|
|
|
Anàlisi :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Comentaris sobre el debat “Atacar des de totes bandes, construir des de tot arreu” (17 de maig)
|
|
|
per GRA |
12 mai 2014
|
|
Aportació enviada al col·lectiu organitzador i publicada a la web de les jornades. |
0. Comentaris inicials
Hem escrit algunes reflexions sobre cada una de les preguntes que plantegeu, per fomentar el debat i la reflexió previs sobre aquestes. Si podeu enviar-ho als participants pensem que pot ser útil. Alhora en aquest primer apartat de comentaris generals (dirigit només als organitzadors) també us volem fer alguns suggeriments sobre l'ordre de les preguntes:
- Pensem que primer seria més adequat començar per la pregunta 2 de les que heu plantejat, per aclarir que entenem per “sistema-capitalisme” i quin objectiu tenim. Després podem entrar a abordar les altres preguntes més tàctiques amb una visió de com entenem el sistema i quin objectiu tenim
1- Relació nucli-extraradi: Com podem relacionar les lluites que es donen tant al nucli de la metròpoli com al seu extraradi per tal de fer que no ens sentim aïllades si no part d’un mateix projecte que actua des de diferents àmbits però amb objectius comuns? Com elaborem mecanismes de comunicació per mostrar-nos les dificultats que sorgeixen en cada projecte per tal de poder-nos ajudar mútuament?
- Per poder ser part d'un mateix projecte ens cal compartir una anàlisi i uns objectius, ens cal crear un moviment. Pensem que per crear aquest moviment de forma sòlida ens cal un paradigma comú compartit, així com unes línies generals. També una forma organitzativa efectiva. Aquest moviment revolucionari hauria de tenir com a mínim l'objectiu clar i explícit la substitució de les actuals formes d'organització social i sistemes de valors, basats en la dominació, per formes d'organització social i sistemes de valors basats en l'autonomia. Aquest moviment estaria format per molts fronts de lluita, iniciatives, projectes, col·lectius... diferents. En el seu si s'hi haurien de desenvolupar mitjans i dinàmiques de comunicació i suport en base a l'enxarxament personal i el (re)coneixement mutu, publicacions de reflexió i discussió de participació col·lectiva, trobades i jornades, debats públics...
- No es tracta només de veure com ajudar-nos amb el que ja estem fent, que també, sinó que cal fer des d'una perspectiva revolucionària i de moviment.
- La configuració urbana capitalista estableix aquests models radials de les grans metròpolis, amb un nucli i un extraradi al seu voltant. Com volem caminar cap a una societat confederal i descentralitzada basada en relacions multilaterals entre les diferents comunitats i poblacions humanes, estaria bé anar teixint els llaços no radials així com superant el plantejament “nucli-extraradi”.
2- A què ens referim quan diem «destruir el capitalisme»? Construint sempre estem destruint i a l’inrevés?…si no és així com fer perquè sigui així realment?
- Ens referim a acabar amb l'actual sistema d'organització social i de valors, basat en la dominació. El capitalisme va sempre de la mà de l'Estat i de relacions socials jeràrquiques. També, a nivell interior, és una cosmovisió, una forma de veure la vida, uns sistemes d'idees, uns conjunts de valors... Cal combatre, doncs, el capitalisme exterior i l'interior.
- És important concebre que l'objectiu no és només destruir el que hi ha avui: fer caure el govern actual o arruïnar els capitalistes. L'objectiu és construir una nova societat autònoma, el què implica acabar amb tot el sistema establert. De fet, acabar efectivament amb la dominació i establir una societat autònoma són dues cares de la mateixa moneda, i cal tenir en ment les dues cares
- Creiem que el que cal és desenvolupar i enfortir les bases de la nova societat autònoma, a nivell d'idees i de pràctiques. Els valors d'autonomia, comunitat, suport mutu, esforç pel bé comú... així com les estructures i processos d'autoorganització per abordar totes les qüestions col·lectives. Aquest procés és fonamental per enfortir-nos i debilitar el sistema abans d'un enfrontament més directe. És un camí amb un conflicte fonamental, però cal aclarir contra què lluitem per poder-ho afrontar, cal preparar els enfrontaments estratègicament per sortir-ne més enfortits i el sistema més debilitat.
