|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal |
|
#22F 2014 Assemblea oberta de la Plataforma per una Auditoria Ciutadana del Deute
|
|
|
per PACD |
20 feb 2014
|
|
Vols sumar-te a la lluita contra el deute il·legítim i l’austeritat? |
Creus que les auditories ciutadanes poden ser una bona eina de participació, empoderament i lluita contra la deutecràcia?
Tens ganes d’iniciar un procés d’auditoria ciutadana al teu municipi i no saps per on començar?
Tens idees sobre com afrontar la Troika i el seu règim deutocràtic en aquest 2014?
Vols treballar/col.laborar amb la PACD?
Vine el dia 22 de Febrer a l’Assemblea Oberta de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute – PACD
No Devem! No Paguem!
Ens trobarem durant tota una jornada de treball, activistes de Barcelona i rodalies, tant siguem persones que ja participem de la PACD com les que hi voleu participar o voleu conèixer millor la feina, amb l’objectiu de reforçar la lluita contra la deutecràcia, presentar les propostes de la PACD entre aquelles persones que estigueu interessades, així com discutir les estratègies prioritàries de la lluita contra el deute il·legítim i l’austeritat per aquest 2014.
La jornada es dividirà en tres blocs ben diferenciats: al matí, per la gent amb més ganes d’implicar-se hi haurà un espai formatiu i un segón bloc de discusió d’estratègia i prioritats per al 2014. A la tarda, per a les que simplement tingueu ganes d’informar-vos, conèixer la PACD i valorar fins a quin punt us voleu implicar en la lluita contra la deutecràcia, farem una presentació oberta de la feina feta des de la PACD i les propostes de futur.
22/02/2014 – de 10h a 18h
Seu d’Attac Catalunya
C. Mallorca 330 (Barcelona) Verdaguer
Programa:
10 a 10.30: Benvinguda i presentació de les participants
10.30 a 12: Tallers de formació: Es realitzaran dos tallers de formació per activistes, sobre Auditories Ciutadanes Municipals, sobre Deute Català
12.30 – 14.30: Dinàmiques per discutir l’estratègia per a 2014. Aquestes partiran de la feina ja feta a l’assemblea de la PACD Barcelona.
14.30 – 15.30: Dinar de traje (cadascú porta la seva especialitat culinària per compartir)
15.30 – 17:30: Feina feta i feina a fer: presentació de la feina feta per la PACD, explicació de l’estratègia a mig termini i presentació de formes de participació
17:30 – 18: Recopilació i tancament
Us demanaríem que, si us plau, confirmeu que vindreu, i d’on veniu, a auditoriabcn ARROBA gmail.com
Podeu difondre també a través de facebook a https://www.facebook.con/events/658306960896426
Us hi esperem!!!
facebook.con/AuditoriaCiudadanaDeuda
www.auditoriaciudadana.net |
This work is in the public domain |
|
Re: #22F 2014 Assemblea oberta de la Plataforma per una Auditoria Ciutadana del Deute
|
|
per Saman Twass |
20 feb 2014
|
Quan no es parla del deute, o es deixa per un comentari final com fa IC-EUiA, demanant l’auditoria i que es considerin il•legítims els interessos superiors al del BCE, passa el que passa.
Uns afirmen que la clau de la sortida de la crisi està en la necessitat de recuperar «la confiança» dels inversors i defensen, en conseqüència, un ajust pressupostari. Per als partidaris del creixement, el tema és que l’estat inverteixi per generar llocs de treball i reactivar l’economia, encara que això faci créixer el dèficit; a aquesta opció s’apunten la socialdemocràcia i les direccions dels majors sindicats.
Però no cal enganyar-se: ambdues polítiques són les dues cares de la mateixa moneda amb la qual l’imperialisme intenta fer pagar la crisi als treballadors i treballadores.
