|
|
|
|
|
Notícies :: sense clasificar |
|
Article a Regeneración: Sóc anarquista, sóc NORMAL, no un puto clixé.
|
|
per Assemblea Llibertària de La Garrotxa
Correu-e: info ARROBA garrotxallibertaria.org (verificat) |
10 mar 2014
|
|
Traducció al català de l'article aparegut a la web de Regeneración. |
|
Em trobava llegint a la parada del bus quan se’m va apropar un home entrat en anys, amb barba, els ulls enfonsats darrera d’unes ulleres. Semblava tenir ganes de conversar, doncs va començar preguntant-me si aquest era l’autobús que portava al seu destí i quant solia trigar. Li vaig dir que sí i que probablement estaria a punt d’arribar, però va seguir parlant-me del temps i, veient que jo tancava el meu llibre i hi parava atenció, va acabar explicant-me que ell mateix havia treballat de conductor d’autobús per a l’EMT feia temps.
Segons em va comentar la seva vida havia canviat molt des de llavors. Ara sobrevivia encadenant contractes temporals precaris i en aquest moment, amb una ocupació a temps parcial de tele-operador que conclouria al cap de poc temps, intentava acabar de pagar la seva hipoteca, gràcies també al suport econòmic de la seva filla. Per si no n’hi hagués prou, el dia anterior el seu cotxe havia començat a fallar i ara havia d’agafar aquest autobús, que just apareixia en aquest moment, i un altre més per arribar al seu treball en un trajecte de prop d’una hora. Ja ni el futbol el consolava, doncs pel que sembla el seu Atleti havia tornat a perdre malgrat portar un bon any.
Pugem junts a l’autobús. Des de la meva perspectiva activista se’m va ocórrer comentar-li que podria apropar-se a un sindicat com CNT per assessorar-se, si no per fer sindicalisme en el treball amb aspectes de continuïtat, sí almenys per veure si podia ficar mà a l’empresa pel contracte, aconseguir algun tipus d’indemnització quan finalitzés… alguna cosa. Sorprenentment, em va dir que coneixia la CNT. Del seu temps a l’EMT havia participat en les lluites dels treballadors, formava part de la Plataforma de Treballadors que havia portat endavant algunes lluites en els 90. Des de llavors mantenia el seu compromís amb les idees revolucionàries i llibertàries, encara que durant molt temps havia deixat el sindicalisme i la militància activa. Havia tornat a mobilitzar-se amb el 15M i les iniciatives que havien sorgit arran d’aquest al seu barri, com el grup de consum. El vaig mirar sorprès de nou i em va assegurar somrient que sí, que era anarquista des de llavors. Em vaig quedar sorprès, el pes dels estereotips no em permetia concebre a un anarquista de cinquanta anys amb cotxe, fills, hipoteca…
Al cap d’una estona em vaig acomiadar, vaig haver de baixar a la meva parada, però després li vaig donar una volta al tema i vaig pensar que no era per estranyar-se. L’anarquisme és un moviment revolucionari, que aspira a una transformació social basada en el desig de les majories. I resulta que la majoria de la gent no segueix l’estereotip de jove anarquista, okupa o neorrural. Bona part de la societat està en una situació similar a la d’aquest home, moltes persones es van ficar en una hipoteca perquè van creure que això lliuraria als seus fills de dependre eternament d’un propietari, unes altres es van comprar un cotxe perquè eren accessibles i els permetia desplaçar-se per anar al treball o sortir el cap de setmana a alguna banda amb la família, tant de bo molts més coneguessin i defensessin a l’anarquisme. Rebutjarem a tota aquesta gent si decideix sumar-se al procés de transformació social? Perquè resulta que hi ha gent així que, a més, es considera anarquista i molta més que podria considerar-se així en el futur: Bé fan sindicalisme d’acció directa, o participen en el centre social o les assemblees del barri, o en el grup de consum, o coneixen i difonen la història del moviment obrer, o critiquen l’autoritat i la jerarquia en les mobilitzacions en què participen defensant l’organització per assemblees… I a més aspiren al socialisme llibertari, a una societat basada en la solidaritat i el suport mutu, a l’anarquia.
