Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Anàlisi :: pobles i cultures vs poder i estats
Pensant la revolució avui (#ReformaoRevolució)
21 feb 2014
Text per al cicle de debats "Reforma o revolució?" (Ateneu Cooperatiu La Base, dissabtes 22F i 1M, Barcelona, Poble Sec).
"Per fer front a aquesta situ­ació estan sor­gint arreu ini­ci­a­ti­ves per inten­tar modi­fi­car el sis­tema actual i per fre­nar els seus efec­tes per­ver­sos. La majo­ria d’elles pre­te­nen can­viar d'alguna manera o altra la lega­li­tat vigent, trac­tant d'intro­duir regu­la­ci­ons per millo­rar les dinàmiques impe­rants i tor­nar al fun­ci­o­na­ment del sis­tema abans de la crisi o bé acon­se­guir més redis­tri­bució de la riquesa i més par­ti­ci­pació ciu­ta­dana, però man­te­nint intacta l'essència oligàrquica de les estruc­tu­res actu­als.

Tot i això, com podem cons­ta­tar històrica­ment (2), els intents de refor­mar l'actual marc esta­blert no han acon­se­guit pro­duir un canvi subs­tan­cial del sis­tema, no han pogut aca­bar amb l’opressió i la domi­nació, que són una part intrínseca i fona­men­tal del mateix. Les dinàmiques del sis­tema vigent són antagòniques a les dinàmiques huma­nes vir­tu­o­ses que voldríem que fos­sin cons­ti­tu­ti­ves d'una nova forma d'orga­nit­zació social: la igual­tat, la lli­ber­tat, el res­pecte, la coo­pe­ració, l'amor, etc. i per tant es fa difícil pen­sar que es pugui pro­duir un canvi qua­li­ta­tiu en la vida i la soci­e­tat només intro­duint lleu­ge­res modi­fi­ca­ci­ons al sis­tema.

A banda, és fona­men­tal tenir en compte que allò que cal can­viar no són només unes cer­tes for­mes polítiques o econòmiques, sinó tot allò que aques­tes por­ten implícit i que es tra­du­eix en una deter­mi­nada forma de rela­ci­o­nar-nos, edu­car-nos, curar-nos, etc. És a dir, és neces­sari can­viar també la forma de viure i d’enten­dre la vida. Per això pen­sem que és impres­cin­di­ble recu­pe­rar la volun­tat i la tasca revo­lu­cionària: cons­truir nous valors i for­mes d’orga­nit­zar-nos, tot aca­bant amb els valors hegemònics i les ins­ti­tu­ci­ons actu­als."

(...)

"Per poder esta­blir una soci­e­tat autònoma es reque­rei­xen per­so­nes mínima­ment autònomes i per tant hem de cons­truir l’auto­no­mia tant a nivell dels indi­vi­dus com de les ins­ti­tu­ci­ons, hem d’arren­car les males her­bes d’arrel, extra­ient-les també del nos­tre inte­rior, for­jat en el procés de soci­a­lit­zació d'una soci­e­tat malalta. Així, si bé mol­tes vega­des s’ha asso­ciat la revo­lució amb períodes breus de temps, pen­sem que per tal que una veri­ta­ble revo­lució sigui pos­si­ble ens cal almenys el temps i l’esforç sufi­ci­ents per con­so­li­dar una ferma consciència revo­lu­cionària."

(...)

"Les con­di­ci­ons objec­ti­ves - la situ­ació econòmica, social, etc. en un moment i lloc deter­mi­nats - són impor­tants per tal que els opri­mits puguem esde­ve­nir sub­jecte revo­lu­ci­o­nari, però aques­tes con­di­ci­ons per si soles no són ni molt menys sufi­ci­ents. Les penúries no són el motor de la revo­lució, tot i que sí que poden ser part del mate­rial que n'atiï la com­bustió. El prin­ci­pal motor de la revo­lució és la volun­tat de cons­truir un món més lliure, una soci­e­tat més humana i natu­ral, i aquesta volun­tat creix a l'inte­rior de les per­so­nes més enllà de la gana o els dèficits mate­ri­als que patei­xin. La major victòria del sis­tema esta­blert es dona­ria si aquest acon­seguís ani­qui­lar del tot els anhels i l'espe­rit de lli­ber­tat que rau en l'essència humana, fent que els opri­mits esti­min les seves cade­nes i no vegin els bar­rots de les gàbies que els immo­bi­lit­zen. Per evi­tar arri­bar a aquest punt, és fona­men­tal auto-cons­truir-nos com a indi­vi­dus revo­lu­ci­o­na­ris, cul­ti­var les capa­ci­tats i avi­var la pròpia volun­tat revo­lu­cionària així com des­per­tar aque­lla que jeu ador­mida ben al fons d'alguns dels nos­tres iguals; és impres­cin­di­ble que tin­guem una acti­tud de millora de les nos­tres habi­li­tats i qua­li­tats per fer-nos i ser, cada cop més, sub­jec­tes aptes per a la revo­lució."

