|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
Manual Bàsic de Convivència en Comunitat v3.1
|
|
per Repoblament Rural
Correu-e: repoblament@gmail.com |
03 jul 2014
|
|
Aquí teniu l’última versió del Manual Bàsic de Convivència en Comunitat, totalment revisada, amb més pràctica i realisme. |
|
http://issuu.com/difonlaidea/docs/manual_basic_de_convivencia_en_comu
CONTINGUT
1. Perquè conviure en comunitat?
2. Tot va bé si comença bé
3. La mida si que importa
4. “Aquí funcionem sense líders” digué el màxim líder
5. Com es cohesiona una comunitat?
6. Comunisme familiar
7. No només d'amor viu la comunitat
8. Problemàtiques, conflictes i altres mals rotllos
9. La confiança és la base de la comunitat
10. Monogàmia vs. Comunitat
11. Establint uns mínims
12. Assembleaaa!
13. Grau d'obertura
14. Com i quan fer fora alg
15. Juguem?
1. Perquè conviure en comunitat?
“Happiness only real when shared.”
(La felicitat només és autèntica quan es comparteix)
Christopher McCandless a Into the wild
Som éssers eminentment socials, la major part del que passa per la nostra consciència són idees o emocions amb origen o finalitat social: ens passem el dia repassant les nostres interaccions passades—capficant-nos amb els nostres errors o delectant-nos revivint els millors moments—o preparant-nos per les futures. Ens interroguem constantment què pensaran de nosaltres, volem que ens valorin i compartir coses amb els altres. Necessitem sentir que pertanyem a un grup social: el grup ens dóna seguretat i sentit a les nostres vides, ens dóna una identitat. Bona part del que ens genera sentiments més positius—alegria, joia, excitació, felicitat...—prové de la interacció amb els nostres semblants, mentre que la solitud o l'exclusió social són dels pitjors sentiments que podem arribar a experimentar.
Vivim en una societat extremadament individualista que sobrevalora els èxits individuals mentre ignora la dimensió col·lectiva d'aquests èxits, però som individu i col·lectiu alhora, una dimensió no té sentit sense l'altra. Einstein tenia una gran capacitat intel·lectual, però si s'hagués criat en un altre grup social com per exemple una tribu de pigmeus, probablement ara no seria el famós científic que coneixem. El grup social determina les nostres possibilitats, tan pot potenciar com entorpir les nostres capacitats. Pot ser que en un grup siguem admirats pel nostre poderós ímpetu sexual mentre que en un altre grup siguem totalment repudiats per aquesta mateixa qualitat. En general no som la mateixa persona quan estem amb la família que quan estem amb els amics. Cada grup social té les seves pròpies normes i expectatives i per tant, som una persona diferent en cada grup.
La gran majoria dels humans pertanyem a varis grups socials o comunitats. N'hi ha de totes les mides i colors: tenim grups laborals (empreses), estudiantils (escoles, instituts, universitats...), esportius (equips de futbol...), lingüístics, religiosos, nacionals, estatals, lúdics, familiars, amistosos (colles d'amics), activistes (col·lectius polítics)... Cada grup ens proporciona diverses coses i en diversos graus: llibertat, seguretat, poder adquisitiu, afecte, diversió... La majoria de grups consten de diversos nivells de subgrups, de més grans a més petits, com per exemple: escola – classe – grup d'amics. La mida del grup és molt important: com més petit, més proximitat, confiança, riquesa i profunditat podem assolir en les relacions.
En la nostra societat la norma és dedicar la major part del nostre temps al grup laboral (o estudiantil en la joventut). Quan ens pregunten “Què estàs fent” o “A què et dediques” el 99% contestem amb la nostra professió laboral, així, queda clar que la feina és la cosa més important de la nostra vida. La majoria de grups laborals tenen com a principals objectius fer diners o acaparar poder i aquestes finalitats es troben per sobre de qualsevol altra consideració humana o mediambiental. Així doncs, ens poden oferir força seguretat econòmica però poca llibertat i afecte, ben sovint comporten relacions molt pobres i fredes o el que és pitjor: relacions competitives o de confrontació. Els grups estudiantils ofereixen la mateixa poca llibertat ja que també es basen en la dominació i la submissió. Habitualment, allò que ens salva per poder seguir de forma mínimament saludable en aquests grups és pertànyer a un subgrup d'amics dins la mateixa feina o classe amb qui poder compartir i desfogar-se de les misèries laborals o estudiantils.
