|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
El dret a l'autodeterminació és un principi fonamental dels drets humans
|
|
per Viquipedista |
08 abr 2014
|
|
El dret a l'autodeterminació, és un principi fonamental dels drets humans,[1] es tracta del dret individual i col·lectiu a "decidir lliurement... la condició política i a perseguir lliurement... el desenvolupament econòmic, social i cultural." El principi d'autodeterminació es considera generalment relacionat amb el procés de descolonització que es va donar després de la promulgació de la Carta de les Nacions Unides, l'any 1945. L'obligació de respectar el principi d'autodeterminació és una característica destacada de la Carta, que apareix tant al seu preàmbul com a l'article 1.
El dret a l'autodeterminació és una norma de ius cogens. Les normes de ius cogens constitueixen el nivell més alt de les lleis internacionals i han d'ésser obeïdes sempre.
Aquest principi va ser formulat per primer cop pel president dels Estats Units Woodrow Wilson en els seus Catorze Punts; i va ésser important en el Tractat de Versalles per dibuixar les fronteres de l'Europa Oriental i apuntar a la descolonització. Molts dels conceptes resumits en l'ideal d'autodeterminació poden trobar-se en documents anteriors com ara la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica.
El dret a l'autodeterminació ha estat reclamat en decennis recents per pobles d'arreu del món. En la majoria dels casos, és proposat per una minoria ètnica o religiosa que persegueix la independència d'una majoria per evitar la seva discriminació o persecució.
La Constitució de la Unió Soviètica reconeixia aquest dret a les seves repúbliques, però no va posar-se en pràctica fins a la perestroika, i va portar a la disgregació de la Unió Soviètica.
Normativa internacional
Carta de les Nacions Unides
Quan es va ratificar la Carta de les Nacions Unides el 1951, els signataris van introduir el dret dels pobles a l'autodeterminació en el marc del dret i la diplomàcia internacionals.
El propòsit de la clàsula de l'autodeterminació era el de permetre que les antigues colònies que existien abans de la Segona Guerra Mundial poguessin decidir lliurement llur futur. Tanmateix, després de la descolonització, el dret d'autodeterminació s'entenia aplicable només als estats i no als pobles, i se circumscrivia als principis d'integritat territorial i de no ingerència en els afers interns. Moltes de les antigues colònies que havien accedit a la independència varen enfrontar-se a moviments secessionistes i irredentistes i es va produir un consens internacional que l'autodeterminació no era aplicable a aquests moviments.
Declaració dels drets Humans
La Declaració dels Drets Humans de Nacions Unides del 1970 va circumscriure el dret d'autodeterminació a la doctrina del protocol internacional. En resum, tot poble té dret a la lliure determinació per enfrontar situacions de manca de representació o d'opressió per part d'un govern determinat.
Es produeix una tensió entre el concepte d'autodeterminació i el d'integritat territorial. Aquest conflicte ha estat resolt en la pràctica definint que "poble" amb dret a l'autodeterminació són les persones que viuen en un mateix estat-nació més que les persones que comparteixen una mateixa cultura o llengua. És per això que l'autodeterminació en els inicis del segle XXI no empara les aspiracions polítiques de les minories ètniques oprimides.
Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics
Les Nacions Unides van proclamar, l'any 1966, el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, que va entrar en vigor l'any 1976 i que ha estat signat i ratificat des d'aleshores per 160 estats.[2] Aquest acord internacional afirma que tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació i que els estats han de respectar aquest dret.
« Tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació. En virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural.
Tots els pobles poden, per a les seves pròpies finalitats, disposar lliurement de llurs riqueses i de llurs recursos naturals sense perjudicar, però, cap de les obligacions que sorgeixen de la cooperació econòmica internacional basada en un principi de benefici recíproc, i també del dret internacional. En cap cas, un poble no pot ser privat dels seus mitjans de subsistència.
Els estats part en aquest pacte, incloent-hi aquells que tenen responsabilitat d'administrar territoris no autònoms, i territoris en fideïcomís, promouran l'exercici del dret a l'autodeterminació i respectaran aquest dret d'acord amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides.
