|
|
|
|
|
Notícies :: un altre món és aquí |
|
Article: Guanyar el carrer. Guanyar al Carrer.
|
|
per Heura Negra Assemblea Llibertària
Correu-e: heuranegra ARROBA riseup.net (verificat) |
07 jul 2014
|
|
Analitzant el que va passar després del desallotjament de Can Vies. |
Guanyar el carrer. Guanyar al Carrer.
Analitzant el que va passar després del desallotjament de Can Vies.
Darrere les imatges sensacionalistes, de foc, caputxes i mossos i els milers de paraules gastades als diaris i telenotícies, ens ha quedat una victòria: Can Vies. Una victòria guanyada al carrer. Una victòria de la gent. On ni les tàctiques diplomàtiques i “enganyabovos”dels despatxos de l'Ajuntament, ni les misèries i mentides escopides als mitjans, han fet que Can Vies abaixés la guàrdia. No només s'ha negat a seure amb qui primer va enderrocar la casa i després va ordenar apallissar-nos durant tres dies, sinó que s'ha decidit tirar endavant la reconstrucció de l'edifici de forma autònoma i al marge de les institucions, deixant l'autoritat del Sr Trias molt baixa i la dignitat del Centre Social molt alta. Can Vies ha fet i seguit fent el que sempre ha fet... AUTOGESTIÓ.
Però no ens enganyem, l'Ajuntament va actuar amb poc tacte i no va valorar l'arrelament d'un centre social que porta 17 anys a Sants, per on hi ha militat diverses generacions del veïnat i d'on tota persona combativa de la ciutat n'ha sentit a parlar o hi ha estat algun cop. Si l'Ajuntament i els caps de la Policia haguessin valorat bé el context de Can Vies i, abans de moure fitxa, hagueren desplegat tota la seva demagògia i cantarella criminalitzadora fins avorrir-nos; i així posar en contra els indecisos. Si en comptes d'actuar en plena efervescència primaveral ho haguessin fet en l'atordidora calor de l'estiu, potser ens haguérem empassat una derrota més. Aquells dies moltes ens hi vam deixar la pell i vam obtenir resultats, però també hem de reconèixer que el poder va actuar amb prepotència i xuleria i el tret li va sortir per la culata.
Tot i així, mentre els mitjans parlaven de radicals-antisistema-violents-anarquistes, vinguts de fora... totdon tenia coneguts que anaven a les marxes de protesta. Un clar exemple és el d'en Sergi, empresonat pels incidents després de la manifestació del dimarts 27/05. Resident a Barcelona, té feina d'auxiliar d'infermeria i un arrelament total: el més notori, la seva participació en la colla dels Castellers de Barcelona amb seu al barri del Clot. Tot i les protestes de diferents colles castelleres i els intents per treure el cas als mitjans, el silenci mediàtic va ser intencionat, ja que és palès que aquest noi no encaixa amb l'estereotip de perillós antisistema, vingut de fora, que fa trontollar la pau social a la nostra terra. Doncs el poder no pot acceptar que els que aquells dies protestàvem, de la forma que fos, amb caputxa o sense, som els alumnes i els professors de les escoles de BCN, som els que fan castells a la colla, som els qui us saluden al forn de pa o potser som qui us serveix el cafè cada matí. Som els vostres fills, néts o pares, inclús alguns som avis.
Per altra banda, en una societat cremada pel deteriorament de la qualitat de vida i esclavitzada sota la pressió de l'atur o la precarietat, les probabilitats que una revolta s'encengui són majors. El símbol de l'excavadora cremant va calar a les retines de molts de nosaltres. Va fer que aixequéssim el cul i sortíssim al carrer en acte de dignitat, en veure la destructora destruïda: tot un monument a les víctimes dels desnonaments i les cases okupades enderrocades.
De poc van servir les amenaces de repressió i mà dura per part de l'alcalde i els mossos, de poc va servir l'estratègia de la por a la violència, doncs en aquesta societat, la violència la patim cada dia; i no parlem de contenidors cremats, parlem de la violència exercida des de la patronal, el govern i la banca, que tot i que és més subtil i costa més d'explicar, és més constant i demolidora. Quan la banca i la patronal s'organitzen i es manifesten deixen darrere seu un rastre de desnonaments i misèria, d'atur i precarietat, de famílies empobrides i desconcertades, de persones deprimides i a vegades suïcidades... Però molt pocs són els que condemnen tot això com a violència.
