|
|
|
Anàlisi :: dones |
|
Cap a una declaració dels deures de la dona
|
|
|
per PE |
08 mar 2014
|
“Estar dempeus és propi de qui lluita”
(Beat de Liébana, “Comentari a l'Apocalipsi”) |
Crec que ha arribat el moment d'aclarir el més obvi i potser per això el més difícil d'entendre, l'emancipació no és un dret, res a veure amb els drets ni amb el benestar, l'emancipació és la primera obligació humana, la més imperiosa i la menys utilitària. No poden confondre's l'interès, la prosperitat, la satisfacció i la conveniència amb l'emancipació, de fet, lluitar per ella ens proporciona més disgustos, asprors, dolor i desventures que fruïcions.
Quan les societats de la modernitat tardana es van desplomar en l'hedonisme més mesquí i l'egoisme més roí com a paradigmes de la vida bona tot projecte emancipador va ser tallat d'arrel, només ni ha revolució positiva i emancipadora quan els seus executors s'entreguen a la tasca de forjar-la amb l'objectiu de fer ascendir el bé pel seu valor intrínsec i no per conquerir dons per a si, doncs l'egoisme redunda sempre en la millora i ampliació del sistema vigent que és el de l'interès particular i la cobdícia.
L'ideal de revolució integral i integradora no exclou, és clar, les necessitats bàsiques humanes que han de ser cobertes, ni la celebració de la vida amb la seva part d'alegria i de dolor, de plaer i d'amargors, però sí deixen fora la noció de “drets” com a donacions del poder destinades a ampliar la seva jurisdicció sobre el subjecte.
Potser siguem les dones un dels sectors més tocats per la malaltia dels drets i els privilegis corporatius, tan profundament ha penetrat aquest verí en el nostre sexe que “dona” i “drets de la dona” s'han constituït com a sinònims. La dona es defineix per ser dipositària d'un conjunt de drets. Qualsevol ment desperta s'adonarà que entre ells no es troba el de construir i dirigir la pròpia vida que mai com ara ha estat tan governada des de fora, tan tutelada amb l'argument que hem de ser protegides per la nostra especial debilitat, una mirada que ens ha tornat a la categoria de “sexe dèbil”.
Qui posi una mica d'atenció veurà també que els privilegis dels què gaudim poc tenen a veure amb la facilitat per realitzar les nostres necessitats auto-escollides sinó que són concessions que afavoreixen certes pràctiques, com salarització general, la formació acadèmica, la vida “independent” i solitària o la satisfacció de les necessitats en el mercat i obstaculitzen altres com la construcció del propi pensament, la vida comunitària, la maternitat i la criança dels fills, la possibilitat de vida familiar, etc., etc.
Els drets i privilegis ho són únicament en funció de les metes del sistema i exclouen els fins escollits lliurement pels subjectes, a més sabem que qui se submergeix en aquest ambient de rebre les gràcies i favors l'autoritat es fa petit i es degrada perquè renuncia a la pròpia iniciativa, deixa de desenvolupar les seves facultats i el seu talent, mata la seva creativitat i es converteix en un ésser infantilitzat que ho espera tot de dalt i s'amarra a la pròpia impotència davant la vida.
Per això crec que ha arribat el moment de començar a engiponar una declaració dels deures de la dona com a compendi de regles que ens apropin a l'emancipació. Ho faré d'una forma sintètica perquè cada una puguem pensar-los i pensar-nos en un procés d'auto-construcció per les obligacions i compromisos lliurement escollits.
1) Ocupar-se d'allò universal, allò significatiu, allò transcendental i allò històric per sobre d'allò particular, allò insubstancial, allò personal i allò immediat. Pensar i actuar essencialment en funció de grans metes i processos històrics, amb mirada estratègica i perspectiva de futur.
2) Lluitar pels grans ideals de veritat, bellesa, convivència, amor, justícia, equitat, llibertat, bon llenguatge, ascens d'allò espiritual, reconstrucció d'allò humà i reintegració de la vida psíquica, corporal i intel·lectiva.
3) Aconseguir les virtuts necessàries per a aquest combat per metes nobles i magnànimes i forjar-se com a subjectes d'excel·lència amb capacitat per aportar al món obres i judicis de valor. Per això cal desplegar les competències intel·lectives tant com les morals i les afectives; cultivar la intel·ligència, la capacitat de judici, la voluntat, la fortalesa, la valentia, la facultat d'acceptar el dolor, l'autocontenció, la disciplina, l'aptitud per autoevaluar-se, el desinterès, el col·lectivisme, la simpatia, l'entrega per amor, la generositat, la concòrdia, l'austeritat, l'energia per actuar i responsabilitzar-se alhora que l'auto-limitació, la moderació i l'economia de l'espai que s'ocupa, el discerniment sobre el deure de parlar en uns casos i el de callar en altres, afirmant la superioritat del fer front al dir i l'excel·lència en obres, és a dir, construir-nos per ser models de conducta encara que mai s'arribi a l'arquetip de l'ideal.
4) Renunciar a tot privilegi, dret o protecció que vingui de les institucions i també el que vingui dels iguals i no tingui un origen objectiu o natural. Fundar la vida en el principi que donar és superior a rebre i que cada una ha d'aportar al món fins el límit de les seves capacitats. Repudiar el poder il·legítim, tant el que sigui exercit sobre nosaltres com el que puguem exercir injustament sobre altres.
5) Combatre la injustícia i especialment aquella de que ens beneficia, resistir els sexismes i totes les formes d'enfrontament entre iguals.
6) Aportar la regeneració de la societat a través de la vida conciliant totes les dimensions de l'existència humana i refent la trama social a través dels vincles primaris i naturals adaptats a les condicions de la nostra època.
7) Recuperar en nosaltres mateixes i en tota la societat la potestat de viure dins la realitat, comprenent la veritable natura del món i participant en la seva construcció, renunciant als narcòtics químics, psíquics o espirituals que impedeixen comprendre i ens lliuren del dolor de la vida.
8) Reconstruir la feminitat, una feminitat polièdrica, multidimensional, integral, plena i pràctica. Celebrar i realitzar les formes pròpies de ser, estar i fer de les dones i, per això mateix, exaltar la virilitat autoconstruïda i les formes de ser, estar i fer dels homes. Sentir-se concernides pels problemes dels homes com si fossin propis i teixir nous instruments de comunicació entre els sexes.
És evident que si redactéssim una carta dels deures de les persones que inclogués les dones i els homes no seria molt diferent del que aquí s'ha exposat en la seva acepció més general, no obstant, he volgut assenyalar i emfatitzar la necessitat que ens autoconstruïm com a subjectes de qualitat i d'excel·lència i també com a dones, sense renunciar a la feminitat i aportant la nostra idiosincràsia a la regeneració d'allò humà.
L'aspiració a l'excel·lència i l'exemplaritat personal són ja, per si, ingredients de l'emancipació, qui se situa a si mateixa en aquesta tessitura d'esforç i lluita pel bé conquereix un grau de llibertat interior que trenca el sistema. Només el combat és alliberador, els drets, els regals i les gràcies són sempre instruments d'opressió. |
Mira també:
http://prdlibre.blogspot.com.es/2014/03/hacia-una-declaracion-de-los-deberes-de.html
|
This work is in the public domain |
|
Re: Cap a una declaració dels deures de la dona
|
|
per tt |
09 mar 2014
|
|
Forma interclassistes. |
