Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Setembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
  01 02 03 04 05 06
07 08 09 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30        

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: criminalització i repressió
El Perill de la Victòria: les possibilitats per la pau social després de la revolta de Can Vies
05 jul 2014

Malgrat la pluja, que va durar des del 26 al 31, cada dia de la revolta provocada pel desallotjament del centre social ocupat i autogestionat Can Vies, la flor de maig va ser una rosa de foc.

Vam guanyar. Encara que els mossos es mostraven molt disciplinats —junt amb els seus entrenadors els alemanys com la millor policia democràtica d'Europa— i van fer retrocedir a les encaputxades en gairebé totes les escaramusses, a un nivell estratègic la policia va perdre, clarament, al carrer. No eren capaços d'acabar amb la revolta, ni de reconquerir Can Vies ni parar la seva reconstrucció.

La nit de dimecres, quan els aldarulls duraven ja quatre hores seguides, el fracàs de les forces de l'ordre es va tornar evident. L'ajuntament havia d'obrir negociacions en plena revolta, malgrat l'anterior declaració de l'alcalde Trias dient que «mentre hi ha violència no poden haver-hi negociacions».

Implícitament, l'ajuntament va reconèixer la seva derrota i va acceptar el fait accompli aconseguit gràcies a l'acció directa, la violència proletària i l'autoorganització: Can Vies no es desallotjaria i la seva reconstrucció estava indiscutiblement en peu.

L'Estat va intentar amagar la victòria de la il·legalitat, dissimular la seva carència de control en la nova situació i tapar a la revolta amb un vernís de legalisme, fent proclamacions oficials i exigint que els antisistema demanin permisos d'obra per la reconstrucció del centre social.

Després d'una batalla tan històrica, sempre s'arriba a un nou terreny de lluita amb perills nous i potser inesperats. Escric aquesta carta per advertir a les altres companyes de lluita sobre unes possibilitats que, entre l'eufòria i el cansament de la victòria, o no s'han considerat o no se'ls hi ha prestat l'atenció adequada.

La legalització

És just en aquest moment en què l'espectre de la legalització podria aparèixer i ser tragat pels companys a Barcelona.

Fa menys de 10 anys, el col·lectiu del centre social Espai Magdalenes, al carrer del mateix nom al centre de Barcelona, va ser informalment exclòs de l'entorn okupa, per iniciar un procés de diàleg i legalització amb l'ajuntament, malgrat ser conscients dels resultats de processos semblants a Itàlia, Alemanya i altres països.

Afortunadament, l'oportunisme, la covardia i el reformisme dels excompanys de Magdalenes no va donar fruits. Semblava que l'okupació a Barcelona, gràcies a un fort anàlisi anarquista que revelava l'irrealisme de les perspectives reformistes, estava a resguard de l'estratègia de la legalització, la mateixa que va acabar amb els moviments okupes —molt més forts— a Itàlia i Alemanya.

Pels companys que manquen d'aquesta perspectiva històrica, que passa amb la legalització? No és molt pragmàtic tenir centres socials legalitzats?

Segur que sí, però al final de contes no hi ha cap acord pragmàtic entre el poder capitalista i les persones que realment volem un món lliure.

Més enllà d'un rebuig ètic contra qualsevol diàleg amb els enemics —un rebuig que desafortunadament no tothom que participava a la revolta de Can Vies comparteix, doncs els burgesos no són l'enemic de certs sectors que s'anomenen «anticapitalistes»— hi ha molts motius estratègics per evitar la legalització.

El primer és el simple coneixement històric del paper de la legalització per debilitar els moviments okupes a altres països. Va ser l'arma par excellence per destrossar l'okupació. Per què?

Perquè el més important no és tenir molts centres socials ni que durin molts anys. Si fos així, podríem aconseguir suficients eines per la lluita anticapitalista amb bars o restaurants gestionats per companyes.

El més important dels centres socials és la seva autonomia; i el més important de l'okupació no és l'existència d'edificis concrets sinó l'experiència i la capacitat que van de la mà amb l'okupació.

Primer, es comença a perdre l'autonomia d'un centre social en el moment de pactar, d'assentir a una renta i uns reglaments. Segon, la seguretat de tenir uns centres socials estables i protegits ens costa la capacitat d'obrir nous espais i permet a l'Estat criminalitzar i reprimir amb més força l'ocupació de nous edificis, ja que les companyes ja estan dividides entre les que ja tenen la seguretat d'un edifici estable i les que no.

