Qué és l´Estat? - Indymedia Barcelona

Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494


Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Qué és l´Estat?
per Agustín Guillamón	23 feb 2014
És absurd i fals parlar avui de lluites que són alhora d´alliberament nacional i de classe. No és possible. TOT ESTAT PRACTICA UNA DOMINACIO DE CLASSE: ÉS A LA SEVA ESSENCIA.
Què és l'Estat ? Reflexions sobre la violència política Podem trobar mil definicions diferents de l'Estat. Però bàsicament es redueixen a dos. Una , àmplia, que parla impròpiament de l'Estat ja en les primeres civilitzacions de Mesopotàmia i Egipte , i després de Grècia i Roma , que no utilitzarem , i que és inadequada per estudiar l'actual societat capitalista en la qual vivim . Es tracta d'una definició que , en tot cas , necessita qualificar l'Estat amb el mode de producció imperant : Estat esclavista , Estat feudal , Estat capitalista . Una altra , reduïda , en la que s'utilitza el concepte actual de l'Estat , o Estat capitalista , o Estat modern , com a poder sobirà absolut o únic a cada país , que és la que aquí utilitzarem . L'Estat és una forma històrica recent d'organització política de la societat , sorgida fa uns cinc-cents anys , en alguns països , amb la fi del feudalisme , l'auge del mercantilisme i les primeres manifestacions del sistema de producció capitalista . L'aparició de l'Estat suposava la desaparició de les formes feudals d'organització política . El concepte d'Estat sorgeix amb l'aparició històrica del sistema de producció capitalista . És l'organització política adequada al capitalisme . La projecció d'aquest concepte a les antigues civilitzacions és una anacronisme infèrtil i confús . En la societat feudal la sobirania era entesa com una relació jeràrquica entre una pluralitat de poders . El poder del Rei es fonamentava en la fidelitat d'altres poders senyorials i els poders del Rei eren venals , això , és , podien vendre o cedir a la noblesa : l'administració de la justícia , el reclutament de l'exèrcit, la recaptació dels impostos , els bisbats , etcètera, podien ser venuts al millor postor o adjudicats en una complexa xarxa de favors i privilegis . La sobirania residia en una pluralitat de poders , que podien subordinar o competir entre si . L'Estat, en la societat capitalista , converteix la sobirania en un monopoli : l'Estat és l'únic poder polític del país . L'Estat té el monopoli del poder polític , i en conseqüència pretén el monopoli de la violència , la definició de legalitat i l'administració de la justícia . Qualsevol desafiament a aquest monopoli de la violència es considera com delinqüència , i atempta contra les lleis i l'ordre capitalistes , i per tant és perseguit , castigat i aniquilat . En la societat feudal les relacions socials estaven basades en la dependència personal i el privilegi . En la societat capitalista les relacions socials només poden donar-se entre individus jurídicament lliures i iguals . Aquesta llibertat i igualtat jurídiques ( que no de propietat ) són indispensables per a la formació i existència d'un proletariat que proveeixi de mà d'obra barata als nous empresaris fabrils . L'obrer ha de ser lliure , també lliure de tota propietat , per poder estar disponible i preparat per llogar per un salari a l'amo de la fàbrica . Ha de ser lliure i mancar de tota dependència de la terra que llaurava , i de tot suport o propietat , per ser expulsat per la gana , la pauperització i la misèria cap a les noves concentracions industrials on pugui vendre l'única mercaderia que posseeix : els seus braços , això és, la seva força de treball . A aquestes noves relacions socials , pròpies del capitalisme , els correspon una nova organització política , diferent de la feudal : un Estat que monopolitza totes les relacions polítiques . En el capitalisme tots els individus són lliures i iguals ( jurídicament ) i ningú guarda cap dependència política respecte a l'antic senyor feudal o al nou amo de la fàbrica . Totes les relacions polítiques són monopolitzades per l'Estat . En els modes de producció precapitalistes les relacions de producció eren també relacions de dominació . L'esclau era propietat del seu amo , el servent estava lligat a la terra que treballava o depenia d'un senyor . Aquesta dependència ha desaparegut en el capitalisme . L'Estat és doncs producte de les