|
|
|
Notícies :: especulació i okupació |
|
Problemàtiques d'habitage a Gràcia (III): EL BERNAT, UN GRACIEN MES
|
|
per grup d'habitage de l'Assemblea Vila de Gràcia (AVdG)
Correu-e: assgraciahabitatge ARROBA pimienta.org (no verificat!) |
04 abr 2014
|
|
Des del grup d'Habitatge de l'Assemblea de la Vila de Gràcia (AVdG) hem començat a fer articles on s'expliquen diferents problemàtiques on hem participat com xarxa de supor mutu |
EL BERNAT, UN GRACIENC MES
El Bernat és un gracienc de tota la vida: “el meu avi era conserge de la casa Filmax a Travessera de Dalt i el meu pare tenia un taller d'arts gràfiques al carrer Ramon i Cajal. La família de ma mare vivia a Ramón i Cajal, ens deien els oliaires o mitjaires perquè des dels meus besavis veníem oli i arreglàvem mitges”.
La seva és una història com la de tants altres treballadors als qui la crisi capitalista ha arrasat la vida i les seves esperances com si es tractara d'un huracà. Tot i que sabem que això és el que volen fer-nos creure: que ha sigut una catàstrofe inevitable i no una freda i quirúrgica operació especulativa ordida en alts despatxos per a fer incrementar el benefici de les grans fortunes a costa de la misèria de les classes populars. “En època de crisi el Capitalista fa més diners, la crisi li convé al Capital”. Se’ns mostra una i altra vegada la mentida cent cops repetida que si t'esforces, si tens aptituds i actitud pots arribar al cel, al paradís dels millors; pots allunyar-te de la terra i les seves mundanes preocupacions: Com arribar a final de mes? Com pagar el lloguer? Com aconseguir feina? ... Com sobreviure dignament?
Als catorze anys es posà a treballar de cambrer al Club de golf Terramar de Sitges i des de llavors anà canviant de feina periòdicament: va ser cambrer al restaurant el Peixerot de Vilanova; carter a Unipost; va portar el bar El Xuclet al Carrer Ventalló de Gràcia; va ser comercial de cotxes de segona mà i de grues hidràuliques de camió, xef de cuina en promocions alimentàries, transportista i missatger. El 2010 Mensaport, l’última empresa per a la qual treballa, redueix la plantilla de 25 a 6 treballadors. Més endavant, el salari cau de tal manera que decideix provar sort i marxar de l'empresa per fer de transportista: es passa set mesos treballant 14 hores al dia i sense cobrar, i la seva vida acaba d'esfondrar-se. El 2012 ho ha perdut tot: el pis, el bar, la feina, el cotxe, la moto, els estalvis, tot. “’En la puta calle’ i sense un duro a la butxaca”. Amb la paga de 426 euros al mes que té (atur de llarga durada) ha anat tirant: albergs de l'ajuntament i lloguerd’habitacions a l’Hospitalet, Nou Barris… i ara ha tornat a Gràcia. “No s'havia vist mai tanta gent sense sostre. Quan tenia 16 anys, al 77, llogava un pis per 3.500 pessetes i en cobrava 37.000 fent de cambrer: era el 10% del sou”.
Amb aquesta precarietat es veu obligat a anar a l'assistenta social i allà una treballadora li parla del Banc Expropiat. “Aquí no hi ha ajudes reals, et diuen: busca’t la vida”. Allà coneix la Xarxa d'aliments, li expliquen la dinàmica del grup de suport mutu i poc a poc s'implica amb el reciclatgedel menjar, cuinant per a dinars populars o fent xerrades i difusió del grup. “Al Banc preparo un entrepà si veig que algú té gana o faig un cafè a qui li ha calat el fred”. Allà coneix també el grup d'habitatge i espai públic on dona un cop de mà amb el que pot i busca la manera d'ocupar un pis per poder estalviar i comprar-se una moto de segona mà per a treballar de missatger i arribar a tenir un sou que li permeti tenir una vida una mica més digna.
