|
|
|
Notícies :: laboral |
|
CUP i CGT: una història d'amor
|
|
|
per unitat popular |
13 mai 2014
|
|
«L'apropament entre uns i altres no és cap anècdota. És sabut que els punts de trobada entre catalanisme i anarcosindicalisme tenen raons històriques» |
Des de fa ja uns quants anys s'esdevé a Catalunya un curiosa història d'amor. És la que mantenen de forma cada vegada més explícita la CUP i la CGT. Els vasos comunicants entre ambdues formacions són cada cop més evidents: no són pocs els càrrecs electes o militants de la CUP que a l'hora estan afiliats en aquest sindicat d'arrel llibertària. Al mateix temps, cada cop és més habitual veure sindicalistes de la CGT treballant colze en colze en l’àmbit local o nacional amb la gent de l'esquerra independentista, en molts casos figurant en llistes electorals “cupaires”.
Tot plegat té la seva conya, perquè hi ha centrals sindicals en què la qüestió nacional està, per dir-ho i que s'entengui, més resolta que no pas a la CGT. Al mateix temps, no deixa de ser curiós que els afiliats a una organització d'arrel anarquista, en teoria partidaris de l’abstencionisme electoral, apostin per participar en un partit, per poc convencionals que siguin les formes d'aquest. Les raons d'aquesta història d'amor són moltes i diverses. D'entrada, n'hi ha una d'estrictament pràctica: el fet que la CGT sigui el sindicat més consolidat al marge d'UGT i CCOO ha fet que molts independentistes d'esquerres s'hi hagin apropat amb l'objectiu de bastir un pol sindical alternatiu. A l'hora, la gent de la CGT i de la CUP han coincidit molt els últims temps on realment es teixeixen aliances duradores: al carrer. Plataformes contra les retallades, mobilitzacions per la sanitat o l'educació públiques, vagues generals, primers de maig alternatius... Ja ho diuen: qui t'estima, s'arrima. Ha arribat un punt en què tot plegat és vist com una font de riquesa més que de conflicte. Ha quedat palès en el darrer congrés del sindicat, en què Ermengol Gassiot va ser escollit secretari general amb una unanimitat inèdita.
Aquest apropament entre uns i altres no és cap anècdota. És sabut que els punts de trobada entre catalanisme i anarcosindicalisme tenen raons històriques molt profundes. No és cap secret la que durant la República les relacions entre la gent d'ERC i la CNT eren més que fluïdes. Malgrat les crides crides abstencionistes del sindicat, molts llibertaris acabaven donant suport electoral a ERC, i en un sentit invers, eren sabudes les simpaties de Companys i molts republicans cap als anarcosindicalistes. I si ara, a una altra escala, estigués passant una cosa semblant? I no només amb la CUP o la CGT. Obrim el focus i fixem-nos per exemple en els moviments socials alternatius, hereus de gran part de la tradició llibertària catalana. Quants activistes del 15.M no hauran acabat votant partits com la CUP –o fins i tot com ICV-EUiA o ERC- malgrat entonar a les places lemes com "no ens representen" o "que se'n vagin tots"?
Anarquisme i catalanisme han estat els dos moviments socials més importants de la història d’aquest país. La seva ha estat una relació apassionada, convulsa, a voltes clandestina, difícil i sovint torpedinada tan des de l'exterior com pels sectors més intransigents d'ambdues tendències. El nacionalisme conservador, amb els seus poderosos altaveus mediàtics i acadèmics, n’ha destacat i amplificat les diferències, amb l’objectiu de reforçar el relat segons el qual la lluita nacional i la lluita social, a Catalunya, no transiten pel mateix camí. També s’hi ha contribuït des d’un determinat espanyolisme amb pàtina progressista. A banda i banda hi ha qui voldria que els néts de Companys i de Garcia Oliver caminessin per camins oposats. Ras i curt: que l'Assemblea Nacional Catalana i el sobiranisme sociològic funcionessin d'esquena al 15-M o la PAH. Tanmateix... què passaria si la indignació social i nacional anessin confluint? Fins on podrien trontollar les estructures del règim? El simple plantejament d’un escenari com aquest fa que, de Diagonal en amunt, n’hi hagi uns quants que ja no dormin tranquils. |
Mira també:
http://www.naciodigital.cat/opinio/8300?utm_source&utm_medium&utm_campaign
|
This work is in the public domain |
|
Re: CUP i CGT: una història d'amor
|
|
per @ |
13 mai 2014
|
Bueno, es normal que entre els qui van aceptar de bon grau els "Pactos de la Moncloa" (suculentes subvencions ESTATALS i alliberats), i els partits polítics guais tipus icv, cuponets i euia, sorgeixin aquestes històries d´amor.
Pobre COSeta, el "sindicat nacionalista", microsindicat de per vida...
