|
|
|
|
|
Anàlisi :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
En el tercer aniversari del 15-M
|
|
|
per . |
07 mai 2014
|
|
. |
|
El que semblava, fa només 3 anys, una “gran festa de la llibertat” ha esdevingut un trist quasi no-res, del qual la immensa majoria d'aquells que van ser els seus principals actors han desertat. Certament, subsisteixen alguns projectes sortits d'ell que juguen una funció positiva, i per a bastantes persones va ser una experiència formativa i alliberadora, però com a eina de, almenys en la intenció, transformació social fa molt que està esgotada. Avui ja és història.
El naufragi del 15-M ha decepcionat i desorientat un gran nombre de persones, que ara viuen retirades a l'esfera d'allò privat. Ha creat un reflux formidable dels moviments, els compromisos, les il·lusions i els projectes, una part d'ells positius encara que no tots, degut al pes de les idees socialdemòcrates. Ha impulsat, amb el seu fracàs, a centenars de milers cap a sortides egotistes i individualistes. Aquesta situació, gens favorable, tardarà anys a ser superada, sobretot si no s'ofereix una elucidació fonamentada d'allò succeït .
Davant tot això, que és veritat però és només un aspecte, hem d'afirmar, una vegada més, la positivitat del 15-M contra l'hiper-criticisme, el nihilisme i els guetos. Al fer-ho em remeto al meu treball “Pensar el 15-M” (publicat al llibre “Pensar el 15-M y otros textos”).
El Moviment del 15 de Maig de 2011 va ser un audaç i creatiu assaig dirigit a buscar vies noves i originals per a la transformació de la societat, quan ja estan del tot esgotades i mortes les propostes dels obrerismes decimonònics. Deixant de banda les infaustes vies institucionals, parlamentaristes i partitocràtiques, va convocar la gent a prendre les places, a trobar-se en assemblees, a mirar-se als ulls, a debatre junts, a buscar agermanadament remeis als mals socials i de la persona.
Deixant de banda les direccions i les jerarquies, creient únicament en l'autoorganització i el compromís conscients, va atraure desenes de milers de persones a les acampades i a les assemblees, suscitant una meravellosa corrent popular i multitudinària d'entusiasme desinteressat, compromís personal i esforç altruista. Durant mesos va posar el poder constituït a la defensiva, atraient la simpatia de milions de persones en tot el món.
Es va demostrar que és possible constituir un gran moviment popular sense comptar amb “l'anticapitalisme” institucionalitzat, finançat per la banca i per l'Estat. Va aclarir que la política pot ser moltíssim més que un aspre i brut forcejament per més escons i més feines institucionals suculentament remunerades.
En un moment en que es necessita idear i articular una estratègia per a la superació revolucionària de la societat actual el 15-M va ser un pas en aquesta direcció. Per això va aportar experiències útils que, quan siguin convenientment avaluades i assimilades, seran valuoses per anar dissenyant aquesta estratègia.
Per tot això, encara que ara la tendència és a oblidar el que va ser i significar aquest Moviment, cal sostindre que moltes de les seves aportacions i ensenyaments són i seran útils per idear i articular noves respostes populars al carrer al règim de dominació i als seus agents institucionals.
Què podem aprendre, tres anys després? Sense ànim d'exhaustivitat, es senyalaran alguns aspectes.
U. La insuficiència radical de les grans mobilitzacions i els muntatges espectaculars. Es necessiten, a més i sobretot, minories conscients i pensants que treballin pel canvi social i personal, indiferents a allò espectacular, massiu i bulliciós. La clau està en allò qualitatiu, no en la quantitat.
Dos. Si alguna cosa ha ensenyat el 15-M és com de decisiva és la vàlua i qualitat de les persones. En aquest ha fallat el subjecte, l'ésser humà. En les actuals condicions ja no poden fer-se canvis socials sense realitzar una revolucionarització paral·lela de l'individu. Aquest ha d'autoconstruir-se, tasca que ja no admet aplaçaments.
Tres. Les assemblees van posar al descobert la pobresa cognoscitiva i intel·lectual de la nostra societat. Per tant, hem de dotar-nos d'un saber cert, assentat en l'experiència, no en rancis dogmatismes, vells pamflets i sospitosos sabers acadèmics, per transformar la societat. La debilitat i impropietat dels continguts va fer inviable el Moviments als pocs mesos de néixer.
Quatre. La via possibilista i reformadora que va adoptar a partir d'un moment el 15-M, que semblava tan “realista”, era la més irreal perquè no tenia en compte que la nostra societat, i la resta de les europees, ja no poden proporcionar millores tangibles, doncs la crisi iniciada el 2008 significa la fi tendencial d'una era, precisament la del reformisme institucional com a pràctica. En aquest terreny els resultats són concloents: allò aconseguit com a reformes ha estat molt pobre, pràcticament zero.
