|
|
|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Catalunya, independència i alliberament
|
|
|
per @ |
19 gen 2014
|
|
Serveixi aquest petit esbós com a mostra d'intenció social llibertària i objectiu afí cap a una agrupació de recuperació anarquista a Catalunya. La societat s'ha de regular per si mateixa cobrint les seves pròpies necessitats en funció de l'alliberament total de l'individu. |
Hi va haver un temps en què la definició política de català corresponia a una magistral classe de benevolència paternal per part del més longeu president de la Generalitat en la història recent d'aquesta antiga institució. Jordi Pujol deia per als seus acòlits que "català és tot aquell que viu i treballa a Catalunya". Avui, amb gairebé un milió d'aturats, l'ex-president pot comprovar que aquesta xerrameca no només ha enriquit el seu propi fill Oriol, sinó que veu a la seva pròpia sang intentant "sobreviure" amb èxit en la difícil jungla de la corrupció i el parasitisme, com gran part de la seva formació política Convergència i Unió (CiU), la resta de parlamentaris i els sectors privilegiats de la "Belle Epoque" catalana. Tota aquesta plèiade de "bons" catalans s'ha vist implicada en blanqueig i desviament de fons a través de l'escandalós so del Palau de la Música, on el director de l'orquestra, el sr. Millet, feia amistat fins amb els directors dels principals mitjans (des) informatius de la societat catalana.
És així com, a través dels anys, el català de Pujol s'ha quedat coix. La bretxa entre rics i pobres ha augmentat de forma dràstica i, sense cap mena de vergonya patriòtica, aquest ha estat el fruit podrit de les intrigues i corrupteles polítiques al nostre país. En l'any del tricentenari de la conquesta de Barcelona per la monarquia borbònica davant la corona dels Àustries, no sabem del cert si el que es va a celebrar és una victòria o una derrota ni per part de qui, només el temps ho dirà. El que si hem de, amb molta humilitat, és incloure en la societat catalana a la gent que malviu, perquè està a l'atur, la desnonen, acomiaden, roben els seus estalvis o enganyen amb qualsevol estafa de d'índole econòmica. També la nouvinguda, fins i tot qui no té la documentació en regla i la tanquen com un animal en un Centre d'Internament per a Estrangers, trepitja el mateix terra que els catalans, tant com les persones que són a la presó o no reben ajuda social i acaben dormint al carrer. Aquesta situació dramàtica sempre va estar aquí però es veu encara més agreujada i visible per una crisi que plana sobre molts i moltes dels que van quedar fora del segon requisit "pujolenc" (el dret a treballar).
La cruel realitat podria ser motiu d'atenció publicitària o institucional intensa, però des de les institucions, el nostre flamant president Artur Mas (CiU) s'ha pujat a lloms de la més festiva i popular, la reclamació d'independència, que per malament o bé hauríem de reconvertir en el que de veritat qualsevol persona madura vol i desitja en la seva vida, el que anomenem des de postulats anarquistes l'emancipació total de l'individu, a través de l'autogestió dels recursos, o valgui la comparació, independència i autonomia.
La nostra comunitat catalana mai serà independent sota el jou de l'Estat, es nom a aquest català, espanyol o europeu. Un Estat limita fronteres, recapta impostos i imposa normes tendents a enfortir la seva estructura. Es pot comprovar després de gairebé 40 anys de "democràcia" pertanyent a l'estructura estatal espanyola, durant la dictadura feixista (el 2014 es compleixen 75 anys del triomf de la barbàrie) oa través dels llibres d'Història, que l'Estat s'imposa sense la necessària complicitat o conveniència dels que el mantenen, sinó per la obligatorietat a formar-ne part.
L'Estat modifica el seu discurs en funció de les circumstàncies que l'afavoreixen, per continuar sent l'amo i senyor absolut del territori que regula. Aquesta regulació estatal no ha vingut de la mà del poble pla, sinó dels que el dirigeixen des de posicions privilegiades, i que amb els anys s'ha transformat en una relació directa entre l'Estat i el Gran Capital a través d'unes greixades "portes giratòries" de gran activitat. Només qui viu l'Estat li desitja vigor (i no seran tots, és clar), perquè és saviesa popular que la distribució de la riquesa que posseeix és miserable amb el pobre i complaent amb el ric.