És això una cosa dolenta? Són aquestes persones, com aquest home, uns xais, uns estúpids, uns torracollons com han assenyalat alguns a twitter arran de la difusió en el nostre compte de la imatge que obre aquesta entrada? La imatge és obra de L’Observador, de cara a un article en el número 9 de la seva publicació i la vaig publicar jo mateix en els perfils de Regeneración a les xarxes socials. La cosa és, a tota aquesta gent que anomeno, hem de menysprear-los? La puresa anarquista no existeix. Som fal·libles, tenim contradiccions, assumim d’una vegada que per considerar-nos anarquistes no som millors ni estem per sobre de ningú. Pel que sembla tot això molesta a una sèrie de persones que han vist en l’anarquisme un model d’afirmació personal, una guia que els permet mirar als altres per sobre de l’espatlla i sentir-se especials. Però l’anarquisme no va sorgir perquè els individus que ens adscrivim al mateix puguem sentir-nos bé, calentets a la calor dels que són com nosaltres. Va sorgir per generalitzar-se entre la població, per canviar el món.
Com diuen per aquí: “Si es repassen pel·lícules, quadres, llenços, fotos i gravats, es veu que la gent que va fer les revolucions passades, era gent normal i corrent, que segurament era analfabeta, bevia vi i es rentava quan la picor li resultava insuportable. Mireu a María Antoñeta pujant a la guillotina!, la gent que aplaudia la revolució, era però molt burra. La gent que agafa la dinamita no és Santa Marta precisament, i si ho és, quan la guàrdia la tiroteja li entra una mala hòstia que no vegis.”
Exacte, les revolucions les fa la gent que lluita, gent que viu ara mateix, plena de defectes i manies, però també de rebuig a l’explotació i la misèria, gent amb mil errors però carregada de passió per canviar el món. Persones normals, entre elles les anarquistes.
Liberty Cravan |
Mira també:
http://www.garrotxallibertaria.org/soc-anarquista-no-un-puto-clixe/
http://www.regeneracionlibertaria.org/soy-anarquista-soy-normal-no-un-puto-cliche
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Article a Regeneración: Sóc anarquista, sóc NORMAL, no un puto clixé.
|
|
per ! |
10 mar 2014
|
|
Ja sabem que els anarquistes son gent normal. Però d´aquí a "compro a les mateixes botigues que tu, vaig al futbol, pago hipoteca al Santander, a l´estiu vaig a la platja de Torremolinos, i m´encanta el sálvame de lux"... tampoc cal anar-sen al borreguismo, no? |
|
Re: Article a Regeneración: Sóc anarquista, sóc NORMAL, no un puto clixé.
|
|
per set |
10 mar 2014
|
|
Ningú diu que una persona que tingui aquests gustos sigui un borrego.El futbol dura 90 min. i el dia té 24h. Molta gent "normal" som anarquistes. Ja era hora que es fes i es publiqués entorn d'una campanya anti-clitxés. Ja sabem que ni ha que són molt revolucionaris, i molts més que leviten i caminen sobre les aigües, però portem 30 anys de clitxé i pràcticament no ha servit per res. Actuem "normal" i amb fermesa. Reconeguem que no tots som virtuosos i putser avançarem |
|
Re: Article a Regeneración: Sóc anarquista, sóc NORMAL, no un puto clixé.
|
|
per set |
10 mar 2014
|
|
Ningú diu que una persona que tingui aquests gustos sigui un borrego.El futbol dura 90 min. i el dia té 24h. Molta gent "normal" som anarquistes. Ja era hora que es fes i es publiqués entorn d'una campanya anti-clitxés. Ja sabem que ni ha que són molt revolucionaris, i molts més que leviten i caminen sobre les aigües, però portem 30 anys de clitxé i pràcticament no ha servit per res. Actuem "normal" i amb fermesa. Reconeguem que no tots som virtuosos i putser avançarem |
|
Re: Article a Regeneración: Sóc anarquista, sóc NORMAL, no un puto clixé.
|
|
per Gaetano Bresci |
10 mar 2014
|
És interessant com a concepte, perque trenca a la idea que d'anarquistes només hi ha a contextes determinats (okupes, sindicats, etc.). I sí, tot i que hi ha coses que s'esmenten a la imatge que rebutjo frontalment, crec que són coses circunstancials, llocs comuns de la vida diaria de la gent corrent, per cridar lla seva atenció.
