|
|
|
|
|
Anàlisi :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Pensant la revolució avui (#ReformaoRevolució)
|
|
per GRA
Correu-e: gra ARROBA pimienta.org (verificat) |
21 feb 2014
|
|
Text per al cicle de debats "Reforma o revolució?" (Ateneu Cooperatiu La Base, dissabtes 22F i 1M, Barcelona, Poble Sec). |
"Per fer front a aquesta situació estan sorgint arreu iniciatives per intentar modificar el sistema actual i per frenar els seus efectes perversos. La majoria d’elles pretenen canviar d'alguna manera o altra la legalitat vigent, tractant d'introduir regulacions per millorar les dinàmiques imperants i tornar al funcionament del sistema abans de la crisi o bé aconseguir més redistribució de la riquesa i més participació ciutadana, però mantenint intacta l'essència oligàrquica de les estructures actuals.
Tot i això, com podem constatar històricament (2), els intents de reformar l'actual marc establert no han aconseguit produir un canvi substancial del sistema, no han pogut acabar amb l’opressió i la dominació, que són una part intrínseca i fonamental del mateix. Les dinàmiques del sistema vigent són antagòniques a les dinàmiques humanes virtuoses que voldríem que fossin constitutives d'una nova forma d'organització social: la igualtat, la llibertat, el respecte, la cooperació, l'amor, etc. i per tant es fa difícil pensar que es pugui produir un canvi qualitatiu en la vida i la societat només introduint lleugeres modificacions al sistema.
A banda, és fonamental tenir en compte que allò que cal canviar no són només unes certes formes polítiques o econòmiques, sinó tot allò que aquestes porten implícit i que es tradueix en una determinada forma de relacionar-nos, educar-nos, curar-nos, etc. És a dir, és necessari canviar també la forma de viure i d’entendre la vida. Per això pensem que és imprescindible recuperar la voluntat i la tasca revolucionària: construir nous valors i formes d’organitzar-nos, tot acabant amb els valors hegemònics i les institucions actuals."
(...)
"Per poder establir una societat autònoma es requereixen persones mínimament autònomes i per tant hem de construir l’autonomia tant a nivell dels individus com de les institucions, hem d’arrencar les males herbes d’arrel, extraient-les també del nostre interior, forjat en el procés de socialització d'una societat malalta. Així, si bé moltes vegades s’ha associat la revolució amb períodes breus de temps, pensem que per tal que una veritable revolució sigui possible ens cal almenys el temps i l’esforç suficients per consolidar una ferma consciència revolucionària."
(...)
"Les condicions objectives - la situació econòmica, social, etc. en un moment i lloc determinats - són importants per tal que els oprimits puguem esdevenir subjecte revolucionari, però aquestes condicions per si soles no són ni molt menys suficients. Les penúries no són el motor de la revolució, tot i que sí que poden ser part del material que n'atiï la combustió. El principal motor de la revolució és la voluntat de construir un món més lliure, una societat més humana i natural, i aquesta voluntat creix a l'interior de les persones més enllà de la gana o els dèficits materials que pateixin. La major victòria del sistema establert es donaria si aquest aconseguís aniquilar del tot els anhels i l'esperit de llibertat que rau en l'essència humana, fent que els oprimits estimin les seves cadenes i no vegin els barrots de les gàbies que els immobilitzen. Per evitar arribar a aquest punt, és fonamental auto-construir-nos com a individus revolucionaris, cultivar les capacitats i avivar la pròpia voluntat revolucionària així com despertar aquella que jeu adormida ben al fons d'alguns dels nostres iguals; és imprescindible que tinguem una actitud de millora de les nostres habilitats i qualitats per fer-nos i ser, cada cop més, subjectes aptes per a la revolució."
(...)
"Construir un moviment revolucionari: per assolir un repte de la magnitud que plantegem cal realitzar un treball comú entre projectes, lluites, mobilitzacions... amb essència revolucionària que ens serveixi per avançar junts amb una estratègia que estigui a l’alçada dels temps que corren i unes tàctiques adequades al moment històric i als aprenentatges adquirits. És imprescindible que ens coordinem i unim forces per construir una alternativa integral, real i contundent arreu, per tal de no quedar marginalitzats i ser simplement una anècdota amb potencial transformador irrisori dins el sistema. Hem de pensar en com crear i coordinar un moviment revolucionari aglutinador, no per diluir la heterogeneïtat, sinó per generar sinergies. Per fer-ho, creiem que és important realitzar un procés de debat obert, no dogmàtic i sense banderes on poder parlar de les idees i trobar unes bases comunes sobre les quals construir aquest moviment (12).
Transició revolucionària: com s’ha esbossat anteriorment, per poder construir l’embrió de la nova societat i ser una massa crítica amb consciència revolucionària necessitem realitzar un procés de transició en què anem practicant i consolidant les noves institucions i valors que volem que predominin. És necessari que aquest procés es porti a terme amb consciència i dins una estratègia revolucionària per tal que les mesures transicionals tinguin sentit i no puguin ser distorsionades.