La independència dels habitants de les terres de parla catalana serà possible si aquests s'alliberen de les cadenes del capitalisme. El sistema econòmic, estès per tot arreu a través de la doctrina liberal i la socialdemocràcia, algun dia ens voldrà fer pagar per respirar, cosa tan probable com és cert que ja ho fem per ser i estar en la vida. L'altivesa dels que més acumulen és un obstacle a la llibertat de tots els éssers humans. El capitalisme genera dependència i submissió a través d'un servilisme col · laborador. Mitjançant un encadenament esglaonat cap a l'obtenció de privilegis, forma una casta parasitària burgesa no molt diferent de l'aristocràtica o feudalista, i que encara provoca vassallatge i esclavatge. El capitalisme malbarata recursos, malgasta energia i eshumaniza en contraposar un resultat econòmic altament favorable a una minoria per sobre de qüestions ètiques, morals o de sostenibilitat. A més els seus cicles crítics provoquen rebel · lions i guerres, alhora que misèria i fam entre les capes més desfavorides, mentre fons "voltors" i oportunistes s'enriqueixen. Aquesta manca d'escrúpols és la principal característica del capitalisme en la seva deriva constant cap a la rendibilitat. La seva absolut menyspreu a la idiosincràsia, mostra la superficialitat i banalitat dels diners.
Si volem dur a terme els dos grans passos d'alliberament encara provoca vassallatge i esclavatge. El capitalisme malbarata recursos, malgasta energia ii col · lectiva, que trenquin amb el capitalisme i l'estat, el moviment autònom i independent pot proposar alternatives de menor o major abast segons els objectius proposats a la seva raó de ser. Valguin doncs, si interessen, les següents proposicions:
- Crida a l'associació i força organitzada. Moure una roca entre diversos no requereix el mateix esforç que el intentar un de sol. Abans de fer caminar una societat cal fer caminar associacions amb objectius clars.
-Els delegats electes de cada associació han de complir la voluntat de l'expressió de les seves assemblees. El delegat és el pigall dels cecs que volen veure.
-Proselitisme àcrata de color reivindicatiu i social al carrer. Que parli la veu de l'anarquisme en els murs, parets i façanes que van ser aixecats amb la suor del treball.
-Acció social contra el desemparament. Les institucions s'inflen amb pressupostos i estadístiques mentre la misèria creix. Recer universal i atenció mèdica gratuïta. Ja!
-Ocupació de propietats que no mantinguin cap activitat útil per mitjà de col · lectius afins.
-Potenciació de de campanyes contra les multinacionals que subcontracten esclavitud i són depredadores de recursos naturals. Crida a l'organització obrera i al boicot.
-Denúncia i sabotatge de mitjans publicitaris, amb especial èmfasi els anuncis de bancs, prostitució i els que manipulen la realitat.
-Lluita contra l'atur. Cercavila en barris obrers, mítings i repartiment de pamflets en zones de concentració de treballadors. Taula reivindicativa social per a la distribució racional de les hores de treball. Reducció de la jornada laboral diària fins on es cregui convenient i necessari, sense reducció de poder adquisitiu.
-Lluita per l'autogestió dels recursos. L'aigua, la llum, el gas i tots els productes que ens dóna la terra no han de ser objecte de negoci. Reclamació de l'autocontrol per part de la classe productiva, dels recursos i la seva distribució.
-Eliminació de totes les barreres robòtiques que impedeixen el lliure albir, des dels peatges fins a les màquines dispensadores de productes envasats. Transport públic gratuït. Sinó és necessari un treballador per desenvolupar una tasca concreta, tampoc cal l'ànim de lucre ni una seguretat privada que s'encarregui de cap recaptació. A la confiança del repartiment just resideix la reponsabilitat social i col · lectiva.