De ben segur que hi ha molta més gent amb la idea de la lluita de classes, més de la que ens pensem, currant als supermercats, al Corte Inglés, etc. La qüestió per a mi és cóm aconseguir rebifar aquest sentiment de classe latent i fer que la gent s'interessi per una ideologia com l'anarquisme, i lluiti.
Per això crec que tot i no compartir-ho al cent per cent, la imatge i el text tenen una intenció encertada, ¡i que cullons!, sort que a l'Anarquisme hi ha debats com el que va generar, i gent que es mou més enllà de les critiques, que són els que fan creixer la Idea.
I ja que estem, un record per a en Salvador Seguí, "el colós de l'Anarcosindicalisme", que va morir assassinat un dia com avui. RIP. |
|
Re: Article a Regeneración: Sóc anarquista, sóc NORMAL, no un puto clixé.
|
|
per Vaja pixada fora de test! |
10 mar 2014
|
¿Que es una persona NORMAL?, ¿podrías definirlo con más precisión? ya que de tu artículo deduzco que el que no es normal es anormal... Entonces, las lesbianas y gays, las inmigrantes y los inmigrantes sin apeles, las personas catalogadas con una enfermedad mental, las personas privadas de libertad, las putas y chaperos.... ¿que trabajadores son normales? ¿los de cuello blanco o azul?, ¿son normales las familias monoparentales?, ¿el matrimonio es normal?, ¿que confesión es la normal?, ¿Islámica, Católica, la de la Iglesia del septimo día?,... y tantos y tantos etc...
"Bona part de la societat",.... "Bona part de la societat" votan cada 4 años, "bona part de la societat" le da completamente igual que su mujer tenga el doble trabajo de limpiarles la mierda, "bona part de la societat" mirarían a otro lado si tu tuvieras un problema. Esa "bona part de la societat" es la normal.
Metete tu normalidad por el culo... |
|
Re: Article a Regeneración: Sóc anarquista, sóc NORMAL, no un puto clixé.
|
|
per set |
10 mar 2014
|
|
I aquí tenim el que ens ha d'il·luminar. Aquest si que és un revolucionari de veritat! "Qui no està amb mi, està contra mi", és la única cosa que ha estat capaç d'extreure del text aquest xicotot... |
|
Re: Article a Regeneración: Sóc anarquista, sóc NORMAL, no un puto clixé.
|
|
per vuit |
10 mar 2014
|
|
Deixa'l estar set. Es pensa que aquesta persona "normal" de que parla l'article no pot ser gay, ni lesbiana, ni catolic, ni musulmà, ni negre... que en definitiva són els normals i ni el text, ni el cartell ho posen en dubte. Aquest individu es pensa que qui no pensa com ell deu ser una espècie de pseudo-fatxa o similar sempre. Per això, l'anormal és ell/a. |
|
Re: Article a Regeneración: Sóc anarquista, sóc NORMAL, no un puto clixé.
|
|
per nou |
11 mar 2014
|
Pues quien pregunta por esa "normalidad", no se equivoca. El "vuit" le dice al "set" que lo deje estar y ya le califica de "anormal".
Hay preguntas que duelen. Normal es quien se ajusta a la norma mayoritaria. El error o el desatino de "Vaja pixada fora de test!", es decir a lxs demás por dónde se deben meter su normalidad… Ese tipo de respuestas, son siempre peyorativas y también forman parte de otra de las habituales normas hegemónicas, homófobas, sexistas y/o patriarcales.
Un anarquismo que se generaliza, deja de ser anarquismo para convertirse en cualquier otra cosa.
