En els últims anys s’han esquerdat molts mites que s’havien aixecat a partir de la idealització de l’Estat del benestar i la democràcia. Arreu s’ha començat a fer evident, i de forma senzilla, per a molta gent, com funciona el capitalisme.

Si cada cop tenim menys és perquè d’altres cada cop en tenen més. Si no podem comprar menjar, escalfar les nostres cases, agafar el metro o tenir un habitatge és perquè hi ha qui s’ha apropiat dels béns necessaris perquè puguem sobreviure. Si hem d’aconseguir diners per viure (robant, treballant, demanant…) és perquè no hi ha gairebé res que no s’hagi de comprar i altres que s’enriqueixen a costa nostra.

El nostre dia a dia s’estructura sobre unes relacions de poder que van en contra nostra. Construir una veritable autogestió de les nostres vides suposa, no només la possibilitat de donar respostes a les necessitats quotidianes de la nostra existència, sinó, al seu torn, una confrontació directa amb l’ordre burgès. I és que ens hem adonat que, si volem sobreviure i decidir sobre el que ens afecta, estem obligats a enfrontar-nos a aquells que es beneficien de la nostra explotació.

L’objectiu de les jornades “Quan els barris eren nostres”, no és altre que el d’enfortir les xarxes col·lectives i autogestionades existents. Xarxes necessàries per tornar a regir les nostres vides al marge del mercat i l’Estat, dotant-les de recursos i pràctiques reals.

Al llarg del temps, l’hegemonia del pensament capitalista no ens ha deixat veure més enllà de les propostes capital-Estat; ens ha fet creure que aquesta manera de viure era l’única possible, que no ens podíem enfrontar i que, a més, ens beneficiava… L’objectiu, òbviament, no ha estat un altre que desarmar-nos.

Amb aquestes jornades volem apropiar-nos de la nostra historia, de les experiències pràctiques, vívides col·lectivament que han estat silenciades, de les moltes apostes que gent com nosaltres ha fet al llarg del temps per enfrontar la societat de classes. Recuperar aquestes experiències és una manera més de combatre la ideologia burgesa i el derrotisme però, sobretot, la manera de conèixer i recuperar les que han estat històricament les nostres armes.

Per això, aquestes jornades no giren al voltant de l’interès teòric que puguin suscitar determinats moments històrics, sinó sobre com els problemes, errors o encerts de pràctiques revolucionàries reals poden fer avançar les nostres lluites quotidianes, aquí i ara.

El conflicte existent entre els qui no tenen res a perdre i els que només poden continuar guanyant es trasllada cada dia als nostres carrers i barris. Escarnis, xarxes de suport mutu, sabotatges, ocupacions i vagues de tot tipus, no són més que diferents expressions de la lluita de classes. Per garantir el benefici econòmic dels capitalistes, es requereix del control dels territori, ja sigui per impedir xarxes de solidaritat o per millorar el control sobre els i les habitants.

Hem decidit que gran part de les jornades es realitzin a una plaça d’un dels nostres barris. Ho hem fet així, perquè estem convençudes que apostar per altres maneres de gestionar i conviure que no passin pel model capitalista comporta la recuperació del territori que habitem.

És per tant moment de tornar a guanyar els carrers.