-No al contracte laboral. La posició de poder de les societats empresarials davant l'individu és una balança desiquilibrada. Fusió de drets i deures en acords d'àmbit local i específic. Usdefruit comú i col · lectiu. Prohibició de l'acomiadament. La llibertat individual com a garant de l'ocupació i de noves tendències de desenvolupament econòmic.
-Desaparició gradual de l'herència material. Gestió comunal o municipal del repartiment de béns i immobles segons necessitat. Demolició d'edificis que no s'ajustin a mínims sanitaris i higiènics. Construcció d'immobles que s'ajustin a les necessitats del desenvolupament comú i col · lectiu.
-Protecció de la petita propietat privada, sense dret a creixement exponencial que no s'adapti a les necessitats de l'individu o nucli familiar. Prohibició de l'acumulació irresponsable.
-Activitat social comunitària regulable i ajustada a les necessitats locals. Rebuig al mecenatge capitalista i institucional. Fora espònsors!
-Descentralització màxima amb la potenciació d'usos i costums populars que ajudin a la socialització de l'individu. Recuperació de tradicions basades en la interacció amb la natura.
-Escola i universitats amb jornada de portes obertes tot l'any. Facilitació de la participació parental en l'ensenyament i repartiment de tasques sense atendre a cap tipus d'especialització a l'escola inicial. Desaparició de l'edat obligatòria d'ingrés. Elecció lliure de l'estudi mitjançant la dinamització de trobades i activitats en comú. Adaptació a les regles per mitjà del lliure aprenentatge. Espai universitari autogestionat que tracti de donar resposta a les necessitats comunes i socials de la persona enfront de la la societat.
-Federació lliure entre organismes d'interessos comuns. Cooperació i suport mutu com a base de relació. Adequació de l'esperit competitiu circumscrit a només l'àmbit del lleure i l'esport.
-Milícia social llibertària. La societat de forma autònoma, s'encarregarà de la protecció dels seus interessos amb les eines necessàries d'autodefensa, perquè, pels seus propis mitjans, puguin dissuadir qualsevol ingerència interna o externa de dominació.
Serveixi aquest petit esbós com a mostra d'intenció social llibertària i objectiu afí cap a una agrupació de recuperació anarquista a Catalunya. La societat s'ha de regular per si mateixa cobrint les seves pròpies necessitats en funció de l'alliberament total de l'individu. Donant el suport necessari a una formació el més completa possible perquè es pugui actuar amb responsabilitat en l'entorn, i aquesta acció serveixi de base i exemple per a les generacions futures. Catalunya és una terra amb una gran tradició anarquista. Un moviment revolucionari català que faci front a la crisi financera ia la corruptela política institucional, se sumaria a l'ànsia de llibertat i canvi que ens arriba de la resta de pobles de la península, alhora que desenvolupem la nostra personalitat col · lectiva.
Que els ulls del món llibertari vegin com al sud d'Europa s'estén la revolta d'Àfrica, mentre segueix amb interès i afecte els canvis a Amèrica i anima al despertar emancipador d'Àsia i Oceania!
Salut i alliberament! |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
logico
|
per tin
txal33 ARROBA alice.it (verificat) |
19 gen 2014
|
si, porque el subdesarrollo teorico que manifiestan en general muchos de aquellos que dicen reclamarse de una ideologia libertaria, en la peninsula iberica resulta muy facilmente utilizable por los nacionalismos dominantes y totalitarios, sobre todo el mandril-castellano, precisamente por esta debilidad estructural de sus pensamientos, casi siempre muy simplistas
(escribo esto conciente de que el control de algunos de estos fantasmas sobre Indy Barc. impedira su aparicion, como sucede desde hace ya bastante tiempo) |
|
Re: Catalunya, independència i alliberament
|
|
per acrata |
19 gen 2014
|
Penso que aquesta «protecció de la petita propietat privada» s'ha de matisar molt més del què has exposat, partint de què el principi de «propietat privada» porta al dret del propietari a «privar» un altre de l'accés a la cosa que s'ha apropiat.