L'individualisme i materialisme imperant en la nostra societat ens fa donar molta importància a allò que ens agrada fer i consumir a nivell individual i que organitzem la nostra vida en base a aquestes dues premisses, sense tenir en compte els grups socials als quals pertanyem i les relacions que ens proporcionen. Així, pot ser que ens agradi molt la mecànica de cotxes i viatjar i conseqüentment ens posem a treballar en un taller que ens permet satisfer la nostra vocació i guanyar prou diners com per viatjar pel món. Però a l'hora d'escollir i mantenir la feina és força probable que no tinguem en compte el tipus de relacions que ens ofereix malgrat siguin relacions molt pobres o insanes. Inclús és possible que sigui una feina que no ens permeti interactuar amb altres humans. D'aquesta manera estem ignorant o menyspreant una gran part de la nostra naturalesa social.
La qualitat de les nostres relacions determinen en gran mesura la qualitat de la nostra vida. I la qualitat de les relacions depèn del tipus de grup social al qual pertanyem.
Per tot això és tan important elegir bé els nostres grups socials i el temps que dediquem a cadascun.
Una comunitat intencional de convivència domèstica i rural (per abreviar l'anomenaré simplement “comunitat”) que és sobre el que tracta aquest manual, és un tipus de grup social més. Així doncs, si elegim la comunitat com al nostre grup social primari és per retornar la importància que pertoca a les relacions socials, com a pilar fonamental de les nostres vides. L'estreta convivència ens permet establir relacions més profundes, més conscients, més riques. Significa valorar i treballar les relacions per tal que puguem millorar-les, sense sotmetre-les al benefici econòmic o algun dogma religiós o ideològic. Significa donar més temps a les relacions que més ens importen i ens enriqueixen cos i esperit i menys temps a aquelles que sols serveixen per enriquir-nos monetàriament.
Conviure en comunitat és el millor remei a la solitud. En una comunitat amb espais propis i uns altres de comuns podem elegir quan estar sols o relacionar-nos amb la gent que ens estimem d'una forma senzilla i immediata. Fora de la comunitat no és tan fàcil: podem elegir quan estar sols però trobar-nos amb la gent que ens estimem ens porta força més temps; sovint hem de concretar la cita amb antelació i transportar-nos fins el lloc. Aquests encontres solen ser molt més puntuals i espaiats en el temps, la qual cosa dificulta construir relacions més riques i plenes.
Les comunitats de convivència estan més ben equipades per afrontar els conflictes i les situacions de crisi. Els múltiples punts de vista faciliten que una discussió o conflicte no s'estanqui entre dues úniques posicions oposades, com passa sovint en els conflictes de parella. En les situacions difícils en què les emocions negatives poden apoderar-se dels individus, el cervell col·lectiu pot aportar moltes més solucions i té més possibilitats de mantenir un mínim de seny. El suport mutu en comunitat multiplica la nostra capacitat productiva i creativa i ens dóna accés a moltes més eines i recursos que individualment ens resultarien molt costosos.
Si apostem especialment per les comunitats rurals és perquè ens poden oferir una forma de vida més sostenible i més lliure a través de l'autogestió de la major part de les nostres necessitats i la independència d'estaments superiors. A mesura que l'industrialisme basat en els combustibles fòssils segueixi decaient, el retorn a allò rural i comunitari serà menys una opció i més un imperatiu. No cal esperar que el sistema s'ensorri o ens exclogui a cops de peu per començar a conviure al camp. Podem començar a intentar-ho ja de forma voluntària i no traumàtica!
La vida en comunitat també pot ser més alegre, divertida i creativa, ens ofereix moltes més possibilitats de jugar o interactuar espontàniament sense tants complexes ni tabús. Al multiplicar-se les interaccions, també es multipliquen les ocurrències, les anècdotes i el sentit de l'humor. Part del temps que ens estalviem treballant alienadament per un salari el podem dedicar al joc i a l'art i així crear la nostra pròpia cultura.
Conviure en comunitat significa intentar reintegrar els diversos aspectes de la vida que fins ara restaven desconnectats o confrontats. Amor, amistat, treball productiu, alimentació, joc, diversió, salut, exercici físic, sexualitat, criança, implicació política... no tenen perquè restar en parcel·les aïllades de la nostra vida, poden conjuminar-se i així fer-nos l'existència molt més plena i planera. |
Mira també:
http://repoblament.wordpress.com/
http://www.difonlaidea.tk
|
This work is in the public domain |
