Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: @rtivisme
La democracia es un sistema polític desitjable?
25 mai 2014
LA DEMOCRÀCIA ÉS UN SISTEMA POLÍTIC DESITJABLE?

Una mica d'història...
La democràcia, al contrari del que ens han fet creure, no significa etimològicament “el poder del poble”. “Demos”, és una paraula referida a la part de la població que posseïa propietats, era de la ciutat i no havia nascut dona. I “kratos” no es refereix a poder com a capacitat creadora sinó com a dominació i imposició de les pròpies voluntats a les persones que no formaven part d'aquest grup privilegiat del “demos”.

Un sistema polític basat en la imposició de les decisions d'unes poques persones mai podrà fer-nos lliures, doncs ens nega la nostra capacitat d'autoorganització i ens recorda dia a dia ens recorda qui mana mitjançant les seves lleis i la seva repressió.

Molt poques persones decideixen sobre la vida de tota la població. El proper 25 de maig se'ns convida altre cop a ser partícips del sistema democràtic, aquesta vegada al Parlament Europeu, un organisme que malgrat la seva llunyania decideix gran part de les nostres vides.

Ens representa el Parlament Europeu?

- La Unió Europea compta amb una població de 501.105.661, sense contar els milions de persones que són considerades “il•legals”.
- El Parlament Europeu el conformen 766 diputats, que representen tots aquests milions de persones que viuen dins la UE.

Les eleccions al Parlament Europeu són el cas paradigmàtic de com la democràcia, lluny de donar-nos llibertat , paraula que els demòcrates s'han apropiat, ens encasella en una posició de governades, on unes poques persones, que a més es troben a Brussel•les, decideixen sobre les nostres vides.

És real la homogeneïtat de la UE?

La UE engloba realitats tant diferents com regions se'n diferencien. Les condicions de Dinamarca no tenen res a veure amb les de Grècia, i per tant, les seves necessitats tampoc. El Parlament Europeu nega aquesta realitat volen fer polítiques comunes a regions molt diferents.

Com neix la UE?

1951: neix la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA) amb l'afany de construir una economia al servei de les grans industries.
1957: es fa un altre pas per tal d'enfortir el neoliberalisme naixent i es crea la Comunitat Econòmica Europea (CEE): un mercat comú pels estats membres, permetent la lliure circulació de mercaderies i persones.
1992: es celebra el Tractat de Maastrich, on neix la Unió Europa que coneixem avui i s'assenten les bases per la implantació d'una moneda única.
1998: es crea el Banc Central Europeu, organisme de crèdit a bancs privats i a un interès reduït.
2002: entrada en vigor de la moneda única, l'euro, que provoca en els països membres una inflació, fet que suposa una major precarització de les classes populars.

La UE portes enfora

El 1992 neix la Política Exterior i la Seguretat Comuna (PESC) i la Política Comuna de Seguretat i Defensa (PCSD):

Estableix les bases per una resposta ràpida a qualsevol atac i la intervenció en qualsevol conflicte internacional que posi en risc els seus privilegis econòmics o polítics.

A més, també cal veure la paradoxal política democràtica que s'exerceix amb els temes d'immigració.

Aixeca fronteres físiques: reixes amb punxes, electrificades, murs de formigó...
Impunitat policial per eliminar a persones que s'enfronten a un viatge perillós a la cerca d'unes millors condicions de vida.
Persecució als carrers de les persones migrants: fent batudes i tancant-les en Centres d'Internament d'Estrangers (CIES).

La UE portes endins

Imposició de polítiques d'austeritat que repercuteixen sobre les classes treballadores mentre el Banc Central Europeu insta als governs a injectar capital a rescatar les institucions financeres que han provocat la crisi.

El discurs de la por per part de les institucions europees durant la campanya electoral grega de 2012 o la imposició a dit del govern de Mario Monti a Itàlia el 2011 demostren que a la UE no li tremola la mà a l'hora de manipular mitjançant la intoxicació mediàtica i, en cas de fallar aquesta estratègia, vulnerar la voluntat de la població quan aquesta és contrària a les seves polítiques.

Front a la previsible contestació social, un augment de la repressió política i el control social. La llibertat d'expressió i de protesta són vulnerades un cop i un altre. La declaració de l'estat d'excepció a Hamburg el gener passat, o la recent reforma del Codi Penal espanyol popularment anomenada “llei mordassa” són mostres del caràcter autoritari que s'amaga rere la democràcia europea.

Naixement i proliferació de discursos nacionalistes i xenòfobs: el Front Nacional francès, el Partit de la Llibertat neerlandès, els Veritables Finlandesos... L'ús del feixisme per part del gran capital europeu per a eliminar amenaces a la seva hegemonia: Jobbik a Hongria o Alba Daurada a Grècia, arribant a la col•laboració descarada com hem vist recentment a Ucraïna amb el suport de la UE als nazis de Svoboda i Praviy Sektor.

No creiem en el que el Parlament Europeu representa.

No creiem en la unió econòmica al servei dels interessos del capital europeu.

No creiem en una institució que fomenta la injustícia social per a mantenir els privilegis de les classes benestant.

No creiem en una unió d'estats que tolera la xenofòbia i la discriminació de les persones pel lloc on han nascut i la seva condició social.

Creiem en la justícia social, en un món on tothom tingui accés al que necessita per viure, sense distincions per motius de gènere, raça o diversitat funcional.

Creiem en la capacitat d'organització de la gent a nivell local i en la solidaritat, sense necessitat d'institucions estatals o supranacionals que regeixin les nostres vides.

Creiem que la voluntat del poble no s'expressa un dia mitjançant les urnes, sinó que ho fa cada dia als nostres carrers amb la voluntat perseverant de prendre el timó de les nostres vides i que ningú decideixi per nosaltres.

Per que creiem això, el 25 de maig nosaltres no votarem. I fem una crida per a no ser els únics.

No legitimis les seves institucions mitjançant el teu vot. No donis suport a les seves polítiques que només busquen el benefici d'uns pocs.


ABSTENCIÓ ACTIVA

This work is in the public domain

Comentaris

Re: La democracia es un sistema polític desitjable?
25 mai 2014
... d'això... justament a Gràcia, per ara, és on està augmentant més la participació de tot Barcelona... una mica epic fail penjar aquest escrit

De part d'una abstencionista ;)
Re: La democracia es un sistema polític desitjable?
25 mai 2014
Tant com epic fail...
Sindicat