Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: immigració
Concentración delante del CIE, sábado 11 de enero.
07 gen 2014
Concentración delante del CIE, sábado 11 de enero.
h16.30 parada 109 Plaza España
h17 CIE, Zona Franca
cartellcie11enero2014.jpg
Mohamed Abagui
13 de mayo 2010.

Idrissa Diallo
6 de enero 2011.

Aramis Manukyan, o Alik
3 de diciembre 2013.

Jonathan Sizalima
19 de junio del 2009

Son algunos de los muertos asesinados por mano de la Policía Nacional.
Muertos de una paliza, por falta de atención medica...muertos de CIE.
Lo llaman “suicidio” o “paro cardíaco” (entre muchas comillas), pero sabemos lo que es un CIE: celdas de aislamiento, torturas, deportaciones. Aquí, los asesinos de la policía nacional disfrutan de una total libertad de golpear, maltratar y humillar a quien les apetezca, escondidos detrás de los muros de un CIE perdido en la Zona Franca, lejos de las miradas de quien no quiere mirar. Asesinos pagados por el Estado, ayudados por la maquinaria judicial que les protege siempre que haga falta, deportando en urgencia a los testigos que podrían contribuir a poner en evidencia la brutalidad de la represión policial del sistema racista en el que vivimos.

Aquí estamos, frente a una cárcel que no asume su nombre, frente a sus matones que no asumen sus asesinatos, y frente a la Europa que no asume que aquí, intentará venir y quedarse quien le da la gana. El CIE es un eslabón imprescindible de la larga cadena que intenta limitar la libertad de movimiento de cada unx, desde la militarización y exteriorización de las fronteras, hasta las redadas cotidianas a la salida del metro, los controles en el curro, o los interminables trámites burrocráticos para renovar tus permisos de residencia, para avalar tu boda o conseguir un contrato de trabajo. Y por eso mismo, nuestra rabia nos impide exigir reformas de las condiciones de detención de los presos. No queremos sentarnos con quien escribe el próximo reglamento que rija esas cárceles y debatir sobre los modales. Queremos acabar con la existencia misma de los CIEs. Que pronto podamos caminar sobre las ruinas de una de las caras mas duras de la violencia del Estado.

Las horas y los días que siguieron el día 31 de diciembre pasado nos enseñan una y otra vez la realidad que, siempre con metáforas (hablemos por ejemplo del supuesto nuevo nombre de los CIEs, pronto llamados “Centros de Estancia Controlada para Extranjeros”), se quiere tapar o esconder.
Cuando adentro alguien se atreve a rebelarse, a animarse y resistirse a sus matones.
Cuando los antidisturbios se quedan días seguidos a reprimir la revuelta.
Cuando 40 presos están en huelga de hambre.
Cuando no pueden, en los días siguiente, entrar ni abogadxs, ni Sindic de Greuges, ni médicxs.
Lo llamarán “altercados entre internos” ,“calmar los ánimos” o “una pelea “.

Por esto es necesario que nosotras estemos allí a llamar las cosas con su nombre.
Para no olvidar y no girar la mirada hacia otro lado.
Por eso es necesario hacer cada vez mas visible nuestro apoyo y nuestra solidaridad con quien esta ahí prisionero.
Para añadir a la justa rabia de quien este encerrado la nuestra de saberle ahí.
Ir sumando, hasta derrumbar el último muro, la última valla.

Ninguna agresión sin respuesta, maderos asesinos.
Contra los muros y las fronteras del racismo, seguimos apuntando hacia la libertad.

Concentración delante del CIE, sábado 11 de enero.
H16.30 parada 109 Plaza España
h17 CIE, Zona Franca

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Concentración delante del CIE, sábado 11 de enero.
07 gen 2014
Mohamed Abagui
13 de Maig del 2010.

Idrissa Diallo
6 de Gener del 2011.

Aramis Manukyan, Alik
3 de Desembre del 2013.

Jonathan Sizalima
19 de Juny del 2009

Són alguns dels morts assassinats a mans de la Policia Nacional.
Morts d'una pallissa, per falta d'atenció mèdica... Morts de CIE.
Li diuen "suïcidi" o "aturada cardíaca" (entre moltes cometes), però sabem què és un CIE: cel·les d'aïllament, tortures, deportacions.
Aquí els assassins de la policia nacional disfruten d'una total llibertat de colpejar, maltractar i humiliar a qui els vingui de gust, amagats darrera els murs
d'un CIE perdut a la Zona Franca, lluny de les mirades de qui no vol mirar. Assassins pagats per l'Estat, ajudats per la maquinària judicial que els protegeix sempre
que faci falta, deportant amb urgència als testimonis que podrien contribuir a posar en evidència la brutalitat de la repressió policial del sistema racista al que
vivim.

Aquí estem, davant d'una presó que no assumeix el seu nom, davant els seus matons que no assumeixen els seus assassinats i davant l'Europa que no assumeix que aquí
intentarà venir i quedar-s'hi qui vulgui. El CIE és una anella imprescindible de la llarga cadena que intenta limitar la llibertat de moviment de cadascú, des de la
militarització i exteriorització de les fronteres, fins les batudes quotidianes a la sortida del metro, els controls a la feina, o els interminables tràmits
burrocràtics per renovar els teus permisos de residència, per avalar la teva boda o aconseguir un contracte de treball. I per això mateix, la nostra ràbia ens
impedeix exigir reformes de les condicions de detenció dels presos. No volem seure amb qui escriu el proper reglament que regeixi aquestes presons i debatre sobre
els modals. Volem acabar amb l'existència mateixa dels CIEs. Que ben aviat poguem caminar sobre les runes d'una de les cares més dures de la violència de l'Estat.

Les hores i els dies que van seguir al 31 de Desembre passat ens van ensenyar una vegada i una altra la realitat que, sempre amb metàfores (parlem per exemple del
suposat nou nom dels CIEs, aviat anomenats "Centres d'Estança Controlada per Estrangers"), es vol tapar o amagar.
Quan dins algú s'atreveix a rebel·lar-se, a animar-se a resistir als seus matons.
Quan els antiavalots es queden dies seguits a reprimir la revolta.
Quan 40 presos estan en vaga de fam.
Quan no poden, als dies següents, accedir-hi ni advocats, ni Síndic de Greuges, ni metges.
Li diran "altercat entre interns", "calmar els ànims" o "una baralla".

Per això és necessari que nosaltres siguem allà per dir les coses pel seu nom.
Per no oblidar i no girar la mirada cap un altre cantó.
Per això és necessari fer cada vegada més visible el nostre recolzament i la nostra solidaritat amb qui està presoner allà dins.
Per afegir a la justa ràbia de qui està empresonat la nostra de saber que ho està.
Anar sumant, fins esfondrar l'últim mur, la última valla.

Cap agressió sense resposta, policia assassina.
Contra els murs i les fronteres del racisme, seguim apuntant cap a la llibertat.

Concentració davant del CIE, Dissabte 11 de Gener.
16.30 h parada del bus 109 Pl. Espanya
17.00 h CIE Zona Franca
Sindicat