Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Comentari :: pobles i cultures vs poder i estats
Carta oberta a les companyes de la CUP de Barcelona
per Pit-roig i negre 03 abr 2014
Amb l'únic ànim de contribuir modestament a la reflexió sobre el com, amb qui i per a què de la candidatura que la CUP de Barcelona impulsa de cara a les municipals de 2015, comparteixo les meves impressions i opinions després d'haver participat a la Trobada Popular Municipalista de dissabte passat. Ho faig amb mirada crítica però amb tot el carinyo i respecte per totes les que es mullen i es belluguen per mirar de canviar-ho tot.
Dissabte passat vaig assistir a la Trobada Popular Municipalista que la CUP de Barcelona havia convocat per debatre amb els moviments socials. L'objectiu, es deia, era assentar les bases per a la posterior elaboració del programa polític amb el que aquest no-partit concorrerà a les eleccions municipals de 2015. D'entrada, haig de dir que mai he militat a l'esquerra independentista, que sóc més aviat escèptic pel que fa a les apostes electorals dels moviments, i que dissabte vaig anar a la TPM bàsicament “a treure el cap”, a veure què s'hi coïa. Seguiré dient que, si abans de dissabte tina força dubtes (i encara més desconeixement, la veritat) sobre la potència i les possibilitats de la candidatura que està impulsant la CUP barcelonina, avui encara en tinc més. Amb tot, fent honor a la meva naturalesa (humana) contradictòria, albergo encara alguna tímida esperança de que una candidatura que aconsegueixi aglutinar la CUP barcelonina i el gruix dels moviments barcelonins pugui capgirar la política institucional de la ciutat.

Vivim un moment històric. La retallada que, amb l'excusa de la crisi, està duent a terme el poder dels (insuficients) drets econòmics, polítics, socials i culturals amb que comptàvem fins fa quatre dies ha creat ja una situació d'emergència social que no té precedents en la nostra història recent. El descontentament creix i es generalitza, el Règim del 78 sembla que trontolla... però, com transformem la potència destituent en agència destituïdora? En aquest context, i davant d'aquesta pregunta, una part important de la gent activa en els moviments socials creu que, ara i aquí, tractar de tombar el règim per tots els mitjans vol dir no eludir la via electoral – institucional. Personalment, no ho tinc gens clar... No som la primera generació de lluitadores que creu viure un moment excepcional que reclama fer esforços i assumir riscos també excepcionals, com ara entrar a les institucions amb l'objectiu de canviar-ho tot. I el balanç de llums i ombres que han comportat els intents d'assaltar les institucionals que s'han dut a terme en el passat recent no em sembla precisament encoratjador. Alhora, crec que no intentar l'assalt pot comportar riscos almenys igual d'importants que fer-ho... Vaja, que, com deia, no ho tinc gens clar. Tornem, però, a la trobada de dissabte passat.

Diverses intervencions de les assistents a la TPM em fan pensar que alguna cosa s'ha après dels greus errors (desastre absolut?) comesos en els intents passats d'assaltar les institucions. Durant l'acte es van verbalitzar varies vegades gairebé totes les consignes que defineixen la “radicalitat democràtica” que pregonen i tracten de dur a la pràctica les CUP i altres artefactes polítics construïts pels moviments: “els càrrecs hauran de ser revocables i rotatius”, “compte amb esdevenir polítics professionals”, “no hem de pretendre representar els moviments”, “compte amb no desmobilitzar les lluites”, “la candidatura no és la finalitat sinó un mitjà més per canviar-ho tot”, etc. Tanmateix, crec que amb aquestes precaucions, absolutament ineludibles per altra banda, no n'hi ha prou; i dubto si no s'estarà fent una lectura una mica ingènua del joc electoral – institucional. No pretenc menystenir el bagatge municipalista d'algunes companyes de les CUP, però... estem parlant de l'Ajuntament de Barcelona!! És a dir, d'una institució-monstre com n'hi ha poques. I em pregunto, quines són les perspectives? Amb quina hipòtesi es treballa? Treure alguna regidora? Entrar amb força a l'Ajuntament? Aconseguir, com a mínim, tenir un grup municipal propi? Jo no en tinc ni idea, però... algú té alguna idea?! Algú s'ho ha plantejat?! Ho dic perquè, a la TPM, ningú va dir res a aquest respecte... Posats a fer, em pregunto també si es compta amb una valoració, encara que sigui parcial, doncs estem a meitat de legislatura, de les llums i les ombres que està significant l'experiència parlamentària de les CUP. D'això tampoc se'n va dir ni una paraula a la TPM. En canvi, si que vaig sentir vàries referències a l'experiència de la CUP a l'Ajuntament d'Arenys de Mar...