El intento de normativizar el anarquismo, es tan viejo como desorientado. |
|
Re: Article a Regeneración: Sóc anarquista, sóc NORMAL, no un puto clixé.
|
|
per set |
11 mar 2014
|
|
Si l'anarquisme no es normalitza/generalitza, no es farà la revolució i sempre serem un gueto |
|
Re: Article a Regeneración: Sóc anarquista, sóc NORMAL, no un puto clixé.
|
|
per set |
11 mar 2014
|
L'anarquisme, tal com apunta l'article, ha de convertirse en una idea de masses per podee fer una revolució sobre la seva base. Lo contrari, és vanguardisme, que unes minories, unes elits, ens portin de la maneta cap on creuen que s'ha d'anar, creant d'aquesta manera incomprensió entre la majoria, i a la llarga sembran la llavor de la destrucció de la societat nova. Això seria més propi de marxistes-leninistes.
O en el seu defecte, els que tant abominen d'aquest cartell/article, ja estan bé al seu regne de taifes, al seu gueto particular i no pretenen canviar res. |
|
Re: Article a Regeneración: Sóc anarquista, sóc NORMAL, no un puto clixé.
|
|
per @ |
11 mar 2014
|
"Però d´aquí a "compro a les mateixes botigues que tu, vaig al futbol, pago hipoteca al Santander, a l´estiu vaig a la platja de Torremolinos, i m´encanta el sálvame de lux"... tampoc cal anar-sen al borreguisme, no?
Per fer la revolució, o almenys quan es va fer la revolució ANARQUISTA a Catalunya (a pesar del psuc i els seus), no es va fer normalitzant l´anarquisme a la societat, sino a l´inrevés, i amb una feina de molts anys mitjançant escoles llibertàries, ateneus... etc.
Després van venir els fillsde... de sempre, i en cosa de dos anys s´ho van carregar TOT. I no em refereixo als feixistes. Bueno, si, als feixistes de l´altre banda. |
|
Re: Article a Regeneración: Sóc anarquista, sóc NORMAL, no un puto clixé.
|
|
per Los hermanos Ascaso |
11 mar 2014
|
|
Por fin, por fin ¡¡¡¡ un artículo con el que me siento totalmente identificado. Sí, soy anarquista, militó en la cnt desde hace 30 años. En todos estos años hemos visto pasar todo tipo de personal,punkis, okupas, pro-guetto, jóvenes, muy jóvenes superideologizados, insurreccionalistas, autónomos, etc.etc. etc.... Pero los mejores siempre han sido los de la estética "normal", con una, dos, tres y más contradicciones, les gustaba el fútbol, les gustaba ver pornografía, no iban a la última moda que venía de Berlín (eso en los años 90), sus parejas no eran del gueto, no eran vegetarianos, no destacaban en los barrios obreros por sus "pintas" pero oye a la hora de estar a las 5 de la mañana en un piquete hay estaban, que había que acudir a una reunión aburrida podías contar con ellos. Por eso viva la Assemblea Llibertària de La Garrotxa. Un saludo. |
|
Re: Article a Regeneración: Sóc anarquista, sóc NORMAL, no un puto clixé.
|
|
per el cuento de los buenos |
11 mar 2014
|
|
siempre el mismo rollo, la mateixa peli, los raonables y vuenas personas, estos que se atreven a poner en el mismo saco a cnt, arran y cup, para asi pasar por normales, pero en el fondo si rascas un poquito se ve lo que hay mas alla de las aperiencias, el autoritarismo y la jerarquia mas cruel, no hay nada mas cruel que la bondad, y los de la garrotxa libertaria lo demuestran una vezx mas, donde estan las fijl, ¿AH no! eso no, que seria de la patria, con una juventud libertaria, la cnt tendria que estar enfrentada a la normalidad, y eso no podriamos aguantarlo, dejariamos de ser buenos razonables y nos meterian en un guetto, asi que vamos a seguir contando mentiras, arran la cup son companys, y las fijl no se lo que es y en catalunya no existen, lo exige la patria, y como aquellos que tambien son normales pues eso todo por la patria, y ydigo yo, que tiene que ver la patria con los anarquistas, aH! si que ahora son normales, votan, van al futbol, obedecen y sobre todo son unos patriotas normales y aceptados que van con arra y la cup como buenos hermanitos, para tener contenta a la mama patria catalunya que cada dia con el liderazgo de los pujolitos es cada vez mas firme y decidida a ser un estado, y como dirian los sandinistas, hay catalunyeta la flor mas bonica del meu jardi, i ara que ets lliure t,estimo molt mes, oggggggg. que orgasmo catalunya un estado viva la normalidad. |
|
Re: Article a Regeneración: Sóc anarquista, sóc NORMAL, no un puto clixé.
