|
|
|
|
|
Notícies :: ecologia |
|
Els primers luddites dels països catalans, els treballadors tèxtils d'Alcoi i Camprodon (1821 i 1824).
|
|
per negreverd
Correu-e: negreverd@gmail.com |
01 mar 2014
|
|
El 2 de març de 1821 es va produïr a Alcoi el primer episodi significatiu (pel nombre de màquines destruïdes) de luddisme social (no individual) de la península, ara fa 193 anys... |
|
L’aparició del maquinisme va aixecar molta resistència i vigoroses revoltes a Catalunyam i el País Valencià malgrat que els llibres no en parlen gaire, i que la tradició marxista (tan científics ells) l'arracona com anècdotes "lumpen" i, en el cas català, "lumpens" carlins, o sia "lumpens" reaccionaris.
El rebuig a la fàbrica, al rellotge i a la màquina (que sols és un instrument d’imposició de la fàbrica) unifica totes aquestes revoltes i fa als seus autors molt més lúcids que nosaltres els seus tecnoacomodats descendents. Sens dubte ells van saber identificar clarament quin era l’adversari principal, quins eren els perills i quins eren els riscos que corrien. Molt més encara, van saber passar a l’acció, malgrat la oposició, a vegades armada, dels treballadors fabrils organitzats, del progressistes de l’època i dels pròcers de l’obrerisme, finalment van perdre el combat i, ni tan sols, han passat al panteó de la mitologia obrera il·lustre... ni falta que els fa!!, ells que no es van resignar a la condició de peces de la megamàquina, tampoc voldrien ser les motllures enbellidores per guarnir un sistema que rebutjaven i que ara estem vivint en una versió cada cop més perfeccionada.
La primera onada luddita a Alcoi.
Igual que va passar a l’Anglaterra, a França o al centre d’Europa a mesura que avançava la revolució industrial, a Catalunya van aparèixer els mateixos o semblants episodis d’oposició violenta i de resistència activa a la màquina i, sobretot, a la fàbrica.
Alcoi era un important centre de teixit de draps de llana i de fabricació de paper. La major part dels processos, fins l’aparició de les màquines, es feien mitjançant treball domiciliari, molt d’ell en localitats dels voltants i constituïen un complement econòmic per a les famílies pageses. Aquest complement va anar guanyant pes i, a principis del XIX, era en molts casos l’ingrés principal.
Així, segons els escrits del “savi geògraf Cabanilles”, el treball per les fàbriques alcoianes suposava 12.000 rals de billó setmanals per Cocentaina i 6.000 per Benilloba.
Alcoi era de llarg la principal població de la zona amb més de 18.000 habitants contra 5.400 de Cocentaina, 1.200 de Benilloba i 2.500 de Muro.
Els diferents estaments, empresarials i preempresarials, del tèxtil estaven coordinats per la “Real Fábrica de Paños de Alcoy” la qual ja van fer assaigs de mecanització en dates tan precoces com 1791, però no va ser fins 1818 en que es va adquirir a Bilbao un conjunt de maquines per cardar i filar. A partir d’aquesta data la mecanització va ser explosiva en poc més de 5 anys se’n van instal·lar més de 30 i es van construir a les ribes dels rius Serpis, Barxell i Molinar 14 molins/fàbriques de draps ja maquinitzats.
Els anys 1820 i 1821 es va declarar una gran sequera que va reduir les collites, va deixar en la misèria als petits agricultors i als jornalers i va encarir el preu dels aliments. En aquest marc van irrompre les màquines cardadores, perxadores, filadores, devanadores... que importaven els dinàmics fabricants alcoians, deixant sense feina (i per tant en la misèria i la gana) a una bona part de classe jornalera de la mateixa vila i dels pobles veïns.