Cinc. En el moviment va faltar una idea unificadora transcendent. Era pueril la creença que n'hi havia prou amb ocupar les places i fer assemblees per forçar l'statu quo a cedir, a concedir. L'absència d'una noció impulsora de l'esforç col·lectiu, que incorporés tot allò essencial en un bloc programàtic únic, va ser un dels errors fonamentals. La idea de revolució integral podria haver complert aquesta funció.
Sis. La il·lusió d'allò fàcil, divertit i còmode ha estat qüestionada pel desenllaç final del 15-M. Per a aquells que buscaven frívolament viure una experiència de “contestació social” aquest potser hagi estat satisfactori però per als que ansiaven transformar realment la societat el desenllaç final ha resultat traumàtic. Esperem que les categories de complex, abnegat i difícil s'obrin ara pas en les consciències. Sense elles no es pot realitzar res.
Set. L'assemblea digna de tal nom es una altra cosa. El 15-M ha banalitzat i frivolitzat el concepte mateix de l'assemblea, reduint-la a una reunió de persones que xerren sobre això o això altre, sense propòsits definits i sense vincles previs que les unifiquin entre si. Al unir-se a això la resta dels problemes senyalats el que ha resultat és un descrèdit de l'assemblea.
Vuit. El 15-M no ha estat, en allò principal, destruït per la repressió, simplement s'ha destruït a si mateix, al estar mancat dels elements mínims necessaris per existir i perdurar. Això és d'una gravetat notable, doncs ve a significar que la nostra societat està morta, i que la gent que l'habita és, almenys de moment, inhàbil per treballar per la pròpia emancipació.
Nou. El 15-M va ser el projecte transformador de la joventut urbana, generalment amb estudis superiors o mitjans. Fracassat, aquesta joventut s'ha retirat a la recerca de solucions individuals, des de l'emigració a l'estranger fins a la subsistència personal en l'economia submergida. Els efectes que tot això tindrà en el nostre futur estan per veure, però avui suscita bastanta inquietud.
Deu. La meta ha de ser la transformació integral de la societat, de l'individu i del sistema de conviccions i valors, la revolució integral. Quan el 15-M va abandonar la seva idea original, donar una resposta de canvi revolucionari a la totalitat de la vida col·lectiva, per centrar-se en reivindicacions de reformes, es va ensorrar. Les experiències del futur que s'inspirin en el 15-M han de ser, sobretot, revolucionàries, totals i integrals, no reformadores, corporativistes o possibilistes.
L'avaluació autocrítica sobre el 15-M, a efectuar en el present, posa al descobert algunes de les nocions claus necessàries per revolucionaritzar les societats contemporànies, autoconstruir l'ésser humà i avançar cap a una gran mutació axiològica, o en els valors. Treballar en aquesta matèria és important, labor que ha de ser, en allò més bàsic, de tipus personal. Aquells que van estar implicats haurien de realitzar el seu propi balanç, trobant una explicació pròpia del que va ser el Moviment, dels seus punts forts i dèbils i, també, dels procediments per llençar iniciatives similars en el futur.
El 15-M és ha història però els seus ensenyaments seran part decisiva del futur. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: En el tercer aniversari del 15-M
|
|
per M-L |
07 mai 2014
|
Quan va sorgir el fenòmen hi hagué qui va considerar l'efecte "vàlvula d'escapament" social que podia tenir pel proletariat. En aquest sentit entenc perfectament l'efecte desmobilitzador que es comenta. No obstant no crec que tinguem dades per considerar que això sigui general. La classe treballadora segueix mobilitzada. Van dir que el 22M fou la manifestació més gran de la democràcia. Potser simplement el 15m ha canviat de nom -a nivell mediàtic, perquè hi ha barris on encara funcionen les assemblees; d'altra banda tenim l'exemple del Judici a @15mLliure -.
No crec que el problema fos tant per manca de coneixements dels individus, com per errors principalment vinculats a les deficiències de l'organització vinculades al "ciutadanisme" i obscurantisme de Democracia Real Ya, Juventud Sin Futuro o altres "marques blanques" que certs sectors van orquestrar.
El punt nou s'hauria de contrastar empíricament.
Al seu temps vaig posicionar-me a favor de que el moviment havia de redactar un programa de mínims, adreçat a la negociació amb el poder. Reconsiderant la qüestió amb el pas del temps penso totalment com vostè, possiblement aquesta via reformista va ser un dels principals errors estratègics del moviment. |
|
Re: En el tercer aniversari del 15-M
|
|
per REIKI |
09 mai 2014
|
|
YO YA ESTOY SACANDO LAS NARICES DE PAYASO DEL ARMARIO , SE VAN A CAGAR |
|
Re: En el tercer aniversari del 15-M
|
per Toni Yagüe
toniyague@gmail.com |
10 mai 2014
|
|
http://www.radioklara.org/radioklara/?p=4228#more-4228 |
|
Re: En el tercer aniversari del 15-M
|
per Toni Yagüe
toniyague@gmail.com |
10 mai 2014
|
|
http://www.radioklara.org/radioklara/?p=4228#more-4228 |
|
|