(...)

"Cons­truir un movi­ment revo­lu­ci­o­nari: per asso­lir un repte de la mag­ni­tud que plan­te­gem cal rea­lit­zar un tre­ball comú entre pro­jec­tes, llui­tes, mobi­lit­za­ci­ons... amb essència revo­lu­cionària que ens ser­veixi per avançar junts amb una estratègia que esti­gui a l’alçada dels temps que cor­ren i unes tàcti­ques ade­qua­des al moment històric i als apre­nen­tat­ges adqui­rits. És impres­cin­di­ble que ens coor­di­nem i unim for­ces per cons­truir una alter­na­tiva inte­gral, real i con­tun­dent arreu, per tal de no que­dar mar­gi­na­lit­zats i ser sim­ple­ment una anècdota amb poten­cial trans­for­ma­dor irri­sori dins el sis­tema. Hem de pen­sar en com crear i coor­di­nar un movi­ment revo­lu­ci­o­nari aglu­ti­na­dor, no per diluir la hete­ro­geneïtat, sinó per gene­rar siner­gies. Per fer-ho, cre­iem que és impor­tant rea­lit­zar un procés de debat obert, no dogmàtic i sense ban­de­res on poder par­lar de les idees i tro­bar unes bases comu­nes sobre les quals cons­truir aquest movi­ment (12).

Tran­sició revo­lu­cionària: com s’ha esbos­sat ante­ri­or­ment, per poder cons­truir l’embrió de la nova soci­e­tat i ser una massa crítica amb consciència revo­lu­cionària neces­si­tem rea­lit­zar un procés de tran­sició en què anem prac­ti­cant i con­so­li­dant les noves ins­ti­tu­ci­ons i valors que volem que pre­do­mi­nin. És neces­sari que aquest procés es porti a terme amb consciència i dins una estratègia revo­lu­cionària per tal que les mesu­res tran­si­ci­o­nals tin­guin sen­tit i no puguin ser dis­tor­si­o­na­des.

Ins­ti­tu­ci­ons paral·leles: com també hem comen­tat, és fona­men­tal cons­truir ins­ti­tu­ci­ons que ens per­me­tin anar-nos fent forts, depen­dre menys del sis­tema, assa­jar la nova soci­e­tat, trans­for­mar les nos­tres for­mes de fer, ser i rela­ci­o­nar-nos, etc. Aquesta pra­xis també ens farà més hàbils per resis­tir i per posar en tensió el sis­tema esta­blert, alhora que ens per­metrà anar-nos pre­pa­rant per poder ender­ro­car-lo.

Coherència entre mit­jans i fins: Un dels postu­lats claus del procés revo­lu­ci­o­nari pel qual apos­tem és que cal que els mit­jans per rea­lit­zar aquesta trans­for­mació esti­guin en con­cor­dança amb els fins que anhe­lem. Així, per exem­ple, si la nos­tra volun­tat és esta­blir una soci­e­tat igua­litària -gover­nada per assem­blees-, no farem ser­vir mit­jans oligàrquics per asso­lir-la -pren­dre el poder de l'Estat-. Si la nos­tra volun­tat és gene­rar consciència des de la base, no ens con­ver­ti­rem en una avant­guarda impo­si­tiva que ostenta una visió científica del canvi social que cal apli­car. Es tracta, així doncs, d’impug­nar les estruc­tu­res del sis­tema de domi­nació esta­blert (diners ofi­ci­als, empre­ses capi­ta­lis­tes, admi­nis­tració esta­tal, etc.) i uti­lit­zar-les només en la mesura que sigui neces­sari per tal de subs­ti­tuir-les per noves estruc­tu­res autònomes, comu­nitàries i ecològiques (13).

Auto-cons­trucció de sub­jec­tes revo­lu­ci­o­na­ris: neces­si­tem tenir la for­ta­lesa, volun­tat, acti­tud i apti­tuds per rea­lit­zar la revo­lució. Hem de tro­bar mane­res de tre­ba­llar aquests aspec­tes explícita­ment per tal de poder afron­tar tot el que cal per asso­lir allò que anhe­lem.