Ara que moltes de les lluites socials segueixen la vella estratègia de la via institucional (CUP, Podemos, GuanyemBCN...) per aconseguir aturar l'ofensiva de les classes dominants, nosaltres ens reafirmem i apostem clarament per l'organització popular autònoma fora de les institucions: creant estructures de contrapoder, cooperació i autodefensa entre veïnes (Can Vies, el Banc Expropiat, Ciutat Comuna) com a estratègia de defensa de les classes populars i com a pinzellades que apuntin cap a la construcció d'un nou món. Ens veiem als carrers. |
Mira també:
http://heuranegra.net
http://unilliure.net
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Article: Guanyar el carrer. Guanyar al Carrer.
|
|
per A |
07 jul 2014
|
Molt bé. M'agraden els textos que feu. Jo també coincideixo en l'anàlisi de què la lluita està al carrer. Però em ve el dubte al cap... Quines estructures de contrapoder volem? Assemblees de barri, sindicats, cooperatives, xarxes de suport mutu? Val, si, m'agrada el rotllo.
Però la majoria de la gent àcrata que conec passa molt d'organitzar-se en aquestes estructures. Alguna hi ha, és clar. Però de fet la majoria de la gent que està en aquestes estructures de contrapoder porten unes idees ciutadanistes o esquerranistes (ei, cap problema, cascuna ha de creere i fer el que cregui més oportú. A més la penya s'ho curra molt).
és a dir, que les estructures de contrapoder existeixen. hi són a tota la societat, però estan orfes d'un projecte aglutinador de contrapoder en global (global: per tota la societat, no per un grupet d'afortunades i en el màxim nombre d'àmbits de la vida). Repeteixo: la manca d'una militància llibertària estable i coordinada entre els diferents moviments popular que construeixin un contrapoder, provoca en gran mesura que aquests desemboquin en reivindicacions parcials i en una mena de possibilisme ciutadanista molt allunyat del moviment revolucionari que volem. Per tant, torna és el peix que es mussega la cua. La cosa ens sembla "refor", no ens fiquem; no ens fiquem i acaben sent "refors".
Actualment, jo estic també en mogudes veinals. Doncs, em trobo gent que va estar en el mundillu àcrata dels 70 i dels 80, i que va acabar molt cremada de l'autodestrucció del moviment llibertari. Van militar o hi van poder. Ara alguns segueixen sent llibertaris, altres amb la CUP, i d'altres estan flipant amb Podemos i Guanyem. Entenc que el que ens falta és un projecte global ben definit de societat, d'aquests que es poden difondre d'una forma comprensible que la entengui tothom (i no qui estigui acostumada a llegir comunicats del rotllo).
Per exemple, les assemblees de barri estan bé, però què fan? Són un contrapoder o un hobby? Aposten per convertir-se en un poder fàctic del barri o per sobreviure i nafent? Cal estar cada dia d'assemblea per decidir-ho tot? Les coordinadores de barri han creat un model de ciutat? El moviment llibertari té algun model de ciutat (que no sigui cremar Barcelona, que ya me lo sé - parlo, diguem-ne, d'una societat de transició) aplicable avui en dia? Doncs, aquestes preguntes i més hem de saber-les respondre, perquè ara mateix la gent (o alguna gent propera) les té al cap. Entenc que ja toca |
|
Re: Article: Guanyar el carrer. Guanyar al Carrer.
|
|
per Ab |
07 jul 2014
|
|
Doncs jo al contrari que tu veig que la gent anarquista cada dia s'apropa més a aquestes estructures! Obviament la quantitat de gent és limitada però moltes de les assamblees que plantegen aquestes alternatives tenen a penes 3 anys. Per a mi s'ha de seguir confiant en elles i difonent-les, els debats pesats i superfluus haurien de reduïr-se considerablement (alguns d'ells no son debats, si no divisions absurdes i dogmàtiques) i passar d'un cop a la pràctica (que evolucioni amb el debat, obviament). |
|
Re: Article: Guanyar el carrer. Guanyar al Carrer.