En la pobresa ha viscut la misèria d'uns valors repugnants aguditzats per la necessitat de supervivència: pallisses per a atracar-lo per part de gent propera, l’arbitrarietat dels propietaris o llogaters que fan i desfan com volen quan es tracta de fer-te fora de casa, aprofitats i estafadors de tota mena. La pobresa és implacable: quan es tracta de sobreviure i els llaços i vincles socials s'han esmicolat es pot arribar a passar per sobre de qualsevol per aconseguir el que vols. Però la necessitat també ensenya una altra manera de fer i amb ella ha conegut la tendresa de la solidaritat, el suport mutu i el “tot és de tots”. Amb companys de penúries han sobreviscut repartint-se-ho tot, compartint-ho tot i ajudant-se en tot moment. I precisament això és el que s'intenta organitzar a les xarxes de suport mutu.
“Ara som gent socialment implicada, però canviar les coses és difícil; lluitar contra elles, factible. ‘Des de luego’ que es pot lluitar. Lo principal és el suport mutu, mirar d'ajudar-nos entre tots. Aquest barri tenia cultura revolucionaria però avui en dia ningú vol problemes. Abans la gent s'implicava”. El problema és que “la gent no vol complicacions ni compromisos. Amb lo poc que té la gent va jalant i, si té sostre, calla. La majoria de la gent ve al grup d'habitatge perquè l'ajudin però quan té un pis ja l'has vist prou. Jo en canvi estaré aquí igualment, jo vinc perquè la meva vida seria millor si estigués ocupant però jo no deixaré de venir, estic i estaré aquí”.
“He tingut la típica educació catalana conservadora de la pela és la pela però en el fons sóc anarquista. Una cosa és pensar amb el cap i l'altra amb el cor. Tinc pensaments radicals però lluito contra ells perquè vull ser moderat”.
I què passaria si tots els Bernats del món apartessin la moderació i deixessin de lluitar contra aquests pensaments radicals?
Grup d’Habitatge de l’Assemblea Vila de Gràcia (AVdG)
Vila de Gràcia
Març de 2014
Recordem que aquest és el tercer article d’una serie on s’expliquen diferents problemàtiques on el grup d’Habitatge a participat com xarxa de suport mutu. El altres són:
- Febrer 2014 - Montse i familia.
http://assembleadegracia.com/blog/problematiques-dhabitatge-a-gracia-2-m/
- Gener 2014 - Maria Angélica, l’avia coratge.
http://assembleadegracia.com/blog/problematicas-dhabitatge-a-gracia-1-ma/
Tambè recordem que aquest divendres 4 d’Abril a les 20:00 al Ateneu LaTorna fem una festa per l’autogestió del grup “La solidaritat es la clau que ens obre toes les portes”.
http://assembleadegracia.com/blog/divendres-4-dabril-festa-solidaria-per/ |
Mira també:
http://assembleadegracia.com/blog/problematiques-dhabitatge-a-gracia-iii-el-bernat-un-gracien-mes/
|
This work is in the public domain |
|
Re: Problemàtiques d'habitage a Gràcia (III): EL BERNAT, UN GRACIEN MES
|
|
per I |
04 abr 2014
|
Amb tot els meus respectes per la situació d'aquesta persona (i de tantes altres), però... Era realment necessari tenir cotxe i moto? Marxar de vacances? Viure TANT al dia? El problema de la crisi és que les masses van acceptar i defensar el capitalisme fanàticament, passant de tot i creient-se totalment l'Spanish Dream de que tothom podia viure com milionaris.
Ara passa el que passa, però sinó es canvien radicalment les consciències, si la gent no aprén realment el significat de la paraula "Solidaritat" i segueix protestant contra "la crisi" per tornar a la vida (de merda) que tenien abans, no anirem enlloc. |
|
Re: Problemàtiques d'habitage a Gràcia (III): EL BERNAT, UN GRACIEN MES
|
|
per I |
04 abr 2014
|
A tot això, molt interessant tant aquest article com els dos previs.
El Banc Expropiat resisteix! |