La lluita contra el capitalisme és una guerra. Qualsevol seguretat o estabilitat és falsa. Contràriament al dogmatisme del moviment okupa (que s'entén com una identitat i no una mera eina), està bé llogar o comprar espais per establir la infraestructura que necessitem quan un cert projecte necessita ser més durador. Però l'avantatge de l'okupació és precisament la seva il·legalitat.

Qualsevol espai ocupat és un espai perdut, ja per endavant. S'ha d'assumir. Perquè el més valuós no és l'espai en sí, sinó l'experiència que guanyem pel fet d'obrir i organitzar un espai que escollim nosaltres. És aquesta experiència la que ens emportem amb nosaltres després d'un desallotjament.

Un Cine Princesa desallotjat val per cent Espais Magdalenes.

Però al contrari del cas del Cine Princesa, honrat amb forts disturbis després del seu desallotjament el 96, nosaltres vam desfer el desallotjament de Can Vies. En el moment actual, podria semblar una ximpleria burocràtica que l'Ajuntament ofereixi algun tipus de cessió legal a l'espai. Però és molt possible que en aquesta conjuntura l'Estat prengui una estratègia de legalització.

De fet, va ser precisament després de les batalles del 80-81 que van fer caure al govern conservador i van defensar amb èxit vàries okupes, que a Berlín un nou govern d'esquerres va començar l'estratègia de legalització que va dominar definitivament al moviment okupa d'aquella ciutat. Segurament que amb l'eufòria de la seva victòria, les companyes d'aleshores no van advertir el perill. Una concessió legal va semblar un reconeixement de la seva victòria quan en realitat fou un cavall de Troia.

Estem en un moment molt semblant. Haurem d'estar alerta. A les companyes del col·lectiu de Can Vies cal dir-los: compte! Tant la victòria com l'okupació no és de vosaltres sinó de totes i qualsevol negociació que feu podria perjudicar-nos a totes. Discreció i transparència són imprescindibles. Que sempre es recordi Can Vies com el centre social que va encendre una revolta, i no com el que va trair el moviment. Podem prescindir de Can Vies. No podem prescindir de l'okupació.

Recuperació

Si no va ser la policia la que va acabar amb la revolta, per què va acabar després de sis dies?

A la mani de dissabte, 31 de maig, on la policia va adoptar una estratègia permissiva, passiva i conciliadora, es notava que el foc de la revolta ja s'estava apagant. Els ànims de rebel·lia seguien evidents, però per una banda els dolents i encaputxats —aquests malfactors que vénen d'Itàlia i s'entrenen als Estats Units, com diu la premsa amb més estupidesa de l'habitual— havien arribat, potser, als seus límits tan físics com a materials, després de cinc dies de disturbis i accions.

D'altra banda, i per primer cop en tota la setmana de revolta, a la multitud hi havia una part significativa que no recolzava ni enfrontaments ni aldarulls. Pura hipocresia —una manifestació en suport de Can Vies només tenia sentit cinc dies després del desallotjament gràcies als malfactors que tan enèrgicament havien pres els carrers els dies anteriors. Però demostra un fet important: unes persones només estaven lluitant per Can Vies i no per la ciutat sencera.

Ja que Trias ja havia pronunciat la cancel·lació del derrocament de l'edifici, per aquestes persones la mani del dissabte només tenia sentit com a marxa de victòria i com a amenaça per assegurar que l'Ajuntament no trenqui les seves promeses. Per ells no era una continuació de la lluita.

Entre les persones que van començar la revolta o que es van sumar-s'hi espontàniament, i que es van arriscar al carrer dia rere dia, en la seva majoria s'apreciava clarament una lluita amb horitzons revolucionaris o almenys motivada per una ràbia dirigida contra molt més que un mer desallotjament.

Doncs, com es va transformar el sentit de la revolta en un moviment reformista per salvar un sol centre social, almenys entre la meitat de les 30.000 persones a la mani del dissabte?