I cgt? doncs d´anarquista li resta ben poc. Només cal veure el negre que queda al seu logo... |
|
Re: CUP i CGT: una història d'amor
|
|
per ? |
13 mai 2014
|
"Buidar els comités d´empresa de contingut"??
juas, juas, juas.... digueu-me quants????? |
|
Re: CUP i CGT: una història d'amor
|
|
per Traïdors everywhere |
13 mai 2014
|
CGT Traïdors, però no més traïdors que l'EI (estatistes) ni més traïdors que la IAC (que desconvoquen la mani quan haurien hagut de quedar-se mentre ho destrossàvem tot).
En definitiva: tothom és traïdor i la raó absoluta són 150 tios de la rodalia de Barcelona que surten un cop l'any armats de martells i benzina. |
|
Re: CUP i CGT: una història d'amor
|
|
per @ |
13 mai 2014
|
|
Bueno, es normal que hi hagin romanços entre iguals, no?? |
|
Re: CUP i CGT: una història d'amor
|
|
per demagògia everywhere |
13 mai 2014
|
|
home o dona... els de la CNT no són 150 tios, tampoc tots els ateneus i organitzacions llibertàries... Els de la IAC no només van desconvocar si no que van titllar de provocadors i infiltrats els que dius que ho destrossaven tot. |
|
Re: CUP i CGT: una història d'amor
|
|
per Al pan, pan... |
13 mai 2014
|
És molt senzill nanos, la premisa bàsica de l'Anarquisme és la manca de govern i autoritat o la vida al marge d'aquestes dues xacres.
Té algo a veure la CGT amb aquesta filosofia? No estic dient que sigui més o menys útil, més o menys pitjor ni desprestigiant el seu paper: simplement NO és una organització que tingui principis ni tàctiques ni aspiracions anarquistes.
Les coses pel seu nom, que és la única manera de parlar de debó. |
|
Re: CUP i CGT: una història d'amor
|
|
per indepe insurreccional |
13 mai 2014
|
|
Crec que molta gent de l'EI està a la CGT potser és perquè quan es va afiliar no existia encara la COS i actualment per A o per B manté els compromisos amb aquest sindicat, que també és combatiu i té una major implantació |
|
Re: CUP i CGT: una història d'amor
|
|
per Tria-dos |
13 mai 2014
|
És així com diu el darrer comentari, així com la de profes de l'EI que estan a l'USTEC (IAC), o STEPV o STEI-i al País Valencià i les illes. Si de tendències parlem però el moviment cada cop té més cara i ulls i cada cop té més creixement i més força la COS. Temps al temps sinó.
"demagògia everywhere", la CNT no seran els 150, però la CNT no estava a la tarda perquè no es porta bé (per dir-ho suau) i perquè sap el que hi ha "amb els de la tarda". Ni tan sols els 150 encaputxats del bloc llibertari deurien estar molt d'acord entre ells, veient el comunicat que només 2 hores més tard ja corria per indymedia.
Una cosa és organitzar-te per x circumstàncies en un sindicat anarcosindicalista i l'altre ser anarquista. Res a veure. Vaja, igual que una cosa és estar a una secció sindical de la COS (penso en TMB o altres), i l'altre ser independentista, socialista i feminista. |
|
Re: CUP i CGT: una història d'amor
|
|
per ASAMBLEA OBRERA |
15 mai 2014
|
Por más que querrais teñir de "libertaria" la actividad de la izquierda independentista acercandoos, o simjulando que os acercais a CGT no engañais a nadie.
Si tan amigos de la CGT fuerais os afiliariais i militariais en ese sindicato, no creariais un nuevo para añadir más desunión a la clase obrera.
Lo que deberíais reflexionar es si con CGT o con COS tomáis el camino correcto aceptando el parlamentarismo y la subvención también en el mundo del trabajo.
Vuestro sindicalismo delegacionista solo va servir para perpetuar las dinámicas que promueven la inacción de la clase obrera y que alarga la sombra de los Pactos de la Moncloa.
No querrais escurrir el bulto llevando el debate sobre si este sale con aquel o no en las manis o acusando a la CNT de vete a saber qué.
Hablad a las claras y tratad de justificar el sindicalismo subvencionado y los comités de empresa, que es por lo que apostais. |
|
CUP i CGT: els alternatius per la tele
|
|
per anarcosindicalista |
18 mai 2014
|
Si la CGT tingués una arrel anarquista, no hagués tingut sentit l'escisió de CNT per part d'aquella gent.
La democràcia directa i la democràcia representativa són dos models ben diferents, i això és el què fa més compatible CUP amb CGT que no pas amb CNT.
CGT no pot ser partidària de l'abstencionisme electoral com diu l'article, mentre basa la seva acció a l'empresa en presentar-se a les eleccions. |