Inte­gra­li­tat i radi­ca­li­tat: els pro­ble­mes que tenim avui són glo­bals, cal abor­dar les pro­blemàtiques des d'una pers­pec­tiva holística i anant a l’arrel i no només als símpto­mes.

Arre­la­ment i ter­ri­tori: en con­cor­dança amb la forma d’orga­nit­zació per la qual apos­tem, l’estratègia ha de basar-se en l’arre­la­ment al ter­ri­tori; les ins­ti­tu­ci­ons que gene­rem han de ser locals i vin­cu­la­des a ter­ri­to­ris con­crets, deci­dint tot el que es pugui a escala local (prin­cipi de sub­si­da­ri­e­tat) i con­fe­de­rant-nos per a allò que sigui neces­sari abor­dar en un àmbit de major abast. Aquest arre­la­ment implica tre­ball del dia a dia amb els nos­tres veïns i veïnes, cons­truint amb una posició ferma però amb les reali­tats hete­rogènies de cada ter­ri­tori.

Sobre la violència: en el con­text actual, tenint en compte el gran desen­vo­lu­pa­ment en el camp del con­trol i la repressió que pos­se­ei­xen els qui osten­ten el poder, és fa difícil pen­sar que sigui estratègic un enca­ra­ment directe amb aquests.

Altra­ment, la violència física, la repressió, la impo­sició, etc. són les seves armes, són part del seu món. Nosal­tres tenim un altre para­digma i per tant hem de bus­car mini­mit­zar la violència i, ètica­ment, maxi­mit­zar el res­pecte cap a tota vida humana, usant la violència física només quan aquesta ser­veixi a la con­se­cució d'aquest fi, quan sigui l’única via que ens quedi per reduir la violència sistèmica. En aquest sen­tit, ens sen­tim afins a un prin­cipi bàsic de l’estratègia que ens recor­dava Sun Tzu “la millor bata­lla és la que es gua­nya sense lliu­rar-se”.

No obs­tant, no podem obviar que les elits, al voler man­te­nir i per­pe­tuar el sis­tema esta­blert, ata­ca­ran i per­fec­ci­o­na­ran les for­mes de repressió cap a qui el posi en qüesti­o­na­ment. És més, és molt pro­ba­ble que a mesura que siguem més en aquesta tasca revo­lu­cionària, la violència sigui més con­tun­dent. Per tant, veiem neces­sari pen­sar i assa­jar for­mes per defen­sar tot allò que estem cons­truint i tro­bar les millors mane­res de con­fron­tar l'apa­rell repres­sor de l'Estat, tot ade­quant-nos als con­tex­tos que anem vivint, però sense fer de la violència el cen­tre de la tasca revo­lu­cionària."

(...)

"Aques­tes són només algu­nes idees. Mol­tes d'aques­tes pràcti­ques ja s’estan començant a tirar enda­vant tot i que de manera inci­pi­ent. Ens cal arti­cu­lar totes aques­tes eines en una mateixa cons­trucció per tal que el seu efecte sigui sufi­ci­ent­ment trans­for­ma­dor. Per fer-ho pen­sem que fa falta apro­fun­dir en el debat sobre com fer la revo­lució avui, dedi­car esforços i tro­ba­des a abor­dar pre­gun­tes clau: quin anàlisi fem de la situ­ació actual? Com ens pre­pa­rem com a sub­jecte revo­lu­ci­o­nari? Quina estratègia emprem per la tasca que ens pro­po­sem? De qui­nes tàcti­ques ens dotem? Quan i com les imple­men­tem? Com les nos­tres pràcti­ques poden emmar­car-se o trans­for­mar-se dins aquesta estratègia? De qui­nes noves pràcti­ques ens dotem? Com arti­cu­lem un movi­ment revo­lu­ci­o­nari?"
Mira també:
http://www.grupreflexioautonomia.org/ca/pensant-la-revolucio-avui
http://www.grupreflexioautonomia.org/ca/actes/reforma-o-revolucio