En gran part va ser gràcies a la premsa, que sempre perverteix el significat de les lluites. Però l'espectacle mediàtic mancava de pallassos per jugar un paper molt important. Al conflicte verídic, al carrer, l'Estat no pintava res, excepte pel seu personatge suplent, la policia, que no parava de rebre, incapaç de dominar els carrers. Al món virtual de la premsa, l'Estat sempre necessita més protagonisme. Sempre ha de monopolitzar el discurs i per tant en situacions de desordre ha d'imposar una figura formal per representar l'oposició, amb la qual prendre diàleg.

O sigui, el diàleg és un dels processos fonamentals amb el qual l'Estat imposa la seva autoritat, es col·loca al centre del conflicte i colonitza les mentalitats rebels.

Però l'Estat necessita un enemic domesticat amb qui dialogar: els pallassos anteriorment esmentats.

Moltes són les organitzacions que es pixarien a sobre per l'oportunitat d'entrar en diàleg amb l'Estat i així sortir a la premsa. Tot tipus d'oportunistes corren a tota pressa per arribar a la taula de negociació. Podem comparar a les dues organitzacions que es van destacar durant la revolta de Can Vies: la FAVB i la CUP.

Els intents de la FAVB van ser tant absurds com maldestres. Des de la seva institucionalització amb la democràcia, la FAVB va ser una barrera als moviments socials i en particular un enemic de l'okupació. No tenien cap legitimitat per parlar a favor de Can Vies i el seu afany de fer-ho només demostra la manca total de principis, el desig de protagonisme i la por a la progressiva irrellevància de l'escòria que la constitueix.

La intervenció de la CUP, d'altra banda, va ser molt més hàbil. Tampoc tenia legitimitat per representar a Can Vies, però donat la proximitat de militants de les seves organitzacions juvenils tampoc estava fora de la lluita, com va ser el cas de la FAVB.

I s'ha de dir que, en el context actual, no es pot escriure «recuperació» sense «CUP».

Ja el 1 de Maig, es notava que la premsa catalana, i per tant la burgesia catalana, havia reconegut a la CUP com una part de les estructures del poder. Mentre l'estat espanyol encara agrupa als indepes amb els anarquistes i antifeixistes sota l'etiqueta «antisistema», una fórmula per legitimar la seva repressió, l'elit catalana ha acceptat la realitat de l'independentisme i vol distingir entre l'esquerra indepe (oposició lleial) i les anarquistes (enemic de la societat). Fins i tot la CNT va rebre la culpa per part de la premsa catalana pels mini-disturbis del 1 de Maig mentre es va assenyalar als indepes com a innocents dels aldarulls, fent menció especial de què David Fernández va arribar a la capçalera i que no hi havia més conflictes després de l'expulsió dels anarquistes.

L'última setmana de maig, la CUP va apropiar-se el dret de representar i negociar en nom de totes, per salvar a Can Vies però dins d'un marc estrictament legal, que és un atemptat contra tota la història de 17 anys d'okupació i autogestió il·legal a Can Vies i contra totes les persones que van prendre els carrers de manera il·legal i mitjançant l'acció directa van fer impossible el desallotjament.

Durant la revolta de Can Vies la CUP va brillar a la premsa i va mostrar a la burgesia catalana la seva utilitat per recuperar els moviments socials. Amb un peu als moviments i altre ja entrat al govern, és l'organització millor posicionada per trair la lluita anticapitalista un cop que la dreta fracassa en destrossar-nos mitjançant la repressió.

I aquesta traïció podria arribar aviat, considerant que un probable resultat de les següents autonòmiques és una coalició entre ERC (revelats com a venuts, com qualsevol altre partit polític, però després de 4 anys de CiU és probable que la majoria de ciutadans ja ho hagin oblidat), ICV, Podem i la CUP.

Tal com va descriure el procés Frantz Fanon, lluitador anticolonial que va participar en la revolució a Algèria, en un primer moment un partit participa en la lluita violenta i recolza al conflicte per guanyar fama i afiliats i per posicionar-se bé, forçant al poder convidar-lo a la taula de negociacions, on inevitablement traeix a la base, a la lluita. Perquè la massa rebel és el recurs més important dels partits d'oposició. Van a la taula de negociació per vendre'ns. I només ho pot fer si pot imposar la disciplina a les persones que han pres el carrer.