Per altra banda, d'acord amb el que vaig veure i viure dissabte, tinc força dubtes sobre les formes amb les que es vol construir la candidatura. Concatenar intervencions individuals entorn a un munt de temàtiques ben amplies davant una audiència d'entre 40 i 200 persones, en funció del moment, per després tractar d'esmenar “en base a tot el que s'ha dit” un document elaborat prèviament per les organitzadores (Declaració política de compromís, li van dir), no és al meu entendre la millor manera de construir un discurs col·lectiu, del tipus que sigui. Molt menys, encara, les bases per a un futur programa polític que vol ser d'unitat popular i, alhora, resultat i punt de partida d'una nova manera de fer política basada en la “radicalitat democràtica”. Seure en rotllana una estona i que cadascú digui la seva és treballar de manera horitzontal... però també pot ser ben poc participatiu, inclusiu i democràtic. Per a bastir processos radicalment democràtics cal emprar eines i metodologies participatives inclusives, cal promoure processos potents de deliberació col·lectiva. Si volem fer les coses d'una altra manera que el poder (s'entén que millor...), no ens podem permetre processos participatius de tan poca qualitat. I, per altra banda, es podria millorar molt i sense massa esforç extra la qualitat d'aquests processos senzillament demanant a algunes de les companyes dels nostres moviments que estan sobrerament formades en aquestes matèries que donin un cop de mà desinteressat en el seu disseny i conducció. De retruc, aquesta seria una bona manera de teixir aliances i complicitats amb més col·lectius i persones, i de federar coneixements i habilitats, que diuen les hackers del Partido X.

En altres paraules, al meu entendre, treballar de manera radicalment democràtica vol dir donar la màxima importància al procés, al com. No podem pretendre arribar a acords sobre un munt de qüestions àmplies, profundes i complexes entre persones a priori diverses que en molts casos no ens coneixem seient en rotllana durant un matí. Com a punt de partida i primera presa de contacte, el que va succeir dissabte va estar més o menys bé, però necessitem més espais, molt més inclusius i més reposats. Com bé diu l'Ismael Peña López, la democràcia necessita temps. Si volem que siguin reals, forts i representatius, no podem tenir pressa a construir consensos. Si no cuidem el procés, el resultat poc importarà, perquè ben poques se'ls sentiran seu.

Per ser sincer, de debat, dissabte, en vaig veure ben poc. Més aviat vaig presenciar uns quants intercanvis d'opinions força similars entre elles. I això em permet explicar un altre dubte que tinc i que d'alguna manera també té a veure amb la qualitat i/o la potència del procés, en aquest cas en relació al qui. La pregunta seria, amb qui es vol fer aquest procés? Qui es voldria que s'hi vinculés i hi participés? Durant l'acte de dissabte, diverses veus van insistir en el perfil homogeni de les assistents (persones amb estudis universitaris) i amb que calia entomar el repte d'articular-se amb les classes populars i empobrides dels barris de la perifèria barcelonina, així com amb els col·lectius que més pateixen l'exclusió, la marginalitat, la criminalització... Fins aquí totes d'acord. Tanmateix, el que a mi em va sobtar en relació al perfil de les assistents va ser una altra cosa: coneixia a ben poca gent!

La majoria de cares no em sonaven de res. D'això se'n pot treure una lectura positiva (gent nova!, no som sempre les mateixes!...), però em sembla que aquest no era el cas... Em temo que el nou era jo. Dues dades m'ho confirmen: una de demogràfica (la majoria de persones passava dels 30, i una part significativa passava dels 50) i una altra de sociològica (ja he explicat al principi que fins ara he tingut ben poc contacte amb l'esquerra indepe, per no dir gens...). Així que jo era el nou. És cert que d'uns anys ençà, participo més aviat poc en les mogudes de la ciutat (alguna mani de tant en tant, algun debat... i poca cosa més), però la TPM s'havia convocat com una trobada amb els moviments socials... On era la gent dels moviments en els que, sobretot entre els anys 2000 i 2010, vaig participar activament? Va fallar la convocatòria? O és alguna cosa més profunda?