»
— Nacions Unides, Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics (1966): Article 1.[3]
Legislació estatal
Europa
Eslovènia: "Eslovènia és un Estat de tots els seus ciutadans i es fonamenta en el dret permanent i inalienable de la nació eslovena a l'autodeterminació."[4]
Eslovàquia: "Nosaltres, la nació eslovaca, [...] reconeixent el dret natural de les nacions a l'autodeterminació, [...]"[5]
Alemanya: "Els alemanys als Länder de Baden-Württemberg, Baviera, Berlín, Brandenburg, Bremen, Hamburg, Hessen, Baixa Saxònia, Mecklenburg-Pomerània Occidental, Rin del Nord-Westfàlia, Renània-Palatinat, Sarre, Saxònia, Saxònia-Anhalt, Slesvig-Holstein i Turíngia han assolit la unitat i llibertat d'Alemanya en la lliure autodeterminació."[6]
França: "[...]En virtut d'aquests principis i del de la lliure determinació dels pobles[...]"[7]
Portugal: "Portugal reconeix el dret dels pobles a l'autodeterminació, la independència i al desenvolupament, així com el dret d'insurrecció contra totes les formes d'opressió."[8]
Dinamarca[9]
Amèrica
Brasil: "La República Federal del Brasil es regeix en les seves relacions internacionals pels següents principis: I - la independència nacional; II - la prevalença dels drets humans; III - l'autodeterminació dels pobles;[...]"[10]
Cuba: "La República de Cuba [...] ratifica la seva aspiració de pau digna, verdadera i vàlida per a tots els Estats, grans i petits, dèbils i poderosos, assentada en el respecte a la independència i sobirania dels pobles i el dret a l'autodeterminació;"[11]
Equador: "[Equador] proclama la independència i igualtat jurídica dels Estats, la convivència pacífica i l'autodeterminació dels pobles[...]"[12]
Mèxic: "[...]el titular del Poder Executiu observarà els següents principis normatius: l'autodeterminació dels pobles[...]"[13]
Paraguai: "La República del Paraguai, en les seves relacions internacionals, accepta el dret internacional i s'ajusta als següents principis: la independència nacional; l'autodeterminació dels pobles;[...]"[14]
Veneçuela: Article 1
Colòmbia : Article 9
Hondures: Article 15
Nicaragua: Articles 1 i 5
Àsia
Timor Oriental: En matèria de relacions internacionals, la República Democràtica de Timor Oriental es governarà pels principis de la independència nacional, el dret dels pobles a l'autodeterminació i la independència,[...]"[15]
Àfrica
Sud-àfrica: "El dret del poble de Sud-àfrica en el seu conjunt a l'autodeterminació, tal com es manifesta en aquesta Constitució, no exclou, en el marc d'aquest dret, el reconeixement de la noció del dret a l'autodeterminació de qualsevol comunitat que comparteix una cultura comuna i l'herència del llenguatge, dins d'una entitat territorial a la República o en qualsevol altra forma, determinada per la legislació nacional."[16]
Cap Verd: "L'estat de Cap Verd defensa el dret dels pobles a l'autodeterminació i a la independència i dóna suport a la lluita dels pobles contra el colonialisme o qualsevol altra forma de dominació o opressió política o militar."[17]
Sudan: "El poble del Sudan del Sud tindrà dret a l'autodeterminació mitjançant un referèndum per determinar el seu estatus futur."[18]
Etiòpia: "Cada nació, nacionalitat i poble a Etiòpia té el dret incondicional a l'autodeterminació, inclòs el dret a la secessió."[19]
Surinam: "La República de Surinam reconeix i respecta el dret de les nacions a l'autodeterminació i la independència nacional, sobre la base de la igualtat, la sobirania i el benefici mutu."[20]
Referències i notes bibliogràfiques
1.Jump up ↑ The Karen Parker Home Page For Humanitarian Law - Understanding Self-Determination: The Basics (anglès)
2.Jump up ↑ Països que han ratificat el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics
3.Jump up ↑ «Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics. Article 1.». Nacions Unides.
4.Jump up ↑ Article 3 de la Constitució d'Eslòvenia (anglès)
5.Jump up ↑ Preàmbul de la Constitució de la República Eslovaca (anglès)
6.Jump up ↑ Prèambul de la Llei Bàsica de la República Federal d'Alemanya
7.Jump up ↑ Prèambul de la Constitució de la República Francesa
8.Jump up ↑ Article 7.3 de la Constitució de la República Portuguesa (portuguès)
9.Jump up ↑ francès, Duncan. Statehood and Self-Determination: Reconciling Tradition and Modernity in International Law (en anglès). Cambridge University Press, 2013, p. 371. ISBN 1107029333.
10.Jump up ↑ Article 4 de la Constitució de la República Federal del Brasil
11.Jump up ↑ Article 12a de la Constitució de la República de Cuba (castellà)
12.Jump up ↑ Article 416.1 de la Constitució de la República d'Equador (castellà)
13.Jump up ↑ Article 89.X de la Constitució Política dels Estats Units Mexicans (castellà)
14.Jump up ↑ Article 143 de la Constitució de la República de Paraguai
15.Jump up ↑ Article 8.1 de la Constitució de la República Democràtica de Timor Oriental
16.Jump up ↑ Article 235 de la Constitució de la República de Sud-àfrica
17.Jump up ↑ Article 11.2 de la Constitució de la República de Cap Verd
18.Jump up ↑ Article 219 de la Constitució Nacional Provisional de la República del Sudan
19.Jump up ↑ Article 39 de la Constitució de la República Democràtica Federal d'Etiòpia
20.Jump up ↑ Article 7.1 de la Constitució de la República del Surinam
Notes[modifica | modifica el codi]Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics
Status de ratificació del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics (pdf)
Constitucions que mencionen el dret a l'autodeterminació
Informe del Dret a la Liure Determinació i la Prevenció de Conflictes UNESCO; Barcelona 1998.