Encara que la revolta per Can Vies va guanyar molt suport popular, hi havia molts perjudicis contra les persones que lluitaven —perjudicis que només van alimentar David Fernández i la CUP amb els seus discursos semi-pacifistes. Malgrat que només es va aconseguir aquesta victòria gràcies a les companyes que van lluitar des del primer moment, en general amb les cares tapades, i a les moltes altres persones que les recolzaven, encara es difon la calúmnia de què els encaputxats són provocadors o que els aldarulls eren innecessaris.

Aquesta ambigüitat per part de la CUP és un element fonamental del joc que estan jugant per arribar al poder i trair la lluita, tal com han fet tots els partits en la història, que han establert una llarga llista de dictadures i capitalismes mal disfressades i ni un sol país lliure d'opressió i explotació.

Tal com es va acabar la primera part d'aquesta carta demanant cautela i transparència a les companyes de Can Vies, ara caldria fer una crida a les companyes i companys solidaris que conformen una gran part de la base de la CUP i les organitzacions juvenils que controla.

La lluita per Can Vies era una lluita autoorganitzada i solidària. No podem permetre que la nostra victòria alimenti una organització jeràrquica i oportunista. Cap compromís amb la burgesia, la seva premsa i el seu Estat. No volem anar a la taula de negociacions —volem destrossar-la i amb ella la ciutat dels rics i dels turistes. Desobediència als líders pactistes i als falsos anticapitalistes. Visca l'autoorganització i la solidaritat!

—un anarquista


This work is in the public domain

Comentaris

Re: El Perill de la Victòria: les possibilitats per la pau social després de la revolta de Can Vies
05 jul 2014
Surrealista l'escrit.

Hi ha realment que viu però que mooooooooolt a fora de la realitat, i que de veritat es pensa que el que tota la vida li hem anomenat "esclat", "tumult", o "revolta" per una causa concreta, era un realitat una revolució social que anava a abolir tots els estats i derrocar el monopoli de la força estatal. Llàstima que quan s'estava a punt a punt d'assolir aquest propòsit, entre els de Can Vies que pacten, la CUP, la FAVB i no sé qui més van conspirar (ai pobres dements) perquè com tothom sap el seu únic interès és la pervivència del capitalisme, ja que volen més "fama" i no se quina parida més.

En fi... quan algú (es) pregunta perquè el moviment anarquista està com està (que cadascú posi l'etiqueta que vulgui), té la resposta just al davant: la gent més tronada, més aïllada de tota realitat, és incapaç d'entendre que no està en condicions d'analitzar res perquè s'ha segregat extremadament de la realitat.


PS: això sí, els tocs d'elitisme a l'escrit ("fait accompli", etc) que no faltin ;)
Re: El Perill de la Victòria: les possibilitats per la pau social després de la revolta de Can Vies
05 jul 2014
I tu què coi sabràs com està el moviment anarquista? Per començar amb dos sindicats llibertaris en creixement i una pila d'ateneus, organitzacions i grups. En tot cas el que falta és coordinació. Però el moviment llibertari no està acabat com el pinteu alguns interesadament...
Re: El Perill de la Victòria: les possibilitats per la pau social després de la revolta de Can Vies
05 jul 2014
de riure, el argument de que el moviment anarquista, s,ha segregat i no te condicions de analitzar la realitat, tranquilet home, que encar riuren mes el 9 de novembre, apa tots juntets in inde independencia beebeeeeebeeeeeeeeeeeee.
Re: El Perill de la Victòria: les possibilitats per la pau social després de la revolta de Can Vies
05 jul 2014
Confondre el David Fernández amb la militància de la CUP de Barcelona és una simplificació lamentable.

Invisibilitzar la presència de la gent de la CUP i l'Esquerra Independentista als carrers en aquells dies és lamentable i trampós.

Afirmar que la CUP anirà a les eleccions municipals amb ICV o ERC només respon a les febres que provoca la calor del juliol.

Esmentar de nou el David F. respecte a l'1 de maig quan el portaveu de l'Esquerra Independentista, militant de la COS, va sortir l'endemà al telenotícies migdia de TV3 explicant en 10 segons que la violència és la dels bancs
(intervenció que responia a la pregunta sobre els fets de la manifestació, i que no va tornar a aparèixer més) és tornar a fer trampa. Trampa grossa, xunga, molt xunga.

