|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Llibertat per als cinc nois d'Hares, segrestats per l'exercit israelià fa mes d'un any.
|
|
|
per Al-Sharara |
14 abr 2014
|
|
Mohammad Suleiman, Ammar Souf, Mohammed Kleib, Tamer Souf i Ali Shamlawi es troben detinguts en una presó israeliana acusats de 25 càrrecs d'intent d'assassinat per presumpte llançament de pedres, sense cap evidència. Els nois van ser etiquetats com a “terroristes” sense que es dugués a terme una recerca objectiva. Van ser condemnats en els mitjans de comunicació israelians fins i tot abans que “confessessin” sota tortura haver llançat pedres. A aquests joves se'ls ha negat qualsevol tipus de justícia en el sistema militar israelià, que en el 99,7% dels casos condemna als menors palestins (una taxa similar a la dels pitjors règims totalitaris del món al segle XX). |
|
La història:
L'accident automobilístic.
Al voltant de les 18:30 hores del dijous 14 de març de 2013, un cotxe es va estavellar contra la part posterior d'un camió en la Ruta 5, en la governació de Salfit, Palestina ocupada. La conductora i les seves tres filles resultessin ferides, una d'elles de gravetat. La conductora, Adva Biton, tornava a la colònia il·legal israeliana de Yakir quan va ocórrer l'accident. Més tard va afirmar que l'accident es va deure al fet que joves palestins van llançar pedres contra el seu cotxe. El conductor del camió, que havia declarat immediatament després de l'accident que s'havia detingut a causa d'una burxada, més tard va canviar la seva declaració i va dir que havia vist pedres en la carretera.
No hi ha testimonis de l'accident de cotxe. Ningú va veure a nens o joves llançant pedres aquest dia.
Els arrests.
En les primeres hores del divendres 15 de març de 2013, soldats israelians emmascarats, alguns amb gossos d'atac, van irrompre en el llogaret d'Hares, que està prop de la Ruta 5.
Més de 50 soldats van trencar les portes de les cases d'alguns pobladors, buscant als fills adolescents. Deu nens van ser detinguts aquesta nit i portats amb els ulls embenats i emmanillats amb rumb desconegut. No es va informar a les famílies sobre el motiu de la detenció ni sobre el seu parador.
Dos dies més tard, una segona ona d'arrests violents va tenir lloc en Hares. Al voltant de les 3 de la matinada, l'exèrcit israelià, acompanyat pel Shabak (servei secret israelià), va entrar a les cases de tres adolescents palestins. Tenien un tros de paper amb els seus noms en hebreu. Després de tancar a tots els membres de la família en una habitació, llevant-los els seus telèfons perquè no poguessin demanar ajuda, i d'interrogar-los, els soldats van emmanillar als nois, tots de 16 o 17 anys. “Abraça i besa a la teva mare per acomiadar-te”, li va dir a un dels nois un agent del Shabak. “Pot ser que no la tornis a veure”.
En total, 19 adolescents dels pobles veïns de Hares i Kifl Hares van ser detinguts en relació amb l'accident de cotxe dels colons. Cap d'ells tenia antecedents d'acusacions per llançar pedres. Després d'interrogatoris violents, la majoria dels menors van ser posats en llibertat, a excepció de cinc, que romanen en Megiddo, una presó per a adults israelià. Ells són els Nois de Hares.
L'interrogatori.
Els adolescents detinguts van ser sotmesos a una sèrie d'abusos i maltractaments que poden considerar-se tortura. Després de la detenció, se'ls va mantenir en règim d'aïllament durant dues setmanes. Un dels nens, ja en llibertat, va descriure la seva cel·la: un forat sense finestres d'1 metre d'ample per 2 metres de llarg; no hi havia matalàs o manta per dormir; el bany estava brut; la llum estava encesa en forma contínua, la qual cosa va portar al noi a perdre la noció del temps; el menjar ho va fer emmalaltir-se. Se li va negar advocat; va ser interrogat violentament tres vegades durant tres dies, i finalment alliberat després que el tribunal ho declarés innocent.
Altres nens també van informar els seus advocats que van rebre un tracte molt similar. Ells “van confessar” haver llançat pedres després d'haver estat abusats en reiterades ocasions a la presó i durant els interrogatoris.
L'acusació.
