|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
6 societats modernes on les normes les posen les dones
|
|
|
per curiositats contra el tòpic de la "naturalitat" del patriarcat |
17 mar 2014
|
|
|
6 societats modernes on les normes les posen les dones
Per definició estàndard, un matriarcat és una "família, grup o Estat governat per una matriarca." Els antropòlegs i les feministes han creat ja classificacions més específiques per a les societats matriarcals, incloent el sistema matrilineal. Matrilineal no només es refereix a la localització d'un llinatge a través de l'ascendència materna, també pot referir-se a un sistema civil en què un hereta la propietat a través de la linia materna. Això sovint condueix a la divisió d'aquestes societats en clans matrilineals, o clans materns. Aquí teniu alguns exemples notables que encara existeixen.
1. Mosuo
Viuen a prop de la frontera del Tibet a les províncies de Yunnan i Sichuan, el Mosuo és potser l'exemple més famós de la societat matrilineal. El govern xinès els classifica oficialment com a part d'una altra minoria ètnica coneguda com els Naxi, però els dos són molt diferents tant en la cultura i com en el llenguatge.
El Mosuo viuen amb la família estesa a les llars grans, al capdavant de cada hi ha una matriarca. La linealitat es traça a través de la part femenina de la família i la propietat es traspassa a través de la mare. Les dones Mosuo solen controlar les decisions econòmiques i els homes en canvi les de tipus polític. Els nens són criats a la casa de la mare, i prenen el seu nom.
Les Mosuo estableixen "matrimonis caminants", en els quals no hi ha cap institució per enmig i dones trien les seves parelles, literalment, anant a la casa de l'home. Les parelles no viuen juntes. Atès que el nen roman sempre en la cura de la mare, de vegades el pare juga un paper molt petit en la criança. En alguns casos, la identitat del pare ni tan sols se sap. En lloc d'això, les responsabilitats de criança dels mascles romanen a casa de la mare.
2. Minangkabau
Vivint principalment a l'oest de Sumatra, Indonèsia, hi ha quatre milions de persones de l'ètnia Minangkabau essent la major societat matrilineal coneguda avui. A més de la llei tribal que requereix tots els béns del clan que se celebrarà i llegat de mare a filla, la Minangkabau creuen fermament que la mare és la persona més important en la societat.
Després del matrimoni, cada dona adquireix els seus propis dormitoris. El marit pot dormir amb ella, però ha de sortir d'hora al matí per prendre l'esmorzar a la casa de la seva mare. Als 10 anys, els nois se'n van de casa de la seva mare per anar amb els homes i aprendre habilitats pràctiques. Els homes són sempre el cap del clan, però les dones seleccionen el cap i li poden retirar el seu càrrec en cas que creguin que no ha complert les seves obligacions.
3. Akan
El Akan són el grup majoritari a Ghana, on resideixen la majoria d'aquesta ètnia. La majoria encara s'adhereixen a l'estructura social matrilineal, malgrat la pressió del govern. L'organització social Akan està fonamentalment construïda al voltant de clans matriarcals. Dins d'aquest clan matrilineal, la identitat, l'herència, la riquesa i la política són determinats. Totes les fundadores de clans matriarcals són dones, però els homes tradicionalment ocupen posicions de lideratge. La transmissió d'herències està determinat encara per les relacions del sexe masculí a les dones del seu clan matriarcal. Sovint, s'espera de l'home, no només que doni suport a la seva pròpia família, sinó també els als seus parents femenins.
4. Bribri
El Bribri són un petit grup indígena de poc més de 13.000 persones que viuen en una reserva al cantó de Talamanca, a la província de Llimona de Costa Rica. Igual que moltes altres societats matrilineals, la Bribri s'organitzen en clans. Cada clan està format per una família extensa, i el clan es determina a través de les mares/dones. Les dones són les úniques que tradicionalment poden heretar la terra i també els únics dotats amb el dret a preparar el cacau utilitzat en rituals sagrats Bribri.
5. Garo
Igual que els seus veïns de Khasi a l'estat nord-oriental indi de Meghalaya, els Garos que parlen tibetà-birmà passen la propietat i la successió política de mare a filla. La filla menor és típic que sigui la hereva i el seu matrimoni serà sovint pactat. De vegades, la família, ha de capturar físicament el futur espòs. Un cop casats, l'espòs viu a la casa de la seva dona. En cas de no funcionar, la unió es dissol sense l'estigma social. El matrimoni no és un contracte vinculant, però s'espera que un es torni a casar després del divorci. Si una dona Garos persegueix el seu propi company, ella juga el rol d'agressor i el mascle el d'objectar. Els pares encara han de ratificar la unió, així com qualsevol relació entre clans està prohibida.
6. Nagovisi
El Nagovisi viuen al sud de Bougainville, una a l'oest illa de Nova Guinea. L'antropòleg Jill Nash ha informat que la societat Nagovisi es va dividir en dues meitats matrilineals, que després es divideixen en clans matriarcals. Les dones Nagovisi estan involucrades en el lideratge i en les cerimònies, però del que estan més orgulloses és de treballar la terra a la qual tenen dret. Nash va observar que quan es tracta del matrimoni la dona Nagovisi dona la mateixa importància a la jardineria que a la sexualitat. El matrimoni no està institucionalitzat. Si una parella es veuen sovint, dormen junts, i l'home ajuda a la dona en el seu jardí, llavors es consideren casats a tots els efectes. |
This work is in the public domain |
|
Re: 6 societats modernes on les normes les posen les dones
|
|
per antisexista |
17 mar 2014
|
"Per definició estàndard, un matriarcat és una família, grup o Estat governat per una matriarca."
Efectivament aquesta és la definició antropològica del matriarcat (o patriarcat): el poder de la matriarca (patriarca) I NO de "les dones" ("els homes").
Res a veure amb els deliris feministes que a partir dels anys 1970 agafen aquesta paraula i li donen un altre significat (cosa que en si mateix ja és significativa de fins a quin punt el seu "patriarcat" és una mera invenció)
El "patriarcat" no existeix ni ha existit mai, ni tan sols en la tradició feminista se'n parlava, però això era abans de que el feminisme que lluitava per la igualtat fos substituït pel femellisme irracional i misàndric que patim en l'actualitat.
Una societat en la que "les normes les posen les dones" tampoc no ha existit mai, però que els feministes d'avui en dia ens ho posin com a exemple, somni i ideal deixa ben clar, per si algú encara ho dubtava, que el feminisme ha deixat de ser un moviment per la igualtat i que el seu objectiu actual és el poder, la discriminació i l'opressió. |
|
Re: 6 societats modernes on les normes les posen les dones
|
|
per vaya, vaya... |
19 mar 2014
|
Según cuentan lxs estudiosxs del tema, no hay indicio o documento alguno que haga referencia a la existencia de culturas matriarcales, por el contrario, sí que hay constancia de la existencia de culturas matrilineales.
Las referencias bibliográficas sobre los matriarcados, tienen una finalidad claramente discriminatoria contra las mujeres, pues suelen concluir que los matriarcados son culturas arcaicas que no sobrevivieron, mientras que las patriarcales son más progresadas y mejor adaptadas para la supervivencia.
No es más legítima una opresión cuando se ejerce desde una orientación sexual que de otra. |