El dia 2 de març de 1821 una multitud de més de 1.000 persones armades es va reunir i va atacar les instal·lacions industrials de les afores d’Alcoi, van destruir totalment 17 màquines (no es coneix molt be si sota aquesta definició va inclosa el conjunt de la instal·lació o solament la màquina pròpiament dita) i van causar danys per valor de 2 milions de rals.
Els insurrectes van arrancar a l’ajuntament el compromís de desmuntar les màquines de l’interior de la població. Naturalment ni l'ajuntament ni els fabricants (que també eren al mateix temps l'alcalde, els regidors i els caps de la Milícia Nacional) tenien la menor intenció d'acomplir el pactat.
L'alcalde reconeixia, l'any demà, dia 3 de març, en un missatge al “jefe politico” (una mena de governador civil) que “el ayuntamiento no puede contar ni aun con la quarta parte de este vecindario, por estar lo restante combinado con los malvados de los indicados pueblos”. Per reprimir als insurrectes, requeria la presència de 200 o 300 soldats d'infanteria i 30 o 40 de cavalleria ja que “ha de ser preciso practicar muchas prisiones, contra las cuales han fulminado los amotinados las más terribles amenazas”
El dia 6 de març, 4 dies desprès, Alcoi era ocupat per l’exercit, amb més soldats que els que va demanar l'ajuntament, el regiment de cavalleria de España i un batalló d'infanteria del "Rey”, tot plegat entre 500 i 1.000 soldats per controlar a menys de 30.000 civils (tota la població d’Alcoi, Cocentaina, Benilloba i Muro). L'antimaquinisme era fort a Alcoi i la seva comarca, sols es va poder contenir amb la força de les armes.
La ocupació militar i, posteriorment, paramilitar (dels Voluntaris Realistes) d’Alcoi es va mantenir durant els anys següents per por a les amenaces contra les màquines, amb episodis esporàdics i fracassats de noves destruccions, sobretot el juliol de 1823, però també els anys 1825 i 1826 i més endavant el 1844.
Més info i un fulletó imprimible a www.negreverd.blogspot.com |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Els primers luddites dels països catalans, els treballadors tèxtils d'Alcoi i Camprodon (1821 i 1824).
|
|
per obrer |
01 mar 2014
|
|
Baja, ara negreverd a més d'anarconazi primitivista s'ha fet de l'EI? |
|
Re: Els primers luddites dels països catalans, els treballadors tèxtils d'Alcoi i Camprodon (1821 i 1824).
|
|
per ?¿? |
02 mar 2014
|
|
De l'EI perquè, si fins i tot en un breu text de memòria històrica no li ha faltat temps per criticar el marxisme? |
|
Re: Els primers luddites dels països catalans, els treballadors tèxtils d'Alcoi i Camprodon (1821 i 1824).
|
|
per obrer |
02 mar 2014
|
Be, em referia al títol de països catalans del fulletó que ha penjat al blog... ;-)
De tota manera hi ha un cert travestisme en aquest blog negreverd... i de tota manera el primitivisme, al igual que el bioregionalisme, enllaça facilment amb posicions filonazis. naturalment no pretenc que la RI sigui nazi... |
|
Re: Els primers luddites dels països catalans, els treballadors tèxtils d'Alcoi i Camprodon (1821 i 1824).
|
|
per caldria |
02 mar 2014
|
Haria falta poner una rutina en la web de IMC en la que todo comentario que contuviese las palabras nazi, fascista, facha viese denegada su publicación, a algunos les és más fácil poner etiquetas (sin levantar una crítica mínimamente decente) que a los especialistas del sistema (polis, psiquiatras, asistentes sociales, maestros... etc). Vale que se puede criticar al primitivismo y a la antitecnología... pero en negre i verd yo no he visto primitivismo en ninguno de los posts... Y aunque fuese primitivista no es motivo para llamar nazi a nadie. Quede claro que a mi me atrae más el sindicalismo combativo y el socialismo "realista" (realista para mi, estoy abierto a otras opiniones), oscilo entre un libertarismo municipalista y un socialsimo no-autoritario, pero no hay que negar a la crítica primitivista una aportación sobre como miramos nuestro pasado... y nuestro futuro.