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Pensant la revolució avui (#ReformaoRevolució)
21 feb 2014
índex.jpg
Aquí teniu al prototip d'individualitat del GRA; la gent lluitant als carrers, sent detinguda, companys empresonats, altres a declarar a l'Audiència Nacional, etc. i mentrestant ells donant lliçons des del seu púlpit de pseudointelectuals elitistes..
Re: Pensant la revolució avui (#ReformaoRevolució)
21 feb 2014
Pensando la revolución hoy

http://www.grupreflexioautonomia.org/es/pensando-la-revolucion-hoy
Re: Pensant la revolució avui (#ReformaoRevolució)
21 feb 2014
encertada iniciativa i text clar i necessari, ni cas als trolls
Re: Pensant la revolució avui (#ReformaoRevolució)
21 feb 2014
T'equivoques molt. Que estiguem en un grup de reflexió no vol dir que no participem en altres mogudes. Si vols comprovar-ho pots venir a coneixer-nos demà dissabte a la Base, per exemple.
Bé, sort que la major part de gent o ja ens coneix o directament no cau en aquests prejudicis simplistes i tan profundament falsos... Em sap greu dir-ho, però penso sincerament que la teva actitut fa, no nego que potser des de la bona fe, molt mal als moviments socials.

D'altra banda, dir que és important defensar-se davant d'atacs del sistema com la repressió i tal, però és igual d'important acompanyar l'acció d'una reflexió sobre com canviem la societat... i a més jo diria q és important posar forces en obrir espais de construcció i experimentació de la nova societat que volem (l'Ateneu la Base, per exemple). Penso que avui en dia hi ha molt activisme ple de dogmes i poca reflexió en general.

Salut
o.
Re: Pensant la revolució avui (#ReformaoRevolució)
21 feb 2014
ai, perdó, la meva resposta d'abans anava dirigida a "us hem de tractar de vos i tot?", obviament

o.
Re: Pensant la revolució avui (#ReformaoRevolució)
21 feb 2014
Des de la meva distància ideològica, suposo que la crítica NO és dient que la gent del GRa INDIVIDUALMENT no fa res a la seva vida, perquè això és com a mínim dubtable... sinó pel fet de constituir, a la pràctica, una entitat d'AVANTGUARDA (les de tota la vida), és a dir, aquelles integrades per gent que es considera "una passa més" formada que la resta del poble i que mitjançant la promoció del debat estratègic intentar arrossegar a aquest poble cap a posicions més avançades en la lluita.

Pel meu punt de vista i com a comunista, cap problema, sempre he cregut en les organitzacions d'avantguarda (i l'anarquisme n'ha tingut, de facto: que era sinó la FAI o grups sinmilars?), una altra cosa és la HIPOCRESIA de constituir una organització d'avantguarda i a la vegada negar-ho.

Però ja sabem, que en el fons tot és una qüestió de control del llenguatge.


En fi, des de la discrepança, sort al GRA i a la resta de avantguardes revolucionàries ;)
Re: Pensant la revolució avui (#ReformaoRevolució)
23 feb 2014
Hola!

Soc membre del GRA també, I m'agradaria respondre't a l'acusació d'hipocresia per la nostra negativa a considerar-nos avantguarda.

En principi l'avantguarda està constituit per un grup de persones que presenten una opció innovadora. Nosaltres no estem inventant res que no s'hagi pensat o portat a la pràctica en el passat, I un dels nostres objectius és aquest: mostrar que la tradició autònoma és tan inherent a l'èsser humà des de sempre com ho ha sigut la heterònoma.

Segon, degut als desastres històrics que han portat els grans relats avantguardistes de la història, precisament els fets pels comunistes, però també la deriva totalitarista que va predominar a Europa al segle passat, hi ha una reticència totalment legítima a aquests grupúscules d'il·luminats, que tenen la VERITAT OBJECTIVA I volen que aquesta arribi a la societat.

Nosaltres no pretenem tenir la veritat, sinó que busquem crear espais des d'on acostar-nos al maxim possible de forma col·lectiva. Evidenment partim d'uns anàlisis critics fets al sistema, I presentem unes conclusions I propostes basades en el raonament que hem fet. Però una de les nostres premises és ser totalment explícits I transparents amb els nostres anàlisis per a que així qualsevol persona pugui entrar a criticar-les I rebatir-les si així ho troba escaient.

Creiem que a la revolució s'hi ha d'arribar des del pensament col·lectiu, des del procés de pensament de cadascú, no des de la revelació il·luminada d'uns escollits.

Salut,

A.
Re: Pensant la revolució avui (#ReformaoRevolució)
23 feb 2014
Des dels debats que organitzem no pretenem promocionar el debat estratègic per arrossegar a la gent al nostre pensament, com dius, sinó fer públiques les nostres idees per discutir-les I millorar-les entre totes.
Sindicat