- Això és alhora construir allò nou i destruir allò vell. Aquesta dicotomia pot ser sovint enganyosa. Pensem que és més clarificador parlar en termes d'enfortir i debilitar. Cada acció pot enfortir o debilitar l'alternativa o el capitalisme. L'objectiu ha de ser que les nostres accions enforteixin l'alternativa i debilitin el capitalisme. És tracta de substituir una forma de vida en front una altra. Però bé, cal veure quin tipus d'accions i tàctiques ens serveixen més, pensar quin balanç d'efectes té cada cosa. Les accions concretes, “destructives” o “constructives”, poden apropar-nos més als nostres objectius si estan emmarcades dins d'una perspectiva i estratègia transformadora clara i a partir d'una legitimitat construïda, o poden apropar-nos-hi poc o anar-hi en contra si no tenen aquesta perspectiva o tenen un balanç d'efectes negatiu.
Això cal analitzar-ho entenent la complexitat tant de l'alternativa com del sistema vigent i valorar les seves diferents facetes. Per exemple, un cert sabotatge pot debilitar materialment el sistema vigent, però depenent de com es faci pot debilitar més encara l'alternativa si no es té legitimitat per fer-lo i si hi ha repressió. Igualment, generar un cert projecte d'autogestió que no qüestioni el sistema vigent i participi d'aquest, pot enfortir més el sistema legitimant-lo i mostrant formes de vida suportables per a gent més crítica dins el sistema del que enforteixin l'alternativa.
En l'estadi actual, i donat la minoria que som encara i les fortes mancances que tenim, pensem que és important realitzar accions que ens enforteixin al màxim, no només col·lectivament, sinó també als individus revolucionaris, millorant les nostres qualitats. És adir enfortir suficient l'alternativa, ens pot donar la força per debilitar el sistema de forma més efectiva i seguir-nos enfortint.
3- Alternatives i assajos. Algunes de nosaltres potser pensem que en una lluita laboral el que està en joc és el treball i que per tant, com estem en contra de la defensa de l’explotació, estarà ja d’entrada condemnada al fracàs i que, per tant, és necessari posar els nostres esforços només en autogestionar aquelles necessitats que —en la societat que desitgem— necessitarem; d’altres pensarem que en un conflicte laboral, en les lluites contra les pujades al transport públic o les retallades a la sanitat, tot i que sabem que no estem assajant com resoldre una necessitat concreta de forma autogestionada —ja que molts cops són necessitats que no tenim cap interès en autogestionar— si que estem assajant cóm resoldre un conflicte de forma concreta, és a dir: de forma col·lectiva, més enllà de les formes tradicionals que ens han ensenyat; això és, delegant a l’Estat, als sindicats, als polítics, etc. Llavors, quines formes de lluita ens apropen als nostres objectius i quines ens separen?
- Qualsevol forma de lluita ens pot apropar als nostres objectius si es fa des d'aquesta perspectiva de complir l'objectiu d'enfortir l'alternativa més del que s'enforteix el capitalisme, de debilitar el capitalisme més del que és debilita l'alternativa; dotar d'objectius revolucionaris els diferents fronts, i que cadascú s'impliqui allà on vegi que pot aportar més (sense deixar de reflexionar col·lectivament sobre quins són més estratègics a cada moment).
- Per l'exemple mencionat de l'àmbit laboral, per tal de no enfortir el capitalisme en la vessant de l'imaginari, creiem que és fonamental posar molt més sobre la taula la crítica i rebuig clar i contundent al treball assalariat. Això implica desmarcar-se nítidament dels discursos del “treball (assalariat) digne” (la idea que el treball assalariat només és dolent si és precari, si està mal pagat...), voler defensar els drets adquirits, no com a fita, sinó com a resistència a l'increment de dominació capitalista i hauria de ser un objectiu estratègic, clau i explícit el desenvolupament de vies de construcció de formes d'economia popular, autogestionada i comunitària, que puguin començar a sostenir-nos, assajar noves formes i permetre dotar-nos de recursos bàsics per mostrar cap a on apunta l'alternativa alhora que ens dota de mitjans materials per debilitar el capitalisme.
- Tota forma de lluita ens pot apropar (o separar) més o menys als nostres objectius depenent de com s'abordi. I és una qüestió gradual. El cooperativisme i els projectes d'economia autogestionada, d'una banda, i el sindicalisme, de l'altra, seran més revolucionaris quant més explícitament adoptin l'objectiu de construir una nova societat autònoma, i mantinguin una coherència amb aquest objectiu en la pràctica i el discurs.
