|
|
|
Notícies :: dones |
|
Dones i mares lliures. Avortament lliure i gratuït.
|
|
|
per alls |
03 feb 2014
|
|
Octaveta repartida a Sants. |
|
Dones i mares lliures: persones amb una vida digna
Avortament lliure i gratuït
Totes les persones mereixen una vida que valgui la pena ser viscuda. I com ha de ser viscuda és una decisió que ha de triar i prendre cada persona de manera lliure, sense coaccions, sense condicions, sense delegacions, sense que ningú decideixi sobre una mateixa.
Marina, com a persona, ha triat, als seus 15 anys, que vol estudiar matemàtiques, que vol dedicar-se a la investigació, li sorprèn l'existència dels planetes i les estrelles, de com aquestes es veuen encara que, en realitat, hagin deixat d'existir fa milers d'anys. Mentrestant, Marina treballa els caps de setmana en un petit supermercat per a poder pagar-se els estudis. Els que cursa ara i els que vol cursar en un futur. L'educació, que mai va ser pública perquè mai va ser gratuïta, ara ha triplicat els seus preus i això l'obliga a vendre el seu temps, aquest temps que podria estar dedicant a coses que li interessen molt més i la fan créixer i gaudir com a persona: llegir, veure pel·lícules, quedar amb les seves amigues, estar a casa xerrant amb la seva família, passejar pel bosc, o per la platja, i un llarg etcètera. A més, ha de treballar també perquè el transport públic ha pujat i, pel que sembla, ha de ser culpa de totes les persones que l'utilitzen ja que són aquestes les que han d'assumir la pujada de preu. I això que diuen per aquí que es van gestionar malament els recursos i fins i tot que hi va haver qui es va ficar els diners a la butxaca. I tot i que ella mai va decidir com gestionar el transport públic ara ha de pagar més per l'autobús que la portava cada dia a l'institut. I haurà de treballar més hores de les que ja fa perquè no pot, ni vol, demanar diners als seus pares. Bastant tenen ja: el seu pare acomiadat fa un any, als seus 52, té cura de la casa esperant que algú el truqui. I espera, també, que arribi la mare, qui miraculosament té feina després de diversos ERO, però que a penes arriba a un salari que els permeti pagar el menjar, les factures i la hipoteca.
Marina té un amic. Un noi de l'institut amb qui es porta bé i s'agraden. Fa un parell de setmanes, Marina va tenir una falta en la seva regla. Es va fer un test i va sortir positiu. No podia ser: sempre feien servir preservatiu. I l'última vegada, que es va trencar, ella es va prendre la píndola postcoital .
Marina no vol ser mare. No ara. I tampoc sap si ho voldrà ser en un futur. A saber què estarà fent d'aquí a uns anys. Igual està immersa en dibuixar mapes estel·lars que mostren quines són les estrelles més antigues, o les més llunyanes, al llarg de tota la història. I a això és al que li vol dedicar el seu temps. O potser no, igual vol ser mare. Igual està en parella, o en família o sola i decideix que té ganes de viure l'experiència de portar una persona al món i criar-la. Perquè el camí que ha triat l'ha construït de manera que pot caminar amb tranquil·litat, vivint la seva vida i compartint-ne una part amb el seu fill. I donant-li al seu fill també un inici de camí que valgui la pena començar a trepitjar.
Marina s'acosta a l'hospital, ha decidit avortar perquè no vol ser mare en aquest moment. Com a persona que és , tria dedicar la seva vida al que ella vol. I, ara mateix, no és la maternitat. S'adreça a l'hospital i, allà, s'adona, sorpresa, que a més de persona és dona. I com a dona el seu paper en la societat està molt determinat per ens totalment aliens a ella. L'església, amb la seva moral hipòcrita , situa la dona al servei de l'home: per netejar, cuinar, tenir milers de fills i somriure mentre s'escolta als altres sense parlar. I de qui se serveix l'església per arribar amb les seves urpes al cos de les dones? De l'estat. L'estat ha decidit que avortar no es pot fer lliurement. Avortar és un delicte i només es pot dur a terme en certs casos: per violació o per greus problemes de salut per a la mare. Necessita que dos metges corroborin que és un problema greu per a la salut. I, a més , necessita l'autorització dels seus pares , com si ella no tingués clar que és el que vol fer. Ella sap que en altres països sí que podria avortar, però per a això hauria de pagar-se el viatge. És clar que hi ha noies que s'ho poden pagar, però ella no. O que hi ha clíniques privades, però ve a ser el mateix, i a saber les condicions sanitàries. Què pot fer? Treballar més hores de les que ja treballa? No pot. I no pot demanar diners a casa. Què farà? Ser mare perquè no hi ha opció?
Marina té quinze anys i no vol ser mare. I Marina és qualsevol dona que decideix no ser mare davant d'un embaràs no desitjat. Marina té 57 anys, està casada i té tres fills, ni pot ni vol un més. Marina té 42 anys, s'acaba de divorciar i té un test positiu del seu ex -marit entre les mans. Marina té 35 anys és treballadora sexual i un client es va treure el preservatiu mentre la mantería aferrada. Marina té 31 anys i rep la notícia que el nen que porta en el seu ventre té una malformació que li farà viure en estat vegetatiu des del naixement. Marina té 27 anys, s'assabenta que està embarassada passades tres setmanes que algú li tirés alguna cosa a la beguda una nit de dissabte, i no va denunciar la violació en les 24 hores següents. Marina és un llarg etcètera.
Qui ha decidit que com a dona cal ser mare per obligació?
Perquè un paper, anomenat la llei , defineix el que una dona pot o no pot fer amb el seu propi cos?
Marina no i és la seva vida del que s'està parlant.
Acció Llibertària de Sants
http://acciollibertariasants.wordpress.com/ |
This work is in the public domain |
