|
|
|
¿Podemos? La ilusión de la vía electoral
|
|
|
per Antón Dké |
23 gen 2014
|
|
Publicado en "El blog de Nanín". |
A poco tiempo de las elecciones europeas surge PODEMOS, la iniciativa que pretende aglutinar la dividida potencia electoral de la izquierda, al tiempo que recoger los restos del 15M, para sumar un gran frente progresista.
No es una propuesta antisistema, nace desde el sistema y pretende prosperar en el marco del sistema, como mucho para reformarlo. Su objetivo estratégico es preparar el asalto electoral posterior, para intentar llegar al gobierno en las próximas elecciones generales.
No discuto que pueda ser una estrategia positiva a tal fin. Incluso no discuto que, de conseguirlo, pueda servir para frenar algo la continuada agresión económica que padecen las capas sociales más perjudicadas por la crisis. Pero, a los efectos del objetivo emancipador hoy necesario, es una intentona que nace fallida en su origen porque nace de la crítica a los efectos de la crisis y no a sus complejas causas-raíces y a las instituciones que las reproducen: el capitalismo y el estado. Por ejemplo, ¿hace suyo PODEMOS el objetivo emancipador y universal de abolir el trabajo asalariado?...no, porque saben que su adoctrinada audiencia suspira por un puesto de trabajo asalariado y ellos van a convencerles de que ese es su primer objetivo. Esa es su contradicción irresoluble. Y así no PODEMOS. |
Mira també:
http://blognanin.blogspot.com.es/2014/01/podemos-la-ilusion-de-la-via-electoral.html
|
This work is in the public domain |
|
Re: ¿Podemos? La ilusión de la vía electoral
|
|
per podemos engañarles |
23 gen 2014
|
podemos nace de aquí:
http://www.eldiario.es/politica/nacimiento-Podemos-candidatura-Pablo-Igl |
|
Re: ¿Podemos? La ilusión de la vía electoral
|
|
per votame y ya te dire... |
23 gen 2014
|
un frente revolucionario institucional puede ser muy util, lejos de la vision marxista-leninista de vanguardia del proletariado, lejos de la socialdemocracia, y como no, lejos de este "frente" o mejor dicho frontis caraduras institucionales vividores de tertulias como el coletas, avalados por pseudo revolucionarios de microfono nacidos ayer como el nega & company
un verdadero frente institucional seria ilegalizado y sus caras visibles encarcelados al poco de nacer y con suerte crecer, cosa que no va suceder con este batiburrillo de podemos, pues no son ningun peligro real ni para la democracia burguesa, ni para el estado y el capital
pero igual que los stalinistas con su vision particular de revolucion no invalidan la revoliucion, este engendro pseudo izquierdista no invalida un verdadero frente institucional revolucionario |
|
Re: ¿Podemos? La ilusión de la vía electoral
|
|
per Sobre la unitat |
23 gen 2014
|
No tinc massa idea ni de la història ni del funcionament intern d'aquestes organitzacions, però pel que tinc entès IU pretén ser un espai d'unitat de l'esquerra impulsat en gran mesura pel PCE. Un front d'unitat popular com el que ara pretén ser Podemos. A l'hora de la veritat, però, veiem que IU no és que no aglutini les forces d'esquerres sinó que directament és un focus de divisió. Escissions de IU i partits que neixen com contraposició a IU. A arrel del sorgiment de Podemos tothom parla d'unitat però l'anàlisi de pq no hi ha aquesta unitat brilla per la seva absència. Encara més si tenim en compte que no és la primera proposta amb mires d'unificar l'esquerra que ha aparegut.
Una de les causes de la desunió pot ser per diferències metodològiques. Si és així hi pot haver una convivència i una unitat puntual. Però en el parlament la unitat no pot ser puntual. Si la diferència és metodològica no hi pot haver unitat parlamentaria. Per exemple, que fer davant la política d'oposició i davant els pactes? Pq el que està clar és que la majoria absoluta Podemos no la aconseguirà. Han criticat durament els pactes de IU amb el PSOE, però quina és la causa d'aquests pactes? Si realment és un problema de com s'organitza IU, una nova forma organitzativa ho pot solucionar, però si hi ha grans bases a favor del pacte la unió que es pugui aconseguir acabarà petant. Una altra causa de desunió és diferencia d'objectius, aquí és on entren els acords de mínims. Per últim, la mateixa forma organitzativa pot ser causa de desunió. Quan la gent considera que les decisions no és que siguin equivocades sinó que directament no son legítimes hi ha trencament.
Pel que he llegit, em dona la impressió que el principal problema que tenen els de Podemos amb IU és la falta de primaries obertes, i la conseqüència que els líders que ara surten responen a la lògica de la cúpula del partit i per tant no il·lusionen a la ciutadania (la paraula que ells empren). El meu principal problema amb Podemos no és el seu programa de mínims (quelcom que puc acceptar) sinó que clarament és una IU amb l'única ¿millora? d'unes primaries obertes.
