|
|
|
Ni "públic"-estatal ni privat: L'alou comunal!
|
|
|
per gf |
27 mai 2014
|
|
Contra la dicotomia de l'estatisme, "públic"-estatal//privat, la tercera via emancipadora, allò realment públic, popular: |
"S'acostuma a dir que tota la terra era de domini públic (fisc) o de domini privat (alou). En realitat, aquesta afirmació és a la vegada inexacta i insuficient. Inexacta perquè el fisc no és un domini públic en el sentit de comú, sinó el domini de la potestat pública, de l'autoritat; insuficient perquè la definició, precisament a causa d'aquesta inexactitud, vela una tercera forma de domini: el domini comunitari o alou comunal, o sigui, la propietat comú de tots els veïns, forma normal de possessió de la terra a les valls pirinenques, el poblament de les quals no va experimenatr solucions de continuitat. Comencem per aquesta forma de propietat, atès que és la més antiga. No hi ha dubte de que es tracta d'una forma ancestral (preromana) de propietat, subsistent a les zones en les que l'explotació de la terra no fou romanitzada, o sigui on la terra no fou arrabassada als pobladors anteriors, forma de propietat que resistí fins al segle XIX en algunes valls pirinenques, però sens dubte difícil de defensar contra la cobdícia
dels poderosos i per tant en constant disminució.
En no considerar la possibilitat de l'alou comunal, Abadal proposà que els comunals fossin considerats béns fiscals (en l'aspecte de béns no apropiats) sobre els quals la possessió antiga, possessió de fet que el dret hagué d'acceptar, atorgava als pobles un domini útil consolidat sobre les terres, que sovint tendeix a considerar limitat a l'aprofitament comunal (empriu) (Abadal, 1995: 62). La proposta d'Abadal ha estat acceptada per tota la historiografia posterior (...)"
("La llarga nit feudal. Mil anys de pugna entre senyors i pagesos", Gaspar Feliu) |
This work is in the public domain |