|
|
per desde sarnadell |
11 mar 2014
|
|
Bastant d'acord amb l'article, amb la imatge no tant... ja que no estic d'acord en titllar de normal la hipoteca o mira els mateixos putos programes. Entenc la intenció de la imatge. Bona feina desde Olot! Una abraçada! |
|
Re: Article a Regeneración: Sóc anarquista, sóc NORMAL, no un puto clixé.
|
|
per mas que askerosos normales sois votantes |
11 mar 2014
|
En la teoría de la garrotxa libertaria se entiende, por gobierno del pueblo, un gobierno de un pequeño número de representantes elegidos por el pueblo, minoría dominante tanto más peligrosa cuanto que aparece como la expresión de la llamada voluntad del pueblo, con lo cual se llega siempre al mismo triste resultado, al gobierno de la inmensa mayoría de las masas del pueblo por la minoría privilegiada. Pero esta minoría, nos dicen los libertarios de la garrotxa con sus amiguetes arran y cup, será compuesta de trabajadores. Sí, de antiguos trabajadores, quizá, pero que en cuanto se conviertan en gobernantes o representantes del pueblo cesarán de ser trabajadores y considerarán el mundo trabajador desde su altura estatista; no representarán ya desde entonces al pueblo, sino a sí mismos y a sus pretensiones de querer gobernar al pueblo. El que quiera dudar de ello no sabe nada de la naturaleza humana. ser normal es querer votar, los patriotas catalanes queremos votarrrr, la voluntad del poble catala, queremos estat.oggggggg. que orgasmo catalunya un estado viva la normalidad. per mas que askerosos,(normales) sois votantes 11 mar 2014
Psiquiatría
3.1.-El DSM-IV-TR: trastornos por votación
El DSM-IV-TR es el manual editado por la American Pshychiatric
Association (APA), y es el manual de diagnostico empleado por la
practicamente todos los psiquiatras. Muchos trastornos que aparecen en
este manual (una cantidad de trastornos sin precedentes, cabe decir) ha
sido elegidos por votación. Así, una serie de expertos en la materia se
reúnen una vez al año en una sala de la APA y escogen por votación que
síntomas son propios de un trastorno o de otro. El nombre DSM son las
siglas de "Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders"
(Manual Diagnístico y Estadístico de las Enfermedades Mentales). Sin
embargo, como podemos ver, este manual lo único que tiene de
estadístico es la proporción de votos a favor o en contra de los síntomas
de un trastorno. Las cifras lo dicen todo: existen 374 trastornos
mentales, de tal forma que casi cualquier persona encaja en una etiqueta.hay los normales, los anarquistas y los votantes, |
|
Re: Article a Regeneración: Sóc anarquista, sóc NORMAL, no un puto clixé.
|
|
per "A nou" |
11 mar 2014
|
Cierto, "lo de métete la normalidad por el culo" sobra; gracias por el inciso, en serio... Estoy jarto de observar como se repiten actitudes que creía superadas, actitudes "¿normales?" y yo he caido en la misma normalización...
Completamente de acuerdo en la reflexión: un anarquismo que se "normaliza" deja de ser anarquismo. Pero hay algo que me duele incluso más... la confusión actual entre teoría y praxis, casi insólita a lo largo de una historia tan mal recordada.
Los de Olot podrán cantar misa, pero un movimiento que sólo quiere sumar, que sólo se centra en el aspecto cuantitativo y obvia el cualitativo (muy subjetivo, sí)deja de ser Anarquismo. El anarquismo fué y podría llegar a ser un movimiento de masas, pero desde el momento que su retórica se centra en la masa, obviando al individuo, el Anarquismo desaparece. Esa dualidad entre persona y masa es dévil, no está bien separada e implica un esfuerzo adicional. Normalizarlo es dogmatizarlo, es creer ciegamente en la masa, como si de una religión se tratara. Un fenómeno parecido al del concepto de "Soberanía y interés general". No tengo muchas cosas claras, pero algo si que se: eso no es ANARQUISMO. |
|
Re: Article a Regeneración: Sóc anarquista, sóc NORMAL, no un puto clixé.
|
|
per Gaetano Bresci |
11 mar 2014
|
No creo que se trate de una cuestión entre calidad y cantidad en cuanto a la militancia, no sólo. ¿Quién dice que no sepuede aspirar a ser un movimiento en cantidad y calidad?.
