|
Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: laboral |
|
Solidaritat amb la Vaga de Panrico!
|
|
|
per suport |
25 feb 2014
|
|
Manifestació en Solidaritat amb els Treballadors/es de Panrico : dissabte 1 de març a les 11:30 h a la Plaça de Catalunya -BCN |
Davant la Resistència Exemplar de la Plantilla de Panrico , si perceben els Primers Símptomes Que l'Empresa i la Generalitat comencen a dubtar de Que puguin Derrotar als Treballadors
MNIFESTACIÓ en Solidaritat amb els Treballadors / es de Panrico : dissabte 1 de març a les 11:30 h a la Plaça de Catalunya -BCN
Davant la exemplar resistència de la Plantilla de Panrico , es perceben els primers símptomes que l'empresa i la Generalitat comencen a dubtar que puguin derrotar als treballadors i que la seva lluita pot ser un exemple per a la resta de treballadores
Manifestació en Solidaritat amb els Treballadors / es de Panrico : dissabte 1 de març a les 11:30 h a la Plaça de Catalunya -BCN
Al febrer del 2012 Panrico per mitjà del xantatge i amb la col · laboració del Govern de Catalunya retallo els salaris dels treballadors / es en una mitjana d'un 25% justificant que amb aquesta mesura assegurava la viabilitat futura de l'empresa per bastants anys .
Els treballadors de Panrico de Santa Perpètua de Mogoda es van oposar a aquesta mesura però davant l'acceptació de la resta de fàbriques del Grup es van veure obligats a acceptar-la.
19 mesos després , el setembre de 2013 l'empresa incomplint el Conveni Col · lectiu torna a la càrrega pretenent reduir en un altre 25 % els salaris i un 50 % de reducció de la plantilla . La plantilla de Santa Perpètua va rebutjar rotundament en un referèndum aquesta brutal agressió .
Després de diverses maniobres i xantatges el Comitè Intercentres va acabar claudicant davant l'empresa signant l'acord dels acomiadaments i la rebaixa salarial .
Els treballadors de Santa Perpètua van mantenir el seu rebuig a aquesta agressió i el 14 d'octubre passat van iniciar una Vaga Indefinida que es manté fins al dia d'avui.
L'empresa i la Generalitat de Catalunya han intentat trencar la Vaga per mitjà de tot tipus de pressions i enganys (l'empresa demandat al Comitè de Vaga per considerar la vaga il · legal i exigint una indemnització de 5 milions d '€ al Comitè de Vaga , la Generalitat per no prendre mesures per impedir la vulneració del dret de vaga per part de Panrico a portar productes d'altres fàbriques de la resta de l'estat per subministrar a Catalunya) .
Davant la exemplar resistència de la Plantilla de Panrico , es perceben els primers símptomes que l'empresa i la Generalitat comencen a dubtar que puguin derrotar als treballadors i que la seva lluita pot ser un exemple per a la resta de treballadors . Així han proposat retirar la demanda per la Vaga i que els treballadors acceptin retirar la Vaga però mantenint els acomiadaments i la rebaixa salarial . Els treballadors han rebutjat aquesta estratagema i exigeixen 0 acomiadaments i 0 rebaixes de salaris .
Després de la llarga vaga que van mantenir els treballadors de Laminació de Bandes de Echevarri que dur 163 dies entre novembre de 1966 i maig de 1967 la vaga dels treballadors de Panrico és la més llarga des de la guerra civil a l'Estat Espanyol .
Els treballadors de Laminació de Bandes de Echevarri tot i caure sobre ells tot el pes de l'aparell repressiu del franquisme amb tortures , presons i l'exili no van perdre i la seva lluita va contribuir decisivament a perdre la por a la dictadura i la reconstrucció del poderós moviment obrer del nostre país de finals dels anys 60 i de tota la dècada dels 70 . Avui impedir que la lluita de Panrico acabi en una derrota més de la cadena ininterrompuda que portem des de fa bastants anys és una obligació de tots els treballadors i treballadores. Per tant , és més necessària que mai la més àmplia Solidaritat amb aquesta lluita , fent tots els esforços per impedir que aquesta exemplar lluita obrera pugui ser derrotada i amb això poder contribuir a donar els primers passos per a la recuperació del moviment obrer .