Wikimedia Commons |
Mira també:
http://eo.wikipedia.org/wiki/Rajto_de_memdetermino |
This work is in the public domain |
Comentaris
Re: El dret a l'autodeterminació és un principi fonamental dels drets humans
|
per Drets |
08 abr 2014
|
I el dret a que deixeu de donar la brassa, també. |
Re: El dret a l'autodeterminació , pel devant i pel darrere
|
per Salvatrucho el asimetrico |
09 abr 2014
|
La tactica del 'Timbaler del Bruc' no funciona. Es muy vieja y manida. Los franceses nunca fueron derrotados por un timbaler acusticamente sofisticado. Se fueron derrotados por la accion combinada de las guerrillas 'terroristas' alentadas por curas fundamentalistas, el descontento de la poblacion y sucesivas derrotas ante Gran Bretaña y Rusia.
Que los Pujol boys sigan dando la tabarra cuatribarrada solo sirve para reforzar su poder en el 'principado' y reforzar el poder de un PP en horas bajas con votos de gente limitada que piensa que votandoles se evitaria la ruina total de un pais en la UVI.
Lo peor de todo es que la izquierda sigue enfrentada y dividida por causa de una frontera inexistente mientras la derecha se sirve de esa cortina de humo para seguir haciendo demagogia (o me votais o España se hundirá en el caos...).
Para corroborar lo anterior basta con hacer la prueba del nueve y preguntarse si en una hipotetica Catalunya soberana, se les permitiria a los hispanohablantes, a las minorias etnicas, a los antiestatalistas, a los musulmanes, etc... convocar unilateralmente referendums en los lugares donde son mayoritarios (en la costa de Tarragona, en el Baix LLobregat, en barrios de Santa Coloma, etc), para declararse independientes y levantar fronteras interiores donde se aplicara las leyes de España, la Charia musulmana, la ley gitana o el comunismo libertario.
"Catalunya es indivisble, tiene leyes en vigor y hay que acatarlas!" argumentarian los amos del cotarro para reprimir sin escrupulos cualquier independentismo que no sea 'nazional'. |
Re: El dret a l'autodeterminació és un principi fonamental dels drets humans
|
per Curiós |
09 abr 2014
|
Una bona part del poble català lluitant per assolir un dret (dels molts que ens han furtat, això ningú ho nega) i certs sector lerrouxo-anarcos titllant-ho de "burgués y cortina de humo".
Aquesta penya està bé del cap? Prefereixen que ens quedem com ara, dins una monarquia constitucional?
Si són apàtrides, que més els dóna ser a una República Catalana que a Espanya? |
Re: El dret a l'autodeterminació és blablabla criptoconvergent
|
per Katanga o la Muerte |
09 abr 2014
|
Apatrida no equival a estupid. També caldria fer la reflexio de 'tot el que ens han furtat' a la gent del carrer en nom de la patria catalana. Cas Casinos, Cas Treball, Cas ITV, Cas Turisme, Cas Pallerols, Cas Pretoria, Cas Zona Franca, Cas Tibidado... son exemples de robatori i saqueix en nom de la patria. Robatoris molt més greus quan els lladres son oligarques que (historicament) van fer-se enriquir-se en nom de Deu i que cantaven el 'cara al sol' quan calia.
Cal no confondre patriotes amb depredadors oportunistes que aprofitaren la 'metamorfosi' del franquisme sense Franco per omplir el vuit de poder teixint una xarxa piramidal de conveniencies excloent de qui no era 'de la ceba'.
Haver d'escollir entre els Borbons i els Pujols?
No, graciès... son la mateixa cosa. Digue'm agosarat, pero m'estimo mes haver d'escollir entre la mafia i la camorra.
Katanga o la muerte?
Te robo primero y te mato después... o te mato primero y te robo despues? |
Re: El dret a l'autodeterminació és un principi fonamental dels drets humans
|
per Els drets no són de CiU |
09 abr 2014
|
Que CiU reivindiqui ara el dret a l'autodeterminacio (la gent que ho hem fet tota la vida, i venim de l'esquerra popular sabem que ho fan per interès) no vol dir que l'Autodeterminació sigui CiU. Quina merda d'associació és aquesta?
Deixeu de desviar el tema:
-Esteu a favor que poguem exercir col.lectivament UN dels drets que ens han robat (a banda de molts altres com la vivenda, feina, etc) o no? Esteu amb el poble català o amb el Congrés espanyol? |
|
|