Institucions paral·leles: com també hem comentat, és fonamental construir institucions que ens permetin anar-nos fent forts, dependre menys del sistema, assajar la nova societat, transformar les nostres formes de fer, ser i relacionar-nos, etc. Aquesta praxis també ens farà més hàbils per resistir i per posar en tensió el sistema establert, alhora que ens permetrà anar-nos preparant per poder enderrocar-lo.
Coherència entre mitjans i fins: Un dels postulats claus del procés revolucionari pel qual apostem és que cal que els mitjans per realitzar aquesta transformació estiguin en concordança amb els fins que anhelem. Així, per exemple, si la nostra voluntat és establir una societat igualitària -governada per assemblees-, no farem servir mitjans oligàrquics per assolir-la -prendre el poder de l'Estat-. Si la nostra voluntat és generar consciència des de la base, no ens convertirem en una avantguarda impositiva que ostenta una visió científica del canvi social que cal aplicar. Es tracta, així doncs, d’impugnar les estructures del sistema de dominació establert (diners oficials, empreses capitalistes, administració estatal, etc.) i utilitzar-les només en la mesura que sigui necessari per tal de substituir-les per noves estructures autònomes, comunitàries i ecològiques (13).
Auto-construcció de subjectes revolucionaris: necessitem tenir la fortalesa, voluntat, actitud i aptituds per realitzar la revolució. Hem de trobar maneres de treballar aquests aspectes explícitament per tal de poder afrontar tot el que cal per assolir allò que anhelem.
Integralitat i radicalitat: els problemes que tenim avui són globals, cal abordar les problemàtiques des d'una perspectiva holística i anant a l’arrel i no només als símptomes.
Arrelament i territori: en concordança amb la forma d’organització per la qual apostem, l’estratègia ha de basar-se en l’arrelament al territori; les institucions que generem han de ser locals i vinculades a territoris concrets, decidint tot el que es pugui a escala local (principi de subsidarietat) i confederant-nos per a allò que sigui necessari abordar en un àmbit de major abast. Aquest arrelament implica treball del dia a dia amb els nostres veïns i veïnes, construint amb una posició ferma però amb les realitats heterogènies de cada territori.
Sobre la violència: en el context actual, tenint en compte el gran desenvolupament en el camp del control i la repressió que posseeixen els qui ostenten el poder, és fa difícil pensar que sigui estratègic un encarament directe amb aquests.
Altrament, la violència física, la repressió, la imposició, etc. són les seves armes, són part del seu món. Nosaltres tenim un altre paradigma i per tant hem de buscar minimitzar la violència i, èticament, maximitzar el respecte cap a tota vida humana, usant la violència física només quan aquesta serveixi a la consecució d'aquest fi, quan sigui l’única via que ens quedi per reduir la violència sistèmica. En aquest sentit, ens sentim afins a un principi bàsic de l’estratègia que ens recordava Sun Tzu “la millor batalla és la que es guanya sense lliurar-se”.
No obstant, no podem obviar que les elits, al voler mantenir i perpetuar el sistema establert, atacaran i perfeccionaran les formes de repressió cap a qui el posi en qüestionament. És més, és molt probable que a mesura que siguem més en aquesta tasca revolucionària, la violència sigui més contundent. Per tant, veiem necessari pensar i assajar formes per defensar tot allò que estem construint i trobar les millors maneres de confrontar l'aparell repressor de l'Estat, tot adequant-nos als contextos que anem vivint, però sense fer de la violència el centre de la tasca revolucionària."
(...)
"Aquestes són només algunes idees. Moltes d'aquestes pràctiques ja s’estan començant a tirar endavant tot i que de manera incipient. Ens cal articular totes aquestes eines en una mateixa construcció per tal que el seu efecte sigui suficientment transformador. Per fer-ho pensem que fa falta aprofundir en el debat sobre com fer la revolució avui, dedicar esforços i trobades a abordar preguntes clau: quin anàlisi fem de la situació actual? Com ens preparem com a subjecte revolucionari? Quina estratègia emprem per la tasca que ens proposem? De quines tàctiques ens dotem? Quan i com les implementem? Com les nostres pràctiques poden emmarcar-se o transformar-se dins aquesta estratègia? De quines noves pràctiques ens dotem? Com articulem un moviment revolucionari?" |
Mira també:
http://www.grupreflexioautonomia.org/ca/pensant-la-revolucio-avui
http://www.grupreflexioautonomia.org/ca/actes/reforma-o-revolucio
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Pensant la revolució avui (#ReformaoRevolució)
|
|
per us hem de tractar de vos i tot? |
21 feb 2014
|
 |
|
Aquí teniu al prototip d'individualitat del GRA; la gent lluitant als carrers, sent detinguda, companys empresonats, altres a declarar a l'Audiència Nacional, etc. i mentrestant ells donant lliçons des del seu púlpit de pseudointelectuals elitistes.. |
|
Re: Pensant la revolució avui (#ReformaoRevolució)
|
|
per En castellano |
21 feb 2014
|
Pensando la revolución hoy
http://www.grupreflexioautonomia.org/es/pensando-la-revolucion-hoy |
|
Re: Pensant la revolució avui (#ReformaoRevolució)
|
|
per lh |
21 feb 2014
|
|
encertada iniciativa i text clar i necessari, ni cas als trolls |
|
Re: Pensant la revolució avui (#ReformaoRevolució)
|
|
per membre del GRA |
21 feb 2014
|
T'equivoques molt. Que estiguem en un grup de reflexió no vol dir que no participem en altres mogudes. Si vols comprovar-ho pots venir a coneixer-nos demà dissabte a la Base, per exemple.