La crítica antitecnológica, sin compartirla, creo que viene bien porqué también hay mucho tecnobobo y mucha trampa escondida, no está de más un pepito grillo.
Respecto a lo de la EI, algunos tienen una obsesión en ello (complejo de inferioridad?), negreverd en el folleto sobre Alcoi usa un contexto geogràfico/social, no se si se corresponde a posicionamientos politicos, pero en el blog no aparece nada que pueda hacer suponer una cosa u otra.
En fin, diálogo, respeto y menos insultos |
|
Re: Els primers luddites dels països catalans, els treballadors tèxtils d'Alcoi i Camprodon (1821 i 1824).
|
|
per obrer |
02 mar 2014
|
doncs mira el que diuen a un web anarco sobre els primitivistes "green anarchism" (no s'asembla a negre i verd?) i un tal Steve Booth.
http://www.anarkismo.net/newswire.php?story_id=2493 |
|
Re: Els primers luddites dels països catalans, els treballadors tèxtils d'Alcoi i Camprodon (1821 i 1824).
|
|
per Antiindustrialista |
02 mar 2014
|
L'únic que ha parlat de primitivisme aquí ets tú, obrer. De debó estàs equiparant dos col·lectius perquè ambdós contenen la paraula verd al seu nom?
I jo també penso que alguns teniu un complexe d'inferioritat força ridícul amb l'EI, tan ridícul com la vostra por a que us diguin quatre coses ben dites sobre allò en que se sustenta el nostre "benestar" tecnològic. |
|
Re: Els primers luddites dels països catalans, els treballadors tèxtils d'Alcoi i Camprodon (1821 i 1824).
|
|
per sobre territorialitat i EI... |
03 mar 2014
|
Ahhhh... que ara per parlar de Països Catalans com a marc geogràfic (i no com a marc on construir un nou estat, per tant com a proposta política nacional-estatal) ja ets automàticament de l'EI, està bé això...
Així doncs, imagino que el que tenen en comú els que han fet tot de producció científica com ara "Diccionari de les plantes dels Països Catalans", el senyor Benvingut Oliver i Esteller (http://ca.wikipedia.org/wiki/Benvingut_Oliver_i_Esteller) i lahaine-PPCC és que tots ells, ho sàpiguen o no, són de l'EI.
Per a no analfabets funcionals, aclarar que el marc territorial (a partir del binomi llengua-cultura i història) de Països Catalans als 60-70 el feia servir des del PSOE cap a l'esquerra, és a dir, tot quisqui. UNA ALTRA COSA és considerar que aquest marc territorial ha d'esdevenir un estat, això sí que només ho fa l'EI. Però agafar per un exercici de memòria històrica aquest marc en comptes d'altres oficials-estatalistes com el de "las 4 provincias de la región catalana" o "Españññññña" té la mateixa validesa. En altres paraules: si tu analitzes la història a nivell d'estat et converteixes automàticament en feixista espanyol? si l'analitzes a nivell de 4 províncies del PRincipat, et converteix en convergent? doncs si l'analitzes a nivell de Països Catalans, perquè carai has de ser de l'EI, si precisament dels 3 és l'únic marc que no té una traducció (per ara) estatal?¿?¿?¿?¿?¿?¿ |
|
Re: Els primers luddites dels països catalans, els treballadors tèxtils d'Alcoi i Camprodon (1821 i 1824).
|
|
per ... |
03 mar 2014
|
kina colla d'imbècils akets ke critiquen el negre i verd. Segur ke son dakets ke van enganxats al movil tot el dia. Dakets ke ja no poden concentrarse a lllegir un text de més de 5 pàgines.
Més tecnologia significa més alienació |
|
|
