Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494
Notícies :: altres temes
Destruïm el capitalisme, construïm els barris.Primavera 2014
07 jul 2014
.
folleto-ok.pdf
folleto-ok.pdf (651,95 KiB)
“Estimat André: Si veiessis Barcelona tal i com es troba ara, adornada amb barricades, decorada amb esglésies cremades de les quals només en queden les quatre parets, estaries tan content com jo.”
Agost 1936
Benjamin Peret a André Breton
Cartes del Surrealisme

Can Vies ha estat una escola de militància i un laboratori d’autogestió. Ha estat durant 17 anys un espai on investigar, experimentar organitzar-se i lluitar, en el moviment antiglobalització o aprenent del cooperativisme, durant les vagues o contra plans urbanístics. Per Can Vies no hi han passat només moltes de les filles i nétes de Sants, sinó de tots els barris de Barcelona. Can Vies era un símbol, un emblema per a totes aquelles que resisteixen contra un ordre d’explotació i injustícia.
El passat dilluns 26 de maig, just després de les eleccions europees, la policia va desallotjar Can Vies.
“Una sola espurna pot incendiar la pradera”, deia un vell revolucionari. Això és exactament el que va ocórrer. Al llarg de la setmana milers de persones es van concentrar cada nit a la plaça de Sants. Anaven passant els dies i es cremava un cotxe de tv3, també l’excavadora que enderrocava l’edifici, s’aixecaven barricades i es produïen enfrontaments amb la policia. I al dia següent s’havien atacat una desena de seus de Convergència per tot Catalunya, tornava a haver-hi milers de persones i no deixaven de publicar-se mostres de suport a la lluita i de crítica a l’Ajuntament, des d’entitats del barri, organitzacions polítiques, amb casserolades als balcons i fins i tot posant a tot drap i des d’un quart pis la cançó de L’estaca al pas de les columnes que venien dels barris.
Durant aquests dies totes i tots érem allà.
El poder s’ha topat a Sants amb un barri que s’organitza i que sap lluitar de moltes maneres. Amb declaracions i enfrontaments, amb casserolades i barricades. Aconseguint la cessió de Can Batlló i okupant, amb cooperatives i grups d’afinitat, amb assemblees de barri i ateneus, diaris lliures i espais de trobada. Can Vies s’ha guanyat: s’ha reokupat, s’està reconstruint i l’Ajuntament ja ha dit que no pensa intervenir. És a dir, ha mostrat en aquesta lluita la seva extrema debilitat i la seva por. Debilitat de la policia davant de milers de persones determinades. Por de l’Ajuntament davant d’una situació potencialment ingovernable. I és que la situació actual s’està posant molt difícil, amb altes taxes d’atur, i per tant de pobresa i d’ansietat, que es combinen amb un clima mediàtic que anuncia la recuperació de l’economia i el bon ambient per als negocis de luxe. Aquesta situació, que no és només pròpia de Barcelona sinó que és global, internacional, està obligant pertot arreu a una presa de partit: a favor de l’economia o a favor de la vida de la gent. A favor d’un ordre desequilibrat, de competència generalitzada, espoli, desconfiança i por, o bé a favor d’alguna forma de revolució, per la cooperació total, la camaraderia, la solidaritat, el suport mutu. Aquesta presa de partit s’anirà aguditzant, la plena ocupació o la reindustrialització són quimeres que no tenen res a veure amb l’ordre actual de les coses, són únicament mentides per ser dites a la televisió. De fet, alguns actors de la premsa, que pretén ser neutral, objectiva, van demostrar durant aquests dies a quin bàndol pertanyen, nerviosos potser davant una força emergent. La Vanguardia o El Periódico, abandonant qualsevol codi deontològic, van publicar acusacions desorbitades, tergiversacions i muntatges que buscaven dividir-nos, sembrar la confusió. No ho van aconseguir, però seguiran intentant-ho. Aquests dies ens van ensenyar que malgrat tot el menyspreu que generen els polítics i la premsa, i malgrat tot l’odi general cap al capitalisme, el fet de no saber encara de quina manera enderrocar-los indica el nostre límit i tot el que ens falta.
I és que als barris i als pobles –no només a Sants– hem pres partit. És localment, allà on habitem i a través de tota una constel·lació d’espais autogestionats, com s’està teixint una altra forma de viure. “Portem un nou món als nostres cors.” Construïm una força autònoma al barri tot disposant-nos a compartir els mitjans necessaris per a la vida i les ganes de viure-la. Tot construint grups de criança, d’alimentació i d’habitatge; creant un fons comunitari i espais d’autogestió de la salut; compartint vehicles i creant cooperatives: pensant com autoorganitzar el consum i l’autodefensa; estudiant allò que ens passa i explicant-nos-ho; compartint el treball i els diners i aprenent oficis útils per a habitar la terra.
Allò que estem construint als barris no són fonamentalment espais de cultura alternativa, sinó espais per a la cooperació total i l’autogestió generalitzada de l’existència. Estem aixecant palanques que ens permetin enviar el capitalisme al cubell de les escombraries de la història.
destruïm el capitalisme,
construïm els barris

This work is in the public domain
Sindicato Sindicat