I, per un dels comentaris, situar la defensa del dret d'autodeterminació i d'independència del poble català i de tots els pobles del món com un apèndix de la burgesia regionalista que durant segles mai no ha defensat la independència sinó l'imperio és propi de trolls, o de paios amb poqueta cultura política o bé simplement d'anarcoespanyolistes no-nacionalistes (ja saps, "abajo los nacionalismos, arriba españa").

Comparteixo algunes de les anàlisis, sobretot sobre el apaper integrador per a l'establishment de les legalitzacions i de les mediacions (qui hi ha darrere de la mediació sinó el poder, sempre? et recomano "L'Anticrist" de Nietzsche, s'hi refereix bé). Però permet-me fer broma dient que hi trobo a faltar un boicot a la Damm, a la merda d'aire que respirem, a internet i a la xarxa de distribució d'aigua.

Això és d'un que també és de la CUP, molt probablement un traïdor burgès satanista:

http://www.vilaweb.cat/opinio_contundent/pg/2/4195044/can-vies-potencia-

I per acabar, una divisa que vola lliure:

Anarquia total, independència sense límits; Antiautoritaris sempre!
Re: El Perill de la Victòria: les possibilitats per la pau social després de la revolta de Can Vies
05 jul 2014
El escrito destila bastante prepotencia, como suele pasar en ciertos textos anarquistas que hablan sobre temas de actualidad.
Re: El Perill de la Victòria: les possibilitats per la pau social després de la revolta de Can Vies
05 jul 2014
Para prepotencia los que hablan de "ruptura democrática" y "condiciones objetivas", pero prepotencia de hace 40 años no te jode! La Cup pretende ser el Psuc, miserias de la historia.
Re: El Perill de la Victòria: les possibilitats per la pau social després de la revolta de Can Vies
06 jul 2014
Una cosa és el que la CUP fa i una altra la que l'Estat fa amb ella. Fixa't que de l'1 de Maig no diu rés del que la CUP fa sinó de lo segón. Cal dir però, que un partit polític que aspira a obtenir quotes de poder se sent encantat amb això. I que si l'1 de Maig si es va tenir la decencia de recolzar els disturbis, amb Can Vies el Fernandez va condemnar-los explícitament, i això és desenmascarar-se del tot.

No ha invisibilitzat rés. Als carrers hi havia gent de tot tipus, totes desempoderades lluitant. Les distincions no calen. Ningú intenta dir que només els anarquistes lluiten, això és un prejudici que algunes teniu sobre nosaltres.
Re: El Perill de la Victòria: les possibilitats per la pau social després de la revolta de Can Vies
06 jul 2014
De veritat nens com una regadera esteu.

Repetiu amb mi: el problema no és diu CUP, ni FAVB, ni no sé qui més acuseu. El problema es diu CORRELACIÓ DE FORCES, i el vostre nivell de violència és completament IRRELLEVANT per fer el més mínim dolor a l'estat, a qui gaudeix del monopoli d'aquesta.

S'ha d'estar completament boig per no veure-ho, tot aquest rollo de "insurreccionalisme" i altres palles i parides mentals per adolescents sense capacitat d'anàlisi.

Insurreccionalistes són a l'est d'Ucraïna, són els d'Isil a l'Iraq, són la insurgència de tants i tants llocs que s'aixeca a per totes contra l'estat dominant i el posa en serioses dificultats, hostigant (de veritat) a les seves tropes... el que quatre facin aquí pot esdevenir protesta violenta i deixa bones imatges pels periodistes occidentals i tal, però no pot (no està en condicions) de preocupar el més mínim per la continuitat de l'estat.


Seguint el símil futbolístic, ara podeu seguir dient "que la culpa era de l'àrbitre", que "la gespa estava mal regada" o que "els altres jugaven amb el sol de cara"... però la realitat és que si s'enfronta el Barça contra el Viladecavalls C, potser ha d'admetre aquest segon que la seva derrota es deu a que no està en condicions de plantar cara.
Re: El Perill de la Victòria: les possibilitats per la pau social després de la revolta de Can Vies
06 jul 2014
Segueix-te repetint aquesta cantinela si vols cum, això és el que et dius per després passar per les urnes, o fer populisme als carrers o a les xarxes, mentre passes olimpicament de l'acció directa i els seus riscos.

