|
|
|
|
|
Notícies :: corrupció i poder |
|
Resistencia, desobediencia, por una expresion libertaria antirrepresiva (los hechos de barcelona) vida cotidiana.
|
|
per movimiento libertario barcelona
Correu-e: movimientoanarkistabarcelona@hotmail.com (no verificat!) |
03 jun 2014
|
|
|
Resistencia, desobediencia, por una expresion libertaria antirrepresiva (los hechos de barcelona) vida cotidiana.
lo que demuestra esta semanita, que llego despues del resacon de las elecciones, la matraca de los massmierda del triunfo de los naciolistos de erc., esos que homanejean a los trorturadores hnos. Badia, europa nos trae la imposicion de la paz social, esa que nos quieren imponer a traves del front soberanista, es decir la impunidad de la burguesia para continuar la estafa por un lado, y la represion de la guardia civil catalana (mossos) para las clases humildes, que se atrevan a resistir al totalitarismo del pujolismo y sus aliados, erc, icv y la cup., el totalitarismo españolista y el catalanista se retroalimentan.
El lunes empezamos con un aperitivo, de lo que parece ser que vamos a vivir hasta el 9 nov., es decir desde los poderes facticos, se va amantener a ultranza el pujolismo, ahora en la fase de validos, y a traves de los trastueques de las leyes, se aumentrara la represion, que risa nos da el parlament y las pelotas de goma, estos dias y como dice el valido, la realidad es tozuda, y los mossos y sus escopetas, les da al pairo la gente, sus problemas, y la condena de miseria a los precarios que son estos presupuestos, el pujolismo juega su ultima carta, la de enmierdar la convivencia entre obreros, parados, precarios, vendedores ambulantes, marginales e inmigrantes, para asi seguir el disfrute de privilegios de la burguesia.
La aceleracion de la toma de la conciencia, por parte de las capas mas humildes, para asi comprender que quedan en la vulnerabilidad y sin defensa alguna por parte de unos partidos corruptos y sindicatos vendidos, les esta haciendo ir al grano, donde en realidad se juega la partida. A la vez que quede al descubierto a pesar de los massmierda, que la codicia del pujolismo y sus aliados de la via catalana, no pueden atenuar el impacto en la vida cotidiana del pueblo obrero, de la estafa que les esta llevando a la mas grande miseria, y que eso que llaman crisis como comprueban cada dia se agudiza cada vez mas, y para muestra los hechos de esta semana.
Pero lo que se nos viene encima, no nos va a hacer mejorar, pues los presupuestos son lo que son, y producen lo que ha motivado su aprobacion, el expolio de la riqueza producida por el trabajo por el capital especulativo. Si las listas de espera son de 18 meses siendo optimistas, que podemos esperar cuando se anuncian 60 despedidos en el hospital comarcal del baix llobregat, despues del desalojo de canvies, nos anuncian el desalojo de un bloque ocupado por la pah de sabadell, a pesar de las mentiras de las estadisticas, el desempleo sigue aumentando, si pudimos ver a los despedidos de ccoo, ese sindicato que protege a los torturadores carceleros, chillando obrero despedido patron colgado, muy significativo, hasta donde llega este pujolismo, capaz de hacer la foto con la patronal, la ugt, ccoo y obligar a los amarillos a despedir a sus trabajadores, su prepotencia, su desprecio por todo lo que no sea seguir enriqueciendose, le da completamente igual, ya ni tan siquiera guarda las formas, roban a manos llenas, estafan con impunidad, mienten y despues se abanderan de civicos, festivos y democraticos, mientras los humildes tienen que ver crecer a sus hijos malnutridos, ver a sus enfermos sufrir y ya en muchos casos morir con las listas de espera, a sus ancianos ser estafados y robados sus ahorros, y el bien mas preciado la juventud obrera encadenada a valores nacionalistas y patrioteros burgueses, para servir de carne de cañon, en ese gran negocio de la democracia, que es la guerra, de la cual se sirven para dar coherencia al capitalismo. Nuestro excepticismo respecto a la politica de ese maquillado pujolismo, que se hace pasar por front soberanista, no esta solo en una postura determinada por nuestros principios y acuerdos, es tambien la contastacion, que nos quieren victimas de la voracidad del moloch pujolista, que ahora trata de suavizarla con una nueva vaselina la independentista del front soberasnista. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Resistencia, desobediencia, por una expresion libertaria antirrepresiva (los hechos de barcelona) vida cotidiana.
|
|
per kuku |
03 jun 2014
|
|
que pesadito XD |
|
Re: Resistencia, desobediencia, por una expresion libertaria antirrepresiva (los hechos de barcelona) vida cotidiana.
|
|
per grhgdf |
03 jun 2014
|
|
Joder l'Akracio ha aprés a posar punts i a part. Vosaltres no ho enteneu però és un gran dia pel moviment llibertari |
|
Re: Resistencia, desobediencia, por una expresion libertaria antirrepresiva (los hechos de barcelona) vida cotidiana.
|
|
per . |
03 jun 2014
|
|
El mismo texto que el otro día pero con título diferente, se sigue sin entender nada! |
|
Re: Resistencia, desobediencia, por una expresion libertaria antirrepresiva (los hechos de barcelona) vida cotidiana.
|
|
per Comité Revolucionari Internacionalista Tosut (CRIT) |
03 jun 2014
|
QUE LA REVOLTA DE SANTS SIGUI TAN SOLS EL PRINCIPI!