La realitat imposa una sola política i això està dictat per la necessitat dels grans capitals d’absorbir tots els diners disponibles. Hollande va arribar a l’Elisi prometent acabar amb la política d’austeritat per tornar a invertir en creixement. Com descriu l’editorialista de Le Monde, Fressoz, «Des que va ser escollit, Hollande somia amb ser el Senyor Creixement d’Europa. Es bat contra l’austeritat sense fi, es posa del costat dels països que la pateixen, resisteix com pot a l’escena europea les retallades d’Àngela Merkel i David Cameron.
Però els fets són tossuts. I a mesura que passen els mesos, més estreny les tenalles el Govern, retallant les despeses, reduint el tren de vida dels organismes locals, atacant a l’Estat del benestar, les pensions, prestació d’atur, exempcions a les famílies, tot passa, i darrere, està la mà invisible de Brussel•les».
Algú dubta a qui faran pagar les factures pels estímuls a la producció que demanen sectors burgesos quan parlen de creixement? En nom del creixement veurem nous projectes de reforma laboral que deteriorin encara més les condicions de vida dels treballadors i treballadores. Però l’economia capitalista va entrar en aquesta crisi de sobreproducció precisament perquè la capacitat de consum d’una majoria de la població es va reduir després d’anys de neoliberalisme. I aquest desequilibri inevitable en el desenvolupament del capitalisme, és el resultat de la pressió per augmentar la taxa d’explotació, és a dir, de la reacció de la burgesia i els seus estats davant la tendència a la caiguda de la taxa de benefici, motor de l’economia capitalista. Cap de les dues polítiques (més austeritat o creixement) està disposada a repartir l’enorme massa de guanys generats en aquests anys entre la població treballadora per equilibrar la capacitat de producció amb la de consum.» I així, Hollande, mentre les grans fortunes es negaven a pagar, a 2012 feia caure el poder adquisitiu mitjà de la resta, per primera vegada des de 1984. I pel 2014, anuncia retallades de 18.000 milions i més impostos per tothom: un milió de persones amb baixos ingressos haurà de pagar la renda l’any que ve… mentre no aturen a la dreta -que el govern vol apaivagar, copiant-li el programa i fomentant el racisme i la xenofòbia com amb el cas de Leonarda- que atia l’enfrontament a l’ecotasa i puja en expectativa de vot.
Mentre, als paradisos fiscals, segueixen entre 60.000 i 80.000 milions d’euros amagats a la hisenda francesa i el deute públic passa del 90% de Sarkozy al 91,8% d’avui. Els canvis impositius, sense tocar el deute, no són sinó –com a molt- un aplaçament del problema amb potes molt curtes.
Però tornem aquí. IC-EUiA, acabava el seu discurs de pressupostos en el Parlament, cridant a que al voltant de les seves propostes calia un procés constituent. A dia d’avui, ho han concretat amb la constitució d’un front que qualifiquen de Syriza catalana, el 18 de gener i on criden a la PAH, a d’altres moviments socials i al Procés Constituent. Què hi diu el Procés: està pel pagament d’un suposat deute legítim i la seva renegociació o pel no pagament i la ruptura? Com concreta Revolta Global la seva afirmació de que «no pagarem un deute que no hem contret»? N’hi ha un que sí hem contret i que pagarem? o Com no n’hem contret cap no pagarem res? Quin és el contingut pedagògic del defensors de l’auditoria: que no hem de pagar res perquè tot el deute és il•legítim i una auditoria ho demostrarà? o que com n’hi ha d’il•legítim cal destriar-lo per a pagar només el legítim? Perquè el primer, el podem compartir, però el segon, reforça el concepte de «legitimitat» d’IC-EUiA, i ens aboca a la renegociació amb els mercats i enforteix la cadena del capital... El tema és crucial, ja que determina la relació amb el capital financer..
Què diu cadascú del deute? Òbviament, voldríem trobar-nos plegats dient clarament als i les treballadores que no li deuen res al capital i els mercats. |