relacions de producció capitalistes . L'Estat és la forma d'organització específica del poder polític en les societats capitalistes. Hi ha una separació radical entre l'esfera econòmica , la social i la política . L'Estat monopolitza el poder , la violència i les relacions polítiques entre els individus en les societats en què li mode de producció capitalista és el dominant . A diferència del que succeïa amb les institucions polítiques precapitalistes , l'Estat NO ÉS UNA RELACIÓ DE PRODUCCIÓ . En el sistema de producció capitalista el capital no és només els diners , o les fàbriques , o les maquinàries , el capital és també una relació social de producció , i precisament la que es dóna entre els proletaris , venedors de la seva força de treball per un salari , i els capitalistes , compradors de la mercaderia " força de treball" . L'Estat ha de garantir el manteniment i reproducció de les condicions que possibiliten l'existència d'aquestes relacions socials de producció , és a dir, la compra- venda de la mercaderia força de treball . L'Estat ha sorgit recentment , fa uns cinc-cents anys , i desapareixerà amb les relacions de producció capitalistes . L'Estat doncs no és etern , ha tingut un origen molt recent i tindrà un fi, més o menys proper. La teoria política de l'Estat va néixer a l'Anglaterra del segle XVII , paral • lelament a aquest procés històric conegut com la Revolució Industrial, amb Hobbes . Hobbes no és només el primer teòric , des del punt de vista cronològic , sinó que tota la problemàtica actual sobre l'Estat està ja a Hobbes ( i a Locke ) . Des de Plató fins Maquiavel la teoria política preestatal caracteritza el poder polític i la comunitat com NATURAL , i identifica comunitat civil i comunitat política . Des Hobbes la teoria política estatal defineix l'Estat com un ens ARTIFICIAL , separa els conceptes de comunitat civil ( societat civil ) i comunitat política ( Estat) i planteja la qüestió de la reproducció del poder polític . L'Estat sorgeix des d'una contradicció , que li dóna origen i raó de ser , entre la defensa teòrica del bé comú o general i la defensa pràctica de l'interès d'una minoria . La contradicció existent entre la il•lusió de defensar l'interès general i la defensa real dels interessos de classe de la burgesia . La raó de ser de l' Estat no és altra que garantir la reproducció de les relacions socials de producció capitalistes . L'Estat, per aquesta mateixa raó , és incapaç de superar la contradicció existent entre la defensa de l'interès general ( i històric ) de la societat ( i de l'espècie humana ) , que en teoria afirma defensar, i els interessos immediats del capital i la seva reproducció , que en la pràctica són el seu objectiu prioritari i exclusiu . L'Estat no pot confessar la seva incapacitat per enfrontar-se als interessos immediats de reproducció del capital , ni la seva permanent necessitat d'impulsar el cicle de valorització , que suposa esgotar els recursos naturals , contaminar el planeta fins a nivells suïcides , hipotecar l'avenir de les futures generacions i posar en perill la continuïtat de l'espècie humana . No obstant això , l'Estat , cosificat en les seves institucions , és la màscara de la societat, amb aparença d'una força externa moguda per una racionalitat superior , que encarna un ordre just al que serveix com a àrbitre neutral . Aquesta fetitxització de l'Estat PERMET que les relacions socials de producció capitalistes apareguin com a meres relacions econòmiques , no coactives , al mateix temps que DESAPAREIX el caràcter opressiu de les institucions estatals . Al mercat , treballador i empresari apareixen com a individus lliures, que realitzen un intercanvi " purament" econòmic: el treballador ven la seva força de treball a canvi d'un salari . En aquest intercanvi lliure , "només " econòmic , ha desaparegut tota coacció , i l'Estat no ha intervingut per a res : no està , ha desaparegut . L'escissió entre el públic i el privat és una condició necessària de les relacions de producció capitalistes , perquè només així APAREIXEN com acords lliures entre individus jurídicament lliures i iguals , en què la violència , monopolitzada per l'Estat, ha desaparegut d'escena De tot això en resulta una CONTRADICCIÓ entre l'Estat COM FETITXE , que ha d'ocultar el seu monopoli de la violència , i la coacció permanentment exercida sobre