|
|
|
|
|
Notícies :: especulació i okupació |
|
Acció al ple del districte de Gràcia en suport al Banc Expropiat
|
|
per Assemblea de la Vila de Gràcia (AVdG)
Correu-e: assembleadegracia@gmail.com (no verificat!) |
07 mai 2014
|
|
Ahir dimarts l´'Assemblea de la Vila de Gràcia (AvdG)va "participar" al ple del districte en suport del Banc Expropiat i remarcant que "el Banc Expropiat es queda a Gràcia". |
Ahir dimarts 6 l’Assemblea de la Vila de Gràcia (AVdG) es va presentar al ple del districte de Gràcia. L’acció estava emmarcada en la campanya de defensa del Banc Expropiat que està en perill de desallotjament.
Quan es va esmentar des de la taula del districte el nou el pla d’usos de Gràcia es va interrompre el ple amb consignes en solidaritat amb en el Banc Expropiat i en contra dels especuladors. Després d’uns minuts es van llegir dos textos dels grups de l’Assemblea d’Habitatge i de la Xarxa d’Aliments, que formen part del dia a dia del Banc Expropiat. Després en van cridar uns quants lemes més (Gràcia no està en venda, Gràcia es defensa / El Banc Expropiat es queda a Gràcia / Culpables / Vergonya... ) i ens vam anar totes juntes.
A sota els textos dels grups d’Habitatge i de la Xarxa d’Aliments que es van llegir al ple.
TEXT DEL GRUP D’HABITATGE DE L’ASSEMBLEA DE LA VILA DE GRÀCIA LLEGIT AL PLE DEL DISTRICTE DE GRÀCIA EL DIMARTS 6.05.2014
Les poques dades públiques que existeixen tant sols permeten intuir el gravíssim problema que pateixen les veïnes i els veïns de la Vila de Gràcia respecte la situació de l'habitatge. Més enllà de les dades, el fet de viure a la vila i observar l'incessant transformació que pateix; la situació dels serveis socials, els menjadors socials o el mateix Banc Expropiat donen compte de la magnitud de la tragèdia.
El problema de l'accés a l'habitatge mai bé sol és per manca de recursos. Les xifres d´avui dia ho corroboren: 3,4 milions d'habitatges buits a l'Estat espanyol i 80.000 a Barcelona. És a dir, que només a Gràcia hi hagi 8.000 pisos deshabitats ens mostra que el verdader problema no és de mancança, sinó de mala distribució. Així, en lloc d'observar aquesta problemàtica com una conseqüència natural del funcionament actual de l'economia -com un procés impersonal, sense responsables ni beneficiats- hauríem de preguntar-nos qui està darrere d'aquestes xifres: ¿Qui acumula habitatge a Gràcia?, ¿a qui o que s'adreça?, ¿per què es permet?, ¿qui ho permet? Els diaris oficialistes constantment mostren cóm aquesta mala distribució pot donar lloc a situacions aberrants: a Espanya, avui només 30 famílies manegen tota la riquesa del país . El que existeix per tant, tanmateix a Gràcia com a Catalunya i Espanya, és un problema d'enormes desigualtats, amb les classes populars cada vegada mes desprotegides front a una burgesia, unes elits locals i nacionals, que acumulen un poder i una riquesa desorbitades.
En aquest context, combatre les freqüents amenaçats e injustícies en matèria d'habitatge a la vila, implica comprendre que no són un problema aïllat, sinó una conseqüència de la societat en la que vivim . El sofriment que es pateix avui al voltant de l'habitatge, són els "danys col•laterals" d'una estratègia fa temps planejada. Així, des del decret Boyer (1985) en endavant, cada una de les lleis que ha regulat el mercat immobiliari ho ha fet en detriment dels llogaters i en defensa dels grans propietaris. Com a resultat, avui vivim la quasi eliminació dels contractes indefinits davant dels contractes de curta durada -el que afavoreix l' increment dels preus de lloguer en cada nou contracte i la indefensió dels arrendataris davant de l'especulació i el "mobbing"-, la criminalització dels impagaments per raons de necessitat -les llistes negres en són un exemple-, els recents aprovats desallotjaments exprés, així com continues "mesures tributaries i fiscals" que només privilegien als grans grups econòmics i financers que especulen amb aquest bé de primera necessitat .