Totes sabem que una part de les militants dels moviments, sobretot d'alguns en concret, estan radicalment en contra d'aquestes aventures electorals (posició que, per cert, em sembla com a mínim respectable) però, què se'n sap dels centenars (sinó milers) d'activistes restants? Digueu-me ingenu, però jo esperava trobar molta gent coneguda, amb els seus dubtes, com jo tinc els meus, traient-hi el cap, com vaig fer jo, o ficades fins el coll en la moguda, com jo no tinc previst fer... però és que no hi havia gairebé ningú de la gent amb la que he compartit mil batalles els últims 15 anys! És possible que els centenars de persones que vaig trobar a faltar siguin encara més escèptiques que jo respecte a aquest tipus d'aventures electorals? No ho sé pas... Sigui com sigui, em va generar molts dubtes la poca diversitat de militants i les moltes absències de gent dels moviments socials de la ciutat. Si la cosa no interessa ni a les militants... és que alguna cosa no rutlla. Més ben dit, és que l'invent no rutlla en absolut! En aquest sentit, penso que, o a la propera TPM, que pel que vaig entendre es vol convocar el primer cap de setmana de juliol, participen de forma massiva una mostra representativa de la diversitat d'activistes socials de la ciutat (ja no dic posant-hi el coll, però com a mínim assistint a una jornada de debat amb els moviments socials...) o, la veritat, més val que es pleguin veles i es torni... cap al carrer.

Per últim, una darrera opinió. Penso que tot l'esforç que representa aquest tipus d'aventura i els riscos que comporta només paguen la pena si el plantejament és... anar a guanyar. Anar a guanyar, anar a per totes. Poc a poc, tenint en compte tot el que deia sobre el procés (com, amb qui, etc.), però a per totes. Si no és així i a això, sincerament, crec que no val la pena anar-hi... Anar a guanyar vol dir pensar en que cal fer per guanyar i mirar de fer-ho, i de fer-ho bé. Després es guanyarà o no, però si aquest no és el plantejament, si no s'intenta, potser millor que deixem estar les urnes i ens centrem en que no ens prenguin el carrer.


Pit-roig i negre

Barcelona, 3 d'abril de 2014

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Carta oberta a les companyes de la CUP de Barcelona
per moviment llibertari catalunya 03 abr 2014
El sistema social anarkista es un sistema social que ya existe y no tiene que instaurarse, y tiene la misma relacion con la democracia y los partidos politicos como el fuego al agua.
A los politicos, a sus partidos y a la democracia parlamentaria, nadie les pide que demuestren lo que dicen, pueden prometer o instaurar paraisos, desde sus oficinas gubernamentales y quedarse muy seguros de que no podran pedirles cuentas o se les acusara de fraude. Los mecanismos democraticos de dominacion, aseguran una educacion autoritaria de los niños pequeños y su transformacion en sujetos angustiados, para de esa forma garantizar a los que sustenta el poder economico y politico, sus privilegios a traves de la sumision y la credulidad de millones de obreros adultos.
Las ideologias politicas, no tienen nunca la menor relacion con las funciones naturales que sirven para tener realidades en que la vida sea gozosa, pero en cambio se benefician del incotrolable y libre acceso a todas formas de poder social, basadas en la democracia y en el sistema de partidos politicos que la sustenta.
Al estar en oposicion la democracia, sus partidos, con las funciones sociales, el efecto que se crea perpetua la catastrofe en la base de los procesos sociales.
La democracias y su sistema de partidos politicos, no corresponde en ninguna forma a las condiciones, tareas y objetivos de la sociedad humana. El hecho es que hoy en dia los partidos no tienen nada concreto que decir, lo que sucede en el plano practico y positivo de una sociedad no tiene nada que ver con la idologia politica de los partidos. Un ejemplo reciente es la nueva venta en arenys de munt, lo que se llama coalicion de partidos, no tiene otro fin que reemplazar, una orientacion objetiva, y asi descartar un obstaculo sin dar una solucion verdadera. Es imposible combarir realidades concretas con opiniones de las que se cambia como de camisa.
Los que nos llamamos anarkistas, estamos espontaneamente y por naturaleza contra las funciones vitales irracionales de la poltica, pues esta perjudica los intereses de la vida racional y gozosa en anarkia, pues en democracia y una vez mas queda demostrado con el rollo de la cadena y la diada, se priman los intereses politicos y no los interes objetivos que caracterizan la organizacion social, y se trata de desplazar las responsabilidad de los obreros, hacia la delegacion en los politicos, para que estos una vez mas conviertan la cooperacion entre gentes obreras en una ilusion politica que ahora llaman independencia y que solo sirve para mas de lo mismo es decir seguir con las retalladas.
Re: Carta oberta a les companyes de la CUP de Barcelona
per carta a too kiski 03 abr 2014
No leí nada, pero se me pasa por la cabeza que uno de los problemas de extender el movimiento anarquista, libertario es el rollito geto, y el tema de ir de duros (creo que por que mucha peña, el capitalismo se ha cevado más que la media), exclusivos y bastante cerrados segun mi experiencia y la de otr@s compañeras a parte de meter demasiada caña entre iguales y ser poco tolerantes. Por otro lado me la suda el tema de etiketaje y prefiero un movimiento social, menos encasillable y por tanto menos criminalizable.
També es dona molt el guetisme en els cercles indepes.
ala me canase de escribir
hermandat obrera ya!! :)
y huelga general ya!!
Hacemos frente común? empezamos por una en el sector de educación o de sanidat?
Re: Carta oberta a les companyes de la CUP de Barcelona
per aportació 03 abr 2014
Llegida en diagonal la teva parrafada, només diré 3 coses:


- Respecte a perspectives, entenc que està per definir, és el que té les trobades obertes "a tota l'esquerra". Hi ha gent que pensa que això vol dir aglutinar CUP, ICV-EUiA Procés Constituent, etc., hi ha gent que això no ho veu per res (m'incloc), i gent que voldria fer algo molt posmodern, experiments vaja, entre altres. Com tot, és legítim plantejar-ho, i s'acabarà definint un o un altre model en funció de la majoria que hi participi. Per tant, marcar-se si vols només entrar o si vols ser 4 força dependrà d'això.


- La presència, per sobre les 200 persones i la gran majoria de fora de la CUP, ens dóna un missatge clar: hi ha milers de persones que comparteixen espai però DELEGUEN, és a dir, no els/ens importa la palla i la discussió teòrica, sinó que el dia de les eleccions tinguin/tinguem algo potable per votar. Punt. Igual que a nivell de lluites al carrer, a alguns no ens cal grans palles mentals de debats de sí això sí es pot fer i allò no; respecto totalment als que necessiten filosofar a la seva vida però alguns no ens cal tant de debat i donarem suport al que acabi passant al carrer, oi?



- Respecte a la teva reflexió final, no entenc massa que vols dir "anar a guanyar". Per mi les institucions no serveixen per guanyar una merda políticament, només ens serveixen per 3 coses: acumular gent + capacitat mediàtica + recursos econòmics. Això vol dir (i l'EI ho hem vist a la pràctica) que ens permet desenvolupar més capacitat de lluita, al tenir més coixí econòmic, polític i social (a part de més ressó mediàtic) que fa per exemple 10 anys.

La resta francament sí s'aprova 1 carrer amb més arbres o menys m'importa bastant poc. L'important és que si tornen a detenit 50 militants a la propera vaga general, han de saber ells i les seves famílies que no els hi faltarà de res (fa 10-15 anys ens haguessin asfixiat de nou, com al 92). Ni suport econòmic, ni suport de regidores i parlamentàries, ni suport social, etc.

La institució és el nostre "cavall de troia" per això, perquè permet colar un projecte aparentment "light" per desenvolupar-lo des de petites parcel·les de poder. Per plantejar-se si és o no eficaç, és el mateix però al revés que li passa a PxC (si no fossin tan estúpids de partir-se) el Tramuntana és possible perquè tenen x regidors a l'AMB per pagar-ho, i sí en tinguessin el doble i presència la Parlament potser tindrien 5-6 tramuntantes.
Re: Carta oberta a les companyes de la CUP de Barcelona
per contradictori 03 abr 2014
Per cert, no pots dir:

"emprar eines i metodologies participatives inclusives, cal promoure processos potents de deliberació col·lectiva. Si volem fer les coses d'una altra manera que el poder (s'entén que millor...), no ens podem permetre processos participatius de tan poca qualitat"

I després penjar un escrit anònim a indymedia, a veure si així influeixo a algú de la CUP que m'estigui llegint. Una mica contradictori la teva manera de fer amb el que reclames, no trobes?
Re: Carta oberta a les companyes de la CUP de Barcelona
per lapao 04 abr 2014
Potser alguns no hi vam anar perquè vam prioritzar la lluita al carrer i confiem en el bon criteri de la gent més propera a la CUP. D'altra banda, jo al veure-ho a internet vaig entendre la convocatòria com una trobada de debat municipalista, no tant com una trobada amb els moviments socials -no en tinc ni idea-. D'altra banda, crec que la teva impressió pot ser subjectiva o tangencial, donat que igual la gent amb qui tu et vas relacionar als 2000 -i que vas identificar com a líders o cares visibles- potser són uns altres dels que realment eren per Rita la cantaora, no sé si m'explico.
Socialisme o barbàrie!
Sindicato Sindicat