el proletariat per garantir les relacions de producció capitalistes , és a dir, de manteniment de les condicions d'explotació del proletariat per el capital , i l'Estat COM ORGANITZADOR DEL CONSENS social i de la legalitat , que convoca eleccions lliures , permet partits i associacions obreres , legisla conquestes laborals com l'assistència sanitària , pensions , horaris , etcètera . En cas de crisi l'Estat capitalista revela immediatament que és abans Estat capitalista que Estat nacional , de pobles o ciutadans . El component coactiu de l'Estat, lligat a la dominació de classe, és l'ESSÈNCIA FONAMENTAL d'aquest, que apareix diàfana quan consens social i legitimació estatal són sacrificats a l'altar de la submissió del proletariat a l'explotació del capital. L'Estat sorgeix d'aquesta relació contradictòria . Pretén a ocultar el seu paper repressor , com a garant de la dominació de classe mitjançant el monopoli de la violència , alhora que vol aparèixer com a organitzador del consens de la societat civil , que al seu torn legitima l'Estat com a àrbitre neutral . Amb això l'Estat enforteix a més el seu domini ideològic i aconsegueix un domini més complet i encobert de la societat civil . L'Estat, per descomptat , criminalitza tota violència política ( revolucionària o no ) que escapi al seu monopoli . És, doncs, absurd i fals, parlar avui de lluites que són alhora d´alliberament nacional i de classe. No és possible. TOT ESTAT PRACTICA UNA DOMINACIO DE CLASSE: ÉS A LA SEVA ESSENCIA. Les institucions fonamentals de l'Estat són l'exèrcit permanent i la burocràcia . Les tasques de l'exèrcit són la defensa de les fronteres territorials davant altres Estats , les conquestes imperialistes , per ampliar els mercats i acaparar matèries primeres, i sobretot la garantia última de l' ordre establert davant la subversió obrera i les insurreccions proletàries . Les tasques de la burocràcia són l'administració de totes aquelles funcions que la burgesia delega en l'Estat : educació , policia , salut pública , presons , correu , ferrocarrils , carreteres ... El funcionari de l'Estat , des del mestre d'escola al catedràtic , del policia al ministre , del carter al metge exerceixen funcions necessàries per a la bona marxa dels negocis de la burgesia , mentre no siguin un bon negoci per a aquesta, en aquest cas es privatitzen . L'Estat és l'ORGANITZACIÓ del domini polític , de la coacció permanent i de l'explotació econòmica del proletariat pel capital . L'Estat no és doncs una màquina o instrument que pugui utilitzar-se en un doble sentit : ahir per explotar el proletariat , demà per emancipar el proletariat i oprimir la burgesia . No és una màquina que pugui conquerir , ni que pugui manejar l'antull del maquinista de torn . El proletariat no pot conquerir l'Estat , perquè és l'ORGANITZACIÓ política del capital : ha de destruir-ho. Si un partit enforteix o reconstrueix l'Estat , o es limita a conquerir l'Estat , no estem davant d'una revolució proletària , sinó davant d'una altra forma de capitalisme . L'exemple històric més destacat va ser el capitalisme d'Estat de l'extinta Unió Soviètica . L'Estat no pot ser ABOLIT de la nit al dia per un decret "revolucionari" , o per un acord social de la majoria de la societat , perquè és l'organització política del capital i les seves relacions socials de producció : cal DESTRUIR aquestes relacions socials de producció i la seva organització política : l'Estat . L'Estat no pot ser parcialment substituït i parcialment utilitzat ( com un semi -Estat obrer ) pel proletariat contra el capital , en una fase de transició entre el capitalisme i el comunisme , esperant que S'EXTINGEIXI com una flama sense oxigen, perquè l'Estat és l'organització política del capital i garanteix les relacions socials de producció capitalistes . No hi ha una semiorganització del capital ni un semigarantía de les relacions socials de producció , i ja hem dit que la màquina Estat no pot utilitzar-se, ni semi - utilitzar-se en un doble sentit , ara per explotar o semi- explotar al proletariat , demà per emancipar o semi - emancipar . L'Estat és l'organització política total i totalitària del capital ( i de la seva permanent reproducció ) per explotar el proletariat . El proletariat no pot usar , ni semiusar per extingir , ni abolir , ja sigui per decret , acord mutu , o votació , l'Estat : només pot destruir-lo. El proletariat ha de destruir l' Estat perquè aquest és l'organització política de l'explotació econòmica del treball assalariat . La destrucció de l'Estat és l'inici d'una revolució proletària . Què substitueix a l'Estat ? L'administració de les coses i de les prioritats de la societat en el comunisme llibertari. Però la revolució proletària no és una qüestió de partits o d'organització. No són les organitzacions que fan la revolució , sinó que és la revolució qui crea les formes d'organització de classe apropiades . El que determina la possibilitat del comunisme és un alt desenvolupament de les forces productives i l'extensió de la condició de proletari . Els problemes organitzatius no poden plantejar-se al marge de qui els organitza i dels problemes que es plantegen en cada moment . No hi ha regles , ni fórmules màgiques , ni garanties contra la burocratització i la contrarevolució . Els buròcrates solen ser experts en organització , en benefici propi, al marge de l'interès general de la societat . L'experiència històrica del proletariat assenyala els soviets russos de 1905 i 1917 , els rater alemanys de 1918-1920 i els comitès espanyols de 1936 , això és , l'organització del proletariat en consells obrers com la forma organitzativa revolucionària de la classe obrera . Estem doncs parlant no de tal o qual forma organitzativa de comitè o de consell, sinó de l'organització consellista i/o anarquista de la societat . Els consells no representen els obrers , SÓN EL PROLETARIAT ORGANITZAT . És un òrgan de classe i de lluita . No és un òrgan polític , i per tant no és democràtic ni dictatorial , és més enllà de la política , i evita la separació entre el públic i el privat característica del capitalisme . Soviets , raters i comitès van fracassar en el passat , però han existit, demostrant la capacitat del proletariat per dirigir i gestionar fàbriques , ciutats i països ; assenyalant també els seus límits , ELS SEUS ERRORS i les seves limitacions . Han sorgit sempre que el proletariat revolucionari s'ha alçat contra la barbàrie capitalista . Han estat la resposta obrera al buit deixat per la burgesia , més que resultat de la radicalització del combat . La ideologia consellista contempla els consells com a meta i no només com un moment de la transició al comunisme . Els consellistes substitueixen el concepte " partit " dels leninistes pel concepte " consell" . Ambdues ideologies són estèrils , perquè d'acord amb el vell i contundent crit de l'Associació Internacional dels Treballadors : l'emancipació dels treballadors serà obra dels mateixos treballadors , o no serà . Els consells , o les organitzacions que en cada moment creu el proletariat , seran només el que aconsegueixin fer en el combat per destruir l'Estat i arribar al comunisme . Estem parlant de la constitució del proletariat en classe , i per tant, en organisme revolucionari autònom , independent de la burgesia i oposat al partit contrarevolucionari del capital , que orienta tots els seus esforços cap a la total i definitiva destrucció de l'Estat , és a dir, a la destrucció de l'organització política del capitalisme , substituïda per una nova organització política de la societat comunista , que condueix a l'extinció de totes les classes socials . Agustín Guillamón
This work is in the public domain

Comentaris

Re: Qué és l´Estat?
per un	23 feb 2014
" El que determina la possibilitat del comunisme és un alt desenvolupament de les forces productives " va... que això ho escrivíssin fa més d'un segle... però ara...??

Re: Qué és l´Estat?
per g	24 feb 2014
L'estat és allò en el que els anarquistes volen que es converteixi el poble. .

Qué és l´Estat?
per A	24 feb 2014
El proletariat ha de destruir l' Estat perquè aquest és l'organització política de l'explotació econòmica del treball assalariat. La destrucció de l'Estat és l'inici d'una revolució proletària .

Qué és l´Estat?
per A	24 feb 2014
El proletariat ha de destruir l' Estat perquè aquest és l'organització política de l'explotació econòmica del treball assalariat. La destrucció de l'Estat és l'inici d'una revolució proletària .

Qué és l´Estat?
per A	24 feb 2014
El proletariat ha de destruir l' Estat perquè aquest és l'organització política de l'explotació econòmica del treball assalariat. La destrucció de l'Estat és l'inici d'una revolució proletària .