|
|
per 1 d'Heura |
07 jul 2014
|
Nosaltres entenem que anarquistes n'hi ha de molts tipus, per desgracia els darrers anys n'hi molts que no es volen organitzar i que tot ho troven reformista. Nosaltres apostem per treballar en àmbits de fora el mov llibertari, aportan la nostra humil visió, projecció i experiència. És dur, però si volem apropar-nos a la vicòria, em de sortir del mon militant, i parlar amb la gent del barri, que moltes vegades som més semblants pel que fa a visions del mon i e capitalisme del que ens pensem. crear estructures de contrapoder?? És la comissió d'habitatge, es una pah, que pot guanyar un pols a la propietat privada, és la xarxa d'aliments que s'organitza per reciclar o aconseguir menjar directamnet de botigues, fabriques o pagesos, a canvi de treball o res. En un futur podria esdevindre un comité d'abastos??? no ho se? però em d'experimentar i anar provant. La voluntat de molta gent és que l'assemblea de barri sigui un contrapoder una institució d'autogobern popular i les coses es decideixen en assemblea o en comissions determinades.
Crear un programa que aglutini diferents fronts de lluita i conclogui en un projecte polític crec que és necessari, però estem encara un mica lluny. s'haurà de fer. A mi el projecte de les TUP m'agrada com a forma d'eleborar un programa general, trobar-se diferents àmbits de lluita i després fer-ne unes conclusions cnjuntes, però clar allò està tutelat per les CUP, a mi no em serveix, el dia que tinguem capacitat per fer-ne una podriem parlar, ara treball de base i creixer com formiguetes.
ja que estem, per setembre-octubre estem planificant unes jornadetes on vindria en Antonio Turiel, per demostrar que la utopia és el capitalisme, que aquest nivell de consum és impossible i després tractariem de models diferents d'auto govern. Mirat el llibre de l'anarquia funciona de ed deskontrol crec. acceptem propostes.
Salut |
|
Re: Article: Guanyar el carrer. Guanyar al Carrer.
|
|
per 1d'heura |
07 jul 2014
|
|
i sindicats esclar |
|
Re: Article: Guanyar el carrer. Guanyar al Carrer.
|
|
per A |
07 jul 2014
|
Jo vaig estar a la primera TUP. Va estar molt ben organitzat, convidaren molta gent de tota mena, no només simpatitzant de l'EI, sinó de tot. És clar, la gent que hi anava ja sabia que darrera hi era la CUP, però també vam fer servir l'espai per enxarxar-nos una mica més i per conèixer gent que està fent el mateix curro que nosaltres a altres territoris. No ha calgut que ens afiliarem a la CUP.
La Xarxa d'Economia Social va ser un altre forum semblant, aglutinador d'experiències que servia per trobar gent que tenia les mateixes inquietuds, però a altres àmbits.
Si coses d'aquestes les organitza el movimient llibertari actual podrien tenir la seva potencialitat alhora de crear una mena de programa d'acció sectorial, sector a sector. Almenys se sentirien moltes veus que ara no sonen al mundillo llibertari barcelonin, que tenen altres realitats molt diferents.
Ara sento que tenim les mires molt tancades, plenes de prejudicis provocats per la hiper-ideologització en què vivim. Pero todo se andará. També sóc optimista en què les coses van ara millor que fa 10 anys. |
|
Re: Article: Guanyar el carrer. Guanyar al Carrer.
|
|
per Mohawk |
07 jul 2014
|
Cada cop més content de llegir coses de la Heura.
Crec que Heura i Embat son els que més interès em desperten actualment dins de l'anarquisme als països catalans. No sé si hi ha més coses per l'estil però si sabeu digueu-me.
Crec que l'actitud que mostren els textos que he anat llegint d'aquests dos, son por on crec que ha d'anar la cosa per tornar a l'anarquisme una eina veritable i creïble d'incidència social.
Salut. |
|
|