El proper dia 1 de març els treballadors de Panrico ens convoquen a una cita molt important . Ens convoquen a una Manifestació a la Plaça de Catalunya . Aquesta no és una Manifestació més . És una Manifestació perquè tots i totes els treballadors i treballadores de l'àrea de Barcelona i la seva província que durant els 133 dies de vaga que porta la plantilla de Panrico en vaga ens hem identificat amb la seva lluita fem un gran esforç de difusió i explicació d'aquesta convocatòria i del que pot representar per al futur de les treballadores i treballadors .
Barcelona , a 23 febrer 2014
Suport a la Lluita dels Treballadors / es de PANRICO |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Solidaritat amb la Vaga de Panrico!
|
|
per lector de La Directa |
25 feb 2014
|
Les treballadores de Panrico estan fent història. Fa 124 dies que fan vaga indefinida, una xifra que supera la vaga més llarga de les últimes dècades, la de la metal·lúrgica Laforsa de Cornellà, que va durar 103 dies, a finals de l’any 1975. La plantilla, que es manté unida, continua negant-se a acceptar la dràstica reestructuració anunciada per la direcció el mes d’octubre de 2013: 154 acomiadaments –la majoria del departament de producció– i una rebaixa salarial del 18% per a la resta.
La mesura forma part de l’ERO que l’empresa va presentar al conjunt de les plantes de l’Estat i que va ser aprovat per la majoria de representants sindicals –tots els de la UGT i alguns de CCOO. La fàbrica de Santa Perpètua va votar-hi en contra, però les modificacions legislatives de la darrera reforma laboral, aprovada per Rajoy el 2013, la van deixar sense marge de maniobra. La llei estableix una taula de negociació de l’ERO única per a totes les plantes (un total de set), tot i que les mesures de reestructuració de personal varien en funció de la fàbrica. La direcció va aconseguir dividir les diferents plantilles: les més afectades, una minoria, van votar en contra, mentre que les menys perjudicades, la majoria, van votar a favor per salvar els llocs de treball.
El conflicte va començar el setembre de 2013, quan el fons de capital risc Oaktree, propietari de Panrico, va fitxar Carlos Gila amb l’objectiu de reflotar l’empresa. La primera decisió de Gila, un especialista en reestructuracions que cobra un sou astronòmic, va ser suspendre el pagament de les nòmines de les treballadores. La plantilla, que ja s’havia abaixat el sou l’any anterior, va respondre amb la vaga. Després, Gila va presentar l’ERO amb l’argument de la davallada de les vendes de dònuts a causa de la crisi.
Especulació financera
No és cert que les vendes de Panrico hagin minvat perquè la gent “ja no es pot permetre un dònut amb el cafè amb llet”. L’asfíxia econòmica que pateix l’empresa té el seu origen l’any 2005, quan la família Costafreda, fundadora de la marca, va vendre el negoci –llavors rendible–al fons britànic de capital risc Apax Partners, que va pagar 900 milions d’euros per l’adquisició. L’objectiu d’Appax, considerat un fons voltor, no era aconseguir beneficis amb la producció industrial, sinó mitjançant l’especulació financera. Reestructurar, retallar, fusionar, col·locar un llaç vermell i vendre al millor postor. El 2008, adquireixen el negoci de les galetes Artiach al grup Kraft per fusionar-lo a Panrico, una operació desencertada, amb saldo negatiu de 58 milions d’euros. Després, els errors productius, financers i de direcció es van encadenar i van fer que l’empresa acumulés cada vegada més pèrdues. L’any 2011, quan la situació ja era insostenible, Appax va renegociar el deute amb els creditors i es va vendre Panrico a un altre fons de capital risc, el nord-americà Oaktree. Oaktree és propietat del milionari Howard S. Marks, que ha amassat una fortuna –prop de 1.400 milions de dòlars– especulant amb la compra d’empreses en situació de fallida.