Gràcia no és aliena a aquesta gran batalla desfermada contra la classe treballadora. La transformació de la vila és tant flagrant que el petit comerç s'ha capgirat totalment: els petits tallers i botigues de barri s'han convertit en galeries d'art, locals de disseny d'interior o cadenes de supermercats, passant a oferir bens més exclusius i de major poder adquisitiu. Actualment, el nombre de pisos turístics reconeguts en són vora els 800 ; els hostels s'han multiplicat incessantment -en tenim comptabilitzats vora els 36-, les promocions de luxe s'han instal•lat en un gran nombre de carrers i només comptem amb dos pisos d’habitatge social en tota la Vila... Amb això, la nostra denuncia es dirigeix a aquestes processos que, lluny de ser atzarosos, pretén convertir al barri en un bé de mercat, una marca atractiva per grups socials i empresarials que res saben de la vida tradicional del barri, i menys encara del flac favor que li fan. Els responsables directes, però, no són aquests col•lectius, sinó qui tracta de fer del barri una font de beneficis en lloc d'un espai on viure. És prou conegut el plantejament urbà de l'ajuntament: la marca Barcelona ressona cada vegada amb més força i freqüència; ens queda preguntar-nos quan arribarà la nostra marca Gràcia, si es que no va arribar ja fa temps. Aquesta mercantilització de la vila no és un altre que l'elitització de la vida -de l'economia de proximitat, la cultura o l'habitatge-, i no està exempta de problemes: l'abril de 2011, una publicació del Independent mostrava la terrible xifra de 36 desnonaments a Gràcia al desembre de 2010 . Durant aquest temps, lluny de millorar, la situació s'ha anat agreujant i, des de que els preus van començar a pujar desorbitadament, als desnonaments s'hi ha sumat un degoteig constant de persones que han hagut de marxar per impossibilitat de pagar el lloguer o la hipoteca.
Davant d'aquesta situació, el districte i l'ajuntament entonen la seva cantarella de la "real politik econòmica" , una "solució" neolliberal que passa por una major explotació de la població local en favor d'inversors i consumidors aliens. Aquesta és la seva lectura del teixit productiu gracienc, el petit comerç, l'hoteleria i d'un turisme que genera una dependència cada cop major i ens allunya de la sobirania popular política i econòmica. El missatge es clar: l'Instituto Europeo di Design, el INSA Business -aterrat directament de Sarrià-, el Barcelona Centre Universitari o la nova residència d'estudiants -que s'ubicarà sobre el mercat de Lesseps- ens convenen, doncs venen a deixar diners. El que no diuen és a qui enriqueixen, a quin treball condemnen a la resta i cóm afecta això a la convivència del barri. Es a dir, el districte i l'ajuntament, juntament amb aquells que tenen el poder i el deure d'informar, silencien el procés econòmic subjacent, la revalorització d'àrees urbanes senceres, l'impacte d'atraure una població amb més poder adquisitiu, la transformació dels comerços i, en definitiva, la exclusió dels que no es poden permetre tant alt cost de la vida.
Un clar exemple de la catifa vermella que l'administració es dedica a posar a l'empresariat i a la burgesia arrendatària és el nou Pla d'Usos que el Districte està redactant. Un Pla elaborat sense ni tant sols un mínim de participació veïnal, que pretén flexibilitzar les llicències d'algunes de les activitats més rentables (bars i restaurants); no regula l'obertura de més hotels permeten que l'arribada del turisme massiu segueixi creixent a Gràcia; i a més no preveu cap protecció o incentiu al comerç de proximitat destinat al veïnat i amb preus assequibles.
Aquestes propostes no fan res més que justificar les dinàmiques que ens han conduit a l'actual situació. És aquesta classe de propietaris i empresaris, amb el beneplàcit de l'ajuntament i el districte, qui controla essencialment l'evolució del barri. Així, mentre el poble no ens constituïm com a contrapoder i disposem de capacitat per actuar sobre tots els aspectes de la nostra vida, els diners -i els adinerats- manaran sempre per sobre i en contra nostre.
