Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: laboral
30 d'abril: Manifestació a Vic per commemorar el 1r de maig
per COS- Assemblea Territorial d'Osona	24 abr 2014
La COS i la CGT convoquen conjuntament la manifestació. El pròxim dimecres 30 d'abril, a partir de les 19.00 h a la Rambla Davallades (davant placa commemorativa a Bac de Roda) de la ciutat de Vic, començarà la manifestació que les assemblees de la CGT i la COS d'Osona ha convocat per commemorar el 1r de maig pels carrers de Vic. L'acte compta amb el suport del SEPC, Arran, el Casal Boira Baixa de Manlleu, la CUP i l'MDT.
Celebrem aquest 1r de maig amb la proclama de banquers, empresaris i polítics de què “la crisi ha arribat a la fi, que la llum s’albira a l’horitzó, que moltes gràcies per tot i aquí us quedeu, treballadores i treballadors, amb la misèria i pobresa necessàries pels nostres beneficis”. La reforma laboral, la reforma de les pensions, les (re)tallades dels serveis públics i socials han deixat malferides les classes populars, que sempre hem sabut que aquests anys no eren de “crisi” sinó d’ofensiva del capital per aconseguir més prebendes i la submissió de les persones. La reforma laboral aconsegueix substituir, lentament i progressivament, els contractes fixos i indefinits, en una invitació a l’empresariat a “utilitzar i llançar” a treballadores/s fent servir els contractes precaris, sense drets, amb sous de misèria i amb plena disponibilitat de la voluntat empresarial. Buits de continguts els convenis col·lectius, permeten a l’empresari la no aplicació de determinats drets, inclosos els salarials, que deixen en paper mullat. Aconsegueixen d’aquesta manera eliminar la negociació col·lectiva com eina de lluita sindical. I aquesta és una fita mai dita però que volen assolir: la desaparició de la negociació col·lectiva, que les treballadores i treballadors no tinguem drets des d’on negociar, ens volen despullats i al seu servei. I encara tenen el cinisme de dir-nos que ells i nosaltres tenim els mateixos interessos. Les pensions, han deixat de ser uns dels pilars en què es recolza la defensa de la necessitat d’un Estat que redistribueixi la riquesa. La seva reforma comporta l’abandonament per part dels polítics, ells han fet les lleis, de la solidaritat intergeneracional. Aquest regal que han fet al sistema financer provoca, deliberadament que el nostre futur vital depengui dels mercats, banquers i tota la canilla d’especuladors que viuen al parquet de les borses. Estat i Capital son la mateixa cosa, i cap d’ells promou ni promourà una vida digna de les classes populars. Privatització de l’ensenyament, dels transports, dels serveis bàsics com agua, llum, gas, dels serveis socials, etc. Tot deixat a la mà invisible del mercat, una de les grans mentides que a força de repetir-la s’ha convertit en una “veritat irrefutable”. Però nosaltres sabem que mercat vol dir que, si no tens diners, no aconsegueixes res. Ja no tenim drets per ser persones, sinó per tenir diners. Aquesta és la seva humanitat. Potser sí que en té prou l’oligarquia financera i empresarial amb els milions de persones aturades que han aconseguit en aquests anys i és per això que proclamen la fi de “la crisi”. Potser ja en tenen prou d’haver-les deixat sense feina, sense pa a taula, sense sostre on reposar, i pensen que treballadores i treballadors restarem submisos i dòcils pel temps que ens deixaran viure. El Capital, amagat durant dècades sota la careta del “rostre humà”, ha plantejat aquesta “crisi” per arrabassar-nos els drets aconseguits amb lluita i solidaritat. Ells parlen de “dualitat al mercat de treball”, que hem d'anivellar-nos tots en condicions precàries, amb sous miserables i sense drets ni perspectives d’una vida millor si no competim individualment. L’autogestió, la solidaritat, la lluita a tots els espais: l’escola, la feina, al carrer, organitzant-nos per compartir experiències, aquestes són les eines que tenim les classes treballadores per enfrontar-nos al Capital i a la seva organització jeràrquica de pobres i rics. La igualtat i la llibertat no formen part del seu projecte si no hi ha diners i poder. Nosaltres exigim llibertat i igualtat sense adjectius ni condicions Som nosaltres qui produïm, qui distribuïm, sense nosaltres, els i les treballadores, el món no menjaria ni es mouria. S’equivoquen si pensen que restarem submisos i dòcils per sempre. Visca la lluita de la classe treballadora
Mira també: http://sindicatcos.cat/index.php/territorials/osona/item/2302-1rmaig-vic
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more