Els cinc nois d'Hares estan acusats de 25 càrrecs d'intent d'assassinat cadascun; pel que sembla, s'explica un càrrec per cada suposada pedra llançada contra els cotxes que passaven. La fiscalia militar israeliana insisteix que els nois tenien conscientment “la intenció de matar”, i està demanant la pena màxima per intent d'assassinat: de 25 anys a cadena perpètua.
L'acusació es basa en les “confessions” dels nois, obtingudes mitjançant tortura, i en 61 “testimonis”, alguns dels quals afirmen que els seus vehicles van ser danyats per pedres el mateix dia en la carretera 5. Aquests testimonis només van aparèixer després que l'accident de cotxe va rebre una gran cobertura mediàtica com a “acte terrorista”, i que el primer ministre israelià Benjamí Netanyahu anunciés, després de la detenció dels nois, que havia “atrapat als terroristes que ho van fer”. Entre els “testimonis” s'inclou la policia i el Shabak, que ni tan sols estaven presents en el lloc en aquest moment. No és clar si els 61 “testimonis” han estat degudament interrogats i les seves afirmacions verificades mitjançant imatges de vídeo, dades d'ingrés a l'hospital, o fins i tot si els suposats danys als seus vehicles han estat fotografiats o documentats d'alguna manera. Aquesta informació no està disponible, fins i tot pels advocats dels nois.
Implicacions.
Si els nois són condemnats, aquest cas podria asseure un precedent legal que permetria a l'exèrcit israelià condemnar a qualsevol nen o jove palestí que llança pedres per intent d'assassinat.
Els nois tenen avui 16-17 anys. Si els militars israelians se surten amb la seva, els joves tornarien a les seves llars a l'edat de 41 -en el millor dels casos. Cinc joves vides arruïnades, sense evidència de la seva culpabilitat, constitueix una bufetada als principis de justícia de la comunitat humana.
Què hi ha de dolent en tot això?
Gairebé totes les etapes d'aquest cas que podrien haver sortit malament, ho van fer. La legislació nacional i internacional ha estat majorment desconeguda; els principis de justícia s'esvaeixen en l'horitzó; el respecte pels éssers humans no existeix.
Considerem el següent:
• Els Nois d'Hares, igual que milers d'altres menors palestins, són tractats com a adults per la justícia militar israeliana. Segons el Dret Internacional dels Drets Humans en general, i la Convenció dels Drets del Nen i la Nena en particular, són adults els majors de 18 anys. Israel tracta com a adults fins i tot a nens de 9 anys.
• Un sistema judicial racista: sense importar el suposat delicte, els palestins sempre són jutjats per tribunals militars i sotmesos a la legislació militar, mentre que els israelians que cometen els mateixos delictes són jutjats per la justícia civil.
• Arrestar violentament a nens violant el seu domicili enmig de la nit, sense donar cap explicació a les seves famílies sobre les raons de la detenció, ni informar-los sobre el parador dels seus fills, va en contra de la pròpia legislació israeliana, que estableix que els menors han d'anar acompanyats d'un adult de la família quan són detinguts.
• La negació d'accés a un advocat durant els primers dies de detenció també és una greu violació de la mateixa legislació israeliana.
• Posar a nens en règim d'aïllament durant dies és una forma de tortura, i un càstig sever abans que hi hagi cap veredicte.
• L'interrogatori abusiu de menors espantats es considera tortura.
• Els nois van ser detinguts malgrat la falta total de proves en contra seva, i condemnats pels mitjans de comunicació israelians com a “terroristes”, la qual cosa va en contra de la presumpció universal d'innocència, i llança una sentència de culpabilitat en el judici lapidari de l'opinió pública, pressionant als jutges per fer el mateix.
Què pots fer:
- Pressionar a l'ambaixada d'Israel en el teu país, a través de concentracions, cartes de protesta, pressió d'organitzacions socials, partits polítics, legisladors, etc.
- Exigir justícia per als Nois d'Hares i tots els presos i preses palestines a les presons militars israelianes. Difondre àmpliament el cas en els mitjans de comunicació.
- Signar la petició, i fer campanya per recollir més signatures.
- Recolzar, sumar-te, difondre o organitzar accions de BDS (boicot, desinversió i sancions) contra Israel al teu país o regió.
- Compartir, difondre aquest cas i mantenir-se informat/a de les actualitzacions a través d'aquest blog https://haresboys.wordpress.com. |
Mira també:
http://haresboys.wordpress.com
|
This work is in the public domain |