Entenc que, per exemple, el propi cos s'ha d'entendre com una propietat privada, i fins i tot el dormitori que ens dóna intimitat, però caldria veure quantes coses més pel què fa a la propietat privada individual, així com la manera com es desenvolupa la propietat privada d'un grup de persones o societat. |
|
Re: Catalunya, independència i alliberament
|
|
per @ |
19 gen 2014
|
Per a acrata:
Només crec que tothom hauría de dispossar del mitjans necessaris per viure amb dignitat. Després, per si mateix, pot triar si vol socialitzar o no. Peró que no sigui mai una imposició.
Quan parlo de petita propietat privada penso en Phroudom i el que volia dir a la seva época. Pot ser que hagi gent que no vulgui tecnología (feta de la conjunció de mans i cervells) per sentirse plena amb si mateixa. |
|
Re: Catalunya, independència i alliberament
|
|
per Internacionalista |
19 gen 2014
|
L'individu és el resultat de la societat en què viu. No hi haurà una llibertat total de les persones sinó hi ha un canvi profund de l'estructura social. No hi ha llibertat individual sense llibertat col·lectiva.
Pel que fa a la propietat privada encara que sigui a petita escala és un mal invent, sobretot si és dóna sobre els mitjans de producció. És preferible pensar en conceptes com el d'usdefruit sobre determinats béns i el de possessió social de béns de producció col·lectiva.
Per una Confederació Llibertària de Municipis lliures dels Països Catalans!!!
Visca la Terra i Visca l'Anarquia!!! |
|
Re: Catalunya, independència i alliberament
|
|
per tradicion anarkista |
20 gen 2014
|
a estos que nos hablan de tradicion anarkista, les vendria bien aprenderse el himno de las mujeres libres. En lo que respecta a esto de parla catalana, que pasara? con los de lengua castellana, que hareis homogeizarnos,
¿Qué fue del viejo internacionalismo proletario?
“¡Los obreros no tienen patria!” Ése era el lema que resumía el espíritu de la I
Internacional Obrera. Lamentablemente desde entonces ha llovido mucho y en la
izquierda1 de hoy día de ese internacionalismo queda bien poco. Y decimos
lamentablemente porque buena parte de los errores y las incongruencias de la izquierda
y, en último término, su fracaso se deben al olvido de sus principios internacionalistas.
El nacionalismo empezó por introducirse en las filas del marxismo, desde donde
progresivamente se dejó de llamar a los trabajadores a la revolución mundial para
hablarse de la consolidación de la revolución en un solo país, la URSS, “la patria del
obrero” (que ya nunca más sería el apátrida de los tiempos gloriosos de la I
Internacional). Más reciente es la penetración de ideas nacionalistas dentro del
anarquismo. Éste ha resistido mejor que el marxismo los cantos de sirena del
“nacionalismo de izquierda” pero de un tiempo a esta parte las reivindicaciones
identitarias parecen haberse colado como punto fijo en la agenda del Movimiento
Libertario sin que nadie sepa cómo. ¿Qué fue de eslóganes apátridas como “Ni
fronteras, ni banderas” o “Mi patria, el mundo. Mi familia, la humanidad”? |
|
Re: Catalunya, independència i alliberament
|
|
per cntista |
20 gen 2014
|
per una Confederació Ibèrica de Comunes Autònomes Llibertàries
Revolució. Social, Independència Catalana i Confederalisme Ibèric: Anàlisi i proposta llibertària
http://www.lahaine.org/index.php?p=74035&lhsd=4 |
|
Re: Catalunya, independència i alliberament
|
|
per @ |
20 gen 2014
|
A tradición anarkista:
En el texto se dice:
"La independència dels habitants de les terres de parla catalana serà possible si aquests s'alliberen de les cadenes del capitalisme." El catalán es una lengua que ha pervivido por encima de las personas y ha tenido un alcance desigual en comparación con el castellano. No se trata de homogeneizar a nadie sino de hacer extensible la idea dentro de una lengua común que nos ha tocado por azar.
Mi patria el mundo, mi familia la humanidad (poco importa el idioma en el que se hable mientras nos entendamos) |
|
|