La revolta social al barri de Sants dels últims dies marca un abans i un després. Una part important de la gent del barri s’està rebel·lant contra el desallotjament de Can Vies i l’enderrocament bestial de l ’edifici. Can Vies ha estat territori contra el poder de l’Estat i del capital des de fa 17 anys i molta gent l’hem defensat com a nostre, perquè és nostre. A Can Vies hem defensat una manera de viure, de crear i de relacionar-nos sense cobertura oficial, sense institucions, ni empreses ni subvencions. Ara bé, aquests últims dies estan sent també la oportunitat per a expressar el malestar generalitzat per la misèria que el capital ens imposa a tots els nivells de les nostres vides.
La solidaritat activa entre milers de persones com a expressió d’un desig col·lectiu per a viure sense obeïr, suposa un gran perill per a les autoritats polítiques, mediàtiques i econòmiques. I ho saben. La lluita al carrer demostra que només organitzant-nos de forma col·lectiva podem defensar els nostres interessos i les nostres vides. El suposat diàleg amb els nostres enemics tan sols ens porta a on ells precisament volen: a sotmetre’ns i a acceptar la seva lògica.
Can Vies ha tingut tanta importància no perquè fos un projecte cultural o educatiu valuós, sinó perquè era un projecte amb el tret constitutiu del no pacte, la ruptura, la negació de cada govern, la negació de qualsevol representant. Negociar amb l’Estat anul·la les bases de la nostra lluita: crear una societat sense classes, sense explotació, sense relacions de dominació. La nostra acció canvia de caràcter si obeeix a un pacte amb l’autoritat o si, encanvi, es nega a obeïr. Can Vies no era ni serà un centre cívic. No és ni pot ser part d’un projecte culturalista, “obert”, progre o humanista de qualsevol professional de la política. És la decisió de fer política sense aquest professional y en contra seu. I és que negociar equival a desaparèixer en tant que activitat emancipadora. Ja hi ha moltes persones que no veuen cap problema en omplir el barri de barricades, atacar bancs o tirar pedres a la policia per a defensar una forma d’organització social autònoma sense mediadors. Els incontrolats i les incontrolades ens hem multiplicat i, a més a més, sabem i aprenem poc a poc a cuidar-nos.
Curiosament, l’Estat i els mitjans d’incomunicació intenten introduir les divisions del passat entre manifestants pacífics i violents. És evident que tal divisió no existeix. El conflicte ja s’ha estès i hem de fer que s’estengui encara més. Ja no és la cua de la manifestació la que fa els seus rituals, sinó moltíssims veïns del barri i de la ciutat. Cada vegada és més evident que el pacifisme resulta inútil, per això la participació en els disturbis augmenta i una nova cultura de l’autodefensa creix: la de combatre col·lectivament. Però no es tracta de la violència per la violència, sinó de marcar objectius clars i atacar al capital i els seus símbols. No s’ha d’actuar de forma aleatòria o compulsiva, ni tenir una sensació difusa de responsabilitat sobre els aconteixaments, sinó d’assumir plenament la tasca d’actuar junts, amb els col·lectius organitzats, les assemblees i les persones que vulguin promoure pràctiques en contra i fora dels permisos i les normes dels nostres adversaris.
Altres formes de viure ompliren i seguiran omplint els carrers de Sants, Gamonal, Istambul, Rio,... amb barricades per a defensar-nos d’aquells que només pensen en el benefici econòmic i polític, excloent-nos amb les seves lleis, reprimint-nos amb la seva policia, manipulant-nos
amb els seus mitjans. Estem aquí i hi seguirem estant, oposant la nostra comunitat de lluita al món individualista, mercantilista i patriarcal on la vida es redueix a mera supervivència. Els amos i governs destrueixen projectes amb 17 anys d’història i també destrueixen milers de vides cada dia. Que ningú es deixi enganyar: quan la comunitat guanya, les lleis opressives dominants perden. Quan les lleis guanyen (es) perd la comunitat. En altres paraules, nosaltres o l’Estat, la vida en comú o la barbàrie. El que més necessitem en aquest moment és potenciar els llaços entre nosaltres, les col·laboracions i les coordinacions que ens permetin crear i defensar el món en què volem viure.
Cap més desallotjament, cap més desnonament. Prou detencions i pallisses a comissaria i a les furgonetes. Multipliquem les ocupacions, internacionalitzem el conflicte. Reconeixem-nos en les lluites contra el capital arreu del món. Cal seguir combatent i al mateix temps desenvolupar i millorar els nostres vincles, organitzar-nos i coordinar-nos. Estratègia comú, estratègia d’allò comú. Darrera cada barricada, un projecte col·lectiu; davant de cada projecte, una barricada.
Fora la policia dels barris!
Llibertat per als detinguts!
Llibertat per a totes les preses per lluitar!
Okupem cent, mil Can Vies!
Llarga vida a l’esperit que incendia els carrers de Sants i Barcelona!
Llarga vida a la Rosa de foc!
Això tan sols acaba de començar!
CRIT
(Comitè Revolucionari Internacionalista Tossut) |
|
Re: Resistencia, desobediencia, por una expresion libertaria antirrepresiva (los hechos de barcelona) vida cotidiana.
|
|
per per gdfrgdf |
04 jun 2014
|
|
deja de nombrar a personas concretas, argumenta sin personalizar y sin insultar, el que nombras es un buen compañero y mejor persona, que acaso le tienes envidia, porque hace lo que tu no te atreves, ser libre, y encima este escrito no lo ha colgado el |
|
|