Sobre les accions de desobediència o confrontació directa, hi ha molta gent que d'entrada pot trobar-se en un punt molt llunyà a aquestes. Però a partir de processos d'autoorganització i de construcció d'alternatives que arrelin socialment al territori és molt més fàcil que inclús amb poc temps, veure la necessitat i la legitimitat de desobeir i defensar-se. Desobediència i autodefensa per fer l'alternativa. Avui en dia, tàcticament, és una forma que enforteix molt més l'alternativa i debilita més el capitalisme que partir d'un enfrontament directe per si sol.
En el moment actual pensem que l'enfrontament directe ha de ser clarament legitimitat com a forma clara i explícita d'autodefensa de l'alternativa que volem construir, o de resistència front a l'opressió.
4- És possible —si ets una persona que necessita treballar per viure, no té propietats, etc.— poder abandonar el capitalisme? És possible escollir si estàs o no estàs dins del capitalisme? Un escull deixar de ser treballadora o dona o negre pel sol fet de deconstruir-se com a subjecte, o la societat exerceix una força innegable en la construcció d’aquesta subjecció? Quines d’aquestes forces són salvables —esquivables— i quines no?
- Es tractaria de no caure ni en pensar ingènuament que el capitalisme es pot “abandonar” sense acabar amb ell ni en no veure que es poden donar passos qualitatius en el desenvolupament de pràctiques, estructures i entramats de relacions anticapitalistes encara que aquest existeixi.
- Hem de deconstruir-nos com a subjectes coherents amb aquesta societat (degradats per tots els mals d'aquesta) i reconstruir-nos com a subjectes revolucionaris que enfoquen la seva vida dins el projecte d'una nova societat autònoma i per assolir aquesta.
- Tenim un ampli ventall de capitalisme a debilitar quant a valors, actituds, consumisme, formes de relacionar-nos... alhora podem construir formes organitzatives que enforteixin molt l'alternativa i ens ajudin a debilitar el capitalisme. No és dins o fora, però si enfortir-lo o debilitar-lo.
Aquest enfortiment o debilitament també s'ha de fer atenent la complexitat que comentàvem abans. Que algú ocupi un habitatge no implica que la seva acció sigui més enfortidora de l'alternativa i debilitadora del capitalisme, si l'únic que fa es viure al marge, que algú que estigui pagant un lloguer però dediqui la major part del seu temps a l'organització col·lectiva. O que algú que s'organitza per adquirir la propietat legal amb mires a la col·lectivització.
5- Existeix un lloc millor que un altre des del qual lluitar contra el capitalisme i per generar formes relacionals no basades en la dominació? Com podríem interconnectar els diversos flancs sense menysprear o mitificar cap d’aquests?
- Sí que hi poden haver, en general o segons cada moment, fronts més o menys importants o estratègics, i és bo reflexionar-ho i discutir-ho col·lectivament. Però com estaran sempre tots oberts, la clau és construir un moviment revolucionari que tingui la capacitat d'empènyer-los tots fora del reformisme i l'estatisme, cap al projecte de construir una nova societat basada en l'autonomia. Construir aquest moviment ple d'interaccions entre les persones, col·lectius, iniciatives i lluites revolucionàries serà la manera d'interconnectar-se.
- Tenint en compte el moment actual i la previsió de descens energètic futur i de disminució d'oferta de treball assalariat, pensem que en el moment present és estratègic establir projectes revolucionaris també al camp (sovint abandonat pels moviments revolucionaris) per la capacitat d'acció en aquests i la importància que aquest tindrà en unes dècades. Estendre molt més la crítica a la societat industrial vigent per valorar com cal l'element de la reruralització i la descongestió de les grans conurbacions com a element clau pel futur. |
Mira també:
http://jornadesbarris.wordpress.com/materials/debat-atacar-des-de-totes-bandes-construir-des-de-tot-arreu/
|
This work is in the public domain |
|
Re: Comentaris sobre el debat “Atacar des de totes bandes, construir des de tot arreu” (17 de maig)
|
|
per mandril culpelat |
12 mai 2014
|
bones aportacions, companys
ens veiem el 17 |