Bé, sort que la major part de gent o ja ens coneix o directament no cau en aquests prejudicis simplistes i tan profundament falsos... Em sap greu dir-ho, però penso sincerament que la teva actitut fa, no nego que potser des de la bona fe, molt mal als moviments socials.
D'altra banda, dir que és important defensar-se davant d'atacs del sistema com la repressió i tal, però és igual d'important acompanyar l'acció d'una reflexió sobre com canviem la societat... i a més jo diria q és important posar forces en obrir espais de construcció i experimentació de la nova societat que volem (l'Ateneu la Base, per exemple). Penso que avui en dia hi ha molt activisme ple de dogmes i poca reflexió en general.
Salut
o. |
|
Re: Pensant la revolució avui (#ReformaoRevolució)
|
|
per membre del gra |
21 feb 2014
|
ai, perdó, la meva resposta d'abans anava dirigida a "us hem de tractar de vos i tot?", obviament
o. |
|
Re: Pensant la revolució avui (#ReformaoRevolució)
|
|
per x |
21 feb 2014
|
Des de la meva distància ideològica, suposo que la crítica NO és dient que la gent del GRa INDIVIDUALMENT no fa res a la seva vida, perquè això és com a mínim dubtable... sinó pel fet de constituir, a la pràctica, una entitat d'AVANTGUARDA (les de tota la vida), és a dir, aquelles integrades per gent que es considera "una passa més" formada que la resta del poble i que mitjançant la promoció del debat estratègic intentar arrossegar a aquest poble cap a posicions més avançades en la lluita.
Pel meu punt de vista i com a comunista, cap problema, sempre he cregut en les organitzacions d'avantguarda (i l'anarquisme n'ha tingut, de facto: que era sinó la FAI o grups sinmilars?), una altra cosa és la HIPOCRESIA de constituir una organització d'avantguarda i a la vegada negar-ho.
Però ja sabem, que en el fons tot és una qüestió de control del llenguatge.
En fi, des de la discrepança, sort al GRA i a la resta de avantguardes revolucionàries ;) |
|
Re: Pensant la revolució avui (#ReformaoRevolució)
|
|
per responent a X |
23 feb 2014
|
Hola!
Soc membre del GRA també, I m'agradaria respondre't a l'acusació d'hipocresia per la nostra negativa a considerar-nos avantguarda.
En principi l'avantguarda està constituit per un grup de persones que presenten una opció innovadora. Nosaltres no estem inventant res que no s'hagi pensat o portat a la pràctica en el passat, I un dels nostres objectius és aquest: mostrar que la tradició autònoma és tan inherent a l'èsser humà des de sempre com ho ha sigut la heterònoma.
Segon, degut als desastres històrics que han portat els grans relats avantguardistes de la història, precisament els fets pels comunistes, però també la deriva totalitarista que va predominar a Europa al segle passat, hi ha una reticència totalment legítima a aquests grupúscules d'il·luminats, que tenen la VERITAT OBJECTIVA I volen que aquesta arribi a la societat.
Nosaltres no pretenem tenir la veritat, sinó que busquem crear espais des d'on acostar-nos al maxim possible de forma col·lectiva. Evidenment partim d'uns anàlisis critics fets al sistema, I presentem unes conclusions I propostes basades en el raonament que hem fet. Però una de les nostres premises és ser totalment explícits I transparents amb els nostres anàlisis per a que així qualsevol persona pugui entrar a criticar-les I rebatir-les si així ho troba escaient.
Creiem que a la revolució s'hi ha d'arribar des del pensament col·lectiu, des del procés de pensament de cadascú, no des de la revelació il·luminada d'uns escollits.
Salut,
A. |
|
Re: Pensant la revolució avui (#ReformaoRevolució)
|
|
per una cosa més |
23 feb 2014
|
|
Des dels debats que organitzem no pretenem promocionar el debat estratègic per arrossegar a la gent al nostre pensament, com dius, sinó fer públiques les nostres idees per discutir-les I millorar-les entre totes. |
|
|
