paraula tot resta immòbil i es propaga el desànim de l'acció. Quina acció han d'emprendre que no sigui una pura reedició si no saben què cal transmutar per empènyer cap a una nova realitat?
Que us vagi bé, tan de bo no m'enganxeu pel camí, que jo me'n cuidaré de que la meva vida no sigui vana repressió. |
|
Re: barcelona libertaria entre el palo represivo y la zanahoria del 9 nov.
|
|
per Anarquisme = Be Suprem |
13 jul 2014
|
Gràcies pel vostre gest heroic anarquistes absolutistes. com és que costa tant de trobar cap altre tipus d’anarquisme? Igual desprès d’escriure aquest text aconsegueixo l’explicació que ara se’m fa tan difícil copsar.
Sí, llibertat, sí, suport mutu, sí, consigna rere consigna.
Quan sospites una màscara cal parar més atenció al que no es diu i denuncia més que no pas al que es diu.
No es parla d’Espanya con a base d’operacions militars que ha vingut gestionant l’ordre, sí, con dieu, de la llibertat de la “una grande y libre” de la solidaritat i el suport mutu dels que no tenen cap altre alternativa si no volen passar per la solidaritat de les armes i alimentar amb la seva pròpia sang els transvasaments que regaran les terres que alimentaran solidàriament els espanyols.
Critiqueu l’estratègia dels militars, sabeu que el seu ordre “democràtic”, legal, comunicatiu, educatiu, sanitari, s’instaurà sota la certesa de que serviria indefectiblement als seus interessos. Certament, la critiqueu. Ara bé, la connivència, empatia, comprensió que mostreu cap a aquella Unitat geogràfica, aquell centre d’operacions militar, aquella Raó primera, és esfereïdora.
Ells, l’església, el missatger de la veritat, la inquisició, els apòstols de la uniformització, els genocidadors de la diferencia, la guillotina que mata la paraula adversa arran de coll. Vosaltres els missioners de cara amable, els nous educadors de salvatges, els que regalen la vida plena de saber i progres: en definitiva la punta de llança que travessarà els primers cors dintre del projecte genocida, el somriure amable del sepulturer rere les pupil•les del qual es pot veure l’story board d’un nou i lucratiu negoci de la mort.
Empatia, empatia cap a un poble.
Ai, pobres jueus, es sacrifiquen estoicament en pos d’una nova realitat més solidària, amb menys violència, més Raonable. Els palestins, febles com son, afeblirien massa la rasa humana. Algun dia sabrem valorar el seu gest heroic.
Ai, pobres marroquins, es sacrifiquen i, a sobre, no els deixen portar la pau al Sàhara, com és que ens costa tant percebre el seu sublim esforç de solidaritat.
Ai, pobre gestor de la pau mundial, pobres EEUU, no sabem valorar el seu immens esforç en crear armes, planificar campanyes militars, fins i tot es sacrifiquen cometent horrosos crims als que no se’ls pot posar nom i tot perseguint una Justícia universal, un millor món.
Poder algun dia tindre remordiments, anarquistes absolutistes, per no haver sabut posar en el seu just terme la vostra compassió cap a una unitat geogràfica que ha fet de sacrificada base d’operacions militars, ni valorar la vostra aposta pel poble fort, després de tots els sacrificis que ha hagut de fer per eradicar la diferencia en pos d’un Be superior. La gent d’Asturies, Galicia, Pais Vasc i Navarra, Aragó, Catalunya, València, les diferents illes, Andalusia i tantes altres, que no han sentit en espanyol, afortunadament ja han estat quasi eradicats. Ara ja quasi teniu la “Solidaritat” a tocar.
Quan des de la base d’operacions militars espanyola vegin que va contra la natura humana crear la seva la raça ària prendreu el relleu vosaltres, sempre sense perdre de vista el Be últim i Sublim, el Be de la raó occidental, que cal preservar bé sigui a través de l’estratègia de la Fe, de la Raó, de la Militar, la Raó de la Solidaritat o la de l’Anarquisme. Sigui com sigui el Be és sempre un i inconfusible: aquell que s’entreveu darrera les pupil•les de l’amable sepulturer occidental. |
|
Re: barcelona libertaria entre el palo represivo y la zanahoria del 9 nov.
|
|
per Per cert |
13 jul 2014
|
|
Anarquistes absolutistes, no sereu una nova (o antiga) campanya militar llençada des de la "Una grande y libre" al més pur estil cas escala, oi? |
|
Re: barcelona libertaria entre el palo represivo y la zanahoria del 9 nov.
|
|
per Prou manipulació |
14 jul 2014
|
|
Això no és l'anarquisme, això és el tarat de sempre amb els seus textos a indymedia. Pareu de posar-nos tots al mateix sac. |
|
Re: barcelona libertaria entre el palo represivo y la zanahoria del 9 nov.
|
|
per fulanitodetal |
14 jul 2014
|
quien se pica ajos come
buen articulo gabirol ,esperamos tu proxima publicación |
|
Re: barcelona libertaria entre el palo represivo y la zanahoria del 9 nov.
|
|
per para el lloron de la dilexsia |
18 jul 2014
|
|
os que creen en la soberania nacional, es decir en el supuesto derecho ancenstral de propiedad sobre la tierra. El patriotismo puede presentarse también con una cara anticapitalista o incluso antiestatista, pero esto no le hace menos asqueroso que cualquier otro tipo de nacionalismo. A nosotrxs anarquistas apátridas nos toca revelar el abismo que nos separa de los nacionalistas, sean estos de derecha o de izquierda. |
|
|