Durant aquest llarg procés d'elitització de Gràcia, la classe política ha sigut còmplice de la salvatge especulació de grans promotores i immobiliàries com Nuñez y Navarro que, amb l ‘aquiescència de no pocs petits propietaris del barri, han arribat a fer de Gràcia el districte amb el preu de lloguer més alt de Barcelona -per sobre de Sarrià-Sant Gervasi, l'Eixample o Les Corts . No obstant, com bé ens recorda l'Observatori de Gràcia, viure en un barri car no és sinònim de ser ric. La imatge externa de Gràcia no fa justícia a la verdadera situació de la seva població. La publicitat i les dades que s'acostumen a difondre contribueixen a crear la il•lusió d'un barri bohemi i cosmopolita, amb una cultura alternativa, que invisibilitza la situació de pobresa i angoixa que l'atur i l'elitització estan provocant en moltes llars. Per aquest motiu, la pobresa que es pateix a Gràcia te un doble sofriment: el de la necessitat i el de la vergonya; i aquesta dualitat dificulta encara més la solució del problema. Avui dia, la pobresa ha assolit una dimensió desconeguda, doncs encara són molt les persones que es resisteixen a fer publica la seva situació. En concret, el grup d'habitatge de la Vila de Gràcia observem que, sovint, las persones afectades només comparteixen la seva problemàtica al trobar-se a la vora del precipici, i això no només invisibilitza la pobresa sinó que redueix les possibilitats de reacció i denuncia.
El problema de l’habitatge no és altre que el fet d’estar inscrit dins la lògica mercantil, que el considera una mercaderia de la qual treure uns beneficis a costa dels altres i no un dret bàsic a preservar i defensar. Fins que l’habitatge no se sostregui d’aquesta condemna, la classe treballadora viurà incessantment en la incertesa i l’angoixa d’estar a mercè dels especuladors i els rendistes que aspiren a extreure un profit sempre major de totes nosaltres.
Avui venim a denunciar que l'actitud de la classe política està afavorint aquesta transformació de la vila, condemnant a veïnes i veïns a no disposar d'un lloc on viure. La manca de resposta pública a la situació de l'habitatge fins aquí descrita evoca a famílies senceres a buscar solucions que l'administració es nega a donar. I són l'ocupació, el suport mutu i la solidaritat entre veïnes de la vila les úniques respostes reals davant d'una necessitat tant fonamental com és la de disposar d'un habitatge digne.
TEXT DEL GRUP XARXA D’ALIMENTS DE L’ASSEMBLEA DE LA VILA DE GRÀCIA LLEGIT AL PLE DEL DISTRICTE DE GRÀCIA EL DIMARTS 6.05.2014
La Xarxa d'Aliments forma part de l'Assemblea de la Vila de Gràcia i és un dels projectes clau del Banc Expropiat. Sabem qui som: som persones que ens autoorganitzem a partir de l'horitzontalitat i la participació per a autoabastir-nos d'aliments. I sobretot, tenim clar qui no som: no som un Banc d'Aliments ni regalem menjar a la gent.
Rebutgem la caritat i l'assistencialisme perquè sabem que no empoderen i que no són res més que una prolongació dels mateixos mecanismes que generen i escampen desigualtats. Apostem per la solidaritat i el suport mutu que entenem com a importants fonaments d'una societat més justa.
Gent sense casa i cases sense gent: un absurd evident. El mateix absurd que es reprodueix amb els aliments. És indignant que cada dia es llencin tones d'aliments i que, alhora, aconseguir una alimentació digna resulti sempre més difícil. Denunciem i donem visibilitat a les contradiccions de les quals sou còmplices. No basten Bancs d'Aliments, Càritas i Creu Roja per amagar aquestes hipocresies.
La nostra Xarxa d'Aliments no fitxa, no categoritza ni estigmatitza. No hi ha pobres ni rics, hi ha persones que decideixen compartir una necessitat tant bàsica com l'alimentació i troben solucions col•lectives. La Xarxa és un camí lent cap a l'autogestió en el que no es necessiten ajuntaments, polítics ni serveis socials.
