|
|
|
|
|
Notícies :: mitjans i manipulació |
|
Curs d'iniciació al llenguatje periodístic i la redacció d'articles
|
|
per universitat lliure de vallcarca
Correu-e: info ARROBA unilliure.net (verificat)
Adreça: unilliure.net |
03 abr 2014
|
|
Divendres 4 a les 18:30 i dissabte 5 a les 11h amb Gemma Casamajó i Jesús Rodriguez respectivament, tindran lloc les darreres sessions del curs. |
Curs d'iniciació al llenguatge periodístic i la redacció d’articles. Per a qualsevol col·lectiu o activista la tasca d’escriure per tal de difondre les seves idees i lluites resulta fonamental, i una de les activitats més importants, ja que, d’una banda és imprescindible donarse a conèixer, i de l’altra, cal fer-ho de manera que ens puguin entendre. En aquest curs tractarem de dotar-nos de les habilitats i coneixements necessàries per tal de millorar la nostra capacitat comunicativa.
2a sessió Redacció i construcció d’un article.
Divendres 4 d’abril 18:30. A càrrec de Gemma Casamajor, periodista
de L’apòstrof.coop, poeta i Professora de Ciències de la Comunicació
de la UAB.
En aquesta sessió establirem les bases per a poder escriure un article
de qualitat. Tots sabem escriure, la clau és escriure de manera clara,
estructurada i entenedora.
3a sessió Investigació i documentació periodística.
Dissabte 5 d’abril 11. A càrrec de Jesús Rodríguez, periodista de
LaDirecta.
Per tal de fonamentar les afirmacions de qualsevol article cal que ens
recolzem en informació real. Fins i tot els articles d’opinió poden ser
més persuasius si sabem fer un bon us de la informació correcta. En
aquest curs aprendrem a buscar aquesta informació.
Lloc del curs
Kasa de La Muntanya. Av Santuari S. Josep de la Muntanya 31-35. |
Mira també:
http://unilliure.net/formulari-curs-escriptura/
http://unilliure.net
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Curs d'iniciació al llenguatje periodístic i la redacció d'articles
|
|
per asumir el miedo |
03 abr 2014
|
asumir el miedo es no huir de el, es analizar su razon de ser, es medir la relacion entre lo que le causa y nuestra capacidad de respuesta. ASUMIR EL MIEDO, es no esconderlo en comentarios insultantes y desprecios ridulizantes, es tratar de entender desde la libertad de expresion lo que dice el otro, solo asi podremos vencerlo.
el hecho de asumir el miedo, es el comienzo del proceso de transformar realidades que se crean al tratar de esconder el miedo con disfraces, para no ver que nos sometemos al autoritarismo de los partidos politicos, las patrias y la familia.La libertad de expresion genera una catarsis indispensable para el control del miedo y da una confianza en los colectivos, grupos e individuos que la practican. |
|
Re: Curs d'iniciació al llenguatje periodístic i la redacció d'articles
|
|
per aunque la universidad se vista de libre universidad se queda |
03 abr 2014
|
La universitat pretén fer-nos creure que necessitem el món tal com és i alhora preparar-nos per reproduir-lo de forma encara més alienant. Darrere tota la parafernàlia es veu clarament que en les humanitats el que es diu són poc més que parides d'intel·lectualoides que no han doblegat el lomo en la seva vida. Per altre banda, la promoció de les carreres científiques es deu a la necessitat del Capitalisme i l'Estat d'obtenir el coneixement científic per desenvolupar encara més la tecnologia per tal d’augmentar el creixement econòmic, els seus beneficis i la potència de les armes. Tot això en un planeta finit, recordem-ho.
No cal ser molt avispat per adonar-se’n que una institució de l’Estat, del Sistema, no ens donarà les eines per subvertir-lo. Totxs hem tingut el “profe progre” o inclús el “profe revolucionari”, però no oblidem qui mana a aquesta gent, ni que viuen de la nostra feina (a través dels impostos) i que la seva tasca és el coneixement, com si nosaltres no poguérem accedir a ell sense una professionalització. El saber no està a les aules. Està a les bastides (andamios), a la realitat, la cua de l'atur, a l'amor, a l'amistat, però no a la universitat, que es rodeja d'una falsa aura per justificar-se. Una aura que no és més que pedanteria i hiperespecialització.