Hi ha hagut molt debat aquests dies al voltant de la presentació de Podemos, tot i que d'un nivell bastant baix i previsible (l'article que comentem). És important ressaltar que segurament aquest debat no s'hagués donat sense la presentació de Podemos, sembla que els debats no es donen a priori sinó a posteriori, el que demostra que s'ha d'actuar encara que no estigui el debat dintre de la societat pq és l'acció la que porta al debat. De fet, un dels objectius de Podemos (crec) era crear aquest debat mitjançant el pes de totes les firmes aconseguides i utilitzar-ho per forçar a IU. El que he trobat a faltar és un debat seriós sobre com estructurar les organitzacions. Per que hi ha moltes maneres de ser assembleari, moltes maneres de fer les coses des d'abaix. De fet, la democràcia que tenim avui en dia molta gent pretén que és des d'abaix, la presentació de Podemos pretenen que ha sigut des d'abaix. En el parlamentarisme encara es torna més complicat el tema, ja que hi ha una tensió molt gran cap a la centralització i la jerarquització. És molt difícil tenir un partit al parlament i mantenir la democràcia, pq el parlament no està pensat per ser democràtic.
Així, trobo molt complicat que Podemos esdevingui un aglutinador de l'esquerra. Almenys durant un temps prolongat. De fet, jo estic en contra de la unitat. El que fa falta ara és que hi hagi debat sobre com organitzar-nos, i portar aquests models a la pràctica. Anar al parlament de forma unitaria significa haver de portar-hi un model únic, i ara mateix no crec que estiguem preparats per això pq directament la majoria de gent no està ni organitzada i per tant no pot tenir una opinió massa formada sobre quin tipus d'organització és l'adient. Les diferències existeixen, i tampoc hem de fer com si no existissin.
Entenc que la urgència del moment faci actuar al Pablo Iglesias, però em sembla que al final és más de lo mismo, pot funcionar durant un temps però crec que tornarà a caure en els mateixos errors.
--------
En quant al "reformisme" de Podemos.
Per mi no és un problema que Podemos no demani la destrucció del treball assalariat. Entenc que si busquem la unitat necessitem un programa de mínims. El problema és que en el parlamentarisme, si vols que et votin, no pots parlar d'acabar amb el treball assalariat. Has de caure bé, has de convèncer, però sobretot cal que s'identifiquin amb tu. En un moviment assembleari pot ser que es decideixi un projecte de mínims, però no hauríem d'amagar la nostra condició de comunistes com ha de fer Pablo Iglesias, pq allà no votes a la persona sinó la decisió.
Com pot ser que la PAH estigui okupant blocs de pisos, trencant amb la legalitat i amb la propietat privada i que gairebé tothom ho vegi bé? Pq no és el mateix donar-li el teu poder a un tercer pq es dediqui a expropiar terres (qui sap el que passaria) que organitzar-te amb els teus iguals i fer-ho tu. De la mateixa manera, la PAH fa demandes com la dació en pagament retroactiva. Però aquestes demandes son demandes per les que lluita la gent de la PAH. Lluiten a peu de carrer, negocien de tu a tu amb la banca, es salten la legalitat. Aquesta lluita obre el camí pq empodera a la gent i demostra que si es pot. En canvi, que ho facin polítics no empodera, pq votar un dia és regalar el teu poder, no empoderar-te (per ser justos, si el partit és realment democràtic els militants potser si que s'empoderen).
De la mateixa manera, no és igual la victòria que hi ha hagut a Gamonal que si hagués sigut una victòria d'uns polítics a l'ajuntament. La victòria de Gamonal ens demostra que la lluita dona els seus fruits, que la resistència i l'atac son imprescindibles.
En definitiva, aconseguir reformes amb mètodes revolucionaris obre el camí a la revolució.
--------
Això si, molta crítica a IU i moltes ganes de renovació i il·lusionar amb partits i eleccions. Però en canvi deixem a CCOO i UGT com estan. No tinc massa idea de la teoria m-l, entenc que el partit es considera quelcom molt important, però ostia! Els sindicats que? És una de les eines més importants de la classe obrera i no hi ha cap debat sobre ells! Ara mateix per mi molt més important renovar sindicats, debatre la seva organització i democràcia, il·lusionar a la gent sobre ells i tot això que parlen Podemos.
P.D: Ho he escrit amb bstanta son, he intentat revisar-ho però és possible que hi hagi idees expressades de forma equivoca. Sigueu compassius. |
|
Re: ¿Podemos? La ilusión de la vía electoral
|
|
per s |
24 gen 2014
|
|
No m'inspira massa confiança un home que no va voler portar al seu programa la lluita dels presos del PCE(r) |
|
Re: ¿Podemos? La ilusión de la vía electoral
|
|
per pijoprogre |
26 gen 2014
|
|
be, pero no son independentistes... |