Al text no es culpa a la CUP, FAVB, etc de rés. Es diu que hem guanyat, i tant que ho hem fet. Es diu que aquestes organitzacions són un perill, i que hem d'anar amb compte. Rés més.
Re: El Perill de la Victòria: les possibilitats per la pau social després de la revolta de Can Vies
06 jul 2014
El que diguis... Saps que passa? la gent en el fons acostuma a ser prou més llesta del que la immensa majoria anarquista voldríeu, i sap "llegir entre línies" (i entre línies diu això: anàvem a guanyar i tal fins que van arribar els demòcrates, apreneu la lliçó), igual que sap detectar que darrere de suposats antiautoritaris s'hi amaga les actituds més ultra-autoritàries del món, etc.

En fi, ja dic, contesto per cortesia però ni entro a discutir el discurs. La gent que el fa es desacredita sola. No és apta per analitzar correctament, li pesa massa el desig de que voldria que les coses (la correlació de forces) fos diferent i tal... ja us ho fareu.


PS: Ni tan sols demostra haver llegit i entés bé a Fannon que, per cert, lluitava per la independència nacional algeriana. Si es diu així obertament tampoc passa res, eh ;)
Re: El Perill de la Victòria: les possibilitats per la pau social després de la revolta de Can Vies
07 jul 2014
Per un cop estic amb lo que diu el fanàtic de "x". Aixó de l´insurreccionalisme, es una autèntica palla mental de 4 adolescents. Que esperaveu, una revolució amb lo de Can Vies?? Pensaveu anar a Sant Jaume a pendre el poder?? Clar, es fácil, amb el 0,0001% de recolçament popular...

De les revolucions hi ha un abans i un després. El "abans", el coneixem. Peró, i el després??

Agafar el poder per fer un macro-concert hardcöre a la plaça Catalunya?? trasladar la Generalitat a los Blokes Fantasma?? Fer obligatori l´us de la "k"??

Mira que m´agrada poc donar la raó a la merda fanática de "x", però amb aquest tema de "insus"...
Re: El Perill de la Victòria: les possibilitats per la pau social després de la revolta de Can Vies
08 jul 2014
hay cumcumet, que tontet, nombrar a fanon, sin haberlo leido, te vendria bien leerlo, para entender el papel de la erc y la cup en ese tocomocho del artur que llamais independencia, ala ya sabes solo falta mirar un poquito a argelia, para darse cuenta como acerto fanon en describir lo que sois los del frente soberanista, ala a seguir las directrices del fmi, que de risa lo del la armada ctalana y la anc, y pues claro cuando no quieres estado y hablas en castellano al topico de siempre anarcoespañolista, como tragais una y otra vez con toda lamierda que os hacen tragar la inteligencia policial de los mosssos, que llegais a ser tonticos, leed a fanon, y tratar de rumiar que quiere decir, y porque plantea su analisis desde el cuestionamiento de la psiquiatria, despues veis la batalla de argel, y cuando la hallais rumiado tambien, tratais de entender la situacion de argelia en la actualidad, y sino a lo vuestro que ya sabeis, de que va esto ala todo juntitos y a la vez in inde independencia beeeeee. beeeee.
Re: El Perill de la Victòria: les possibilitats per la pau social després de la revolta de Can Vies
09 jul 2014
una pregunta al que suscriu """pel de dalt"""quins dos sindicats et refereixes???
Re: El Perill de la Victòria: les possibilitats per la pau social després de la revolta de Can Vies
09 jul 2014
lo que hase falta es un Jon Idigoras a lo catalan , podria ser el Garganter en las munisipales , per`padece que la ada se la colau i la va chafar la guitarrra
Re: El Perill de la Victòria: les possibilitats per la pau social després de la revolta de Can Vies
09 jul 2014
CNT CGT??
Re: El Perill de la Victòria: les possibilitats per la pau social després de la revolta de Can Vies
09 jul 2014
una pregunta al que suscriu """pel de dalt"""quins dos sindicats et refereixes???
Re: El Perill de la Victòria: les possibilitats per la pau social després de la revolta de Can Vies
10 jul 2014
una pregunta al que suscriu """pel de dalt"""quins dos sindicats et refereixes???

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more