Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: laboral
[31M] Debat. Precarietat laboral: respostes des de l'anarcosindicalisme i el suport mutu.
27 mai 2014
El proper dissabte 31 de maig de 2014, al Casal Tres Lliris de Gràcia, proposem el següent debat, amb les ponències de membres d'Heura Negra, Cnt-Ait Barcelona i Cgt Acció Social.
Des de la vaga dels treballadors de Fnac, fins als acomiadats de Mercadona, des de la vaga de cadenes de menjar ràpid a EEUU, fins a les vagues tèxtils de Bangladesh. La precarietat s'imposa pas a pas arreu del planeta i, a casa nostra, ja deixa entreveure com el Tercer Món s'apropa dia a dia a més capes de la classe treballadora.
LA NORMALITZACIÓ DE LA PRECARIETAT ÉS UN FET INDISCUTIBLE.
Les persones en condicions de precarietat, són ja la majoria de la classe treballadora a l'estat espanyol.
L'estructura clàssica sindical de comitè d'empresa no és suficient pel model de dispersió, atomització i inseguretat que generen els treballs precaris, sobretot del sector serveis i subcontrates.
El poder de la nostra classe, dels i les treballadores, està dividit en dos blocs: el poder estructural i el poder associatiu.
El poder estructural és aquell que poden tenir diferents grups de treballadors per aturar la producció o l'economia d'alguns sectors, (com per exemple els controladors aeris, on 6000 treballadors poden aturar el tràfic aeri de tot l'estat espanyol). El sindicalisme pactista i groc sol tenir gran interès en aquests sectors, però cada dia, degut a l'externalització i la subcontractació, aquesta força és veu més diluïda i no creiem que sigui per casualitat.
Per altra banda, està el poder associatiu de la classe treballadora, la capacitat d'autoorganització i de incidència en la realitat dels treballadors. Aquest està dividit en tres fronts, el sindical, el social i l'ideològic. El sindical és la força dels sindicats, el nombre de treballadors afiliats i la capacitat de mobilització dins de la seva empresa. El segon, i del que en volem parlar amb profunditat aquí, és el social, el poder de conscienciar i mobilitzar l'entorn social, un clar exemple del qual seria la vaga de Fnac. I el tercer és el poder ideològic, la capacitat d'explicar i rebatre els arguments que justifiquen l'explotació, tant de l'empresari, la patronal o els poders polítics.
Avui, degut a la precarietat, a la temporalitat, i a la mobilitat contínua en els llocs de treball, el sindicalisme i les lluites laborals han d'assumir una altre caire, un caire molt més social, on tant els propis sindicats, com els grups de suport als barris, o les comissions laborals de les assemblees de barri, han de fer de suport “para-sindicalista”, per recuperar la força que tenien els treballadors no només a l'empresa sinó també al barri o al poble, entre la família, o al bar; en definitiva, a tots els àmbits de socialització. On la força no només es mostri pel nombre de treballadors que van a la vaga o es sumen a la lluita, sinó també pel suport que hi ha als barris, o del suport social en general, ja que avui estem explotats com a treballadors i com a consumidors, i junts i ben coordinats, podem fer més mal que mai. La frase que ja fa cosa d'un any vam treure en un pamflet, ens l'hem de començar a prendre molt seriosament:
“SI NOMÉS ENTENEN DE BENEFICIS QUE SÀPIGUEN QUE SÓN PERDUES” potser així començaran a escoltar-nos.
De tot això en parlarem el proper 31 de maig a les 19 al Casal Tres Lliris de Gràcia.
Mira també:
http://heuranegra.net/precaris

This work is in the public domain

Comentaris

cartell
27 mai 2014
cartellprecarisweb.jpg
el cartell
Sindicat Terrassa