Es evidente que la masa puede ser fácilmente borreguizada y por eso, como dices, es importante reivindicar al individuo ya que la única forma de evitar ese borreguismo inherente a la masa, que se mueve según sopla el viento, es desarrollando un criterio propio en cada uno. La formación de ese criterio es posible sólo mediante la educación del intelecto: la cultura es un alimento tan sumamente importante porque es la llave capaz de hacer al hombre/mujer consciente de sus cadenas e impulsarlo a ver su realidad desde otra perspectiva, a rechazar las imposiciones y la injusticia y a luchar por cambiarlas.
Pero si importante es formarse, también lo es asumir que esa formación no debe acabar nunca, uno/a nunca debe darse por satisfecho, y el afán por superarse es la base del progreso en su emancipación. Debates, críticas (constructivas), dudas (sí, nadie nace enseñado) son a mi parecer, la base del progreso de la Anarquía. Pases de películas, debates, presentaciones de libros, y textos como éste se mueven todos en esa dirección. Hace un tiempo encontré una página web -diría- de gente anticapitalista que enviaba "cartas al lector" a periódicos de gran tirada intentando introducir un elemento de subversión en cada una de ellas, todo bajo una fachada cándida pero con la semilla rebelde dentro. Una idea genial de llegar a gente que de otra manera no se hubiese planteado otro punto de vista diferente a la línea editorial de su periódico de cabecera.
La diferencia entre gente llamada "anarquista" y "anarquistas en potencia" se fundamenta únicamente en la hipotética/deseable formación intelectual por la que los primeros tienen que haber pasado en algún momento de su vida para llegar a sentirse como tales; mientras que los segundos carecen de ella pero pueden tener sentimientos latentes de rabia ante las injusticias diarias del Sistema (injusticias respecto a las condiciones laborales, discriminación por sexo, ley del aborto, etc.), en cosas mundanas que atañen a su día a día, que los acercan de alguna forma a la rebeldía del Anarquismo. Y por eso, al igual que lo de las cartas, intentar apelar a su cotidianeidad es inteligente, porque es probable que muchos de ellos, no todos quizás, tengan un sentir libertario dentro suyo y no lo sepan porque no han tenido la oportunidad de preguntárselo, porque nadie les ha explicado nada del anarquismo.
El sentir anarquista va creciendo como una semilla, y muchos que lo vivimos así en su día sabemos que no se nace siendo anarquista, que no existe ninguna predestinación divina, que los/as anarquistas se hacen, por lo que todo el mundo puede serlo.
Los fanzines, la música, las conferencias, los libros y películas han sido una parte fundamental en el desarrollo de mi sentir como anarquista. Fueron mis guías para llegar a la Idea y les estoy a mi manera, muy agradecido a ellos y las personas que estaban detrás por haberme despertado mi interés por ella, por abrirme la cabeza y enseñarme un camino más humanista y solidario.
Apelar a la gente de calle y querer plantearle la idea del Anarquismo es un trabajo acertado y loable. |
|
Re: Article a Regeneración: Sóc anarquista, sóc NORMAL, no un puto clixé.
|
|
per xxx |
12 mar 2014
|
A mi em sembla molt encertada i necessària la campanya, però penso que per ser més específics hauria de posar "i sí, soc un refor", així queda clar que es refereix a un sector concret de l'anarquisme.
Salut. |
|
Re: Article a Regeneración: Sóc anarquista, sóc NORMAL, no un puto clixé.
|
|
per per xxx |
12 mar 2014
|
|
I tu, empran termes com "refor", també deixes clar a quin sector pertanys. Els "anarkas" que van a "la mani" a "liarla", oi? |
|
|