Esquirolatge i criminalització
El comitè de vaga fa temps que denuncia que l’empresa abasteix els centres de distribució catalans amb productes elaborats a altres plantes de l’Estat. Les irregularitats es van detectar a les distribuïdores de Barcelona, Cornellà, Manresa, Terrassa i Girona, fet que va ser denunciat davant la Inspecció de Treball de la Generalitat i que va donar la raó a les treballadores, motiu pel qual es va imposar una sanció a l’empresa per “vulneració del dret de vaga”. Posteriorment, l’empresa ha anat llogant altres locals per evitar els bloquejos dels grups de vaguistes. Actualment, la patronal ha traslladat la distribució a la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del Port de Barcelona, on fa arribar els dònuts amagats en camions retolats amb altres marques com Campofrío o Pascual. L’augment de la producció a altres plantes per suplir la producció de Santa Perpètua ha implicat un increment de les hores extres i fins i tot noves contractacions laborals, tal com ha denunciat el sindicat CGT.
La direcció, liderada per Gila, també està intentant criminalitzar la plantilla, ja que, entre els supòsits per il·legalitzar una vaga, la llei contempla el fet que aquesta es dugui a terme mitjançant mètodes violents. La plantilla ha denunciat nombroses provocacions per part del personal de seguretat privada contractat per vigilar les portes de la fàbrica i escortar els camions que abasteixen els centres de distribució de manera il·legal. Un dels episodis que ha causat més indignació entre les treballadores han estat les declaracions que ha fet la direcció a través del diari econòmic Cinco Días, on afirma que “és difícil fer plans de futur per la planta amb una plantilla tan salvatgement ideologitzada, tan violenta, tan forassenyada; ningú no ens pot garantir que a algú no se li acudeixi sabotejar la producció i enverinar els nostres productes”. Les treballadores afirmen que emprendran mesures legals contra aquestes declaracions.
La lluita continua
Després de més de quatre mesos de vaga, però, la plantilla no defalleix i participa a tots els actes públics on se la convida. Ja han recaptat prop de 50.000 euros per la caixa de resistència. Mentre unes fan torns a les portes de la fàbrica, on compten amb una bona infraestructura, altres fan guàrdia al ZAL per detectar camions procedents d’altres plantes. El front legal està a l’espera del resultat de la impugnació de l’acord que va aprovar l’ERO. En aquest sentit, el 13 de febrer és una data clau, ja que se celebrarà el judici per la demanda de vaga il·legal que ha presentat l’empresa. Gila afirma que, si el jutge no li dóna la raó, tancarà l’empresa. Pel que fa a les treballadores, decidiran què cal fer en una assemblea quan sàpiguen la resolució judicial. Sigui quin sigui el resultat final, la lluita de Panrico suposa un clar exemple de dignitat davant el clima de resignació generalitzada que patim.
El referent històric de la vaga de Laforsa
Per trobar una vaga tan llarga a l’arxiu de la memòria recent, cal retrocedir 40 anys enrere. La històrica vaga de la metal·lúrgica Laforsa de Cornellà va durar 103 dies, entre el novembre de 1975 i el febrer de 1976. El context social de l’època era de molta tensió, amb Franco al llit a punt de morir. En l’àmbit laboral, les plantilles estaven molt organitzades, sovint de manera autònoma mitjançant assemblees. La vaga va esclatar com a resposta a l’acomiadament d’un treballador que va cometre un error de producció. La direcció va respondre la vaga amb més acomiadaments, fins a 150 de manera escalonada. Les plantilla de Laforsa, que va saber estendre la lluita, va rebre la solidaritat de les treballadores d’altres empreses i del veïnat de les poblacions properes. Van recaptar prop de cinc milions de pessetes –prop de 30.000 euros– per la caixa de resistència. El 13 de gener de 1976, l’atropellament d’un treballador que se solidaritzava amb el tancament de les treballadores de Laforsa a l’església de Santa Maria de Cornellà per part d’un cotxe policial va desencadenar un efecte dòmino. Fins a 169 empreses, al voltant de 28.000 treballadores, van aturar l’activitat a tot el Baix Llobregat amb una vaga general que va durar quinze dies. La plantilla de Laforsa va continuar la vaga fins que, finalment, el 21 de febrer, es va aconseguir la readmissió de totes les treballadores.
Oscar Romero
Article publicat a l'edició 348 del Setmanari Directa, de 12 de febrer de 2014. |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
|