En fi, la universitat forma part del “pack” d’aquesta societat: l’escola, la presó, el psiquiàtric, l’autopista, la policia, la contaminació, els mitjans de comunicació de masses, els experts, la fàbrica, el metro, els tancs, l’hospital, l’oficina, la discoteca, el geriàtric, la central nuclear, el cotxe, les drogoaddiccions (a Espanya hi ha 3 milions d’alcohòlics), els antidepressius, el parc temàtic, el centre comercial, la incineradora, la depuradora, els escorxadors, el reformatori, camions plens d'animals, edificis que no ens deixen veure el sol, llums que ens impedeixen contemplar les estrelles, el mòbil (sense el qual fa 15 anys i durant tota la història se n'ha viscut sense i ara sembla imprescindible), pesticides, el TAV, la MAT, etc. Defensar una d’aquestes parts de la societat és defensar-la totalment, ja que les unes depenen de les altres.
Per exemple: per tenir persones que es dediquin exclusivament a la tasca del coneixement cal que menys persones es dediquin a cultivar aliments, per la qual cosa es necessita que s'augmenti la productivitat (en els últims 50 anys la productivitat agrícola s'ha duplicat). Aquest augment s'aconsegueix amb la industrialització del camp, que comporta aliments nocius i contaminació que ens perjudiquen la salut. Per la qual cosa necessitem més gent més experta treballant en la medicina, que comporta més especialització, més industrialització i per tant un ambient encara menys saludable. Per poder-nos moure en aquest món megaindustrialitzat on les necessitats no s'abasteixen localment necessitem grans quantitats de transport motoritzat (públic o privat, és gairebé igual de nociu) que l'any passat va generar 1304 morts en “accidents” de tràfic interurbans (només es compta els que moren en menys de 24 hores després de l'accident). Cal reflexionar si que una persona mori quan s'esta movent a una velocitat de 100 km/h dins d'un calaix metàl·lic junt amb altres calaixos metàl·lics és un accident o és allò normal.
Amb això no estem negant la necessitat d’un transport, una educació, una sanitat o una defensa, però no de la forma actual. Ja que aquesta forma condemna a la misèria espiritual i material a la majoria de la població. Per mantenir una societat on sigui possible una “universitat pública i de qualitat” són necessàries la invasió a l'Irak, el canvi climàtic, xinesxs treballant 14 hores diàries, l'expoli de recursos a l'Àfrica, etc. No és pot deslligar la nostra societat (inclosa la universitat) i, per exemple, les seves enormes demandes d'energia, amb la misèria de la resta del món.
L'alternativa viable és una societat descentralitzada i rural on la majoria de necessitats es puguin satisfer localment. Una societat sense Estat ni Capital autogovernada per assemblees sobiranes. Una societat on el coneixement sigui cosa de totxs i no es deixi en mans de 4. En fi... si encara ens queda sang a les venes i una mica de dignitat comencem a assenyalar i atacar les fal·làcies d'aquesta societat, no intentem reforçar-la! Subvertim aquesta societat i creem la que volem! |
|
Re: Curs d'iniciació al llenguatje periodístic i la redacció d'articles
|
|
per unilliure.net |
04 abr 2014
|
per a: aunque la universidad se vista...
Mira't una mica la nostra web i veuràs que la universitat lliure de vallcarca no te res a veure amb el que tu comentes aquí.
Tot i així el text no esta mal. |
|
Re: Curs d'iniciació al llenguatje periodístic i la redacció d'articles
|
|
per curssi |
04 abr 2014
|
|
viisca la uni lliure!!!, espero que no es converteixi en un gueto-xiringo de 4 i es realment oberta i participativa i no nomes amb el ambit okupi, si aixo costa, pero s´ha de desenvolupar aquest espirit obert, penso, i aixó es fa amb actituds que vamos t'ho has de creure de veritat. |
|
|