Des del seu naixement, s'ha acollit tota persona disposada a participar i implicar-se en les diferents tasques que donen vida a la Xarxa. Després d'un any i mig, volem remarcar que durant tot aquest temps han vingut a participar a la Xarxa persones que han conegut el projecte a través de serveis socials. Persones soles, migrants i famílies que s'han dirigit a l'Ajuntament amb una mancança d'aliments i s'han trobat com a resposta: “aquí no podem fer-hi res, aneu al Banc Expropiat que allà donen aliments”. I ho diem clar i fort, i que tothom ho sàpiga: el mateix Ajuntament, amb la seva política assistencialista, s'adona que no pot fer front a certes realitats incòmodes i ens deriva persones al Banc Expropiat i a la Xarxa. I nosaltres, juntes i sense vosaltres, podem.
Vosaltres i les vostres institucions ens heu estat derivant persones que necessitaven aliments, habitatge i roba. Nosaltres, sense tenir al darrere els recursos que proporciona l'estat paternalista ni desitjar-los, us hem clarament salvat el cul traient-vos de sobre tota una feina que us desborda, provocada per les desigualtats que vosaltres mateixes perpetueu. I ho hem fet a través de l'autogestió.
I ara ens voleu fer fora?!?!
Al Banc Expropiat hem acollit gent que arribava sola i desemparada, acostumada a les vostres dinàmiques assistencials i aquí han descobert una altra manera de funcionar i de cobrir les pròpies necessitats basada en la participació activa i l'horitzontalitat. Així ens empoderem. Prenem consciència de que vosaltres sou un dels engranatges d'aquest sistema capitalista que ens ofega i que, per tant, també sou responsables de la nostra misèria. Soles ens podem sentir febles i vulnerables però hem après que col•lectivament som més fortes i que juntes ho podem tot.
Qui participem a la Xarxa d'Aliments som persones que volem canviar una societat quotidianament injusta, aportant cada setmana el nostre temps, idees i energia per a bastir una altra manera de funcionar.
Casa nostra és el Banc Expropiat i d'aquí no volem marxar. No volem una altra oficina ni un espai cedit per l'Ajuntament. Només venim a recordar-vos que sabem que sou responsables de l'especulació, la gentrificació i l'elitització de Gràcia. Responsables del fet que cada dia és més difícil i precari viure al nostre barri, que ens voleu fer fora per substituir-nos per turistes, botigues i restaurants per perpetuar polítiques cíniques i consumistes.
Si toqueu el Banc Expropiat ens defensarem: no deixarem que ens prengueu allò que l'autoorganització del barri ha construït en aquests dos anys i mig. Sortirem encara més a les places i als carrers de la Vila. No tindreu pau. Ocuparem totes les oficines que calguin per recordar-vos que no acatem les vostres regles i les de la societat injusta que esteu perpetuant. Mil xarxes, mil bancs expropiats.
Text grup d’Habitatge:
http://assembleadegracia.com/blog/ahir-dimarts-accio-de-lavdg-al-ple-del/
Text grup Xarxa d’aliments:
http://assembleadegracia.com/blog/accio-al-ple-del-districte-2/ |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Acció al ple del districte de Gràcia en suport al Banc Expropiat
|
|
per p |
07 mai 2014
|
|
pueden hacer una versión en castellano? gracias. |
|
Re: Acció al ple del districte de Gràcia en suport al Banc Expropiat
|
|
per per a p |
07 mai 2014
|
|
Supongo que tendrán otro trabajo que traducirte estos comunicados. Si no logras entender nada y te es necesario siempre puedes recurrir a un traductor en linia, que aunque no sean una maravilla te va a permitir saber perfectamente de qué se habla. |
|
Re: Acció al ple del districte de Gràcia en suport al Banc Expropiat
|
|
per p |
08 mai 2014
|
soy de maruecos y apenas entiendo el castellano y el traductor google mucho malo.
es que siempre que voya al banko se habla en lo castellano y no entiendo porque se secribe en Catalan. un saludo y gracias |
|
Re: Acció al ple del districte de Gràcia en suport al Banc Expropiat
|
|
per per a p |
08 mai 2014
|
Si fueras al banco sabrías que no todo se escribe en catalán
A pesar de todo, por no saber catalán te has apañado bastante bien para seguir las instrucciones para poner un comentario.
Ens veiem a Sabadell, no?
;) |
|
|
